Cova d'Ormini

Ermita de Sant Joan, i al fons el Coll de Pallers, punt de sortida Massís del Boumort, mirant cap a l'oest Columnes a la part més fonda de la cova Colors foscos i vermellosos a l'interior de la cova L'accés a l'interior de la cova és fàcil, i hi ha 3 trams d'escala i diversos passamans Una de les nombroses columnes dins la cova Serra de Sant Joan, i al fons Montanissell, des del Puig d'Espies Marxant de Montanissell encara contemplem la Serra de Sant Joan i el Forat del Pitarell

La Serra de Boumort és un massís calcari amb unes entranyes ben foradades per l'efecte càrstic. Visitem una de les cavitats més interessants del massís, de més de 150 metres de profunditat i amb nombroses columnes, estalagmites i estalctites. Sortim prop del petit nucli de Montanissell, i aprofitem per pujar primer fins al pas de Finestres, amb bones vistes cap als cingles de Boumort, i ja de tornada al vèrtex del Puig d'Espies.

Fitxa

  • Tipus de sortida: Caminada
  • Lloc de sortida: Coll de Paller, Montanissell, Coll de Nargó (Alt Urgell)
  • Distància: 13,0 quilòmetres
  • Desnivell positiu: 720 metres
  • Temps: 5:20 hores
  • Dificultat: F
  • Sensació de dificultat: Fàcil. Cal portar frontal per accedir a la cova. Trams sense camí.
  • Cartografia: Boumort, (Est) Editorial Piolet (1:20.000)

Itinerari

Punt de pas T. parcial (h.) T. acumulat (h.) Dist. (km.)
Coll de Paller 00:00 00:00 0
Sant Joan de Montanissell 00:11 00:11 0,5
Forat del Pitarell 00:30 00:41 1,6
Pas de Finestres 00:34 01:15 3,2
Cruïlla pistes 01:01 02:16 5,4
Cova d'Ormini 00:04 02:20 5,8
Visita interior cova 00:50 03:10
El Pitarell (masia) 00:38 03:48 8,7
Puig d'Espies 00:24 04:12 10,1
Coll de Paller 01:10 05:22 13,0

Crònica

Avui hem planificat una ruta matinal senzilla per un terreny de mitja muntanya amb un objectiu molt clar: visita la cova d'Ormini. De fet es pot arribar a la boca mateix de la cova amb cotxe, seguint la pista que puja des de Montanissell, però ens perdríem el context. La Serra de Boumort és un gran massís calcari prepirinenc que s'allarga des del Segre per l'est fins a la Noguera Pallaresa per l'oest, i que supera per poc els 2.000 metres en el seu punt més alt, al qual vam arribar amb la bicicleta en una ruta que vam fer fa un temps. És un massís allargassat, sense grans puntes ni elevacions. El més destacat potser són els llargs sinclinals que formen crestes planes per un vessant i molt retallades per l'altre.

Amb la Sílvia sortim des del Coll de Paller, poc després de Montanissell. Per pujar a Montanissell prenem la carretera asfaltada que surt d'Organyà, i que arriba al poble després de 12 quilòmetres i un munt de revolts. De camí val la pena aturar-se a la font Bordonera, on hi ha una àrea recreativa. Creuem el poble i prenem una pista de terra durant aproximadament un quilòmetre fins arribar a un marcat coll. Una pista secundària surt a la dreta, punt on inciem la ruta.

Estem sota l'allargassada paret sud del sinclinal que forma la serra de Sant Joan. Comencem a caminar per la pista secundària que marxa a la dreta, i suaument i en pocs minuts arribem a la petita ermita de Sant Joan. Passada l'ermita s'acaba la pista i seguim un sender. Poc després cal parar atenció ja que deixem el sender principal i en prenem un de menys definit a l'esquerra. Aquest camí, marcat amb algunes fites, va flanquejant la muntanya per sota, sempre direcció est, i iniciant una pujada cap al Forat del Pitarell. El darrer tram del sender enfila una mica més fort, i finalment desemboca a la pista que puja des de Montanissell, just al revolt abans del Forat del Pitarell.

El Forat del Pitarell és una inflexió natural del terreny, i marca la frontera entre la serra de Sant Joan, a l'oest, i el Puig d'Espies i el resta de la serra que continua cap a l'est fins a la punta de Santa Fe, sobre mateix d'Organyà. La pista aprofita aquesta debilitat del terreny, i creua cap al nord de la serra. Avancem ara per la pista i passem per sota del mas de Pitarell, on els gossos del qual ens reben amb considerable cridòria. Sense arribar a la casa anem seguint la pista que fa un parell de giragonses. Descartem la pista de la dreta que marxa cap a Santa Fe, i seguim la de l'esquerra.

Avancem suaument per la pista uns minuts fins trobar un dipòsit d'aigua. Passat el dipòsit una pista secundària marxa a la dreta, en pujada. La seguim uns metres fins arribar a uns camps. La pista s'acaba, però trobarem algunes fites que permeten seguir no pas el camí, inexistent, però sí una ruta lògica per terreny més o menys obert. Hem deixat la pista perquè volem pujar fins al pas de Finestres, un grau que permet creuar els dos vessants de la muntanya, i que permetia comunicar els petits nuclis de Montanissell, al vessant sud, amb Cabó, al vessant nord. Seguim les fites, però en algun moment veiem que marxem massa de pla. Mirant cap a la dreta, veiem clarament el punt en què la serra marca un trencament, i enfilem pel dret. Més amunt tornem a trobar fites i arribem al pas de Finestres.

Des del pas de Finestres veiem el petit poble de Cabó cap al nord, sota els forts pendents de la uniforme serra de Prada. Enfilem fins un cap de roc sobre el pas per contemplar des de les altures les cingleres que formen els diversos sinclinals de la serra de Boumort, i la gran coma que es forma entre els diversos trencaments. Al fons es distingeix l'arrodonit Cap de Boumort, punt culminant de la serra.

Baixem del pas de Finestres seguint les fites, tot i que un tros avall les tornem a pedre. Aquest terreny és poc freqüentat, i no hi ha camins definits. Tot i això és fàcil orientar-se, ja que sempre veiem la pista un bon tros avall. Baixem per terreny obert fins uns camps, i tot seguit retrobem la pista que seguim a la dreta. Pugem una bona estona per la pista, en un tram monòton per l'obaga. Un bon tros amunt trobem una pista secundària que marxa a la dreta, fent un revolt de gairebé 180 graus. Abandonem la pista principal i continuem per la dreta. Pugem uns minuts més i arribem a la boca de la cova d'Ormini.

Sembla que el nom de la cova, Ormini, prové del bol armeni, que és una mena de barreja d'òxid de ferro, argiles i silicats, molt apreciada a l'antiguitat, que s'utilitzava com a pigment o fins i tot en medicina tradicional. La creença certa o no que hi havia aquest element dins la cova probablement l'hi va donar el nom. A la geografia catalana hi ha altres cavitats amb noms similars. Dins la cova sí que veurem alguna zona amb uns colors vermellosos molt accentuats.

Una petita construcció de pedra amb porta metàl·lica dóna accés a la cova. La porta està oberta, i unes escales metàl·liques baixen cap a la foscor. Ens abriguem i ens posem els frontals per iniciar la visita a la cova. La primera escala baixa uns 10 metres. Només arribar a baix ens sorprenen unes grans columnes de color gris blanquinós. A l'esquerra s'obre una gran sala amb el terra inclinat amb força pendent. Darrere les primeres columnes blanquinoses una nova escala baixa fins un altre nivell. Baixem 7 o 8 metres més, tot contemplant les fosques parets interiors, tacades de tant en tant per columnes de color vermellós. Sota l'escala un passamà indica el camí descendent, i tot seguit una altra escala, més curta, ens baixa fins un tros més avall encara. Seguim un passadís ample que aviat s'estreny, i ens hem d'ajupir fort per passar un sostre baix. De seguida la cova es torna a eixamplar i arriba a una sala molt més gran, pràcticament al fons de la cavitat.

La gran sala final és ampla i allargassada. Tant les parets com el terra tenen un color molt fosc, pràcticament negre, fet que accentua l'absoluta foscor. Fins i tot amb els frontals es veu tot molt fosc, ja que la llum gairebé no es reflecteix. Trenquen la foscor les diverses columnes i estalagmites de color taronjós que trobem en diversos punts de la gran sala. Algunes de les concrecions són de gran bellesa. Dominen les columnes i les estalagmites, i en menor mesura les estalactites. Fem una volta a la gran sala tot contemplant les boniques formes que l'efecte càrstic ha produït durant milenis. Malauradament al fons de la cova hi ha moltes pintades que espatllen aquest bonic espectacle natural. Després de passar una bona estona contemplant els nombrosos detalls de l'entorn, tornem pel mateix camí, pujant els tres trams d'escala fins a l'exterior. Una visita molt interessant.

Tornem enrere i baixem una bona estona per la pista fins arribar al peu de la masia del Pitarell. Cap a l'est veiem que s'aixeca un turó molt evident, coronat per alguna cosa que ens sembla un vèrtex geodèsic. Com que anem d'hora decidim enfilar-nos-hi. Passem vora la casa i prenem la pista que comença a pujar direcció Santa Fe. En un punt veiem alguna fita i seguim a la dreta per evitar la gran marrada de la pista. Pugem fins un collet on recuperem la pista. A partir d'aquí no hi ha camí definit, però entremig de pins i boixos enfilem fort amunt fins arribar al fil de la carena. La seguim uns metres fins arribar al vèrtex geodèsic que marca el Puig d'Espies (1.502 m.), punt més elevat d'aquest sector de la serra. Bones vistes cap al sud, en una zona de prats i turonets.

Per baixar veiem factible seguir el fil de la carena en direcció oest, baixant cap al Forat del Pitarell. Baixem pel fil, aeri cap a l'esquerra, però suau i arbrat a la dreta. No hi ha camí, però sí rastres dels animals que passen per la carena. Baixem sense cap complicació fins al darrer tram, en què cal tendir cap a la dreta i baixem com podem per un tram més emboscat. Arribem al fons del barranc, a pocs metres de la casa. Seguim un caminet a l'esquerra que ens porta en cinc minuts al peu de dues petites cavitats, l'avenc del Puig d'Espies i la cova de la Casa Nova, al vessant sud del cingle. Tornem enrere i prenem la pista que veiem just a sota. Som de nou al Forat del Pitarell, i seguim la pista fins al primer revolt, on tornem a agafar el camí pel qual ja havíem pujat, i ara de baixada fins a l'ermita de Sant Joan, i planejant els últims metres fins al coll de Paller d'on havíem sortit.

Una sortida matinal fàcil que, sortint prop del tranquil poblet de Montanissell, ens ha permès descobrir la magnífica cova d'Ormini, amb espectaculars formacions càrstiques al seu interior, i alhora contemplar també la serra de Boumort, un territori prepirenenc poc transitat amb llargues cingleres i amples comes boscoses.

 

Mapa i track GPS

Track GPS de la ruta

Descarregar track en format GPX (GPS Exchange Format)
Descarregar track en format KMZ (Google Earth)
Descarregar track en format TRK (CompeGPS)

Imatges

Comentaris

viva!
agora fazem espeleologia ?
abraço

BON DIA ENGARRISTES!!!!
FAIG MOLTES RUTES D´AQUESTA PAGINA, LES CUALS, CADA DÍA M´ALU-CINAN MÉS!!!!
AQUESTA COVA? ESTÁ SEMPRE LA PORTA OBERTA??????
UNA ABRAÇADA
JORDI V

Sí, pel que he llegit la porta de la cova sempre és oberta. Ens van explicar a Montanissell que l'havien tancat fa anys per evitar que els brètols malmetessin l'interior de la cova, i calia demanar la clau al poble. Però segons ens van dir aviat van trencar el pany, i van decidir deixar-la sempre oberta.

Abans d'ahir, dimecres dia 14 de juliol de 2021, vaig entrar amb un company a la cova d'Ormini. En efecte, la porta continua oberta. D'una banda està bé perquè permet l'accés sense entrebancs a la bona gent encuriosida que la vol conèixer. El mal és que també hi entra xurma. Fan mal als ulls les pintades que hi ha esparses en molts llocs. Fins i tot al més pregon de la cova. Els brètols no saben ni entenen ni volen entendre que és el respecte. Felicitats per les magnífiques fotografies que acompanyen la vostra exhaustiva -magnífica!- crònica. Ben redactada i -oh, Déu meu!- sense faltes d'ortografia! Nosaltres, gent de terra baixa, dúiem una sola llanterna. Però ens en vam sortir i fins i tot vam fer fotografies. La càmera no té flaix, però la llanterna va fer un bon servei. Reitero el que deia en un altre missatge d'un any enrere, aproximadament: aquest blog és una joia, or pur. Un tresor a preservar.

Afegeix un nou comentari