Mittaghorn (3.143 m.) per la via ferrada

Just a sobre del poble de Saas Fee s'aixeca força vertical un cim de més de 3.000 metres, molt visible des de la vall, el cim del Migdia o Mittaghorn. A més del camí tradicional per accedir-hi, que volta per cara no visible des del poble i menys vertical, hi ha una via ferrada, força llarga però de dificultat mitjana que permet atacar directament el cim, després de seguir una marcada cresta.

Fitxa

• Lloc de sortida: Telecabina Felskinn, Saas Fee
• Distància: 10,83 quilòmetres
• Desnivell positiu: 619 metres
• Temps aproximat: 6:25 h.
• Nivell de dificultat: mitjana

Crònica

El primer dia que arribem a Saas Fee, un cop instal·lats, passem per l'oficina de turisme i ens recomanen, per aprofitar el que queda de dia, que pugem el cim que queda just a sobre del poble, el Mittaghorn (3.143), que, com a curiositat, té exactament la mateixa alçada que la Pica d'Estats.

Per pujar aquest cim haurem d'agafar un funicular, després caminar una hora i mitja, tot seguit una llarga via ferrada que ens deixa al mateix cim, i després tornar per l'altra banda. Comprem un abonament per a tots els remuntadors de la vall per a 7 dies, ja que és la forma més fàcil d'apropar-nos als elevats cims d'aquesta zona. Així doncs pugem el funicular Alpin Express fins a la primera estació (un lloc lleig per culpa dels propis remuntadors). A partir d'aquí agafem un camí ben indicat que passa enmig d'una zona de tartera amb grans rocs. Anem seguint tot apropant-nos a una cresta que veiem davant nostre.

Arribant a la cresta trobem els primers trams assegurats. Ens posem ja els talabards i ens assegurem al cable de vida. En poc tros el camí torna a ser fàcil, i ja sense cable. Una estona més de caminar i finalment arribem al cap d'amunt de la cresta que ja anirem seguint fins al cim. En aquest punt comença pròpiament la via ferrada. Hi ha un indicador i una bandera.

La via ferrada no és difícil. És força llarga, i transcorre sempre per l'aresta del Mittaghorn, en un terreny granític. Està molt ben equipada, però hi ha pocs esglaons, només n'hi ha allà on són necessaris. En molts punts és necessari tibar del cable, ja que no hi ha punts per agafar-se ni amb peus ni amb mans. Té algun pas una mica atlètic, però no gens complicat. En molts punts hi ha claus llargs a la paret, per posar-hi els peus. També té algun tram, especialment a la part superior, molt aeris i espectaculars.

Després de poc més de 3 hores des del telecabina arribem al cim del Mittaghorn (3.143 m.), on hi ha una gran creu d'acer inoxidable i un llibre de piulades on escrivim la nostra experiència. Des d'aquest excepcional mirador es pot veure una fantàstica panoràmica de diversos cims de més de 4.000 metres: l'Strahlhorn i l'Allalinhorn ben a prop, de front l'Alphubel, i més enllà l'espectacular Dom, de més de 4.500 metres.

Estem una bona estona contemplant el paisatge. Aprofitem per dinar, ja que fa molt bon temps. Al cap d'una estona comencem a baixar per l'altra banda. Baixem per un camí molt costerut, però ben fresat. És el camí trandicional de pujar aquest cim. Cal anar amb compte de no patinar, ja que tot i ser un camí ben fàcil, una caiguda podria tenir conseqüències nefastes. Fins al telefèric de Plattjen hi ha una hora i 30 minuts, però com que hem sortit molt tard arribem just quan acaben de tancar el telecabina, i no ens queda més remei que baixar caminant fins al poble de Saas Fee, una llarga caminada amb gairebé 1.500 metres de desnivell de baixada força dreta.