Després d'un dissabte en què pràcticament va nevar tot el dia a quotes baixes el diumenge es lleva fred però radiant. Busquem una ruta assolellada on puguem caminar i córrer una estona per sobre la neu fresca. Decidim fer una volta per Capolat.
En un dia marcat pel fred i la neu no ens quedem a casa sinó que aprofitem per fer una ruta divertida pels cingles del voltant del poble de Vallcebre. Malauradament la mala visibilitat va restar bellesa a aquest distret itinerari que combina bosc, rierols, cingles i fins i tot una grimpada.
Encara no hem arribat al desembre i ja portem 3 setmanes seguides a la neu. Aquest any és excepcional. Avui però el temps no ha acompanyat gaire, i potser tampoc no hem encertat l'elecció. El vent fortíssim ha aconsellat no intentar cap cim, i ens hem dedicat a fer pràctiques amb els ARVA prop del refugi del Cap del Rec.
Pujar el Puigmal amb esquís de muntanya és un dels clàssics hivernals. Aquest any s'hi ha pogut pujar molt abans del que és habitual, i la fal·lera de les primeres neus ha fet que molts esquiadors i excursionistes hàgim coincidit pujant aquesta característica muntanya des del seu vessant nord.
Des del fons de la Vall d'Ora enfilem per un camí costerut per arribar al pla de Busa. Seguirem la carena nord d'aquest altiplà tot contemplant els espectaculars penyasegats que queden als nostres peus. Una excel·lent excursió de mitja muntanya de dia complet amb fantàstiques vistes sobre la serra dels Bastets i el Port del Comte.
Si el dia anterior havíem iniciat la temporada a Arcalís, aquest segon dia decidim esquiar a la zona del Pas de la Casa, concretament al Grau Roig. Farem bona part de la sortida per les pistes d'esquí, però ens acabarem d'arribar fins al Pic Blanc, i alguns baixaran per la pala del vessant nord.
Aquest any la neu ha arribat excepcionalment d'hora. Potser Sant Pere ens vol compensar per les dues temporades anteriors, en què la neu ha escassejat. Hem aprofitat aquestes nevades matineres per estrenar la temporada d'esquí de muntanya amb una ruta fàcil per començar a posar les cames a punt.
Fem una escapada ràpida per pujar el pic de Posets (o Llardana), la segona muntanya més alta dels Pirineus. L'ascensió és fàcil, ja que només cal seguir el camí evident. No hi ha cap tram tècnic ni complicat si seguim el camí tradicional pel refugi Ángel Orús, això sí, caldrà superar un desnivell positiu superior als 1.800 metres.
Ens escapem els 4 dies del pont de l'11 de setembre a aprofitar les restes de l'estiu per fer muntanya a la Val d'Aran. Malauradament la tardor se'ns ha anticipat, i la pluja i el fred van fer acte de presència i ens van impedir fer bona part de les sortides que teníem previstes, i vam substituir-les per objectius més modestos.
Tot i la seva poca alçada el Penyes Altes és un dels cims més elevat del Moixeró i un dels més interessants del Berguedà. Es pot pujar des de diversos punts, però avui hem escollit un dels més durs, la Canal de la Serp. Haurem de superar més de 1.300 metres de desnivell per un camí fàcil i agradable.