Resta dels Països Catalans

Puig d'Arques (533 m.)

Sortim arran de mar des de Sant Antoni, i creuem tot el pla de Calonge fins a les primeres estribacions de les Gavarres. Prenem una pista que s'enfila primer al Puig Cabrer, amb algun pujador força dur. Anem enllaçant pistes secundàries fins arribar a la principal, que puja fort cap al Puig Cargol, on hi ha un vèrtex geodèsic. Planegem fins a Fitor, punt emblemàtic de les Gavarres amb el seu gran pla i la bonica església de Santa Coloma. Enllacem trams de camí fàcil i pista fins al coll de la Ganga, el creuem i tornem a pujar per bones pistes fins a Sant Cebrià dels Alls, i seguidament el punt més alt de la serra després d'una forta pujada. Dalt del Puig d'Arques hi ha el radar meteorològic, un enterrament prehistòric i un mirador sobre la plana empordanesa. Baixem per pistes cap a la vall de Molins i Calonge, i acabem d'arribar per carretera per fer via.

Torreta de Cadí (2.562 m.)

Ens enfilem al cap d'amunt del cim més occidental del Cadí per una pista llarga, pedregosa i de pendent constant que surt des d'Adraén i ens deixa als peus del cim, on acabem d'arribar caminant. Des del poblet baixem per la carretera fins a crear el riu de Bona i tot seguit prenem la pista pedregosa que comença a pujar per l'obaga dibuixant fortes llaçades. La pujada és dura i constant, sense treva, però el paisatge d'alta muntanya i l'ombra dels arbres fa més fàcil el pedaleig. A partir dels 2.000 metres desapareix la vegetació i avancem per terreny obert. Passem al costat del Prat Major, una pastura d'alçada, i la pista segueix sobrevolant la vall de la Vansa, amb vistes cap al Pedraforca. Un últim tram encara més dret ens porta fins al final de la pista, ja a la carena del Cadí, a 2.355 m. Aquí ja cal deixar la bicicleta i caminar poc més de mitja hora fins a coronar el cim, on podem gaudir de les espectacular parets retallades de la cara nord del Cadí. Descens pel mateix camí fins a la collada del Pelat, on prenem una pista que baixa molt dreta fins a trobar la solitària vall de Sant Salvador que desfem fins al punt d'inici.

Camí de Cavalls

Ens desplacem a Menorca per fer la volta a l'illa damunt de la bicicleta en 4 etapes, recorrent el tradicional Camí de Cavalls. Sortim de Maó i avancem en sentit anti-horari per la costa nord fins a les Platges de Fornells. Pel camí creuem el Parc Natural de l'Albufera des Grau i alguns petits poblets arran de mar. El segon dia tenim l'etapa reina, ja que creuarem els penya-segats de l'abrupta zona nord de l'illa. Durant l'etapa gaudirem de cales precioses com la de Tirant, Cavalleria, Binimel·là, Pregonda i la mítica cala del Pilar. La tercera jornada la comencem a Ciutadella, i recorrerem més de la meitat de la costa sud, on ens banyarem en algunes de les cales més conegudes de l'illa com Son Saura, la Turqueta, la Macarella o la Macarelleta. També ens mourem més per l'interior en una zona de barrancs. Des de Son Bou comencem l'última etapa entrant a l'interior per visitar el conjunt talaiòtic de la Torre d'en Galmés. Tot seguit tornem a la costa i ens aturem a la bonica cala d'en Porter i al poble de postal de Binibèquer. Una ruta preciosa, dura i difícil, amb trams de poca ciclabilitat on hem d'empènyer i fins i tot carregar la bicicleta, però els paisatges costaners idíl·lics sobrepassen l'esforç esmerçat.

Puig d'Esquers (606 m.)

Pedalegem per l'Alt Empordà fins a dalt d'un petit cim de l'Albera que ens ofereix una gran panoràmica cap a l'abrupta costa de la zona de Llançà i Colera. Sortim de Vilajuïga i marxem cap al nord passant per sota del castell encimbellat de Quermançó. Fem un tram de carretera i aviat ens desviem per pujar el Montperdut (330 m.), un petit cim on visitem uns bunkers de la Línia P, construïts els anys 40 del segle passat. Avancem fins al nucli de Valleta on agafem una pista que ens porta a una àrea recreativa, i que comença a pujar amb trams força durs. Sota el puig Tifell avancem per una pista panoràmica durant uns quants quilòmetres, pujant progressivament fins al final, on enfilem fort per assolir el cim. Tot i el dia lleig tenim una gran visió tant de la costa nord com de la immensa plana empordanesa. Descens ràpid per pistes solitàries fins a Valleta, i per carretera acabem d'arribar al punt d'inici.

L'Ebre, de Miravet a Benifallet

Tracem una ruta al peu de l'Ebre des de la bucòlica població de Miravet fins a Benifallet, baixant per la riba esquerra i pujant després per la dreta. Sortim de Miravet i ens dirigim cap al Pas de la Barca, que ens permetrà creuar a l'altre cantó. Pedalem entre oliveres i fruiters tot pujant suaument fins a Rasquera. Seguim enfilant-nos fins un magnífic mirador natural de l'Ebre al coll de Miravet, i baixem per un pas entre les cingleres de la Roca dels Penjats de nou al peu del riu. Resseguim la ribera fins a Benifallet, on fem una pausa. Tornem uns metres enrere i creuem el pont del Llaguter. Ja per la riba dreta anem remuntant prop de les aigües, amb alguns puja-baixa. Més endavant haurem d'empènyer la bicicleta al tram del Pas del Barrufemes, i tot seguit acabarem planejant alçats sobre el riu fins al punt d'inici.

Serres de Cavalls i Pàndols

Vigilada per l'imponent castell templer i banyada literalment pel riu Ebre, s'alça la pintoresca vila de Miravet on comencem a pedalar. A prop de Benissanet tombem a ponent per iniciar la llarga aproximació entre camps de fruiters. Als Quatre Camins comencem a pujar per unes pistes cada cop més dretes i ens enfilem al llom de la serra de Cavalls que creuem transversalment. Baixem a la vall de Carruves i tornem a enfilar, ara cap a la serra de Pàndols, amb una duríssima pujada fins a la Punta Alta (705 m.) on hi ha el Monument a la Pau, en commemoració als difunts de la Lleva del Biberó de la Guerra Civil, que aquí va viure moments dramàtics. Baixada vertigionsa cap a Fontcalda, on fem parada per dinar, i tot seguit prenem la Via Verda direcció sud. La deixem a l'estació del Pinell de Brai i per carretera arribem al poble, on hi ha un bonic celler modernista. Seguim per pistes pujant fort fins al pic de l'Àliga, i ja suaument baixem fins a la riba de l'Ebre i Miravet, on encara fem l'última pujada del dia per contemplar el castell amb els últims rajos de sol.

Rocafort - Balmes Roges - Puig de la Balma

Acompanyats per un bon coneixedor del territori, pedalarem per la zona nord-occidental del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, en un triangle delimitat per les poblacions de Rocafort, Mura i el Pont de Vilomara. Sortim de Rocafort i després d'una breu pujada baixem cap al torrent del Flequer, i resseguim la riba fins les curioses tines del Ricardo. Ens enfilem tot seguit de forma progressiva cap a la serra de Puig Gili, i ens acostem a visitar les Balmes Roges, que havien estat habitades antany. Fem diversos puja-baixes pel solei de la serra de Casassaies, i remuntem una forta pujada fins al coll de la Creueta. Des del punt més alt anem baixant vorejant el Castellot i en fort descens cap a l'espectacular Puig de la Balma, una masia troglodítica habitada per la mateixa família des de fa més de 1.000 anys. Prenem un divertit camí estretíssim de 2 km. que ens acosta de nou a Rocafort.

Busa, cara sud

El gran altiplà de Busa està envoltat de cingleres talment un castell amb muralles infranquejables. Avui recorrem el vessant sud, enfilant-nos-hi a través de la característica escala d'Orriols. Sortim del peu de l'Aigua d'Ora, i pugem per un camí ben fresat cap a la base de la cinglera. Ens desviem cap a la Rua Alta per fer una ràpida visita al Xalet de Busa, una balma que utilitzaven els emboscats durant la guerra i la postguerra. Tornem al camí i pugem cap a l'escala vella, un pas equipat que ens permet superar la verticalitat del cingle. Ja a dalt comencem a contornejar la cara sud de la cinglera seguint el fil, des del Turó de l'Escala fins al mirador de la Creu. Entretant gaudim de la verticalitat sota els nostres peus, i la gran esplanada prop de les cases de la Bartolina i ca l'Artiller. Baixem per la canal del Rial en fort pendent, i fem una visita a la Moreria, una balma obrada que servia de punt de vigilància durant la guerra del Francès. Retorn per la pista per fer via.

Cova de la Taverna

Tram inicial de la cova, amb petits tolls

Des del pantà de Margalef fem una curta aproximació fins a la desembocadura del barranc de la Taverna, on trobem a pocs metres la boca inferior de la cavitat. Es tracta en realitat d'un tram subterrani del torrent en la seva part més baixa. Té tres boques principals d'accés, i permet un recorregut linial de gairebé 500 metres. La zona superior es caracteritza pels grans blocs, on cal anar grimpant per progressar. Fins i tot en alguns punts trobem cordes i alguns trams equipats amb esglaons. La part inferior manté un curs permanent d'aigua, i trobem bonics racons amb tolls i parets modelades pel pas de l'aigua. Tanquem la jornada visitant la curiosa ermita troglodítica de Sant Salvador.

La Cogulla (1.063 m.)

Arribant al cim de la Cogulla

Voltem per les barranqueres i cingles del vessant nord de la serra del Montsant fins assolir el punt més alt d'aquest sector. Arranquem des de la presa del pantà de Margalef, paradís mundial d'escaladors de nivell. Voregem el pantà i ens enfilem pel solitari barranc de la Falconera, on prèviament hem visitat una curiosa cova troglodítica on encara actualment algú hi passa temporades. Visitem el curiós toll de la Cadolla dels Forats, i més amunt el bucòlic Racó del Teix, on es resguarda un arbre monumental. Per camins poc definits acabem de pujar fins al cim, i tornem desfent la carena de la Rovellosa.

Pàgines

Subscriure a Resta dels Països Catalans