Vall Fosca

Estany de Filià

Passada la Central de Capdella comença una pista que s'enfila fort pels pendents occidentals de la Vall Fosca fins assolir la plàcida vall de Filià. Ja en terreny més obert ens acostem a la cabana del Vaquer i seguim amunt sota les aparatoses restes de l'estació d'esquí que es volia perpetrar en aquest indret. Amb una última pujada forta accedim al bonic estany, el més meridional dels Pirineus, situat al fons d'una cubeta glacial a 2.132 m. i envoltat d'altes muntayes. Iniciem el descens recuperant la pista principal, i tot seguit una llarga baixada amb extraordinàries vistes de la vall i els grans cims que l'envolten, amb una breu parada al balcó natural de l'ermita de la Mare de Déu de Fa.

Estany Gento

Des del fons de la Vall Fosca emprenem una llarga i contundent pujada fins al coll del Triador, a més de 2.100 metres. Des de les alçades planejarem seguint el traçat d'un antic ferrocarril, amb algun pas difícil, trams aeris i alguns túnels que ens portaran fins a la presa de l'estany. Reculem uns metres per trobar el camí que baixa amb un pendent fortíssim per la canal de Pigolo, on farem diversos trams a peu. Un cop a l'embassament de Sallente baixarem uns metres per asfalt, i després per un camí força complicat que ens porta al nucli de Capdella, des d'on ja només cal baixar fins al proper poble d'Espui.

Tossal dels Altars (2.455 m.)

Cim del Tossal dels Altars

Per sobre del poble pallarès de Llessui trobem la base de l'antiga estació d'esquí, tancada gairebé fa 30 anys. Amb poca neu al principi avancem fins trobar les amplíssimes pales, ben innivades i amb pendent suau. Pugem fins la Fita Alta, on hi havia un dels edificis de la instal·lació. Resseguint un dels decrèpits i abandonats remuntadors pugem fins al punt més alt, sobre el vertical penyasegat que s'aboca a la Vall Fosca. En tot moment ens acompanya la poderosa vista del Montsent de Pallars.

Pic de la Pala Pedregosa (2.882 m.) hivernal

Cal fer alguna grimpada aèria dalt la cresta

Sortim a peu de la central de Sallente, i al cap d'una hora ens calcem els esquís. Remuntarem durant bona estona la llarga i fàcil Coma de l'Espòs fins a la collada. Calcem grampons, agafem el piolet i remuntem primer un fort pendent de neu (45-50º) fins a la part alta de la cresta. Grimpem per grans blocs, amb algun pas aeri, durant llarga estona fins assolir el cim. Baixem fent una llarga diagonal i un flanqueig per fort pendent. Bona esquiada per neu exquisita, amb pendents moderats i fàcils de traçar.

Montorroio (2.862 m.) i Montsent de Pallars (2.883 m.) hivernal

Sortim de la central de Sallente, a la capçalera de la Vall Fosca, i remuntem el fort pendent caminant fins a l'antic carrilet de l'estany Gento. Ja amb els esquís remuntem els pendents progressius de la Coma de l'Espòs. Comencem a crestejar amb grampons per terreny fàcil, a vegades aeris, amb forts pendents i petites grimpades. La cresta és llarga i el panorama immens. Després del Montorroio baixem fins al coll on deixem els esquís per accedir al Montsent. Baixada excepcional per pales, comes i tubs, primer amb neu dura i més avall al dente.

Montsent de Pallars (2.883 m.)

Montsent de Pallars

Situat al límit entre la Vall Fosca i la Vall d'Àssua, aquest bonic i airós cim és una de les primeres grans elevacions del Pallars venint des del sud. La seva posició isolada respecte a altres muntanyes, la considerable altura, el vessant oest rocallós i encinglerat, i el vessant est entapissat per immensos prats alpins l'hi donen singularitat i una gran bellesa captivadora. Pugem pel vessant sud seguint la llarga i panoràmica carena.

Esquí a la Vall Fosca

En un cap de setmana de tres dies en què milers de persones es dirigeixen cap a les estacions d'esquí, nosaltres també busquem la neu, però d'una forma més tranquil·la i relaxada. Sense aglomeracions, sense sorolls i sense pressa. Tres dies per gaudir dels immillorables paratges de la Vall Fosca.

Subscriure a Vall Fosca