La ruta uneix els 3 grans monestirs ciscercencs de Catalunya tot creuant part de les comarques de la Conca de Barberà, l'Urgell i l'Alt Camp. Transcorre per terreny de secà, creuant vinyes, ametllers i oliveres, enllaçant petits pobles per pistes i camins, alguns poc transitables amb la bicicleta. Una ruta llarga i força trencacames que segueix principalment el GR-175.
Fitxa
- ! Ruta de dos dies
- Tipus de sortida: Bicicleta de Muntanya
- Lloc de sortida: Santes Creus, (Alt Camp)
- Distància: 107,07 quilòmetres
- Desnivell positiu: 2.590 m. metres
- Temps aproximat: 15:15 h. (inclou parades)
- Dificultat: Força difícil. Recorregut llarg, amb diferents trams no ciclables.
- Cartografia: La Conca de Barberà, Mapes Comarcals de Catalunya (ICC) (1:50.000)
Itinerari
Punt de pas | T. parcial (h.) | T. acumulat (h.) | Dist. (km.) |
---|---|---|---|
Santes Creus | 00:00 | 00:00 | 0,0 |
Pont d'Armentera | 00:33 | 00:33 | 5,5 |
Comaverd | 01:53 | 02:26 | 18,3 |
Montbrió de la Marca | 00:24 | 02:50 | 22,4 |
Rocafort de Queralt | 00:33 | 03:23 | 25,1 |
Forès | 00:37 | 04:00 | 29,3 |
Belltall | 00:34 | 04:34 | 34,3 |
Rocallaura | 00:19 | 04:53 | 38,2 |
Vallbona de les Monges | 00:39 | 05:32 | 45,1 |
Montblanquet | 02:10 | 07:42 | 51,2 |
Santuari de Tallat | 00:24 | 08:06 | 53,9 |
L'Espluga de Francolí | 01:22 | 09:28 | 69,1 |
Poblet | 00:42 | 10:10 | 73,2 |
Les Masies (fi primera jornada) | 00:11 | 10:21 | 74,8 |
Sant Joan de la Muntanya | 01:22 | 11:43 | 80,5 |
Montblanc | 00:51 | 12:34 | 83,8 |
Prenafeta | 00:44 | 13:18 | 90,9 |
Figuerola del Camp | 01:14 | 14:32 | 96,0 |
El Pla de Santa Maria | 00:09 | 14:41 | 99,4 |
Santes Creus | 00:34 | 15:15 | 107,7 |
Dia 1. Santes Creus - Belltall - Vallbona de les Monges - Poblet
De nou tornem a practicar el meteonomadisme, buscant el bon temps, tan escàs enguany. Les previsions indiquen menor probabilitat de pluges cap a la zona interior de Tarragona, i a més a més fa dies que no agafem la bicicleta. Bons arguments per encaminar-nos cap a la Catalunya nova, a la zona dels monestirs de l'orde del Císter. Es tracta d'una zona de secà, poc recomanable per recórrer-la a l'estiu, ja que la calor és intensa. La ruta del Císter no deixa de ser un invent més, com podem trobar altres exemples. En aquest cas el nexe d'unió de l'itinerari és el pas pels tres monestirs més emblemàtics d'aquest orde a Catalunya: Poblet, Santes Creus i Vallbona de les Monges.
Passem la nit del divendres a Santes Creus, i el dissabte d'hora ens posem a punt per començar la ruta. Portem a sobre el mínim equipatge imprescindible per passar una nit fora. La intenció és seguir la ruta en sentit horari, tal com es fa majoritàriament, però un error inicial fa que la comencem al revés, i tot i que ens en adonem aviat decidim seguir aquesta trajectòria. Realment aquesta primera decisió va ser molt poc encertada, ja que en aquest sentit de la marxa l'itinerari és més dur per fer-lo amb bicicleta, ja que trobem més trams de pujada no ciclables. En tot el cap de setmana no vam trobar ningú més que fes la ruta en aquest sentit, i sí força gent en el sentit contrari. Tampoc no vam trobar ningú que fes la ruta caminant, i ho entenc. És una ruta força llarga i amb molts trams monòtons de pista. Fer-los amb bicicleta és agradable, però caminant ha de ser força dur.
La Ruta del Císter correspon al GR-175, i està molt ben marcat. Com que no tots els trams són ciclables s'han creat algunes variants que eviten els trams més complicats on no es pot circular amb bicicleta. Nosaltres ens vam saltar una d'aquestes variants, i es va allargar i complicar força la ruta, havent d'empènyer la bicicleta llargament. També trobem durant el recorregut nombrosos punts en què cal empènyer la bicicleta, tant de baixada com sobretot de pujada.
Sortim de Santes Creus i prenem direcció nord, tot remuntant el riu Gaià a certa alçada. Fem un primer pujador fins al Turó del Mas Alegret i baixem de nou al peu del riu al poble del Pont d'Argentera. Creuem el poble i comencem a encarar la que serà la pujada més llarga de tota la ruta. En sortir del poble ja hem d'empènyer la bicicleta, ja que trobem un tram curt no ciclable. Tornem a pedalar de nou a la pista que va remuntant el barranc de les Bruixes, i pugem una bona estona sense treva per pista en bon estat. Arribem al Coll de Valls, amb molt bona vista cap a les fèrtils valls que queden a la nostra dreta. Més endavant, a mesura que ens enfilem a la serra de Comaverd el camí es torna més dret i complicat. Hem d'empènyer la bicicleta durant una bona pujada, dreta i pedregosa, que ens fa guanyar la carena. La pista continua pujant, però ja podem tornar a pedalar. Transitem per una zona molt soleia, una muntanya amb poca vegetació, només matolls, coronada per una alta antenna que marca el punt culminant de la ruta, el Comaverd (908 m.)
Ha costat coronar el Comaverd, una pujada llarga i feixuga. Ara però ens toca una llarga baixada, per pista pedregosa, però no tan dreta com per l'altre costat. Anem baixant fins al petit poblet de Montbrió de la Marca. Abans ens creuem amb un nombrós grup de nois i noies que fan la mateixa ruta però a l'inrevés que nosaltres. Al poble repostem aigua i continuem. Passem una zona de transició, enmig de cultius de gra fins arribar a Rocaford de Queralt. Aprofitem una ombra al costat d'una font per repostar aigua i menjar una mica. Tot i que en aquell moment no n'érem conscients, comença aquí una de les 5 grans pujades de tota la ruta.
Sortint de Rocafort de Queralt ja comencem a pujar de forma considerable. Ens dirigim cap a Forès, i ho fem principalment per pista en força mal estat, amb trams pedregosos difícilment ciclables. A mesura que guanyem alçada anem contemplant el bonic poble de Forès, ple de cases de pedra, totes elles irregulars, encimbellat dalt d'un turó amb esplèndides vistes sobre la plana de la Conca de Barberà. Va ser vila reial, com ho mostra el seu escut, i encara avui es pot contemplar l'antiga esplendor d'aquest bonic indret, dedicat avui majoritàriament a segones residències.
Sortint de Forès encara ens queda una darrera sorpresa en forma de duríssima pujada per un camí pedregós, impossible de fer sobre la bicicleta. Es fa llarg i feixuc acabar d'arribar a les Forques, el punt més elevat, on hi ha ubicat un gran parc eòlic. Seguirem la carena una bona estona, sota els molins de vent, baixant suaument. Arribem al nucli de Belltall, el creuem transversalment, i al final del poble trenquem a l'esquerra, tot seguint les indicacions del GR. Val a dir que el camí està molt ben senyalitzat, i en pràcticament totes les cruïlles hi ha pals indicadors del camí i la distància fins al proper punt.
Des de Belltall seguim fins a Rocallaura, on de nou aprofitem per abastir-nos d'aigua. Fa força calor, i l'aigua fresca s'agraeix. Creuem els estrets carrers del poble i baixem fins a la riera de Maldanell, on comença una curta però dura pujada fins un turonet, on ja seguirem de pla i baixada. Seguirem sense pràcticament complicacions fins arribar a Vallbona de les Monges. Fem una volta amb bicicleta pel nucli, tot contemplant l'exterior del monestir. El monestir de Vallbona de les Monges és l'únic monestir femení cistercenc de la zona. Encara avui gaudeix d'una intensa vida monàstica, així com d'una hostatgeria. És un lloc realment bonic, on es respira tranquil·litat. És l'hora de dinar i fem un mos a un bar del Sindicat. Sense deixar que ens agafi mandra tornem a agafar les bicicletes i seguim endavant.
Després de Vallbona de les Monges tornem a enfilar una de les grans pujades de la ruta. Primer sobre la bicicleta, i després ja empenyent per un camí força pendent i no apte per a les bicicletes. Anem enfilant la Serra de les Monges. Aviat el pendent es suavitza i podem pedalar de nou. Passem el petit nucli de Montblanquet, i continuem pujant per pista envoltada de camps i ametllers. Un darrer pujador exigent i arribem al Santuari del Tallat, a la carena de la serra del mateix nom, des d'on gaudim d'esplèndides vistes sobre la plana. Suposem que fan algun tipus d'aplec o celebració al Santuari, ja que hi ha molta gent.
Baixem o gairebé desgrimpem els primers metres des del santuari. Trobem un tram en què el camí sembla tallat, però passem sense més problemes. Arribem a una pista i la seguim fins a una carretera asfaltada. Aquí la ruta dels caminants i dels ciclistes es bifurca. Seguim la pista avall, baixant a tota velocitat per aquesta carretera plena de revolts. Al cap de pocs quilòmetres la deixem i seguim baixant per pista enmig de vinyes. Transitem una bona estona per pistes, tot planejant i baixant lleugerament. És un dels trams més rodadors i còmodes de la ruta. Ja a la zona més plana passem per sobre l'autopista A-2, i acabem d'arribar a l'Espluga de Francolí. Ens havíem plantejat fer el final d'etapa aquí, però decidim acabar d'arribar a Poblet, i així ho fem.
Creuem l'Espluga de Francoli de cap a cap, i seguim direcció a Poblet, primer per la carretera i després per camins més agradables. Pujant lleugerament arribem fins al mateix monestir. Fem una volta per fora, tot contemplant l'austera magestuositat del recinte, custodi de les restes de bona part dels reis de l'antiga Corona d'Aragó, entre ells Jaume I el Conqueridor. És sens dubte el monestir més important de l'Orde del Císter a Catalunya, i encara avui té un paper simbòlic important als Països Catalans.
Passat Poblet arribem al petit nucli de les Masies, on farem parada i fonda a l'alberg Jaume I. Les instal·lacions de l'alberg són excel·lents. Podem deixar les bicicletes tancades, i fem un bon sopar, dormim i esmorzem per un preu més que raonable.
Dia 2. Poblet - Montblanc - Santes Creus
Havent esmorzat comencem la ruta, que passa ben a la vora de l'alberg. Seguim el GR però aviat cometrem una greu equivocació que ens complicarà notablement el recorregut d'avui. Seguim els cartells del GR-175 refiats, i no ens adonem que hem deixat la variant de bicicletes i seguim la ruta pensada per fer a peu. Comencem a empènyer la bicicleta en un camí molt costerut durant una bona estona. Trobem fins i tot unes escales que hem de remuntar. Una petita baixada fins prop del santuari de la Santíssima Trinitat. Comencem una llarga pujada per pista, però que podem fer sobre la bicicleta. El tram més feixuc encara ha de venir: ja força amunt cal deixar la pista i enfilar un camí força dret i emboscat durant una bona estona, fins a Sant Joan de la Muntanya, una petita ermita excavada a la roca amb algunes estances utilitzades antigament per eremites. Sobre la roca on hi ha excavada l'església trobem un excepcional mirador sobre la Conca de Barberà. És un lloc molt bonic, tot i que ens ha costat molt arribar-hi.
També ens costarà molt baixar-ne, ja que seguim un corriol estret i en forta baixada, no apte per al trànsit de les bicicletes. Es fa feixuga la baixada, fins que arribem a una zona planera, als afores de Montblanc. Arribem a la capital de la comarca, on se celebra la Setmana Medieval. Hi ha força ambient, però nosaltres encara tenim molts quilòmetres per endavant, així que seguim. Creuem la població, passant pel costat de les sòlides muralles, i paral·lels a l'autopista A-2 anem guanyant alçada progressivament per terreny de cultiu fins arribar al petit poble de Prenafeta. Aquí el camí es torna a bifurcar per als caminants i els ciclistes. Seguim doncs la variant per a bicicletes.
A partir de Prenafeta trobem una pista amb pujadors duríssims. El sol de migdia no hi ajuda, i costa d'avançar. Pugem amb penes i treballs per la pista, i arriba un punt en què sembla que comencem a baixar. És només un miratge, ja que la forta pujada encara ha d'arribar. Al cap de poc enfilem per unes pistes amb un desnivell fortíssim, probablement per sobre del 20%. Intentem fer-les sobre la bicicleta, però esdevé impossible, ja que a part de ser molt dretes són molt llargues, i amb trossos de terreny força descompost. Arribem fatigats al coll de l'Era del Caterí, i comencem a baixar per l'altre vessant. El primer tram de baixada és còmode, però de nou trobem un camí molt dret, impossible de circular-hi amb bicicleta. Baixem a peu el tram més dret fins que trobem una pista que ens permet baixar més fàcilment fins a Figuerola del Camp.
A Figuerola del camp ja som a la plana, i el que queda fins al punt d'origen és fàcil, tot i que queden encara uns quants quilòmetres. Des de Figuerola seguim entremig de camps fins al Pla de Santa Maria, una població més gran. Creuem el poble pel centre, al final creuem també una carretera força transitada, i més endavant creuem l'autopista per sobre. Encara seguirem uns quilòmetres més entremig d'oliveres i ametllers, perfectament arrenglerats i separats per laborioses parets de pedra seca. Sorprenen també els cossiols, unes construccions de pedra seca en forma de barraca que servia però per emmagatzemar aigua de pluja. Una última baixada i arribem al bonic poble de Santes Creus, punt d'origen de la ruta.
El monestir de Santes Creus, tot i que actualment no hi resideix cap comunitat religiosa, va tenir antigament una important vida monàstica. Prèviament a la puixança de Poblet, va ser seu de panteons reials, i encara conserva les restes del rei Pere el Gran. A més a més del monestir, també destaca notablement la plaça de Sant Bernat Calbó, just davant de l'entrada del monestir.
Han estat dos dies intensos de ruta en bicicleta. És factible fer-ho en un sol dia, però la ruta esdevé molt dura i no es pot gaudir del recorregut ni d'alguns dels interessants punts de pas. És una ruta dura, amb molts trams en què és difícil o impossible circular amb bicicleta. Els nuclis per on es passa, especialment els 3 grans monestirs són molt bonics. Alguns trams de transició són més monòtons, però en global l'experiència ha estat molt positiva. És una bona forma de conèixer aquesta zona de Catalunya amb un passat tan intens com interessant.
 
Comentaris
Enviat per Jordi (no verificat) el Dimarts, 04/05/2010 - 14:45 Enllaç permanent
No se pas com us ho feu, pero teniu molta imaginació per anar a llocs tan bonics i sorprenents quina excursió mes xul-la.
ç
Afegeix un nou comentari