Comaloforno (3.029 m.) i Besiberri Sud (3.023 m.)

  • L'Eli creuant el Pas de l'Ós

  • Pugem fort per un caos de blocs de granit

  • Arribats a la cresta comença la grimpada. Darrere el Comalestorres

  • Breu tram d'escalada (IV) enmig de la cresta

  • Grimpant cap al Comaloforno, que tenim davant

  • Tram esmolat de la cresta

  • Contemplant la cresta de Besiberris i la Maladeta

  • Bretxa prèvia al cim del Besiberri Sud

Creuem la presa de Cavallers i emprenem el costerut camí de les pales de Comalestorres. Ens entaforem al curiós Pas de l'Ós i continuem pujant fort per una interminable tartera de grans blocs granítics. Al Portell de Comaloforno encarem la cresta tot grimpant i amb un tram breu d'escalada (IV). Des del cim principal continuem per la cresta, evitant les dificultats, fins al Besiberri Sud, tot contemplant el magnífic paisatge. Baixem per la llarguíssima i incòmoda coma de Malavesina i el barranc de Riumalo.

Fitxa

  • Tipus de sortida: Alta muntanya
  • Lloc de sortida: Presa de Cavallers, La Vall de Boí (Alta Ribagorça)
  • Distància: 10,1 quilòmetres
  • Desnivell positiu: 1.415 metres
  • Temps: 12:00 hores
  • Dificultat: PD-
  • Sensació de dificultat: Mitjana. Grimpada per cresta, amb algun pas aeri. Breu tram d'escalada (5 m.) de IV.
  • Cartografia: Vall de Boí, Editorial Alpina (1:25.000)

Itinerari

Punt de pas T. parcial (h.) T. acumulat (h.) Dist. (km.)
Presa de Cavallers 00:00 00:00 0,0
Pas de l'Ós 00:43 00:43 1,4
Portell de Comaloforno 02:34 03:17 3,4
Comaloforno 02:54 06:11 3,8
Pausa 00:32 06:43
Besiberri Sud 00:47 07:30 3,9
Pausa 00:20 07:50
Pletiu de Riumalo 03:05 10:55 7,5
Presa de Cavallers 01:04 11:59 10,1

Crònica

Ens acompanyen avui uns bons amics, excel·lents atletes de muntanya que avui canvien la velocitat i les sabatilles per l'excursionisme tradicional amb botes. Amb l'Eli, el Francesc, el Nil, i els habituals, la Sílvia i jo mateix, ens disposem a gaudir d'un dia de muntanya a l'Alta Ribagorça, enfilant el cim més elevat de la comarca i també del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.

El Massís de Besiberri s'estén de nord a sud a la part més occidental del Parc. Està situat entre la vall de Barravés, a l'oest, i la vall de Boí, a l'est. Té diverses puntes destacades, algunes de les quals superen els 3.000 metres. El Comaloforno és el punt més elevat, amb 3.029 metres, i està situat a l'extrem sud de la serralada. A l'altra cantó el Besiberri Nord es presenta estètic, rellevant i vertical. Entremig el Besiberri Sud també destaca entremig de la dentada cresta que uneix els diferents cims.

Havíem descartat fer tota la cresta ja que aquesta època el dia és curt. Ens marquem com a objectiu el tram de cresta entre el Comaloforno i el Besiberri Sud, tot i que a l'hora de la veritat, gairebé involuntàriament, els plans van canviar, i fam descobrir la interessant cresta est del Comaloforno, que ens va tenir entretinguts una bona estona.

Sortim de l'aparcament inferior de la presa de Cavallers i pugem per la drecera de sota la presa fins al peu de l'aigua. Creuem la presa tot mirant cap a l'oest intentant endevinar per on puja el camí. Mirant-nos-ho de lluny no es veu cap camí, i fins i tot sembla inversemblant que n'hi pugui haver cap, ja que es veu tot molt dret i pedregós. Però sí, hi ha un petit corriol que enfila molt fort per les pales de Comalestorres. És un camí poc fresat, però que es pot seguir fàcilment per les fites. A l'inici vam tenir alguns dubtes que de seguida es van esvair. Pugem sempre fort, primer entremig del bosc i més endavant per una llarguíssima tartera de grans blocs que sembla inacabable. Abans d'arribar però a la zona de blocs creuem el Pas de l'Ós (o de l'Osso segons assenyalen alguns mapes). Es tracta d'un petit grau inclinat per on cal pujar. A la part superior del pas un bloc encastat convida a passar per sota, això sí, traient-nos la motxilla ja que el pas és estret i vertical. Una petita grimpada i continuem caminant cara amunt.

Arribem a la zona de blocs i el camí es dilueix. Anem trobant algunes fites, però ja no hi ha un pas evident. Engrescats en la conversa ens despistem una mica del camí, ja que havíem de tendir més al nord per accedir a l'estany Gelat de Besiberri per encarar el camí més fàcil cap al Comaloforno. Nosaltres però seguint alguna fita anem més a l'esquerra, i gairebé sense adonar-nos-en ens acostem al Portell de Comaloforno. Quan ens adonem de l'error veiem que pot ser una bona alternativa acabar-hi d'arribar i continuar per la cresta.

Pugem una bona estona més anar esquivant i sortejant els grans blocs. La part superior abans del Portell és molt més costeruda, i cal grimpar en diversos punts. El dia anterior va nevar lleugerament, i sobre les parts més obagues hi ha una fina capa de neu que fa que les roques siguin relliscoses. Cal doncs parar atenció. Una darrera grimpada més dreta ens situa al Portell de Comaloforno, el punt més baix que separa el cim principal amb l'estètic pic de Comalestorres (2.808 m.), situat al sud-est. Valorem si pujar-hi també, però veiem que està força nevat i ens endarreriríem molt. Portem més de dues hores i mitja de ruta i més de 1.100 metres de desnivell.

Situats doncs al Portell de Comaloforno comencem a crestejar cap a l'oest, seguint estrictament el fil, grimpant entre grans blocs i alguns gendarmes fàcils (II). És una grimpada maca i agradable que ens permet cavalcar pel fil de la cresta sense grans dificultats, gaudint de l'alçada i les bones vistes cap als cims de l'entorn. Sens dubte és el tram més divertit de l'excursió d'avui. Després del trànsit penós per la llarguíssima zona de blocs, ara gaudim de valent engarristant-nos pels sòlids blocs d'aquesta cresta. No hi ha trams gaire exposats, només algun pas una mica aeri que es pot fer sempre amb seguretat. Ens podem entretenir més o menys amb les petites puntes i gendarmes que van apareixent.

Estarem gairebé 3 hores des del Portell fins al pic. No és pas que hi hagi una distància gaire llarga, ni tampoc un gran desnivell. Però és una zona abrupta, on cal grimpar amb compte. Sí que ens entretenim una bona estona en el pas clau d'aquesta cresta est del Comaloforno. Trobem una marcada bretxa amb un esperó vertical a l'altre cantó. Hi ha alguna fita que permet baixar molt avall i evitar aquesta petita dificultat. Mirada de lluny no sembla fàcil, però quan ens hi acostem veiem que és possible salvar l'obstacle. Com que portem material decidim provar d'escalar. Es tracta d'un esperó d'uns 5 o 6 metres d'alçada. Estrictament l'esperó desploma, i seria una escalada complicada, però lleugerament a l'esquerra hi ha una fisura en diagonal que permet una escalada poc complicada (IV). Amb un parell de cintes lligades a merlets podem assegurar el pas.

Superat el petit però intens tram d'escalada continuem crestejant, grimpant i desgrimpant per grans blocs granítics. Hi ha algun petit gendarme ben divertit. Baixem de nou fins una altra bretxa més ampla tot desgrimpant. Tot seguit comença el tram més costerut de la cresta. El terreny és ample, i la majoria de dificultats es poden evitar vorejant-les per sota, però com que són principalment fàcils ens entretenim grimpant. Avancem gaudint del paisatge, cada cop més ampli. Aviat contemplem tota la cresta dels Besiberris a la nostra dreta. Enfront la llarga pujada fins al Comaloforno. Enllà despunta la Maladeta. I pel cantó per on hem pujat la Punta alta sobresut a l'altre cantó de la vall de Boí.

El darrer tram abans del cim és més dret, i amb algun pas una mica exposat (II). Arribem al cim enmig d'un dia esplèndid, amb sol i pràcticament sense vent. Un dia ben agradable per gaudir de les alçades, del paisatge i de la conversa amb amics. Mengem una mica al cim, fem fotos i reposem una estona. Veiem que pràcticament són les 3 de la tarda, i si encara volem anar al Besiberri Sud ens hem d'espavilar. La cresta que s'obre davant nostre no sembla fàcil, però la majoria de dificultats es poden evitar per l'esquerra (oest).

Desgrimpem des del cim fins una petita bretxa, seguint fites. Seguirem principalment la cresta, però evitant les puntes i els gendarmes. Es trobem algunes fites que permeten seguir un itinerari lògic. En alguns punts baixem una mica a l'esquerra i tot seguit tornem a pujar. Circulem amb compte, grimpant en molts punts. Ens acostem fins una evident bretxa sota el cim del Besiberri Sud. Una clara xemeneia a l'esquerra permet pujar-hi amb una grimpada fàcil. En pocs minuts assolim el segon cim de la jornada, pràcticament tres quarts d'hora després d'haver sortit del Comaloforno.

S'acosten les boires i es va fent tard. El dia ja és més curt, i la baixada es presenta llarga. Llarga i incerta, ja que no hi ha camí evident de descens, i hem de trobar el pas més lògic. La neu caiguda encara dificultarà una mica més el descens, ja que obliga a extremar les precaucions en els trams més drets. Baixem de nou fins a la bretxa prèvia al cim, i veiem que és factible baixar per una canal ampla. Després de desgrimpar el tram més dret, tendim cap a l'esquerra (nord-est) per traçar una llarga diagonal en direcció a l'estanyet de Malavesina. L'estanyet no es veu, però es tracta d'anar faldejant per sota la cresta, perdent alçada suaument, sense baixar a l'estany Gelat de Besiberri. El descens és molt pesat, ja que cal anar sortejant grans blocs. El pas és incòmode, més encara amb la neu.

Invertim una llarga estona en baixar fins a les envistes de l'Estanyet de Malavesina. Sense acabar de baixar-hi emprenem el descens cap al barranc. En aquesta zona els grans blocs donen pas als prats inclinats, molt més còmodes de pas. Baixem més ràpidament pedent força alçada en pocs minuts. El barranc de Malavesina esdevé més avall barranc de Riumalo, i ara ja per un camí molt més evident i fàcil baixem fort cap el Pletiu de Riumalo, a la cua de l'embassament de Cavallers. Més de 3 hores hem trigat des del cim del Besiberri Sud fins al peu de l'embassament, fet que indica el fort desnivell i la dificultat del terreny.

Arribats a la cua de l'embassament comença a fosquejar, però ens resistim a encendre els frontals i ens conformem amb la tènue llum de la lluna que ofereix una bonica estampa reflectida sobre l'estany. Vorejar l'embassament no és pas una passejada breu, sinó que ens ocuparà una hora més fins arribar a la presa, des d'on baixem pel caminet fins a l'aparcament inferior on havíem sortit 12 hores abans.

La d'avui ha estat una bona jornada de muntanya, en què hem assolit dos cims principals i destacats. Tant l'ascens com el descens són força pesats, ja que el terreny de blocs és molt incòmode i feixuc. Però en despistar-nos i anar a buscar la cresta més a l'esquerra hem gaudit d'un tram molt interessant i divertit, poc habitual, i que ens ha fet xalar de valent. Hem fet una bona grimpada per terreny fàcil i divertit, amb una breu escalada que posa la cirereta d'emoció a l'itinerari.

Perfil

Mapa i track GPS

Track GPS de la ruta

Per guardar l'arxiu fes clic amb el botó secundari del ratolí i tria "Guardar destinació com..."


Imatges



Afegeix un nou comentari