Des del fons de la Vall d'Ora enfilem per un camí costerut per arribar al pla de Busa. Seguirem la carena nord d'aquest altiplà tot contemplant els espectaculars penyasegats que queden als nostres peus. Una excel·lent excursió de mitja muntanya de dia complet amb fantàstiques vistes sobre la serra dels Bastets i el Port del Comte.
Sortim de Berga i prenem la carretera que porta a Solsona, i just després d'haver creuat el pont sobre el riu Aigua d'Ora prenem la carretera que segueix cap a la dreta remuntant el curs de l'aigua. Al cap de pocs quilòmetres arribem a Sant Lleïr de la Vall d'Ora, un punt en què hi ha tres o quatre cases, una petita ermita, un ecomuseu (antiga serradora hidràulica) i un monument d'homenatge a Guifré el Pilós. També hi ha una pista que permet pujar fins al pla de Busa. Nosaltres no pujarem per la pista (no apta per a tots els vehicles), sinó que buscarem un camí molt més interessant i divertit. Deixem els cotxes tres o quatre-cents metres després de Sant Lleïr, a l'alçada d'unes cases que veiem a l'altra banda del riu. Avui som set: la Pat, la Queralt, la Gemma, la Sílvia, el Toni i jo mateix, el Marc.
Comencem a caminar en direcció cap a les cases, i passem per un petit pont peatonal que ens porta directament fins al primer dels edificis. El camí segueix cap a la dreta fins a trobar una casa més gran, Cal Solà. Davant de la casa ens entretenim amb uns cavalls joganers. Fa fresca, ja que el sol encara no ha penetrat al fons de la Vall d'Ora. Durant bona part del camí anirem trobant pals indicadors que faciliten la orientació. No és una ruta perdedora, ja que els camins són evidents.
Anem pujant per un corriol que guanya alçada primer progressivament i més endavant de forma més decidida. A mesura que anem pujant s'amplia la visió sobre la Vall d'Ora cap al sud. El dia és clar i la panoràmica és àmplia. El sol ens acompanya. En algun tram el camí és força dret. Al cap d'una estona el camí s'uneix a una pista just al davant de cal Orriols. Ens arribem fins al mas, des d'on hi ha una panoràmica molt bonica, i deixem la pista per agafar un camí, indicat amb un pal, que puja cap a la dreta. Al cap de poc de pujar trobem una nova bifurcació amb un indicador que ens ofereix dues opcions per pujar a Busa: per pista o bé per les escales. Escollim aquesta última opció, més divertida i emocionant.
Continuem pujant, i al cap de poca estona ens trobem davant nostre una escala metàl·lica que ens permetrà superar un tram ben vertical. Pugem l'escala sense cap dificultat, ja que està en molt bones condicions. Fins i tot comentem que hauria estat més adequat col·locar aquí una escala menys aparatosa, potser uns simples esglaons metàl·lics. Al cap d'amunt de l'escala continuem pujant uns metres més per uns esglaons de fusta amb unes cordes per facilitar el pas, força costerut.
Poc després arribem a un balcó que fa la roca sobre la Vall d'Ora. Hi ha una senyera estelada i un petit planell on aprofitem per esmorzar tot contemplant la vista. Tot seguit reprenem la marxa tranquil·lament, ja amb l'estómac ple, per una zona ja molt més planera. Gairebé ja som a dalt el pla de Busa, i ben aviat arribem a la masia Bartolina, deshabitada però molt ben arreglada. L'últim tram abans d'arribar a la masia la fem per la vora dels camps, ja que no hi ha camí evident. És una masia molt bonica. Prenem la pista que arriba a la masia, i passem pel costat d'un pou. Davant nostre, en direcció ponent, veiem no gaire lluny l'església de Sant Cristòfol, cap on ens dirigim.
Seguim la pista i al cap de poc arribem a una cruïlla que ens acosta fins a l'església. Des d'aquest punt hi ha una bonica vista de tot el pla de Busa. Arribats a Sant Cristòfol prenem un camí poc evident cap al nord que s'enfila costa amunt. Hi ha alguna fita, però el camí no és gaire fresat. Després d'una considerable pujada arribem fins al cap d'amunt de la carena nord de Busa. El penyasegat que queda als nostres peus és espectacular. Cap al sud contemplem el tranquil i plàcid pla de Busa, i cap al nord, aquest altiplà queda bruscament tallat per unes parets pràcticament verticals de centenars de metres d'alçada.
Des de dalt de la carena la vista és espectacular. Als nostres peus veiem la curiosa serra dels Bastets. Cap a l'oest el pantà de la Llosa del Cavall, Sant Llorenç de Morunys i el Port del Comte. Cap al nord veiem la Serra del Verd, el Pedraforca, les puntes d'alguns cims del Cadí i la serra d'Ensija.
Anirem seguint la carena del cingle de Busa en direcció oest per un caminet ara ja més evident. Arribem fins al Cogul (1.526 m.), punt culminant de la Serra de Busa. Contemplem el paisatge, fem fotos i intentem endevinar els cims que podem veure des d'aquest punt. Seguim em camí direcció oest, ara ja en baixada. El camí no és gaire evident però no hi ha possibilitat de pèrdua. Arribem al Serrat de les Gralles, on hi ha un mapa panoràmic. Seguim encara uns minuts més i acabem d'arribar fins al Capolatell, conegut també com a presó de Busa. Es tracta d'un petit altiplà separat de la resta del gran altiplà de Busa per un profund esvoranc, i al qual només es pot accedir per una palanca metàl·lica que permet superar el precipici. No hi ha cap altra forma d'accés (excepte escalant, és clar), ja que les parets són totalment verticals per totes bandes. Durant la guerra del Francès va ser utilitzat com a presó de les tropes napoleòniques. Hi ha moltes llegendes sobre la vida i la mort dels soldats en aquesta improvitzada presó.
Dinem a la punta de la presó de Busa, tot contemplant l'espectacular panoràmica, amb el pantà de la Llosa del Cavall i Sant Llorenç de Morunys en primer terme. Des d'aquest punt és especialment destacable la visió del Santuari de Lord i el petit altiplà en forma de vaixell on està situat.
Havent dinat iniciem el camí de retorn, primer pel mateix camí de l'anada, i a partir del Serrat de les Graelles pel camí que passa pel fons de l'altiplà de Busa. Caminem per pista enmig dels camps. Passem pel costat de la casa Vila, habitada només per bestiar. No gaire lluny veiem Cal Rial, que funciona com a restaurant. Ens hi apropem per demanar aigua, ja que la font està perduda. Amablement ens n'ofereixen. És un bon lloc per fer una pausa en l'excursió i dinar. Hi ha diverses persones que hi han accedit amb cotxe (recomanable tot terreny) i sobretot ciclistes. Pujar amb bicicleta fins a Busa és tot un repte, ja que el pendent és molt fort, sobretot per la Vall d'Ora.
Seguim caminant per pista en direcció llevant durant una bona estona (Camí de Valielles). Trobem una cruïlla i seguim per la pista de més a l'esquerra. Descartem tots els camins i continuem per la pista. Travessem la carena pel Grau de les Collades i comencem a baixar fortament. La pista fa zigues-zagues. En aquest punt cal anar amb compte, ja que cal deixar la pista principal i prendre'n una, en desús, cap a la dreta que baixa fortament. Des d'aquest punt, mirant entremig dels arbres podem veure al fons de la vall Sant Pere de Graudescales, cap on ens dirigim. Si seguíssim la pista tornaríem a la casa de Cal Orriols, per on hem passat de pujada.
La pista precària al cap de poc es converteix en camí. Perdem alçada ràpidament. Cal anar amb compte, ja que el camí és molt dret i obac. Arribem al fons de la vall just al costat de la bonica església romànica de Sant Pere de Graudescales. Antigament hi havia hagut un monestir en aquest punt, però només en resta l'església, de planta quadrada, amb cimbori octogonal i tres absis amb decoració llombarda. És una església molt bonica situada en aquest punt tant allunyat de la civilització.
Des de l'església seguim per la pista que hi porta, creuem el riu Aigua d'Ora per un pont de fusta, i ja pel vessant esquerre només ens resta caminar aproximadament un quilòmetre i mig per la pista que ens retornarà fins al punt d'origen.
Ha estat una ruta molt bonica. Hi hem invertit més de set hores sense comptar les parades per esmorzar i dinar. Hem fet poc més de 1.000 metres de desnivell. És una excursió de mitja muntanya molt agraïda. Els camins són molt agradables i poc transitats, i les vistes que assolim són fantàstiques. Una ruta totalment recomanable per conèixer aquesta zona del Solsonès.
Comentaris
Enviat per sílvia (no verificat) el Dimarts, 18/11/2008 - 04:22 Enllaç permanent
Un dia magnífic i una excursió fantàstica. Amb un guia d\'excepció com és el Marc i uns amics fantàstics, què més es pot demanar?
Enviat per MAITANE (no verificat) el Dijous, 20/11/2008 - 03:21 Enllaç permanent
FLIPANT!
Crida l´atenció el paisatge, la frescor de la muntanya i el grup tan guapo que vam fer l´excursió. Enhorabona per les fotos que plasmen quasi la realitat absoluta i et fan ganes d´anar-hi. En viu ja deu ser increible.
On i quan? Que jo m´apunte!
Un abraç per a Pat des de Castelló.
Enviat per MAITANE (no verificat) el Dijous, 20/11/2008 - 03:32 Enllaç permanent
INCREIBLE!
Un paisatge impresionant, un dia magnífic i un grup d´amics del més simpàtic i aventurer. Enhorabona per les fotos que transmeten tot açò!
On i quan, que jo m´apunte?
Un abraç per a la Pat desde Castelló.
Afegeix un nou comentari