Ferrada Cubilillo os Fils

• 

  Progressant per dins d'una canal

• 

  Trams aeris i exigents

• 

  El Dani superant un mur vertical

• 

  L'últim tram és extraplomat i atlètic

• 

  Excel·lents vistes des del cim

• 

  Pont tibetà pel camí de la Peña Don Justo

• 

  Camí de tornada cap a Riglos

Des de Riglos marxem d'esquena als Mallos per un camí planer que ens porta al peu del massís d'Os Fils. Seguint els indicadors pugem pel vessant nord fins a trobar l'inici del tram equipat. Mitjançant clavijas i el cable de vida enfilem un primer mur vertical, tot seguit una canal més encaixonada i després un parell més de parets separades per sengles graonades. Un cop dalt, contemplem els magnífics Mallos així com la plana de la Foia d'Osca i el Moncayo des del Mirador de los Buitres. Tornem pel camí equipat de la Peña Don Justo.

Fitxa

• Tipus de sortida: Via ferrada
• Lloc de sortida: Riglos , Osca (Espanya)
• Distància: 7,30 quilòmetres
• Desnivell positiu: 410 metres
• Temps: 4:10 hores
• Dificultat: B / K2 / PD
• Sensació de dificultat: Força fàcil . L'equipament amb clavijas fa una mica més difícil la progressió
• Cartografia:

Itinerari

Crònica

Acomiadem l'any amb una activitat prop dels Mallos de Riglos, concretament l'ascensió al Mirador de los Buitres a través de la via ferrada Cubilillo os Fils. Es tracta d'una ferrada peculiar en dos sentits, en primer lloc per la visió privilegiada sobre els mallos, i en segon lloc per l'equipament. En comptes d'esglaons trobarem clavijas, habituals en diversos punts del Pirineu i Prepirineu d'Osca. Després d'una aproximació còmoda per sota dels mallos, l'ascensió és força senzilla, i l'equipament és correcte. Destacar també per als aficionats a les ferrades que n'hi ha dues més de properes a la Peña Rueba, i un camí equipat als també propers Mallos de Agüero.

Quedem amb la Lucía i el Dani, i esmorzem tranquil·lament mentre esperem que el sol comenci a escalfar una mica. L'ambient és fred tot i el dia assolellat i sense vent. Comencem a caminar des del mateix poble de Riglos, on hi ha un indicador. Prenem una pista per on no passen cotxes que neix al poble i marxa cap a l'est. La pista va planejant per sota dels mallos petits, unes formacions vermelloses menys destacades que els mallos principals de sobre el poble. Passem per sota mateix dels mallos Cored i Aguja Roja, i tot seguit per sota de la gran paret dels Voltors. Avancem de pla seguint el GR, sense guanyar alçada en direcció cap al massís d'Os Fils.

Sota la gran Paredón de los Buitres deixem la pista i prenem un caminet a la dreta, indicat amb un cartell. Baixem al torrent i comencem a caminar per una pineda en direcció cap a la base de les parets. Anem pujant voltejant les cares nord i oest de la muntanya. Avancem uns minuts més i pugem fort a l'esquerra fins que trobem l'inici de la ferrada, al peu d'una paret. Ens equipem ràpid, ja que estem a l'ombra i fa fred. La Sílvia es posa al davant i comença a enfilar les clavijas i alguns esglaons del primer mur.

La ferrada comença amb un mur vertical equipat principalment amb clavijas, però també amb algun esglaó. És força diferent pujar per les clavijas que fer-ho pels esglaons típics de les ferrades. La posició de la mà fa que la progressió sigui diferent, més incòmoda. A més a més, les clavijas rellisquen una mica, i no ofereixen la mateixa seguretat que els esglaons. A canvi la verticalitat es percep accentuada, i les sensacions són més intenses. Després del primer mur trobem un sector més esglaonat i fàcil, i tot seguit enfilem per una canal estreta i vertical.

Sortim del primer sector i caminem uns metres en diagonal, sense equipament. Des d'aquí gaudim de bones vistes cap als Mallos de Riglos, la Peña Rueba i la gran plana de la comarca de la Foia d'Osca, amb la silueta del Moncayo al fons. Arribem a una nova paret, més llarga i exigent, equipada amb clavijas. El cable de vida està molt ben posat, i sempre és còmode fer el canvi de mosquetó. Enfilem decidits el mur fins a trobar un descans en una petita lleixa. Encadenem tot seguit una altra paret, més breu, que també acaba en una lleixa. És la tònica de tota la ferrada, murs verticals intercal·lats amb petites lleixes que permeten descansar.

Ja gairebé al cap d'amunt trobem un pas curt però atlètic, extraplomat i divertit. Acabem així la ferrada, caracteritzada per les clavijas, passos notablement aeris i excel·lents vistes. Precisament les vistes són el que contemplem sense pressa des del Mirador de los Buitres, al final de la ferrada. Es tracta d'un mirador amb un espai tancat que permet observar discretament els voltors, molt abundants a les parets d'enfront. Fem una pausa amb la vista posada cap als estètics Mallos de Riglos, amb parets de més de 300 metres d'alçada, i al cap d'uns minuts iniciem el camí de tornada.

Un senyal ens indica el camí de retorn per la Peña Don Justo, i el seguim cap al nord-est per l'altiplà d'Os Fils. Arribats al precipici, al costat de la característica Piedra Corbetera (una pedra plana), un caminet intrèpid comença a baixar molt fort entre els boixos. Baixem utilitzant les mans i anem a voltar la cinglera per sota. Aviat trobem un tram de camí estret i molt aeri, equipat amb cable de vida que utilitzem com a passamà. Superem un petit pont tibetà sobre una cadena, i tot seguit una escala metàl·lica per un pas estret i encaixonat sota la Peña Don Justo, un petit mallo vertical, separat lleugerament de la paret principal.

El caminet va baixant molt fort entremig de la Peña Don Justo, el Tornillo i la paret principal, i per un tram boscós acaba de baixar a la base de la gran paret. En uns minuts retrobem el camí que ja havíem fet per pujar, i l'anem desfent fins trobar de nou la pista planera. De cara als Mallos de Riglos acabem de tornar al punt d'inici, còmodament, sobrevolats pels voltors, contemplant les vistes i satisfets d'una ruta agradable, divertida i fàcil en companyia de bons amics. Quina millor forma d'acabar l'any!

Imatges