Travessa de les Gavarres en BTT

Torre Roure, als afores de Calonge, d'estil modernista La Sílvia circulant per un tram de pista còmode Al fons ja veiem el Puig d'Arques Sant Cebrià de Lledó Hem de creuar el riu Daró, que baixa força ple Sant Mateu de Montnegre Girona Ruta del Carrilet Antiga estació de Santa Cristina d'Aro Palamós vist des de Platja d'Aro

Creuem transversalment la serra de les Gavarres per pistes forestals, sortint des d'arran de mar, a Sant Antoni de Calonge i arribant a Girona, tot passant per alguns dels punts més significatius: el Puig d'Arques, Sant Cebrià de Lledó, Montigalar, la serra de Montnegre i la muntanya dels Àngels. Baixem a Girona i tanquem el cercle tornant per la ruta del Carrilet.

Fitxa

  • Tipus de sortida: Bicicleta de Muntanya
  • Lloc de sortida: Sant Antoni de Calonge, (Baix Empordà)
  • Distància: 102,50 quilòmetres
  • Desnivell positiu: 1.310 m. metres
  • Temps aproximat: 10:26 h. (inclou parades)
  • Dificultat: Fàcil. Recorregut llarg.
  • Cartografia: Baix Empordà, Mapes Comarcals de Catalunya (ICC) (1:50.000)

Itinerari

Punt de pas T. parcial (h.) T. acumulat (h.) Dist. (km.)
Sant Antoni de Calonge 00:00 00:00 0,0
Calonge centre 00:19 00:19 3,9
Urbanització Rio de Oro 00:07 00:26 6,1
Puig d'Arques 01:56 02:22 14,4
Sant Cebrià de Lledó 00:38 03:00 21,0
Riu Daró 00:38 03:38 25,8
Sant Mateu de Montnegre (parada) 01:08 04:46 35,8
Santuari dels Àngels (parada) 00:59 05:45 42,2
Pont sobre N-II 00:33 06:18 51,0
Barri antic de Girona 00:24 06:42 54,8
Quart 00:45 07:27 61,9
Cassà de la Selva 00:32 07:59 70,5
Llagostera (parada) 00:29 08:28 78,4
Santa Cristina d'Aro 01:08 09:36 89,3
Castell d'Aro 00:10 09:46 92,4
Platja d'Aro 00:18 10:04 95,2
Sant Antoni de Calonge 00:22 10:26 102,4

Crònica

Tornem a agafar les bicicletes i tornem a fer-ho al Baix Empordà, una zona extensa i variada on sempre queden racons per recórrer. Per avui m'havia planificat una ruta per creuar transversalment el massís de les Gavarres, sortint des de la costa i arribant fins a la ciutat de Girona. Aquesta ruta implica recórrer transversalment pràcticament la totalitat del massís. Coneixia només una petita part del recorregut planificat, i la resta simplement la vaig projectar sobre el mapa, buscant sempre pistes fàcilment transitables. Probablement amb temps i millor coneixement del terreny es podien haver trobat trams més originals, connectant corriols i camins divertits, però en aquest cas vaig optar per intentar buscar una línia lògica i alhora seguir un itinerari fàcilment ciclable.

Ja sobre el mapa sortien molts quilòmetres, per tant havia de ser un terreny molt rodador per fer-lo en una sola jornada. També cal tenir en compte que les tempestes i ventades que fa uns mesos van castigar fortament la zona van provocar la caiguda de molts arbres, i algunes pistes secundàries estan impracticables. Alhora havia previst diverses possibilitats d'escurçar l'itinerari en funció del cansament, el temps, la dificultat del terreny, o qualsevol altra circumstància.

Així doncs la Sílvia i jo mateix sortim el matí amb les bicicletes a punt, una motxilla amb el dinar i aigua abundant, ja que el terreny és força sec, i es fa difícil trobar aigua si no es coneixen bé les fonts. Portem també el GPS amb la cartografia de la zona, que avui serà un gran aliat. Després d'un breu passeig per la primera línia de mar ens fiquem cap a l'interior de la població. Creuem el Pla de Calonge per la pista que surt des del davant mateix de la zona esportiva. Passem a prop de la magnífica torre de Can Roure, d'estil modernista i continuem fins arribar a Calonge. Creuarem tot el nucli urbà seguint la carretera principal GI-660 (Carretera de la Ganga). Acabat el terme municipal encara continuem aproximadament un quilòmetre més per la carretera fins arribar a la urbanització Río de Oro. Deixem la carretera i enfilem els forts pujadors de la urbanització fins a la seva part alta, tendint sempre cap a l'esquerra.

Al final de les cases deixem finalment l'asfalt i trobem una pista amb un primer pujador infernal. Només serveix per espantar, ja que comença una llarga pista que va pujant però molt progressivament, sense dificultats. L'única dificultat que trobem és sobrevinguda, ja que la Sílvia punxa la roda del darrere. Tenim problemes amb la càmera de recanvi i estem una bona estona fins aconseguir reparar l'avaria. Hem perdut una bona estona, però seguim endavant tot pujant per pista còmode. Passem per sota del Puig Blanquet i anem creuant la serra de l'Escorpí. Passem també just per sota del Puig Dalmau, un altre dels petits turons que va formant aquesta zona sud de les Gavarres.

Pugem progressivament però sense descans. A mesura que avancem la pujada s'aguditza, amb algun repetjó que dispara les pulsacions. És però un terreny rodador, i excepte algun punt molt concret és tot ciclable. De lluny ja anem veient el primer objectiu del dia, el Puig d'Arques (535 m.), cim més significatiu de tot el massís de les Gavarres. De fet no és el més elevat, ja que el seu bessó i pròxim Puig de la Gavarra (535 m.) el supera per ben poc. Tot i això, el Puig de la Gavarra no té pràcticament visibilitat per la vegetació. En canvi al Puig d'Arques hi ha instal·lat un mirador elevat construït amb fusta des d'on podem gaudir de vistes privilegiades cap a la plana empordanesa, cap al Gironès i també cap als Pirineus orientals. Al cim del Puig d'Arques és ben visible des de molts metres enllà, ja que al seu cim s'hi ha ubicat un radar meteorològic de l'Institut de Meteorologia de Catalunya, amb una gran cúpula blanca que el corona.

Així doncs a la Creu d'en Sabater, en una cruïlla molt evident de pistes enfilem per una pista cimentada molt costeruda que ens queda a la nostra dreta. Després del pujador passem pel costat d'una tanca que priva el pas a vehicles i després d'uns metres més arribem al cim. Pugem al mirador elevat i gaudim de l'àmplia panoràmica. A sota del mirador hi ha un dolmen, un dels molts monuments megalítics que proven que fa milers d'anys els nostres ancestres ja poblaven aquesta zona. No ens encantem, ja que queden encara molts quilòmetres per recórrer. Reculem els darrers metres i tornem fins a la cruïlla de pistes. Tombem cap a la dreta i continuem pujant encara uns metres, fins que aviat comença a baixar de forma decidida.

Comencem un llarg tram de baixada, però amb alguns pujadors entremig. Passem la casa de Can Sitges i continuem per pista de bon transitar. Anem contemplant la riquesa paisatgística de la zona, on destaquen principalment les alzines sureres, una de les fonts de riquesa tradicional del massís. Actualment les Gavarres és una zona molt poc poblada, i la majoria de masies aïllades estan deshabitades, i moltes enrunades. Algunes s'han rehabilitat com a segones residències o per persones neorurals. Antigament la zona havia estat molt més poblada sobretot gràcies a l'explotació de les sureres i altres recursos naturals com la calç, la fusta o el carbó vegetal. Actualment el Massís de les Gavarres gaudeix de la protecció que li ofereix estar declarat com a Espai d'Interès Natural. Es pot trobar informació interessant al web del Consorci de les Gavarres.

Circulem per pistes còmodes que permeten gaudir del paisatge, sobretot del contrast de verds produïts per l'esplèndida i humida primavera, i la combinació d'arbres de fulla perenne i els caducifolis. De lluny veiem un esvelt campanar. Arribem a Sant Cebrià de Lledó. Aquest petit nucli conegut també com Els Metges té una magnífica església d'origen romànic, tot i que modificada posteriorment dedicada precisament als Sants Metges. En una de les cases al costat mateix de l'església veiem que hi ha un bar, fet força sorprenent ja que només s'hi arriba per pista forestal.

Deixem el bonic nucli dels Metges i continuem enmig dels prats al voltant del nucli. Continuem baixant ara per pistes més precàries. En un darrer tram baixem molt fort fins arribar al peu del riu Ritort, poc abans que conflueixi amb la resta d'afluents i doni pas al Daró, un dels principals cursos fluvials del massís. Les pluges recents han alimentat fortament el riu, que baixa força cabalós. No hi ha pont per creuar, i és massa fons per passar sobre la bicicleta. Així doncs no ens queda més remei que treure'ns les sabates i passar aigua arreu. Ens refresquem les cames i així ens posem a punt per la següent part de l'itinerari, marcat per la pujada.

Després de creuar el riu arribem a la carretera GI-664, i la seguim cap a l'esquerra durant un quilòmetre i mig aproximadament. La deixem per prendre una pista de terra molt ampla que marxa cap a la dreta. Seguirem aquesta pista durant uns quants quilòmetres. La pista va pujant progressivament, però és de bon fer. Passats poc més de cinc quilòmetres arribem al final d'una carretera asfaltada, al costat del petit nucli de Montnegre. Prenem la carretera asfaltada i passem per sota mateix del Montigalar Gros (466 m.), un dels cims del massís. Seguim aquesta carretera ben poc transitada fins que es bifurca, i seguim encara un quilòmetre més cap a l'esquerre, tot i desviar-nos de la ruta, per acabar d'arribar a Sant Mateu de Montnegre, una bonica església d'origen medieval amb un campanar esvelt. Aprofitem per dinar en uns bancals de pedra al costat mateix de l'església. És un lloc tranquil i agradable, de fet fa hores que no veiem ningú.

Reprenem la marxa desfent l'últim quilòmetre, i just a la cruïlla prenem una pista de terra que marxa en pujada direcció nord. Anem pujant o planejant segons els trams. Continuem per pista molt rodadora i còmode, que permet gaudir dels frondosos boscos d'aquest paisatge de mitja muntanya. Al cap d'aproximadament 5 quilòmetres de pista arribem a una carretera asfaltada, la que puja des de Girona cap al Santuari dels Àngels. La creuem i agafem un caminet ombrívol que va enfilant, ja a les envistes del santuari. Una pujadeta més i arribem al Santuari dels Àngels (485 m.)

El Santuari dels Àngels es troba encimbellat en un turó amb excepcionals vistes cap a la Costa Brava centre, i més enllà cap al Montseny, els Pirineus i la plana gironina. Hi ha una església, un restaurant i una hostatgeria. Tots els edificis estan pintats de blanc immaculat, fet que els dóna encara més visibilitat des de molts quilòmetres enllà. És un lloc de devoció de la gent de Girona i rodalies. Fem una breu parada per avituallar-nos i contemplar el paisatge. Aquest és el punt més llunyà on arribarem avui, i a partir d'aquí comencem el camí de tornada.

Seguirem durant gairebé 7 quilòmetres la revirada carretera que baixa cap a Girona. Passat un restaurant a peu de carretera prendrem una pista cap a la dreta en baixada, i la seguirem encaminant-nos cap a la ciutat de Girona, que aviat veurem davant nostre. Més endavant la pista baixa fort, fins que passa per un pont sobre la N-II. En aquest punt ens equivoquem, i prenem una pista cap a l'esquerra quan havíem de fer-ho a la dreta. Anem a sortir al barri de la Font de la Pólvora, als afores de Girona. Es tracta d'un barri marginal, amb una gran concentració de població d'ètnia gitana. Realment sorprèn passar per aquest lloc, i veure com encara exigeixen autèntics guetos, totalment al marge de la resta de la ciutat.

Acabem d'entrar a la ciutat de Girona i ens dirigim al barri antic per fer-hi un tomb. Aquest cap de setmana es celebra la festa de les Flors, en què tota la ciutat vella s'engalana i s'omple de flors. La ciutat mostra tota la seva esplendor, però hi ha tanta gent que es fa impossible circular-hi amb bicicleta, i n'acabem marxant. Sortim al peu del riu Onyar, i el seguirem per la riba esquerra, en sentit contrari a l'aigua, primer pel carril bici dins de la ciutat, i tot seguit ja prenent la ruta del Carrilet.

Seguirem la traça de l'antic tren de via estreta entre Girona i Sant Feliu de Guíxols. La Via Verda del Carrilet és una ruta molt ben condicionada per circular en bicicleta. És una ruta pràcticament plana, d'uns 40 quilòmetres, amb un paviment de terra compactada, apte per a tothom. És freqüent trobar moltes famílies amb nens que circulen per aquest trajecte. En aquesta zona circulem a bon ritme, tot i que tenim un vent molest de cara, i acumulem cansament. Creuem les poblacions de Quart, Llambilles, Cassà de la Selva i Llagostera, on fem parada per berenar.

A Llagostera la ruta del Carrilet canvia de rumb, i si fins ara veníem direcció sud ara ho farem cap a l'est, paral·lels a la carretera. Arribem a Santa Cristina d'Aro i continuem cap a Castell d'Aro. Just quan sembla que hem de creuar la carretera, abandonem la ruta del Carrilet i seguim cap a Platja d'Aro, seguint les indicacions de color marró de la xarxa cicloturista del Baix Empordà. Anem transitant per la pista que passa al costat mateix del riu Ridaura, i sense abandonar-lo arribem fins arran de mar. Creuem Platja d'Aro pel costat del mar, tot contemplant els colors de la posta de sol. Acabarem d'arribar a Sant Antoni de Calonge per la carretera, ja que no hi ha alternativa per pista.

Ha estat una sortida llarga que ens ha permès conèixer les diferents cares del Massís de les Gavarres, que hem creuat de sud a nord, una massís de mitja muntanya que s'alça arran de mar, amb bonics paisatges i racons ben peculiars. Sorprèn sortir dels massificats pobles de la costa, amb una forta pressió de ciment i altament poblats, i en pocs quilòmetres situar-nos en un terreny tranquil i solitari. Ben recomanable. També és interessant passejar per Girona, i gaudir dels tortuosos carrers del nucli històric. La tornada per la ruta del Carrilet és més monòtona, però és còmode i també permet contemplar el massís de les Gavarres des de la distància.

 

Mapa i track GPS

Track GPS de la ruta

Descarregar track en format GPX (GPS Exchange Format)
Descarregar track en format KMZ (Google Earth)
Descarregar track en format TRK (CompeGPS)

Imatges

Comentaris

Ahir 14 de Maig vam seguir el vostre track per les gavarres i la via verda. Vam començar i acabar a Sta. Cristina d'Aro. Molta calor i alguna "pájara" pujant a Sant Mateu de Montnegre que va passar quan vam dinar. Ensigalada a la ciutat de Girona ( no vam seguir les vostres indicacions) i vam perdre 45 minuts buscant la via verda. (Agggg).
Una ciclada molt completa. Gracies per fer-la possible.

Afegeix un nou comentari