Mola de Catí i coves del Rastre, Cambra i d'en Cantero

Estalagmites a la cova Petita del Rastre Gatera per accedir al fons de la Cova Petita del Rastre Concrecions a l'interior de la Cova Cambra Llagrimals calcaris a l'interior de la cova d'en Cantero Infinitat de detalls en cada racó de la cova Boniques concrecions dins la Cova d'en Cantero Tots els racons de la cova són interessants L'interior de la cova té un fort pendent

A l'oest del Caro l'altiplà de la Mola de Catí està farcida de coves i avencs, alguns de considerable magnitud i bellesa. Sortim des de la Mare de Déu del Mascar i pugem dalt la llarga carena, on només arribar trobem la Cova Petita del Rastre, curta però molt concrecionada. Tot seguit anem fins a la propera Cova del Rastre, més gran i espaiosa. Seguim per la carena fins a la gran Cova Cambra, i des d'aquí anem fins la menys coneguda Cova d'en Cantero, amb espectaculars formacions. Tornem amb cotxe fins al punt d'inici.

Fitxa

! Tram de tornada en cotxe.

  • Tipus de sortida: Caminada / Espeleologia
  • Lloc de sortida: Mare de Déu del Mascar, Roquetes, (Baix Ebre)
  • Distància: 15,5 quilòmetres
  • Desnivell positiu: 500 metres
  • Temps: 6:00 hores
  • Dificultat: F
  • Sensació de dificultat: Fàcil. Accés a la Cova d'en Cantero recomanable corda.
  • Cartografia: El Port, Editorial Piolet (1:30.000)

Itinerari

Punt de pas T. parcial (h.) T. acumulat (h.) Dist. (km.)
Mare de Déu del Mascar 00:00 00:00 0
Cruïlla 00:14 00:14 1,6
Cova Petita del Rastre 01:16 01:30 4,1
Cova del Rastre 00:32 02:02 4,7
Interior cova 00:28 02:30
Cova Cambra 00:30 03:00 6,9
Interior cova 00:26 03:26
Cova d'en Cantero 01:20 04:46 9,4
Interior cova 00:29 05:15
Punt d'inici (parcialment en cotxe) 00:47 06:02 15,5

Crònica

El darrer dia d'aquesta escapada al massís dels Ports havíem previst una ruta fàcil i ràpida pels suaus vessants de la Mola de Catí, amb la imprescindible visita a la Cova Cambra, una de les cavitats més grans i conegudes d'aquest sector, i de molt fàcil accés. Així ho vam fer, i vam pujar caminant fins la Mola de Catí. Però dalt la llarga i plana carena trobem uns nois de Sant Carles de la Ràpita que ens expliquen que van a les coves del Rastre, la petita i la gran, i ens conviden a apuntar-nos-hi. Sense dubtar-ho ens hi afegim. En acabat, com que al GPS porto el track de la cova d'en Cantero, ens animem a anar-hi, i ara trobem una parella d'espeleòlegs que ens hi acompanyen, els quals a més a més porten una corda molt útil per accedir dins d'aquesta fantàstica cavitat plena de boniques concrecions.

Iniciem la ruta al costat de l'ermita de la Mare de Déu del Mascar, a la zona de la urbanització del Caro. Per arribar-hi cal prendre la carretera del Port que surt prop de Roquetes i que arriba a la urbanització, i més enllà fins al cim del Caro. Unes llargues rectes seguides d'una intensa pujada amb molts revolts ens deixa a la urbanització del Caro. Descartem la carretera que puja cap al cim i seguim de dret, passant vora el refugi i pel costat del restaurant l'Esquirol. Aproximadament un quilòmetre després, al coll de la Carresqueta, seguim una pista a la dreta que indica l'ermita i la font del Mascar. La seguim uns metres fins arribar al peu de la petita ermita i d'un refugi diocesà.

Sortim amb la fresca matinal que ens fa caminar lleugers. Continuem per la mateixa pista per on havíem accedit fins aquest punt, la qual baixa suaument. Avancem poc més d'un quilòmetre fins que en un petit replà abandonem la pista i en seguim una de secundària a la dreta, que continua baixant. Avancem per dins del bosc, la pista s'acaba i esdevé camí. L'anem seguint sense problemes, tot i que no sembla un camí gaire transitat. Alguns senyals i algunes fites ens assenyalen el camí prou evident. Al fons d'un torrent comencem a pujar pel vessant sud de la Mola de Catí. Pugem progressivament i sense problemes, i al cap d'aproximadament una hora i mitja d'haver sortit guanyem la carena.

Canviem de direcció i dalt de la carena tombem cap a la dreta per anar-la resseguint. Més que una carena és un gran altiplà, amb un camí molt evident. Al cap de poc d'avançar pel camí trobem en direcció contrària uns nois ben simpàtics que ens expliquen que van a visitar les coves del Rastre, i ens conviden a afegir-nos-hi. Sense dubtar-ho ens hi apuntem, i tornem enrere fins just al punt on havíem accedit a la carena. No l'havíem ni vist tot i passar-hi a menys de 3 metres, però just allà hi ha la boca de la Cova Petita del Rastre. Un cartell ben poc visible ho indica.

Per entrar-hi cal ajupir-se, ja que la boca és baixa, d'uns 50 o 60 centímetres. Al principi no sembla gaire interessant, i es va fent cada cop més baixa fins a tenir uns 20 o 30 centímetres d'alçada. Precisament en aquesta part baixa hi ha la gatera que, bo i arrossegant-se, permet accedir a una magnífica estança interior, més còmoda i farcida d'estalagtites, estalagmites, columnes i banderes de colors molt vius. Aquesta petita sala, de forma circular és molt bonica, i val la pena posar el cos a terra i arrossegar-se pel fang per entrar-hi.

Després de fer unes quantes fotografies i gaudir de la magnífica sala després del pas estret tornem a sortir i anem ara a buscar la Cova del Rastre. Seguim un sender cap a l'esquerra, en direcció oest. Al final baixem lleugerament fins trobar la boca d'accés, de dimensions més còmodes. Entrem pràcticament drets, i recorrem el passadís d'entrada. Les parets de la cova són principalment fosques, tot i que destaca alguna concreció de color més ataronjat. Al final del passadís d'entrada uns passos prou amples ens porten cap al fons, on hi ha una gran sala enfonsada. Caldria una corda, o com hi havia hagut antingament una escala per baixar-hi. Des del petit replà alçat contemplem la gran envergadura d'aquesta cavitat.

Tornem al camí principal que recorre la carena de la Mola de Catí. Planegem gairebé mitja hora fins que trobem l'accés a la gran Cova Cambra, poc abans del petit refugi de la Mola de Catí, utilitzat habitualment pels espeleòlegs. De fet tota aquesta zona està farcida de coves i sobretot d'avencs, alguns molt profunds. Deixem el camí i accedim a un gran enfonsament del terreny, cobert de vegetació, on hi ha les dues boques d'accés a la Cova Cambra, en direccions oposades. La boca que queda a la dreta (sud-oest) és molt més gran, però segons diuen és menys interessant, ja que és un cúmul de blocs, gens concrecionada. Entrem doncs a la cova de l'esquerra (nord-est).

Entrem a la cova Cambra per un ample passadís amb el sostre prou baix per haver-se d'ajupir lleugerament. Aquest corredor llargarut d'entrada té uns 20 metres, i es va eixamplant. Al cap de poc d'entrar ja es veu al fons que descata una gran columna de més de dos metres de diàmetre, i uns quants metres d'alçada. Una autèntica meravella. Gairebé totes les parets són fosques, i de tant en tant sobresurt alguna concreció de colors més vius. Al costat mateix de la gran columna trobem una estructura molt bonica de color torrat i forma fantasmagòrica.

Al peu de la gran columna baixem sense dificultat fins una immensa sala, concrecionada en tots els seus extrems i de considerable alçada. Al fons d'aquesta sala es pot pujar fins un nou replà, on hi ha diverses columnes i estalagmites. Un pas més estret permet entrar encara uns metres més endins per un tram relliscós. Tornem a la sala principal i contemplem el bonic entorn abans de tornar a sortir. Reprenem el camí i de seguida arribem al petit refugi de la Mola de Catí, enmig d'un planell. Fem un mos i decidim anar cap a la cova d'en Cantero. Com que tinc les coordenades al GPS i portem mapa, no sembla difícil. Com que no teníem intenció d'accedir a aquesta cova ens desviaríem força de l'horari previst, i com que els nois de Sant Carles de la Ràpita als quals ens hem unit tenen cotxe, doncs ens acostem uns metres amb cotxe per la pista secundària que uns centenars de metres després del refugi marxa cap a l'esquerra. Circulem aproximadament un quilòmetre i mig fins un replà on surt una altra pista intransitable a la dreta.

Aparquem al replà, on hi ha un parell de cotxes més imaginem que d'espeleòlegs. Caminem per la pista secundària, i arribem a l'entrada de l'avenc de la Crisi (MC-100), un avenc que té el pou vertical més fons de Catalunya, amb una caiguda de més de 100 metres. Un grup d'espeleòlegs hi està accedint. Una parella que els acompanya, en saber que ens dirigim a la cova d'en Cantero decideix acompanyar-nos. Porten corda que ens ajudarà a accedir-hi. Continuem uns metres més per la pista secundària, sempre en direcció nord, i al cap de poc la deixem per tombar a l'esquerra fins a la vora de la cinglera. Sense gaires dificultats i amb l'ajuda del GPS trobem la petita boca d'entrada.

El Lluís, espeleòleg, munta la corda i entra. El Lluís i la seva companya, castellonencs, mantenen el bloc d'espeleologia Cavitats subterrànies. Els altres anem entrant succesivament sense cap dificultat. De fet es podria accedir sense corda, ja que cal mig desgrimpar uns dos metres, però el terra és moll i relliscós, i és difícil de veure l'interior per l'estretot del pas, al corda dóna una seguretat afegida. Només entrar la cavitat s'engrandeix, i inicia una forta pendent descendent. A les parets ja sobresurten boniques concrecions calcàries molt ben conservades.

Baixem per una tartera de fort pendent durant 15 o 20 metres fins accedir a una magnífica sala de grans proporcions, sobretot molt alta, potser més de 20 metres. Sobresurten concrecions de diversos colors en cada racó, algunes espectaculars. Mirant cap a totes bandes podem veure algun element interessant, i cap amunt destaquen algunes estalactites de colors molt bonics en diferents racons. A l'esquerra de la gran sala (entrant) unes boniques estalagmites i unes columnes acaparen l'atenció. Passem una bona estona observant aquesta sala tan espectacular, amb una temperatura més agradable que la de l'exterior.

Sortim i caminem fins al punt on havíem deixat el vehicle dels amics de Sant Carles, els quals amablement ens porten fins al punt on nosaltres havíem començat, l'ermita de la Mare de Déu del Mascar. Ens acomiadem i els agraïm la companyia.

Ha estat una excursió molt interessant i diferent de com l'havíem prevista. Hem canviat de plans sobre la marxa i en companyia dels nois de Sant Carles i els espeleòlegs de Castelló hem gaudit de boniques visites subterrànies. Les cavitats d'aquest sector són molt interessants, la majoria d'accés més difícil, però algunes de fàcil entrada i visita. Ens ha sorprès especialment la cova d'en Cantero, que porta el nom de l'espeleòleg que l'ha redescoberta. És una cova amb magnífiques formacions multicolors altament estètiques.

Perfil

Mapa i track GPS

Track GPS de la ruta

Per guardar l'arxiu fes clic amb el botó secundari del ratolí i tria "Guardar destinació com..."


Imatges de l'excursió a la Mola de Catí i les coves del Rastre, Cambra i d'en Cantero 09-12-2012



Afegeix un nou comentari