Ferrada Cala del Molí

  • Cala del Molí

  • Pont suspès sobre l'aigua

  • Progressant pels penyals sobre el mar

  • Llarga paret en lleuger desplom

  • Creuant un altre dels ponts

  • Bonic pas atlètic, al tram final

Als afores de Sant Feliu de Guíxols trobem una de les vies ferrades més peculiars de Catalunya, ja que el seu itinerari transcorre sobre el mar. Des del port caminem uns minuts fins l'estreta i fonda Cala del Molí, envoltada d'illots i esculls per on ens mourem. Baixem arran de mar i comencem a progressar entre les diferents agulles que l'itinerari va unint. La via és principalment horitzontal, amb diversos ponts que ens porten d'una penya a una altra, i sempre molt a prop de l'aigua. La ferrada és molt estètica i assequible, tot i que té diversos trams en desplom on caldrà tibar de braços.

     
     

Fitxa

  • Tipus de sortida: Via ferrada
  • Lloc de sortida: Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà)
  • Distància: 2,20 quilòmetres
  • Desnivell positiu: 110 metres
  • Temps: 2:20 hores
  • Dificultat: B / K3 / PD
  • Sensació de dificultat: Força fàcil Trams extraplomats on cal tibar de braços
  • Cartografia: Empordà Costa Brava Editorial Piolet (1:30.000)

Itinerari

Punt de pas Temps parcial (h.) Temps acumulat (h.) Distància (km.)
Aparcament Sant Feliu de Guíxols 00:00 00:00 0,0
Inici ferrada 00:25 00:25 0,9
Final ferrada 01:30 01:55 1,3
Sant Feliu de Guíxols 00:25 02:20 2,2

Crònica

Ens agradin més o menys les vies ferrades, cal reconèixer que aquesta és peculiar. Un recorregut horitzonal uneix uns penyals arran de mar, tan a prop de l'aigua que sentirem la salabror. La via, oberta per Albert Gironès fa molts anys, va estar tancada durant una bona temporada per problemes amb la seguretat i la conservació de l'equipament. Fa ja un temps que el mateix pare de la criatura la va reequipar amb material d'acer inoxidable per evitar la corrosió. Ens mourem tan a prop de l'aigua que per poc onatge que trobem, ens arribarem a mullar o si més no esquitxar.

Avui no ens mullarem, ja que en aquest dia d'hivern la mar està en calma i no fa gens de vent. El dia però és tristoi, ennuvolat, i no podrem gaudir en tota la seva plenitud del constrast de colors entre el granit vermellós de la roca i l'aigua turquesa encaixonada entre els penyals. Cal comptar que aquesta via ferrada és molt concorreguda per la bellesa i peculiaritat de l'entorn, per la facilitat d'accés i per la moderada dificultat de l'itinerari. Tot i això val a dir que tot i ser una ferrada assequible, té diversos trams exigents on cal força de braços. Fins i tot en un dia d'hivern com avui, hi ha força gent. Nosaltres serem 5 de colla: la Dolors, la Teresa, el Joan, la Sílvia i jo mateix.

Tot i que es pot aparcar ben a prop, en els carrers de la urbanització sobre la cala, el més recomanable és deixar el vehicle a Sant Feliu de Guíxols. Aparquem en un un ampli aparcament que hi ha molt a prop del port. Voregem les instal·lacions portuàries per la zona de pescadors i anem a buscar el Camí de Ronda que ens porta en pocs minuts sobre la Cala Jonca. No cal baixar-hi, sinó que pugem unes escales fins una urbanització. Avancem pel carrer de Sicília fins que trobem el caminet que ja baixa cap a l'inici de la ferrada. En un parell de minuts trobem el primer tram equipat i ens posem a punt.

La via comença baixant per un penyasegat fàcil, fins a situar-nos pràcticament sobre l'aigua. Tot seguit un tram horitzonal volteja un penyal arran de mar. Aquest primer tram és fàcil, tot i que ja cal tibar de braços en algun punt en lleuger extraplom. Un cop a l'altra banda de la roca trobem un pont nepalès que ens trasllada fins al penyal veí, ja pròpiament dins de la Cala del Molí. De nou tornem a contornejar un altre esperó, amb sortida més vertical.

Continuem en horitzontal, quatre o cinc metres per sobre de l'aigua, voltant les formes capricioses de la cala. Superem un altre pont, aquest més petit, per sobre d'una bretxa entre el rocam. Avancem cap a la part més fonda de la cala, i l'anem voltejant per un tram fàcil. En arribar al fons d'una llengua d'aigua estreta, un nou pont nepalès ens porta a l'altra cantó de la roca. Comença tot seguit el tram més dur i sostingut de tota la ferrada, ja que cal travessar un llarg mur horitzonal en lleuger desplom, i per tan cal tibar de braços. A mitja paret cal guanyar alçada fins a la part alta del penyal. Les instal·lacions són abundants i de qualitat, de forma que la progressió és fàcil. Trobem diversos passamans d'acer i petites argolles on agafar-se.

Després d'aquest mur més llarg, creuem un altre pont i contornegem la punta del Fiscorn, amb algun pas bonic i atlètic. Entrem ja al tram final, una paret fàcil i horitzontal amb unes petites bases metàl·liques pels peus que permeten avançar amb comoditat. Uns metres més enllà arribem al final de la ferrada, i trobem un camí equipat en el primer tram que ens tornarà al punt d'inici. Ens fixem també que s'està treballant en un nou tram que permetrà allargar una mica el final de la via.

Satisfets d'una experiència breu però intensa i fàcil però molt estètica, tornem caminant cap a Sant Feliu de Guíxols entre el soroll de les comparses del concorregut carnestoltes. Una activitat emocionant i assequible en un entorn incomparable.




Mapa i track GPS

Track GPS de la ruta

Per guardar l'arxiu fes clic amb el botó secundari del ratolí i tria l'opció de guardar


Imatges


Afegeix un nou comentari