Surgència de les Nou Fonts

  • Entrada a la cova, plena de fullaraca

  • De seguida la boca es fa estretíssima

  • Avancem per un conducte molt estret

  • Comencem a trobar boniques concrecions

  • Entrant a la part més ampla

  • La zona més decorada de la cavitat

  • Exploració incòmoda

  • Un dels racons més bonics de la cavitat

  • Formes curioses

El torrent de les Nou Fonts, prop de Sant Julià de Cerdanyola, forma boniques parets de travertins modelades pel pas de l'aigua durant mil·lenis. Entre les nombroses cavitats de la zona en destaca una a la capçalera del torrent que canalitza l'excés en èpoques de pluges. Localitzem la boca sota un penyasegat, i després d'entrar per una zona de blocs ens entaforem per una galeria estretíssima i molt incòmoda fins que s'eixampla lleugerament i podem contemplar belles concrecions litogèniques.

     
     

Fitxa

  • Tipus de sortida: Espeleologia
  • Lloc de sortida: Cta. Sant Julià de Cerdanyola (primer revolt)
  • Distància: 0,60 quilòmetres
  • Desnivell positiu: 85 metres
  • Temps: 2:35 hores
  • Dificultat: F
  • Sensació de dificultat: Mitjana Galeries molt estretes i de penetració incòmoda
  • Cartografia: Catllaràs - Picancel Editorial Alpina (1:25.000)

Itinerari

Punt de pas Temps parcial (h.) Temps acumulat (h.) Distància (km.)
1r revolt carretera St. Julià de Cerdanyola 00:00 00:00 0,0
Surgència de les Nou Fonts 01:00 01:00 0,3
Recorregut cova 01:15 02:15
Inici 00:20 02:35 0,6

Crònica

Darrerament sembla que estiguem molt aficionats a l'espeleologia, ja que en pocs dies hem visitat diverses cavitats del Berguedà. No es tracta de cap canvi d'interessos sobtat, sinó més aviat de petites coincidències. Estem intentant fer un recull fotogràfic d'algunes coves interessants de la comarca, alhora que sota terra ens podem refugiar de les fredes temperatures i del vent que ens ha acompanyat alguns caps de setmana. Això i la falta de temps per emprendre activitats més llargues, ens ha conduït a últimament a ficar el cap sota terra més del que és habitual. Avui hi tornem.

Ens dirigim cap a Sant Julià de Cerdanyola, però sense acabar d'arribar-hi. Ens quedarem per sota, al seu vessant nord-oest, en una zona obaga i fresca prop del torrent del Greixot. Pujant des de Guardiola de Berguedà cap a Cerdanyola, al primer revolt trobem el trencant de les Nou Fonts. Aparquem a l'altre cantó de carretera, on hi ha un petit aparcament per 3 o 4 cotxes, i prenem el camí indicat. Fa fred, i tant els arbres com el terra estan ben coberts de gebre. Baixem lleugerament i trobem un petit pont que creua el torrent de Greixot. Just passat el pont deixem el camí i marxem uns metres a la dreta fins arribar al curs d'un torrent secundari sec.

Seguim el torrent amunt, i ens fixem en la humitat que hi ha a les pedres, i en els signes evidents que per aquí hi passa aigua encara que sigui de tant en tant. Més amunt trobem una cascada seca, però també amb evidències del pas d'aigua no pas gaire llunyà. Si ens hi fixem veurem que tota aquesta zona està farcida de forats i petites cavitats, per on l'aigua s'escola quan n'hi ha abundància. Tota aquesta zona és molt càrstica, i les Nou Fonts en són un bon exemple, ja que és el punt on brolla l'aigua d'aquest sector. Anem pujant pel torrent, tot i que té alguns punts molt drets que són impracticables. Tendim llavors més per la dreta grimpant entre la vegetació espessa. No hi ha camí, i el pas és incert. De sobte, a la dreta d'una segona cascada seca veiem una boca de considerables dimensions.

Pensem que aquesta és l'entrada de la cavitat que volem visitar, però aviat veiem que no és així, i que tan sols és una petita cova d'uns 4 o 5 metres de fondària, tot i que és bonica, amb les característiques formes arrodonides dels travertins. Com que no és la cova que busquem, seguim amunt remunant el torrent. Avancem amb certes dificultats, ja que el bosc és espès, no hi ha cap indici de camí, i tampoc sabem molt bé on hem d'anar. No tenim cap georeferència, i seguim una vella ressenya amb dades força vagues. Trobem una tercera cascada seca que també voregem per la dreta. És fàcil de reconèixer perquè té un toll circular a la base. Un cop a dalt tornem a seguir el curs del torrent sec, que es va encaixonant sota una paret de roca. Ens aproximem a la base de la paret i ja de lluny veiem una boca, mig coberta per fullaraca.

Ara sí que estem segurs d'haver-la trobat, ja que la paret és alta, i no hi ha cap altra opció. A més a més, el torrent sembla que neixi just a la boca de la cavitat. I així és, ja que la cova és una surgència que canalitza l'aigua que sobreeixeix de les Nou Fonts, la sortida natural per on surt a la superfície l'aigua acumulada en els nombrosos conductes d'aquesta zona càrstica ben perforada per tot arreu. Un cop localitzada la boca ens posem el casc i roba vella, ja que segons la ressenya haurem de superar passos molt estrets. I fe de Déu que ho són!

Només entrar trobem un munt de blocs despresos del sostre. Sembla que la cavitat hagi de tenir un recorregut curt, però al final dels blocs neixen un parell de conductes que més endavant conflueixen. Ambdós són molt estrets, i no sabem quin triar. Optem pel de la dreta, que sembla més penetrable. Cal dir que el principal problema però no és l'estretor en si mateixa, sinó el fet que tot el conducte és molt irregular, ple de pedres de dificulten i molt el pas. Anem donant cops de genoll i de colze per tot arreu, i quan sortim estarem plens d'esgarrapades i blaus. El pas és dificultós, ja que ens hem d'esmunyir per una gatera molt estreta, reptant i contorsionant el cos per sobre de les pedres que castiguen totes les parts del cos.

La primera part de la galeria és la més estreta, notablement estreta. De fet en diverses ocasions dubtem si continuar endavant o no, ja que anem avançant i amb aquestes mides seria del tot impossible girar-se, i per sortir caldria tornar a l'inrevés. Confiem en què més endavant s'eixamplarà, tal com diu la ressenya. Però el tram estret es fa llarg, potser uns 15 o 20 metres però que es fan molt lents. Més encara intentant fer alguna foto, cosa difícil en aquestes condicions de reduïdíssima mobilitat.

Després d'aquest primer tram molt estret i incòmode, fins i tot una mica angoixant, la galeria s'eixampla una mica, poca cosa, de fet continuem estirats sense poder ni ajupir-nos, però la sensació d'ofec disminueix. Un petit laminador permet baixar aproximadament un metre, i l'espai augmenta lleugerament. Comencem a trobar petites però boniques concrecions en diversos punts de les parets. En ser la galeria tan estreta cal vigilar molt per no espatllar res. La humitat és molt alta, i la temperatura també, al voltant dels 15º, de manera que l'ambient és xafogós.

Avancem ajupits uns metres per un espai més confortable ple de petites estalactites, estalagmites i columnes. Creuem una petita saleta amb el terra ple de fang sec, i tot seguit trobem dues possibilitats per accedir a una mateixa sala: entrar de dret per una finestra estreta, o voltar per la dreta fent un angle de 90º. Aquesta segona opció sembla més fàcil, i d'aquesta manera entrem a la sala més concrecionada i bonica de tota la cova. Es tracta d'un tub allargat, com tota la cova, però un xic més ample, en alguns punts potser fins un parell de metres d'ample. El sostre continua baix, però podem avançar ajupits.

Creuem aquesta bonica zona, contemplant els diversos espeleotemes. Ens fixem en els petits macarrons que pengen del sostre. També hi ha diverses colades i banderes a les parets laterals. I sobretot destaca al sostre de l'inici de la sala una mena d'estalactita en forma de pop, solitària, molt bonica i d'un color groc intens, un tipus d'espeleotema a vegades conegut com a paracaigudes. Continuem uns metres gaudint intensament d'una zona bellament decorada. Han valgut la pena les dificultats, ja que aquesta galeria és molt bonica, plena de curioses concrecions.

Seguim uns metres més, i la galeria es torna a estrènyer. Les formacions litogèniques es van fent escasses, i arribem a un laminador horitzontal que hem de tornar a superar totalment estirats. De nou passos incòmodes on cal contorsionar-se. Després d'uns metres arribem a una zona de blocs, on el pas és cada cop més estret fins a fer-se impenetrable. Aquí girem com podem i tornem enrere. Tornem a gaudir i contemplar la galeria allargada plena de formacions, i anem sortint amb molt de compte de no espatllar res. Ens entretenim fent fotos de les diverses perspectives, tot i la incomoditat i estretesa que limita les possibilitats.

Continuem sortint, i més endavant creuem la gatera més estreta, que ara de sortida no es fa tan llarga. La llum exterior i l'aire més fresc ens indica que ens apropem a l'exterior, i tot reptant hi acabem d'arribar. Estem ben masegats, ja que la galeria estreta és plena de tota mena de pedres que van martiritzant cada racó del cos. Tenim alguns petits blaus i fins i tot alguna rascada, res d'important, però ha valgut la pena. Un bon mono i fins i tot genolleres haurien fet l'exploració més agradable. També estem suats de l'escalfor de l'interior i anem ben bruts, tot i que no hi havia molt fang, però sempre cal moure's estirat o ajupit en el millor dels casos. Segons l'espeleometria publicada a Espeleoindex.com, la cova té una longitud de 72 metres i un desnivell de 3, tot i que el recorregut es fa llarg en ser molt estret.

Tornem resseguint el torrent, desviant-nos pel seu marge esquerre quan es fa massa vertical per baixar-hi. El retorn és més ràpid, ja que sabem on anem i fa baixada. En aproximadament 15 o 20 minuts arribem a la carretera de Cerdanyola, contents d'haver conegut aquesta bonica cavitat, tot i les estretors i incomoditats que implica explorar-la.


Topografia

Font: Espeleoindex.com

! Track només d'anada

Mapa i track GPS

Track GPS de la ruta

Per guardar l'arxiu fes clic amb el botó secundari del ratolí i tria l'opció de guardar


Imatges

Afegeix un nou comentari