Vall de Tena

Panticosa, la Ripera i estanys de Sabocos i Asnos

Ens enfilem sobre la bicicleta a Panticosa i anem a buscar la plàcida vall de la Ripera encaixonada entre muntanyes i amb una pista tancada al trànsit que la recorre. Creuem la llarga vall tot contemplant les parets de la serra Tendeñera al fons. Ens acostem fins a tocar la muntanya al Rincón del Verde, al fons de la vall de la Ripera. Comença tot seguit una pujada molt forta per pista trencada i finalment camí fins al punt més alt, el coll de Sabocos a gairebé 2.100 metres. Baixem un tram de corriol fins a l'estany del mateix nom, un lloc idíl·lic amb una cabanya al costat. Empenyem la bici uns metres, i tot seguit per pistes en forta pujada ens arribem al proper estany d'Asnos. Després d'una pausa iniciem un descens contundent que ens portarà de nou cap a Panticosa, tot contemplant de camí el massís d'Argualas al davant.

Serra de Partacua

Al petit poblet de Piedrafita de Jaca iniciem una ruta en bicicleta que ens acosta fins al peu mateix de les escarpades parets de la serra de Partacua. Al parc faunístic de la Cuniacha comença la pista tancada al trànsit que puja suaument i s'acosta a les parets. Poc més amunt ens desviem uns metres fins al petit estany de Piedrafita, molt estètic sota la vertical de la Peña Telera, cim més destacat de la serra. Anem pujant direcció oest per la vall fins assolir la Lana Mayor, un dels majors prats alpins dels Pirineus. Al fons dels prats la pista gira i va tornant cap a l'est en suau descens. Fem una nova pausa a l'estany de Tramacastilla o de les Paúles, i comencem a baixar més fort fins al poble de Tramacastilla. Finalment seguim per una pista que creua el barranc de Gorgol i uns metres més per asfalt fins a Piedrafita.

Cresta del Garmo Negro (3.064 m.)

Des dels Baños de Panticosa ens enfilem per una coma ampla que puja fort al vessant sud del massís de les Argualas. Tracem una línia pràcticament recta fins a la collada de Pondiellos, que obre la visió al sector dels Infiernos. Deixem el camí fàcil i comencem a grimpar primer per una canaleta i després per un tram de cresta fins a l'Agulla de Pondiellos (3.016 m.) Tenim davant un mur d'aspecte inexpugnable, però baixem cap una petita bretxa i tot seguit comencem a grimpar per un vessant molt dret i aeri, però amb bones preses i petites feixes que permeten grimpar amb seguretat. Per un tram bonic de cresta assolim el cim principal. Tot seguit baixem cap al coll d'Argualas i ens enfilem a una nova cresta. Assolim primer el poc rellevant pic d'Algas (3.024 m.), i tot seguit connectem diverses puntes pel fil d'una cresta aguda, fàcil però aèria. Avancem fins al pic d'Argualas (3.046 m.), el cim situat més al sud, força destacat i visible des de la vall.

Peña Foratata (2.341 m.)

Presideix la capçalera de la vall de Tena, alçant les seves parets airoses sobre les poblacions de Formigal i Sallent de Gállego. És una muntanya modesta en alçada, però té un fort caràcter alpí i una estètica vertical i impactant. Des del cap d'amunt de les urbanitzacions de Formigal ens enfilem per pastures fins a trobar un collet on comencem a voltar la muntanya. Des d'aquí s'aprecien clarament les dues puntes molt diferenciades, i comença un camí que volta la muntanya allargada pel darrere. Deixem el pic occidental, més fàcil i més baix, i avancem fins a la bretxa que separa els dos cims. Baixem fort per una canaleta i prenem un caminet molt aeri que creua una feixa suspesa al buit. Al cap d'amunt comença la grimpada per un seguit de xemeneies molt exposades i amb roca dubtosa. La grimpada és llarga i compromesa en molts trams, i amb molt de compte avancem fins assolir el cim que és un gran mirador de la contrada. Descens delicat que fem amb extremada prudència, tot i que seria molt recomanable portar corda i baixar pels ràpels equipats.

Midi d'Ossau (2.884 m.)

Tornem a pujar una de les muntanyes més clàssiques dels Pirineus, visible des de pràcticament qualsevol punt de la serralada amb la seva característica forma bicèfala. Ens reunim un bon grapat d'amics i des de sota el Portalet ens enfilem cap al refugi de Pombie i cap a la base de la roca. Comencem a grimpar per un seguit de canaletes i xemeneies que ens fan guanyar alçada en un terreny vertical i abrupte. Cal anar superant diversos trams de II amb passos fàcils però aeris, en una grimpada llarga i força continuada. A la part superior les dificultats s'acaben i coronem el cim principal. Baixem pel mateix camí, amb dos ràpels a les últimes canaletes més verticals.

Vèrtex d'Anayet (2.559 m.) i Espelunciecha (2.397 m.)

Descens de l'Espelunciecha, amb l'Anayet davant

Des de l'aparcament intermig de Formigal ens enfilem primer per les pistes en direcció a la Glera d'Anayet, i l'anem recorrent fins al fons de la coma. Per un fort pendent guanyem la gran planúria on apareixen el magnífic pic d'Anayet i el Vèrtex al fons. Travessem el gran altiplà nevat enmig d'un paisatge de muntanyes espectacular. Remuntem el fort pendent de la pala fins al coll, i acabem de coronar el cim. Baixem la pala, amb compte pel fort pendent i la neu glaçada. De nou a la zona planera enfilem el pic secundari d'Espelunciecha on gaudim d'una magnífica visió de l'entorn i una bona baixada amb neu més transformada.

Peiralún (2.441 m.)

Ens aproximem a la gran pala del pic Peiralún

Ens reunim un bon grapat d'amics i aficionats a la muntanya per enfilar, i tot seguit esquiar, un cim fàcil i molt agradable a la capçalera de la vall de Tena. Sortim des de l'aparcament del Portalet de l'estació d'esquí de Formigal, i planegem per una pista fins un refugi de pastors. Comencem a traçar llargues zetes per l'amplíssima pala amb pendent creixent fins uns 35º prop del cim. El descens és molt agradable i sostingut sobre neu primavera. Excel·lents vistes cap a la zona de l'Anayet i el Midi d'Ossau.

Intent al Peña Blanca

Pla del Portalet

Sortim des de la gran esplanada que hi ha al vessant francès del Portalet amb la intenció d'ascendir un pic fàcil i amb una pala molt esquiable, ampla i sostinguda. Els núvols que ja hi havia a primera hora van creixent, i les boires s'ajauen a mitja alçada. Quan som sota el característic Pène de la Glère ens rendim a l'evidència que és inútil continuar sense visibilitat. Traiem pells i fem un descens pràcticament a cegues sobre bona neu.

Cuyalaret (2.286 m.)

Cim del Cuyalaret

Fem uns sortida ràpida i enfilem un cim fàcil, directe i agraït. Sortim des dels plans del Portalet, però avui en comptes de creuar-los comencem ja a pujar progressivament en direcció sud-oest. Sempre amb el cim a la vista anem remuntant els amplis lloms fent llargues diagonals. Coronem el cim amb els esquís als peus, i contemplem l'amplíssima vista, sobretot amb els ulls posats a l'abrupte vessant nord de l'Anayet. Descens fàcil, agraït i molt esquiador per pales amples i pendents suaus. Ideal per un dia amb poc temps.

Pic de la Canal Roya (2.231 m.)

Descens amb el Midi d'Ossau al davant

Enfilem avui un cim secundari, de baixa rellevància però d'alta esquiabilitat. Comencem prop del Portalet recorrent la llarga coma abundantment innivada en direcció oest. Passem sota el característic roc del Pène de la Glère, i un cop davant del nostre cim anem a buscar l'aresta nord per guanyar alçada progressivament. El cim ens ofereix un bell panorama, quan la boira ens ho permet. Iniciem el descens per la pala summital, en considerable pendent i amb neu poc transformada. Més avall seguim baixant per pendent més suau fins al punt d'inici.

Pàgines

Subscriure a Vall de Tena