Tossal dels Altars (2.455 m.)

  • Des de la part baixa ja veiem l'objectiu

  • Al nord sempre ens queda el majestuós Montsent de Pallars

  • El cim es trenca bruscament cap a la Vall Fosca

  • Esquí fàcil a l'antiga estació de Llessui

  • El temps aturat a Llessui

  • Ens acomiadem del Montsent de Pallars

Per sobre del poble pallarès de Llessui trobem la base de l'antiga estació d'esquí, tancada gairebé fa 30 anys. Amb poca neu al principi avancem fins trobar les amplíssimes pales, ben innivades i amb pendent suau. Pugem fins la Fita Alta, on hi havia un dels edificis de la instal·lació. Resseguint un dels decrèpits i abandonats remuntadors pugem fins al punt més alt, sobre el vertical penyasegat que s'aboca a la Vall Fosca. En tot moment ens acompanya la poderosa vista del Montsent de Pallars.

Fitxa

  • Tipus de sortida: Esquí de muntanya
  • Lloc de sortida: Antiga estació d'esquí de Llessui, Llessui (Sort, Pallars Sobirà)
  • Distància: 10,4 quilòmetres
  • Desnivell positiu: 1.005 metres
  • Temps: 5:40 hores
  • Dificultat: F
  • Sensació de dificultat: Fàcil
  • Cartografia: Vall Fosca, Editorial Alpina (1:25.000)

Itinerari

Punt de pas T. parcial (h.) T. acumulat (h.) Dist. (km.)
Base antiga estació d'esquí Llessui 00:00 00:00 0,0
Fita Alta (antics edificis) 01:59 01:59 2,8
Tossal dels Altars 01:20 03:19 5,1
Pausa 00:46 04:05
Descens punt d'inici 01:36 05:41 10,4

Crònica

Fa gairebé 30 anys, quan encara no es parlava del canvi climàtic, l'estació d'esquí de Llessui ja va tancar les seves portes. La manca de neu va agreujar els problemes econòmics que feia anys que s'arrossegaven, i finalment l'estació va tancar les seves portes. S'havia inaugurat l'any 1966, i amb penes i treballs va sobreviure 20 anys. La seva modesta alçada i l'orientació est no hi ajudaven. La idea d'aprofitar les suaus i extensíssimes pales de la capçalera de la Vall d'Àssua no eren descabellades, ja que les condicions semblaven òptimes per un esquí familiar i fàcil. Però no hi havia prou neu. Hi ha un interessant reportatge amb nombroses imatges al portal Lugares Abandonados.

Amb un considerable risc d'allaus busquem una alternativa fàcil i còmode per poder esquiar una estona. Sempre m'havia fet gràcia esquiar pels dominis de l'antiga estació, ja que tot l'entorn té un aire decadent. No m'agrada trobar ferralla ni trastos vells a la muntanya, però aquest complex inert té un cert aire decrèpit i alhora atractiu. Ja havíem provat d'esquiar-hi en una altra ocasió, però no hi havia prou neu. Sembla que avui és el dia, i no estem sols, ja que hi ha un petit grupet de 3 esquiadors que ens precedeixen, i una parella amb raquetes.

Sortint de Sort agafem el trencant que puja la bonica i literària Vall d'Àssua fins al cap d'amunt. Arribats a Llessui continuem encara un quilòmetre per la carretera que continua fins a la base de l'antiga estació d'esquí, on resten alguns vells edificis de la instal·lació i l'antic telecadira que pujava des del cap d'avall. Estem només a 1.400 metres d'alçada, i es veu poca neu. Aquí neix la pista forestal que puja cap al Coll de Triador, i que a l'estiu permet creuar cap a la Vall Fosca, o bé continuar faldejant el Montsent de Pallars fins a Espot.

Precisament la bonica silueta del Montsent de Pallars ens acompanyarà durant tota l'excursió. Hem pujat aquest cim dues vegades, una a l'estiu des del Coll de Triador, i una altra amb esquís des de la Vall Fosca. Ens preparem al que era l'aparcament de l'estació. Els edificis estan mig ensorrats, i l'antic telecadira acusa el pes dels anys. Decrèpit, decadent, però atractiu.

Creuem el riu Pamano per un pont, i enfilem pel dret buscant l'escassa neu en aquesta cota baixa. Més o menys anem trobant neu per poder pujar, evidentment no suficient per esquiar de baixada. Enfilem pel dret unes feixes, evitant la pista que fa una llarguíssima marrada. Un tros amunt trobem una pista secundària, ja força innivada, i encara més amunt tornem a desembocar a la pista principal, per on continuem pujant còmodament. Ens fixem que aquesta pista principal està retracada. Més amunt, a la Fita Alta, on hi ha un dels edificis de l'antiga estació trobem la retrac, i el maquinista ens confirma que estan preparant excursions turístiques.

Seguim una estona la pista, però aviat l'abandonem per seguir pel dret aprofitant les còmodes pales amb pendent moderat. Tota aquesta zona de la capçalera de la vall d'Àssua està formada per grans planells alpins força inclinats i gairebé infinits. Es pot pujar i baixar per tot arreu, i és un lloc agradable per un esquí fàcil i sense complicacions. Pugem un tram més dret tot foquejant i arribem a la Fita Alta, on hi havia un encreuament de remuntadors i un edifici de serveis amb un bar que tenia una gran terrassa. Tot plegat està ben abandonat.

Aquí comença el Serrat de la Fita Alta, un llom progressiu que arriba fins al mateix Tossal dels Altars, el cim situat just a sobre de la part més alta de l'antiga estació. Iniciem doncs un llarg ascens per pendent progressiu. Tracem una llarga línia recta que ens deixarà directament al cim. Poques vegades a muntanya es poden fer traçats tan rectes, però aquí sí. Pugem seguint la línia d'un antic telesquí, i mica en mica anem guanyant alçada, sempre amb la vista posada a l'elegant Montsent de Pallars i també els Clots d'Estanyeso, on hi ha algunes pales de neu molt més dretes que ja han estat profanades.

El tram final abans d'assolir el cim és més dret, i amb un últim esforç coronem l'arrodonit Tossal dels Altars (2.455 m.) La vista des del cim és molt àmplia. Davant els nostres peus cau vertical la Vall Fosca, amb un profund penyasegat. Enrere ens queden les amplíssimes pales de la part superior de la vall d'Àssua que desemboquen al bonic riu Pamano. Contrasta la línia del cim, ja que pel cantó est trobem un paissatge suau i arrodonit, per on hem pujat, i en canvi a l'oest es trenca bruscament en una caiguda de més de 1.000 metres cap a la Vall Fosca, just en línia amb la Torre de Cabdella. Cap al nord en primer terme el Montsent de Pallars, però més enllà treuen el nas alguns dels gegants del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, com el magnífic pic de Peguera. A l'oest, darrere Cabdella veiem la vall de Filià, pertorbada per l'indecent i fallit intent de construir-hi una estació d'esquí.

Contemplem el paisatge amb una bonica llum de tarda, i fem un mos. En acabat comencem el descens pel mateix camí. No té cap secret, ja que es tracta simplement de baixar per pendents suaus i amplíssimes, de manera que es pot traçar la línia per on ens vingui de gust. La neu és canviant, amb alguns trams pols però molts ventada i endurida. Tota aquesta zona és molt oberta i castigada pel vent. Així doncs ens hi posem, i anem baixant còmodament, sense pressa, contemplant el paisatge i transitant prop dels antics remuntadors. Baixem força avall, però fem els últims metres a peu, ja que no hi ha prou neu.

Arribem al punt d'inici satisfets d'una esquiada plàcida i còmoda, aprofitant la bona innivació d'aquests dies en ens amplis vessants de la capçalera de la Vall d'Àssua. Recomanable només en èpoques de molta neu. Esquí fàcil en un entorn molt bonic i amb un cert aire retro decadent.

Perfil

Mapa i track GPS

Track GPS de la ruta

Per guardar l'arxiu fes clic amb el botó secundari del ratolí i tria "Guardar destinació com..."


Imatges



Afegeix un nou comentari