Font Blanca (2.904 m.)

Font Blanca Cresta Avantcim i darrera el cim Vista des del cim cap al nord

Enfilem fins al cim d'un dels pics més alts d'Andorra des d'on es pot gaudir d'una esplèndida vista de les muntanyes i valls del Principat, així com d'alguns dels grans cims dels Pirineus. Fem un itinerari circular pujant per la vall de Rialb i tornant per Besalí. El tram més divertit de la ruta és la cresta que ens porta des de la portella de Rialb fins al cim.

Fitxa

  • Lloc de sortida: Aparcament Parc Natural Vall de Sorteny, Ordino (Andorra)
  • Distància: 13 quilòmetres
  • Desnivell positiu: 1.115 metres
  • Temps aproximat: 6:05 h.
  • Nivell de dificultat: força fàcil, tram de cresta fàcil

Crònica

Sortim amb la Sílvia força d'hora des de l'aparcament del Parc Natural de la Vall de Sorteny, i comencem a caminar enmig d'una zona de pícnic, amb taules, una font i barbacoes. Caminem en direcció nord per la zona de la Rabassa, tot seguint la vall del riu Rialb. El camí és molt evident, i està marcat amb senyals de color groc taronjós. Fa fresca, uns 9 graus, i durant una bona estona caminem per l'ombra, guanyant desnivell poc a poc sempre pel fons de la vall, al peu del rierol. No es veu el cim, ja que la vall té forma de L invertida, i les costes del pic Besalí no deixen veure el cim principal fins que la vall tomba cap a ponent.

Al cap d'una estona de caminar per la vall passem pel costat del refugi lliure de Rialb, en molt bones condicions, com tots els refugis lliures d'Andorra. Es veu que hi ha gent que hi ha passat la nit. El camí passa uns metres per sota del refugi. A partir d'aquest punt la vall comença a girar, i ho fa més definitivament a l'alçada de la Cabana dels Planells de Rialb. Des d'aquest punt ja es pot veure el cim del Font Blanca, molt dret des d'aquí. El camí encara gira una mica més per encarar la Portella de Rialb, i ara sí que ja comença a enfilar més decididament per terreny pedregós. Amb força calor enfilem un tram força dret fins a la portella, des d'on s'obre la vista de l'altre vessant, cap on veiem en primer terme les pistes d'esquí d'Arcalís.

A la Portella de Rialb hi ha un cartell indicador que ens marca el cim de Besalí (2.639 m.) a l'esquerra (direcció sud), i el Font Blanca (2.904 m.) cap a la dreta (direcció nord). En aquest punt el camí marcat amb senyals grocs que va cap al cim del Font Blanca segueix pel vessant contrari al que veníem, a mitja alçada. Però nosaltres no seguirem aquest camí, que fa marrada, sinó que seguirem per la cresta. La cresta és fàcil, i combina petits trams de grimpada amb trams en què simplement cal caminar, anant amb compte ja que algun punt és un xic exposat. Més amunt la cresta esdevé més difícil, vertical i exposada, però hi ha un caminet que passa per sota, i que seguim aproximant-nos a la base de la piràmide somital.

L'últim tram abans d'arribar al cim és força dreta, però es puja caminant sense més problemes. És d'aquells cims que enganyen, ja que a causa del propi pendent, el cim no es veu fins ben a prop, i en diversos punts sembla que ja arribes, però encara queda una costa més. Al final, després d'una bona pujada arribem al cim, després de 3 hores i 20 minuts de pujar. En tota la pujada no hem vist ningú enlloc. El cim només el compartim amb una bona colla de voltors que han aixecat el vol des d'un esperó de ben a prop.

El cim del Font Blanca (fronterer entre Andorra i França) és un excel·lent mirador, i contemplem ben a prop, cap a l'est, l'estany Blau, i els cims del Sarrera, Cabaneta i Estanyó, on havíem anat feia uns quants dies. Cap al nord, la zona de l'Arieja, amb l'Estany del Roig a sota, i l'estany de Gnioure més enllà. Cap a ponent veiem en primer terme el pic de Tristaina, més enllà el Coma Pedrosa i el massís de la Pica d'Estats, i molt més enllà el massís de la Maladeta. Cap al sud, més avall del pic de Besalí es van obrint les diferents valls d'Andorra. Com que fa molt bon dia restem una estoneta al cim i aprofitem per menjar una mica. Després d'assadollar les pupil·les amb l'ampli paisatge tornem pels mateixos passos fins a sota de l'última piràmide somital. Per tornar no seguirem ara la cresta, sinó que seguirem el camí marcat, de més bon fer. Anem perdent alçada fins a situar-nos de nou a la Portella de Rialb, on recuperem els pals que havíem deixat en aquell punt, ja que per fer la cresta feien més nosa que servei.

A pardir de la portella tombem cap a ponent per baixar per la coma de Varilles, en el sentit invers de com havíem pujat. El camí és bo i evident, i també està marcat amb punts grocs. Davant nostre sempre anem veient l'estació d'esquí d'Arcalís. Anem perdent alçada fins un punt en què superem la carena oest del Besalí, punt en el qual voltem la muntanya i tendim ara cap a l'est tot planejant. La Sílvia va resumir molt gràficament la forma de la ruta d'avui: és com una poma, rodona i amb l'apèndix de la cua. I mirant-ho al mapa és ben bé així: pugem per una vall de forma semi-circular, la de Rialp, arribem a la portella i seguim la cresta cap al cim, tornem a la portella, i tanquem la volta vorejant el vessant sud del Besalí.

Les costes del Besalí són assolellades i caluroses. Passem per un petit refugi lliure, com sempre molt ben condicionat. El camí planeja durant una bona estona, amb algun petit repetjó, i més endavant devalla definitivament fins al punt d'origen. Aquest darrer tram s'ha fet llarg, ja que hi ha una bona distància i fa força calor. Finalment, al cap de 6 hores i cinc minuts arribem a l'aparcament del Parc Natural de Sorteny, farcit de cotxes i amb molta gent a l'àrea de pícnic. Sorprèn aquest bullici de gent tenint en compte que en tota l'excursió no hem vist ningú enlloc.

El Font Blanca és una muntanya fàcil però llarga. És un dels 7 únics cims de més de 2.900 metres d'Andorra, i un dels únics 3 íntegrament dins del Principat (ja que la resta són fronterers). Les vistes des del cim són esplèndides, i el tram de cresta li donen un interès afegit. Tant l'aproximació com la tornada es fan força llargues. Aquest cim és força freqüentat a l'hivern, ja que té una de les pales esquiables més interessants dels Pirineus. En canvi a l'estiu és menys popular, ja que el recorregut és llarg i feixuc.

Mapa i track GPS

Track GPS de la ruta

Descarregar track en format GPX (GPS Exchange Format)
Descarregar track en format KMZ (Google Earth)
Descarregar track en format TRK (CompeGPS)

Imatges

Afegeix un nou comentari