La Muga (2.860), Tosseta de Vallcivera (2.847) i Tossa Plana de Lles (2.904)

Remuntem l'espectacular Vall de la Llosa fins a l'ampli prat Xiuxirà, on enfilem per una canal molt dreta, pràcticament sense camí, fins guanyar la carena de la Muga. Avancem per la cresta gaudint de l'ampli paisatge fins la Tosseta de Vallcivera i tot seguit la Tossa Plana de Lles. Baixem per un ampli morral, i tot seguit sense camí per terreny incòmode fins a trobar el torrent de la Muga que ens torna al fons de la Vall.

Fitxa

• Tipus de sortida: Caminada
• Lloc de sortida: Cal Jan de la Llosa, Viliella, Lles de Cerdanya (Cerdanya)
• Distància: 18,8 quilòmetres
• Desnivell positiu: 1.520 metres
• Temps: 8:08 hores
• Dificultat: Fàcil
• Sensació de dificultat: Fàcil. Trams sense camí.
• Cartografia: Tossa Plana - Puigpedrós, Editorial Alpina (1:25.000), o bé Cerdanya, Editorial Alpina (1:40.000)

Itinerari

Crònica

La Vall de la Llosa és un dels paratges més bonics de la Cerdanya, i més encara quan la primavera fa esclatar la vida i els colors. Les marmotes, les flors, les carreretes, i un llarg etcètera d'espècies desperten de la letàrgia hivernal amb energia. Un simple passeig per la còmoda pista que recorre la vall ja mereix una escapada en aquest racó de la Cerdanya on el temps s'ha aturat fa uns quants segles.

El punt de sortida és Cal Jan de la Llosa, una impressionant masia situada estratègicament en el punt en què la vall s'estreny, a pocs metres de l'antic castell de la Llosa, del qual només en queden restes. Des del castell es controlava el pas per aquest camí ancestral que comunicava la Cerdanya amb Andorra i l'Arieja. La importància d'aquest pas és ben evident amb l'ample camí del qual es conserva encara algun tram empedrat i nombroses feixes al voltant dels prats. Va ser un punt estratègic en l'època medieval en les lluites entre els comptes de Cerdanya i de Foix. Actualment el Camí dels Bons Homes (GR-107) remunta tota la vall fins anar a trobar la frontera amb Andorra a la Portella Blanca.

Per arribar a Cal Jan de la Llosa cal pujar fins al nucli de Viliella. Podem fer-ho des del poble de Prullans passant per Coborriu de la Llosa, o des de Martinent passant per Lles. Un cop a Viliella prenem una pista en bon estat que ressegueix la vall a considerable alçada, i després de dos quilòmetres i mig aproximadament arribem al peu del gran mas. Comencem a caminar amb la Sílvia força d'hora per aprofitar el dia i evitar les previsibles tempestes de tarda, poc recomanables en un entorn tan obert. La ruta d'avui ens permetrà enfilar el segon cim més alt de la Cerdanya (després del Carlit) per una ruta molt més distreta que la monòtona normal pel Cap del Rec.

El camí passa entremig dels edificis que formen la gran masia, i baixa fins al Riu de la Llosa que creuarem pel pont. Anem seguint els senyals del GR que pugen entremig dels prats fins a trobar la pista que ve de Coborriu. Aviat trobem una tanca que impedeix el pas de vehicles, i continuem avançant per la pista, que puja suaument sempre prop del riu. Deixem les restes del castell de la Llosa i l'ermita de la Mare de Déu dels Àngels (edifici sense sostre) a la nostra esquerra i seguim per la pista. Passem per sota la Barraca de la Farga (també sense sostre) i anem pujant entremig de pastures fins que la pista fa un ampli revolt, evitable si seguim les fites que ens marquen la drecera. S'acaben les pastures i la vall es va tancant. Caminem una bona estona fins arribar a l'ampli Prat Xuixirà, on s'acaba la pista.

El prat, intensament verd, encara conserva la rosada matinal. A mig prat veiem l'antic refugi forestal, però no cal acabar d'arribar-hi. Gairebé al principi del prat cal que tombem 90º a l'esquerra i anem a buscar la base d'una marcada tartera que enfila una de els canals de la Muga. Si ens hi fixem trobarem alguna fita, però ens hem de guiar per la intuïció i enfilar cap a la canal que més amunt s'estreny. Comença una llarga i duríssima pujada que ens portarà a guanyar la carena. Pujarem uns 500 metres de desnivell en aproximadament un quilòmetre, de manera que el pendent és molt pronunciat. No hi ha pèrdua possible, ja que aviat la canal es va definint, i tot i que no hi ha camí és evident el traçat que cal seguir. El primer terç el fem per tartera principalment de rocs grossos, el segon i més incòmode per tartera més petita, i l'últim tram per prat alpí molt inclinat. En cas de voler fer aquesta ruta a l'hivern o amb neu caldria preveure piolet i grampons. Després de la forta pujada arribem a la carena on veiem que encara ens queda una bona estona fins al primer cim. Des d'aquí tenim una bona vista cap als cims del sector nord-est d'Andorra.

Fem una petita pausa a la carena per ganyipar i continuem avançant seguint ara el fil de la cresta, ampla i fàcil. En alguns punts es dibuixa una mica de camí, que segueix principalment el fil de la carena, però en alguns punts tendeix a vorejar pel vessant de la Vall de la Llosa i així evitar passos més complicats. Anem seguint la carena evident, que gira lleugerament a la dreta. Continuem pujant de forma pronunciada fins assolir un ampli pla ben bé a sota de l'aresta summital del primer cim del dia. En pocs minuts assolim el cim de la Muga (2.860 m.) on contemplem l'ampli paisatge, tant cap al sector andorrà, d'on destaquen el cim i llacs de Montmalús com els cims que tenim a la vora, la Tosseta de Vallcivera i la Tossa Plana de Lles en el mateix fil de carena que estem resseguint. Sota mateix del cim els petits estanys de la Muga, encara amb una mica de gel.

Continuem la ruta baixant pel cantó oposat fins al Coll de la Muga. A la dreta ens queda la vall de Vallcivera. Enllà arribem a veure l'estany i el refugi de l'Illa, ja en territori andorrà. Tornem a pujar ara, primer un turonet poc definit, la Mugueta (2.772 m.), i tot seguit la més evident Tosseta de Vallcivera (2.847 m.) No ens encantem. Fa fresca, i els núvols amenaçadors corren a tota velocitat, i cada cop són més foscos. A la Tosseta la carena canvia de direcció per anar tancant el semicercle sobre el circ de la Muga. Seguint la frontera amb Andorra baixem fins a la Portelleta i remuntem aproximadament 150 metres de desnivell adicionals fins assolir el punt més alt, la Tossa Plana de Lles (2.904 m.)

Tot i ser una muntanya molt alta, la Tossa Plana de Lles (o pic de la Portelleta pels andorrans) és un cim molt dòcil, arrodonit i extremadament pla al cap d'amunt, fent honor al seu nom. La ruta habitual que puja des del refugi del Cap del Rec només es justifica a l'hivern com a excursió amb esquís o raquetes. A l'estiu és monòtona i amb pocs al·licients. Des del cim es contemplen àmplies panoràmiques cap al nord, Andorra, i també cap al sud, el Cadí.

Comencem la baixada seguint un ampli morral en direcció sud-est, quedant-nos el fons del circ i els estanys de la Muga a la nostra esquerra, i el cim de la Muga just a l'altra banda. Avancem gairebé de pla per l'ampli morral fins arribar al Roc Blanc, un sortint de roca. En aquest punt comencen les petites complicacions. Els dos mapes que portem (Tossa Plana - Puigpedrós i Cerdanya, ambdós de l'Editorial Alpina) indiquen que el camí gira a l'esquerra i baixa pels forts pendents fins al fons del circ. Així doncs deixem algunes marques que anavem trobant de les rutes de l'EIN Tossa Plana - Puigpedrós, i comencem a baixar per una tartera. El camí que indica el mapa no existeix, i baixem com podem, de forma incòmode per pendents molt forts. Arribem al peu del riu de la Muga i el camí continua inexistent. Almenys ara el terreny és pla i obert. Avancem pel peu del riu sense camí fins que aquest es va encaixonant. A partir d'aquí costa més de baixar ja que el terreny és costerut. Trobem de nou marques grogues de l'EIN, però no baixen pel torrent com assenyala el nostre mapa sinó que marxen de pla, per tant les descartem de nou i continuem baixant com podem. Un tros més avall finalment sí que trobem alguna fita i indicis de camí, i acabarem baixant més fàcilment. Tot i això tornem a trobar un considerable error en els mapes, ja que el camí l'assenyalen pel vessant dret del riu, i en canvi és pel vessant esquerre i a força distància.

Els errors dels mapes ens han fet perdre molt temps i avançar de forma molt incòmode. Probablement la millor opció hauria estat seguir els senyals grocs al morral de sota el cim, i pel que sembla hauríem pogut baixar fins al fons de la vall, tot i no sortir al mapa. En tot cas un cop localitzat el camí, poc transitat pel que sembla, anem baixant sense més dificultat fins al fons de la vall de la Llosa. Tot i això cal comptar que la baixada és forta ja que hem de perdre més de 1.000 metres de desnivell des del cim fins al peu del riu. Arribem al Pla de la Molina i hem de travessar el riu de la Llosa. Hi ha un tronc que permet creuar el riu, això sí, fent funambulisme. L'altre opció és mullar-se i creuar-lo aigua arreu. A l'altra banda trobem una pista secundària que en lleugera pujada ens porta fins a la pista principal.

Un cop a la pista principal desfem el camí que ja havíem fet al matí. Baixem per la drecera fins al Prat de la Farga, evitant la giragonsa que fa la pista. Encara ens queda una estona de baixar per la pista, creuant els prats de la Baga i del Castell, tots d'un verd intens, i amb restes de murs d'antics usos ramaders. Creuem el rierol al peu de la masia de Cal Jan de la Llosa i arribem al punt d'inici després de poc més de 8 hores de ruta que ens ha portat a conèixer el circ de la Muga i coronar els tres cims que l'encerclen. Una forma més entretinguda i solitària de pujar un dels grans cims de la Cerdanya, i alhora recórrer l'excepcional Vall de la Llosa. Ja de tornada per la carretera no ens podem estar d'aturar-nos a Lles i Travesseres per contemplar el Cadí des d'aquests bonics poblets.

Mapa i track GPS

Track GPS de la ruta