Etna, cara nord (cota 2.850 m.)

  • Caminem per una llarga pista cap als cràters de l'Etna

  • Paisatge lunar

  • Passejant pel llavi dels cràters inferiors

  • Arribant al pic Pizzi Deneri (2.850)

  • Observatori vulcanològic

  • Cràters superiors. Està prohibit pujar-hi per l'activitat

L'increment de l'activitat vulcànica a l'Etna no ens permetrà enfilar-nos fins al punt més alt, però sí gaudir d'un paratge desolat, erm, inert i gairebé lunar. El vessant nord del gran volcà de Sicília és encara més feréstec i menys freqüentat pels turistes. Caminem per una interminable pista sobre detritus volcànics que ens porta al cap de poc a voltar uns cràters secundaris força recents. Seguim quilòmetres amunt fins l'observatori vulcanològic, i acabem de pujar el petit pic del Pizzi Deneri, mirador dels cràters superiors, avui fumejants i tancats als excursionistes per precaució.

     
     

Fitxa

  • Tipus de sortida: Caminada
  • Lloc de sortida: Piano Provenzana Linguaglossa, Sicília (Itàlia)
  • Distància: 16,70 quilòmetres
  • Desnivell positiu: 1.100 metres
  • Temps: 5:50 hores
  • Dificultat: F
  • Sensació de dificultat: Fàcil
  • Cartografia:

Itinerari

Punt de pas Temps parcial (h.) Temps acumulat (h.) Distància (km.)
Piano Provenzana 00:00 0:00 0
Cràters inferiors 00:45 00:45 2,1
Pizzi Deneri (cota 2.850 m.) 02:40 03:25 9,6
Inici 02:25 05:50 16,7

Crònica

Precisament la setmana que vam visitar Sicília l'Etna va incrementar la seva activitat, amb nombroses explosions violentes i alguna petita sortida de lava. El primer dia de la nostra estada vam intentar pujar l'Etna pel vessant sud, la ruta més habitual i coneguda, on hi ha diverses infraestructures turístiques com un telecabina o autocars 4x4, però les explosions perceptibles des de lluny vam impedir-nos arribar al cap d'amunt. En aquest segon intent tampoc aconseguim arribar a dalt, ja que continuava estant prohibit l'accés al cim, tot i la certa disminució de l'activitat. Igualment vam poder gaudir d'un paratge volcànic desolat i extrem.

El vessant nord de l'Etna és molt menys freqüentat, i pràcticament no hi ha infraestructures turístiques més enllà d'un gran aparcament i algunes barraques amb bars i botigues de records. També hi ha una petita estació d'esquí, però aquesta està tancada a l'estiu. El punt més alt on es pot arribar amb cotxe és el pla de Piano Provenzana, a 1.800 metres. S'hi arriba des de la població de Linguaglossa, on prèviament ens hem aturat a comprar unes vitualles. Des d'aquí el camí cap a l'Etna és molt llarg, i els cràters superiors es veuen a gran distància.

Comencem a caminar des de l'aparcament i seguim una pista tancada al trànsit que avança per sobre d'un terreny de pedretes volcàniques. La progressió és lenta i penosa, ja que el terra és relliscós i s'aixeca molta polseguera. Al voltant tenim grans colades de lava, algunes de força recents. Es pot observar un cementiri d'abres engolits per la lava en una d'aquestes erupcions. Pugem suaument, ja que els pendents són suaus i s'enfilen molt progressivament pel llarg vessant nord del volcà. Aviat ens desviem més a la dreta per visitar dos cràters secundaris de formació recent. Són cràters petits però molt estètics, totalment rodons, amb un con interior vermellós que s'enfonsa gairebé un centenar de metres.

Trobem uns excursionistes italians que ens confirmen la prohibició d'accedir al cim de l'Etna per la seva activitat, i ens expliquen que el més interessant és caminar i fer una ruta per la part baixa, visitant els diversos petits cràters i les corresponents colades de lava fòssil de diferents èpoques. Més tard confirmarem la certesa de les seves afirmacions, ja que l'ascensió és molt llarga i monòtona. Per nosaltres que no coneixem el fenomen volcànic és una experiència interessant caminar per aquest gran desert negre, especialment en aquest sector on pràcticament no hi ha ningú, però cal dir que caminem hores i hores per una pista en desús que no s'acaba mai més, i que puja molt suaument.

Després d'hores de caminar per un paisatge monòton, que trobem curiós en ser molt diferent del que tenim per costum veure, arribem a un gran altiplà damunt del qual emergeixen els cràters summitals. Girem lleugerament a l'esquerra creuant bona part del pla fins arribar a un edifici solitari on hi ha un observatori vulcanològic. Dues cúpules sobresurten de l'edifici, on no ha ningú. Pugem encara uns metres més amunt, fins pràcticament els 2.850 metres, al petit pic Pizzi Deneri, situat poc per sobre de l'observatori. Fa un vent de mil dimonis i amb prou feines ens podem aguantar drets. Aquest petit cim secundari és un bon mirador dels cràters superiors.

Observem com fumegen els cràters superiors. Estem a menys d'una hora del cim, i fins i tot tenim temptacions d'enfilar-nos-hi, ja que som a prop. Però la prudència, el saber que està prohibit, el no haver-hi ningú enlloc i el desconeixement dels perills objectius de l'indret com explosions de roques o fums tòxics ens fan prendre a contracor la decisió de girar cua i tornar pel mateix camí. Vist des de la distància, segurament podríem haver-hi pujat, ja que l'activitat vulcànica va anar disminuint, però estava prohibit. De fet està prohibit pujar al cim sense guia en qualsevol època, i aquests dies específics estava prohibit de qualsevol manera.

Tornem a desfer el llarguíssim camí de pujada, però ara costa avall no es fa tan feixuc. En un punt abandonem la pista i baixem pel dret en un fort pendent tarterós al costat d'un cràter secundari. Fem una llarga diagonal fins a les instal·lacions de l'estació d'esquí, i tot seguint anem seguint les pistes avall fins al punt d'inici. Tanquem així una ruta possiblement poc lluïda, però que ens ha permès conèixer i trepitjar el terreny vulcànic característic d'aquesta gran muntanya que configura bona part de l'illa de Sicília.

Perfil

Mapa i track GPS

Track GPS de la ruta

Per guardar l'arxiu fes clic amb el botó secundari del ratolí i tria l'opció de guardar


Imatges

Afegeix un nou comentari