Ventolau (2.851 m.)

  • Pla de Sartari

  • Estany de la Gola

  • Tres Estanys i el Ventolau al fons

  • Mont-roig i el circ de la Gallina, des del cim

  • Baixant per l'aresta

  • Ventolau i pic dels Tres Estanys

  • Desgrimpada des del pic de Calberante

  • Contemplem l'estany Major de la Gallina

  • Estany de Calberante i cresta recorreguda

Amb penes i treballs arribem motoritzats a l'aparcament previ al Pla de Sartari, on comencem a caminar remuntant la capçalera de la vall d'Unarre. Planegem fins al pla, i pugem fort fent zig-zag fins al refugi i l'estany de la Gola, suspès sobre la vall. Voregem l'estany i guanyem alçada fins als Tres Estanys, on per camí poc definit i pedregós pugem al coll de Ventolau. Seguim l'aresta en pendent creixent fins assolir el cim. Baixem sense camí per l'aresta oest, amb alguna grimpadeta prop del pic de Calberante, més encrestat. Seguim la cresta fàcil mig grimpant fins al coll, on comencem a baixar cap a l'estany de Calberante primer i el de la Gola després. Desfem el camí ja conegut fins al punt d'inici tancant una bonica ruta lacustre.

     
     

Fitxa

  • Tipus de sortida: Alta muntanya
  • Lloc de sortida: Aparcament Planell de Sartari La Guingueta d'Àneu (Pallars Sobirà)
  • Distància: 12,50 quilòmetres
  • Desnivell positiu: 1.045 metres
  • Temps: 6:25 hores
  • Dificultat: F
  • Sensació de dificultat: Fàcil Trams sense camí. Petites grimpades
  • Cartografia: Pica d'Estats - Mont-roig Editorial Alpina (1:25.000)

Itinerari

Punt de pas Temps parcial (h.) Temps acumulat (h.) Distància (km.)
Aparcament Pla de Sartari 00:00 0:00 0,0
Pla de Sartari 00:23 00:23 0,8
Refugi i estany de la Gola 00:40 01:03 2,4
Els Tres Estanys 01:00 02:03 4,6
Coll de Ventolau 00:38 02:41 5,7
Pic de Ventolau 00:24 03:05 6,1
Pausa 00:18 03:23
Pic de Calberante 00:27 03:50 6,9
Coll de Calberante 00:32 04:22 7,5
Coll Curiós 00:30 04:52 8,4
Estany de Calberante 00:08 05:00 8,7
Estany de la Gola 00:15 05:15 9,4
Inici 01:10 06:25 12,5

Crònica

L'anterior vegada que havíem pujat el pic de Ventolau era l'hivern, i vam fer-ho amb esquís des del vessant oposat, venint des del refugi lliure del Mont-roig on havíem fet nit. En aquesta ocasió és ben diferent. Estem a la canícula de l'estiu, i precisament busquem la fresca en les alçades del Pallars. La idea és pujar el Ventolau i gaudir d'una ruta al voltant dels bonics estanys de la zona, que segur que ens aportaran una bona fresca. Pujarem per la vall d'Unarre, al cap d'amunt i tributària de les valls d'Àneu.

Situem el punt de partida al planell de Sartari, on s'hi arriba per una pista estretíssima i en fort pendent que surt prop del poblet de Cerbi, al qual s'arriba des d'Esterri d'Àneu. La pista és apta per a vehicles tot terreny o turismes alts (poc recomanable). La pista guanya uns 500 metres de desnivell en 4 quilòmetres. Hi ha un aparcament habilitat després d'un revolt, a partir del qual la pista continua aproximadament un quilòmetre més però hi ha una tanca que en prohibeix el pas. Començarem a caminar aproximadament a 1.800 metres d'alçada, on la temperatura és més agradable del que estem acostumats aquests dies.

Sortim amb la Sílvia caminant des de l'aparcament, i buscant un camí indicat al peu del rierol. El camí està pràcticament perdut, i al cap de poc ens enfilem a la pista paral·lela, per on anem pujant còmodament durant aproximadament 20 minuts fins al Pla de Sartari. Enmig de la vall estreta s'obre un ampli planell on hi acostumen a pasturar ramats bovins. És l'únic tram planer en una vall estreta i costeruda com és la d'Unarre. El prat és regat per dues boniques cascades: la cascada de la Gola cau esglaonada des del coll del mateix nom; més a l'est la cascada de Sartari es desprèn des de l'estany de Ventolau, i tot i que aquests dies baixa poca aigua és molt bonica i vertical. Per sobre del planell es dibuixa un evident camí que fa zig-zag per un fort pendent cap al coll de la Gola.

Com que anem una mica massa tard el sol ens castiga en la pujada, amorosida per les llargues giragonses. Al cap d'una bona estona pujant de valent arribem al refugi de la Gola, un edifici rehabilitat fa pocs anys que antigament havia servit com a barracó en les obres de construcció de la presa de l'estany. Les obres de rehabilitació també van comprendre la restauració de l'entorn, de manera que la presa gairebé ni es veu. Un ramat de vaques banyudes fan guàrdia al petit balcó suspès sobre la vall on hi ha el refugi, com si contemplessin el paisatge. El lloc s'ho val, ja que tenim als peus la vall d'Unarre i més enllà la vall d'Àneu. A l'horitzó els pics del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.

Pocs metres després del refugi trobem l'estany de la Gola, de considerables dimensions i encaixat entre un bon estol de muntanyes. Al desguàs de l'estany trobem el camí que el voreja per l'esquerra. Després ens fixem que hauríem pogut arrodonir encara més la ruta sense vorejar l'estany, tendint cap a la dreta, per un camí que faldeja el pic de la Gola. En tot cas fem l'agradable camí que transita al peu mateix de l'aigua plàcida fins a la cua. Seguim el senderol poc fresat que torna a pujar. Uns metres més endavant cal parar atenció ja que ens creuem amb un altre camí i hem de fer un canvi de direcció cap a la dreta. Flanquegem ara uns minuts per sobre de l'estany i tornem a pujar per una ampla coma que ens porta al primer dels Tres Estanys.

Els Tres Estanys es troben situats en un ampli planell suspès i encaixat entre el pic de la Gola, el pic dels Tres Estanys i el pic de la Coma del Forn. Al fons d'aquest circ obert hi trobem tres estanys de considerables dimensions i dos o tres estanyols més petits. Tots ells són poc profunds i tenen un to verdós que pràcticament es mimetitza amb la gespa alpina. Passem entremig del més petit dels estanys, que ens queda a l'esquerra, i el més gran, que ens queda a la dreta. Avancem sense camí definit per una coma ampla que es dirigeix cap al punt més baix entre el pic de Ventolau (esquerra) i el pic dels Tres Estanys (dreta). Més amunt trobem algunes fites i rastres de camí. Tot i no haver-hi camí en molts trams, el terreny és obert i fàcil, i la direcció evident cap al coll (sempre i quan tinguem visibilitat, ja que d'altra manera seria difícil trobar la traça).

Pugem fort per terreny pedregós durant una bona estona, deixant a la nostra esquerra dos estanyols més. Anem guanyant alçada fins assolir el coll de Ventolau, equidistant entre els dos pics: Ventolau i pic dels Tres Estanys. Girem a l'esquerra i comencem a remuntar l'aresta sud del Ventolau. No hi ha camí definit, però el pas és fàcil i evident. El pendent és considerable i el terreny pedregós, però permet caminar sense problemes. El pendent es redreça, i esbufeguem una bona estona fins assolir els 2.851 metres del pic de Ventolau, un cim destacat i piramidal que ens ofereix una espectacular vista dels cims i valls del Pallars.

Al nord se'ns obre la perspectiva cap al bonic circ de la Gallina, solcat per diversos estanys glacials, aquests més profunds, i de color blau fosc intens. La cresta dels pics de la Gallina i més enllà la gran mola del Mont-roig embolcallen aquest bonic circ glacial. S'albiren cap a l'est els pics de Certascan i encara més a llevant el massís de la Pica d'Estats. Ens entretenim una estona al cim contemplant el paisatge i menjant uns ganyips. Tot seguit reprenem la marxa i comencem a baixar per l'aresta oest. No baixarem per cap dels camins habituals del cim, i de fet baixem sense camí. Resseguim l'aresta pedregosa en fort pendent, amb alguna petita desgrimpada en diversos punts, però pràcticament es pot baixar tot caminant sense problemes.

Al cap d'avall de l'aresta del cim continua una cresta més escarpada en direcció cap al cim secundari de Calberante (2.703 m.) Per accedir-hi cal fer alguna petita grimpadeta fàcil. Des d'aquest cim secundari tenim una bona visió de la piràmide del Ventolau. Seguim endavant la cresta desgrimpant d'aquest cim secundari i continuant per la capçalera del circ de la Gallina. Superem dues puntes secundàries, mig caminant mig grimpant, i arribem al coll de Calberante, per on creua el camí que puja des del circ i continua per l'altre cantó. Aquest tram de camí coincideix amb l'Alta Ruta Pirenaica. Des del coll la cresta continua cap als pics de la Gallina, i la veritat és que és una cresta que s'endevina fàcil però atractiva. Avui però no tenim temps i ho deixem per una altra ocasió.

Al coll de Calberante prenem el camí cap a l'oest (esquerra) i baixem per una coma ampla cap a la bassa de Curiós i cap al coll del mateix nom. Tornem a girar a l'esquerra per baixar cap al fons de la clotada on hi ha l'estany de Calberante. Des de baix veiem el crestall que hem recorregut, que sembla més alpí i complicat del que realment és. Des de l'encaixat estany de Calberante baixem més seguint el curs del desguàs fins a l'estany de la Gola, on arribem en pocs minuts per una coma herbada. Tornem a vorejar l'estany, arribem de nou al refugi i baixem pel camí dels zig-zags fins al planell de Sartari, fixant-nos en les dues boniques cascades que hi vessen les aigües. Planejant per la pista acabem d'arribar al punt d'origen.

Tanquem així una ruta quasi circular a la capçalera del Pallars Sobirà, al cap d'amunt de les valls d'Àneu. Hem recorregut una bonica zona lacustre envoltada de grans cims i crestes esmolades. Hem assolit un cim molt bonic, piramidal i isolat, amb notable personalitat i una gran panoràmica de l'entorn. Un itinerari d'alta muntanya ben complert!

Perfil

Mapa i track GPS

Track GPS de la ruta

Per guardar l'arxiu fes clic amb el botó secundari del ratolí i tria l'opció de guardar


Imatges


Afegeix un nou comentari