Puigmal de Llo (2.801 m.)

• 

  Tram inicial del gran embut que recorrerem

• 

  Comença el pendent. Al fons el Puigmal de Llo

• 

  Tram més pendent abans del coll

• 

  Des del coll acabem de pujar al cim

• 

  Seguim l'aresta fàcil fins el cim

• 

  Tram inicial del descens

• 

  Baixem cap al fons de la vall

El gran embut encaixonat per on s'accedeix al cim ens assegura una millor innivació que els cims del voltant, més exposats al vent. Iniciem la ruta des del nucli de Cotzé, base de l'estació d'esquí tancada de Puigmal. Marxem de pla per la pista fins a Aiguaneix, on comença la llarga coma orientada a sud-oest. Pugem suaument per terreny ample, amb vent força molest, fins la part superior on el pendent s'incrementa. Després d'un petit ensurt amb una placa arribem al coll, on deixem els esquís i acabem d'arribar al cim caminant uns minuts. Baixem pel mateix embut, amb neu molt fonda i pesada.

Fitxa

• Tipus de sortida: Esquí de muntanya
• Lloc de sortida: Cotzé Estació d'esquí Puigmal, Er (Alta Cerdanya)
• Distància: 13,40 quilòmetres
• Desnivell positiu: 980 metres
• Temps: 4:40 hores
• Dificultat: F
• Sensació de dificultat: Fàcil Últims metres abans del coll força drets
• Cartografia: Vall de Núria Editorial Alpina (1:25.000)

Itinerari

Crònica

Avui enfilem amb els esquís un dels pics secundaris del Puigmal. Hi ha diversos Puigmals, el conegut Puigmal o Puigmal d'Er, el més alt i destacat, i altres puntes properes de menor alçada, com el Puigmal de Llo, el Petit Puigmal o el Puigmal de Segre. De fet arribem a la Cerdanya sense una idea clara, i ens deixem guiar per la visió del temps. Un front de núvols cobreix la línia fronterera, i cap al sector del Puigmal es veu més net. Un cop a la base de l'estació d'esquí de Puigmal (tancada des de fa un parell d'anys), observem que el Puigmal es veu força pelat, i el vent fueteja fort. Optem doncs pel Puigmal de Llo, habitualment més innivat que el seu germà gran gràcies al recolliment de la seva gran coma, orientada a sud-oest, que alhora ens proporcionarà refugi del vent.

Amb el Lluís iniciem la ruta des de la base de l'antiga estació d'esquí de Puigmal, al petit nucli de Cotzé. Quan l'estació era oberta es podia arribar un parell de quilòmetres més enllà, fins a les Planes, però ara la carretera està tancada per una tanca, i tampoc no netegen la neu. Així doncs tocarà foquejar un parell de quilòmetres més pràcticament de pla. Només sortir ja veiem que el vent és molt fort, i no veiem gens clar que puguem pujar gaire amunt. De fet trobem de cara un munt d'esquiadors que participaven en la competicó Skimarathon Molina-Vallter que va ser neutralitzada a causa del fort vent en altitud. Aprofitem per saludar i xerrar uns minuts amb el bon amic Francesc Solé, que participava en la prova.

Recorrem la llarga i monòtona pista fins a les Planes, on hi ha un telecadira ara parat. La pista encara continua dos quilòmetres més, fins al final de la vall, on ja començarem a pujar. Arribem a Aiguaneix, al final de la pista, i anem girant a l'esquerra (nord-est) per entrar en una estreta vall que de seguida s'eixamplarà. Hi ha força gent que aprofita la comoditat i la facilitat d'aquesta zona per a la pràctica de l'esquí de muntanya. Precisament a Aiguaneix la ruta que va al Puigmal continua cap a l'est (recte), i la ruta cap al Puigmal de Llo gira a l'esquerra (nord-est).

Des d'Aiguaneix es veu perfectament que el gran embut cap al Puigmal de Llo està molt més innivat que el Puigmal, amb trams descoberts per efecte del vent. Comencem doncs a remuntar la coma, primer per un tram més estret tot i que de seguida es va obrint. La progressió és fàcil i còmoda, tot i la quantitat de neu recent molt humitejada per l'ascens sobtat de temperatures. De seguida accedim a una zona molt ampla on es pot avançar a plaer, amb pendent progressiu que permet evolucionar de dret. Més endavant el pendent es va redreçant, i comencem a fer les primeres zetes.

Al fons sempre veiem el coll que haurem de superar, i a la seva esquerra la piràmide summital, a pocs metres. Després de la zona més ampla arribem a la part alta de l'embut, on el pendent es redreça progressivament fins a fer-se bastant dret en els últims metres. De lluny ens anàvem fixant en les cornises que acostumen a cobrir la part alta del coll, sobretot per efecte del vent, tant de nord com de sud, ja que com dèiem la coma d'accés està força resguardada dels vents. Pocs metres abans de coronar el coll, just al tram més dret i compromès sentim un soroll molt fort i un moviment sota els nostres peus que ens glaça el cor per uns instants.

Afortunadament només va ser això, un ensurt sense més conseqüències, però per uns instants em vaig imaginar que baixava tot. Vam sentit un soroll fort i greu, un boum! fort que fins i tot va provocar un petit moviment clarament perceptible al mantell. Possiblement la placa de neu per la qual circulàvem es va moure o resituar, sense acabar de trencar-se, però en tot cas va ser un soroll fort que tant el Lluís com jo vam percebre de forma notable, amb el consegüent esglai. No va passar res, però de nou ens vam adonar que fins i tot en un dia aparentment tranquil, amb nivell 2 de risc d'allaus, i amb altres esquiadors que havien passat prèviament pel mateix lloc, el perill és ben viu, i cal estar sempre a l'aguait.

Amb les respiracions accelerades acabem d'arribar al coll, on el vent és força molest però suportable. Deixem els esquís i caminant ens dirigim cap al cim, situat uns metres més cap a l'oest. Pugem vora l'aresta, i en l'últim tram ens posem els grampons ja que està força glaçat. Un cop a dalt observem el paisatge, amb el gran i arrodonit Puigmal més cap al sud, i els pics de la capçalera de l'olla de Núria a continuació. Ens estem al cim el temps just, ja que el vent és molest, tot i que afortunadament la temperatura és alta. Retornem al coll i ens calcem els esquís per iniciar el descens.

Mentrestant han arribat alguns esquiadors més al coll, i la placa afortunadament ha aguantat. Els primers girs del descens són els més delicats primerament perquè són els més drets, i també perquè encara estàs fred i falta la confiança. La sortida és dreta, i amb l'ensurt del moviment de la placa, tendim una mica a l'esquerra, en un tram encara una mica més dret, però prop d'unes roques que ens donen més confiança que la part de l'embut més oberta. Fem els primers girs més difícils, i ja sense més problemes anem baixant l'amplíssima coma amb pendent moderat.

La neu és molt humida i s'enfonsa molt. Durant la setmana ha nevat força, i l'augment sobtat de temperatures ha deixat una gran pasterada amb una neu molt fonda i pesada, incòmoda d'esquiar. Anem baixant l'embut, el qual es va estrenyent fins arribar a Aiguaneix. A partir d'aquí més de 4 quilòmetres de pista que obliguen a remar en algun punt, però que desfem sense problemes fins arribar a l'aparcament. Tanquem així una matinal fàcil d'esquí a la Cerdanya, amb petit ensurt incorporat, i una bona ruta senzilla i molt esquiable.

Imatges