Tarbesó (2.364 m.) amb esquís

  • Creuant el plató, amb el cim de Tarbesó al fons

  • Pleta de l'Orri i pic de Tarbesó

  • Remuntant pendents progressius

  • Arribant al coll previ a l'aresta summital

  • Al fons els espectaculars Roc Blanc i els pics de Baixollada

  • Fort pendent abans d'arribar al cim

  • Baixant la pala del cim, en considerable pendenet

  • Final de la pala summital, molt esquiable

  • Mijanes

La seva modesta alçada camufla un pic elegant, isolat del seu entorn, amb una vista summital amplíssima i a més a més molt esquiable. Des de l'estació d'esquí de Mijanes, a la comarca de Donasà anem a buscar la coma del riu la Maure. Creuem primer un gran plató, on hi ha un petit refugi. Després pugem fins un ampli coll on ataquem el cim per pendent més fort. Baixada directa i elegant pel vessant nord, i més avall per una de les diverses canals fàcils.

Fitxa

  • Tipus de sortida: Esquí de muntanya
  • Lloc de sortida: Estació d'esquí de Mijanes, Mijanes (Donasà, Arieja)
  • Distància: 9,8 quilòmetres
  • Desnivell positiu: 835 metres
  • Temps: 4:30 hores
  • Dificultat: S2 / BE/ F
  • Sensació de dificultat: Fàcil. Fort pendent al con summital
  • Cartografia: Axat/Querigut/Gorges de l'Aude, Institut national de l’information géographique et forestière (IGN) (1:25.000)

Itinerari

Punt de pas T. parcial (h.) T. acumulat (h.) Dist. (km.)
Estació d'esquí de Mijanes 00:00 00:00 0
Pleta de l'Orri 00:51 00:51 1,8
Coll de la Comella de l'Ós 01:25 02:16 4,4
Cim de Tarbesó 00:41 02:57 5,0
Inici 01:33 04:30 9,8

Crònica

Allò que diem sovint en català que en el pot petit hi ha la bona confitura ho podríem ben aplicar a aquest cim. Feia temps que l'hi tenia posat el punt de mira, i només faltava que les condicions fossin adequades i ens anés bé de dirigir-nos-hi. Precisament aquest dissabte, juntament amb el Ferran i la Sílvia, decidim anar a conèixer aquest racó de l'Alta Arieja. No ens va descebre. Vam tornar encantats, tant del propi cim, com de la ruta per accedir-hi i també de l'entorn on es troba ubicat.

Arribar al punt d'inici és laboriós, però l'entorn és molt bonic, amb poblets encantadors que no van sucumbir a la bombolla immobiliària i en canvi van mantenir la seva idiosincràsia i la racionalitat en un territori sever. Passat Puigcerdà entrem a l'Alta Cerdanya per la Guingeta d'Ix. Continuem cap a Sallagosa i just abans d'entrar a Montlluís girem a l'esquerra direcció Formigueres. Passem Formigueres, després Puigbalador i més endavant Queragut, sempre direcció nord. Poc després d'aquesta vila girem a l'esquerra i agafem una carretera més secundària, a l'hivern sovint amb trams glaçats. Pocs quilòmetres després de circular per una bonica fageda arribem al poble de Mijanes, allargassat i amb les façanes de totes les cases mirant cap a llevant. Molt bonic.

Al poble neix una carretera que puja fins a l'estació de Mijanes i que continuaria cap a Acs (Ax-les-termes) pel port de Palleres si no fos que tot l'hivern és tancat al trànsit, ja que arriba als 2.000 metres i transita per una zona molt allavosa.

Una de les coses que ens sobta primerament és que la neu aquí comença molt avall. Realment el vessant nord dels Pirineus és molt diferent en quant a la innivació. La base de l'estació està situada a 1.500 metres aproximadament, i la a neu hi és abundant. També és cert que és un any excepcional, però l'Arieja és una zona freda on la neu es conserva molt bé. L'estació d'esquí és molt petita, de caràcter familiar i diferent en quant a concepte al que habitualment coneixem. Una esplanada com a aparcament, un edifici de serveis i tres teleesquís. És una estació principalment pensada per la gent de la zona, sense grans infraestructures ni tampoc gran impacte. Es veuen unes pistes ben arranjades i de considerable longitud. Una alternativa per un esquí tranquil. De fet durant tot el dia s'hi veu ben poca gent tot i la gran quantitat de neu. A més a més de les pistes d'esquí alpí hi ha diversos circuits de fons i un circuit de raquetes.

Sortim des de l'estació i enfilem primer per la dreta de les pistes, seguint el circuit de raquetes. Al cap d'uns 700 metres veiem que s'obre una ampla coma a la nostra dreta, i abandonem la zona de pistes per endinsar-nos-hi. De seguida trobem un gran plató que creuem transversalment. Davant nostre, a l'horitzó, ja treu el nas l'arrodonit cim del Tarbesó, però encara es veu molt lluny. Creuem el plató i passem al peu de la cabana refugi de la Pleta de l'Orri, ben arranjada i amb bones vistes cap al Tarbesó per l'oest i el plató a l'est. Aquí s'acaba el cicuit de raquetes i comença el terreny d'aventura.

Continuem fins al final del plató i comencem a pujar per la coma del riu de la Maure, que sembla estreta al principi però de seguida s'eixampla. A la dreta s'aixequen les costes de la Llise d'Embarre, on extraplomen grans cornises amenaçadores. Evitem acostar-nos-hi massa, tot i que estem a una distància de seguretat suficient. Passat el tram estret de la coma, quan aquesta s'obre podem triar per on pujar. Bàsicament hi ha diverses canals, amb més o menys pendent, més o menys estretes, que ens permetran superar un esglaó fins una nova zona més planera. La canal més a la dreta té més pendent i molt esquiable, per tant la reservem per a la tornada. Tendim a l'esquerra per buscar el que seria el curs del torrent, i pugem més suaument. Tot i això cal superar uns metres amb pendent més accentuat fins trobar de nou una zona més progressiva.

Arribem a una zona més planera i oberta, amb diverses ondulacions del terreny. Tornem a tenir diverses opcions per continuar. Si tendíssim molt a la dreta (nord) podríem enfilar cap a les costes del pic de Mounégou i seguir la llarga carena (evitant les cornises) cap al cim del Tarbesó. De front tenim la pala occidental del Tarbesó, amb més pendent i que intentarem baixar si està en bones condicions. Finalment l'opció que triem és tendir més cap a l'esquerra i anar a buscar l'ampli coll que hi ha entre el pic de Tarbesó i el pic de la Comella de l'Ós. Per accedir-hi avancem per terreny obert, buscant el millor pas i evitant els pendents oberts, ja que és una zona força allavosa i la quantitat de neu és més que considerable.

La ruta és evident, ja que el terreny és obert i hi ha bona visibilitat. Avancem en pujada progressiva i constant, buscant la traça més lògica i segura cap al coll. Després d'una bona estona pujant arribem al coll, on guanyem una amplíssima visió en sortir de la coma. Ens abriguem perquè passa aire, i contemplem el paisatge. Cap al cantó contrari d'on veníem s'obre una profunda vall que cau gairebé 300 metres sota els nostres peus. Al fons els estanys de Rabassoles estan coberts de neu, i a penes es distingeixen. El que sí que destaca fortament, cap al sud, són els estètics pics de Roc Blanc i els pics de Baixollada.

Estem a sota mateix del con summital, que sembla arrodonit, però és més dret del que aparenta. Ens hi anem acostant, i cada cop el pendent és més fort. A mesura que pugem per l'ampla aresta summital impressiona el pendent de gairebé 400 metres sota els nostres peus cap a l'est, imagino que seeria una esquiada de nivell pels més intrèpids, però nosaltres simplement mirem de pujar amb seguretat, evitant com sigui de caure, ja que la pala és molt dreta cap als estanys de les Rabassoles. Afortunadament la neu és tova i les pells de foca arrapen bé.

Uns minuts de forta pujada i zetes encadenades i arribem al cim. Excel·lent panorama cap a la zona d'Orlú, cap puig Peric i sobretot, com dèiem, els estètics Roc Blanc i pics de Baixollada. Fem una breu parada per menjar uns ganyips, contemplar el paisatge i ens posem a punt per la baixada.

La pala est del Tarbesó té un aspecte fantàstic, amb molta neu i de bona qualitat. Força humida, però molt esquiable. Evitem tendir massa cap a les crestes de Mounégou, ja que el terreny és molt obert, uniforme i situat sota les grans cornises, més propícies per a les allaus. Sortim esquiant directament des del cim per pales en considerable pendent en direcció directa cap al fons de la coma, aprofitant una bona pala ampla, però no gaire lluny de sortints de roca i algun arbre que donen cohessió al pendent.

Malauradament la boira ens engoleix, i hem de fer mans i mànigues per encertar la traçada. Afortunadament és boira d'aquella que va i ve, i ens aturem uns instants per valorar el millor pas. Baixem per la pala ampla des del cim fins al fons de la coma, i des d'allà tendim cap a l'esquerra, sense aproximar-nos massa a les cornises, però sense perdre massa alçada per anar a trobar la canal que hem vist de pujada. El terreny és molt obert i es poden triar moltes traçades diferents. Nosaltres encara vam tendir poc a l'esquerra i vam haver de remar uns pocs metres. Però vam encertar molt bé el rumb i vam situar-nos just al cap d'amunt de la canal-pala que havíem vist tot pujant.

Es tracta d'una canal ampla, gairebé una petita pala en considerable pendent però amb neu exquisita. Hi havia una traça de pujada però ningú no hi havia baixat, així que l'estrenem. No ens hi encantem gaire ja que més amunt hi ha una gran cornisa que gairebé sembla un serac, i que no sembla haver de caure, però millor no comprovar-ho. Després de la pala la coma ja s'estreny i arribem tot seguit al plató on hi ha la cabana. Ens tocarà, ara sí, remar una mica durant el pla, però en pocs minuts arribem a les pistes d'esquí. Baixem esquiant còmodament fins a la base de l'estació tancant una jornada d'esquí excel·lent.

Ens ha sorprès molt agradablement l'ascensió al Tarbesó per la bellesa de l'entorn, l'isolament del cim i les grans vistes. Es tracta d'un cim molt esquiable amb una excel·lent relació esforç-plaer. Una matinal excel·lent en un entorn de gran bellesa gaudint del love skiing.

Un cop acabada la ruta d'esquí no s'acaba l'aventura. Volíem aprofitar per creuar cap a Acs i tornar pel coll de Pimorent, però la carretera del coll de Palleres està tancada, i segons sembla ho estarà durant força temps. Hi ha molta neu i algunes allaus que tapen trams del traçat. La ruta cap a Acs pel coll és molt ràpida i directa, passant per la petita estació d'esquí d'Ascon. Però com que està tancada busquem un recorregut alternatiu per carreteres encara més secundàries.

Fem una parada i passegem pel bonic poble de Mijanes, contemplant els seus costeruts carrers. Un veí del poble ja ens avisa que l'itinerari és très dangereux, ja que passa per carreteres molt estretes. I fe de Déu que són estretes.

Baixem de Mijanes cap a Rosa, i continuem baixant fins passar per sota el castell d'Usson. Al fons d'una zona molt engorjada agafem una carretera a l'esquerra que puja cap a Fontanes. És una carretera molt estreta, en molts trams tallada a la roca, amb un bon precipici cap al fons de l'engorjat. És tan estreta que només passa un cotxe, i les poques vegades que et creues amb algú altre cal fer mans i mànigues per buscar un lloc segur i apartar-se. Més endavant s'eixampla arribant a Aunat.

Continuem cap a Redoma, un bonic poblet situat enmig d'una gran planura plena de pastures. Tot seguit passem per Espesèlh, Bèlcaire i Camurac. És una ruta molt bonica, ja que estem en un paisatge muntanyós tacat per petits pobles tradicionals.

Fem una breu aturada a Pradas per abastir-nos d'aigua a l'abundant i fresca font al peu de la carretera. La carretera puja fins al coll de Chioula, on hi ha una petita i bonica estació d'esquí de fons, i des d'aquí ja va baixant fins a Acs. Un itinerari amb cotxe molt bonic per una zona muntanyosa amb petits poblets connectats per carreteres secundàries. Un bon complement a l'ascensió al Tarbesó que ens permet intuir alguns racons d'Occitània que caldrà descobrir.

Perfil

Mapa i track GPS

Track GPS de la ruta

Per guardar l'arxiu fes clic amb el botó secundari del ratolí i tria "Guardar destinació com..."


Imatges



Afegeix un nou comentari