Balaitús (3.144 m.)

Últims metres abans d'arribar a la bretxa Entrant a la Bretxa de Latour Grimpant a la Bretxa Últims metres del recorregut de la Bretxa de Latour Aresta summital del Balaitús Arribant al cim Baixant el primer ràpel

Des del refugi de Respomuso enfilem els forts pendents que sempre en direcció nord ens condueixen a la Bretxa de Latour. Des d'aquest pas clau fem una grimpada incòmoda i força exposada per situar-nos sota mateix de l'aresta summital d'aquesta gran muntanya. En pocs minuts arribem dalt del cim d'amplíssimes panoràmiques. El descens el fem pel mateix camí rapel·lant la brexta.

Fitxa

  • Tipus de sortida: Alta muntanya
  • Lloc de sortida: Refugi de Respomuso, Sallent de Gállego, Vall de Tena, Osca
  • Distància: 6,5 quilòmetres
  • Desnivell positiu: 1.020 metres
  • Temps: 11:12 hores
  • Dificultat: PD Grimpada de II+ a la Bretxa de Latour
  • Sensació de dificultat: Mitjana. Grimpada incòmoda i exposada a la Bretxa de Latour. Baixada en ràpel.
  • Cartografia: Valle de Tena, Editorial Alpina (1:40.000); també Panticosa (1:25.000)

Itinerari

Punt de pas T. parcial (h.) T. acumulat (h.) Dist. (km.)
Refugi de Respomuso 00:00 00:00 0
Bretxa de Latour 02:33 02:33 2,6
Cim del Balaitús 02:31 05:04 3,3
Pausa 00:30 05:34
Refugi de Respomuso 05:38 11:12 6,5

Crònica

Juntament amb la cresta dels Frondellas, amb diverses puntes que superen els 3.000 metres, el Balaitús forma la primera gran elevació dels Pirineus des de l'oest. El Balaitús és un gran cim, un dels clàssics dels Pirineus, d'aquells imprescidibles i cobejat per qualsevol muntanyenc pirineista. Cap dels seus vessants no és fàcil, ja que per totes les seves bandes el Balaitús s'aixeca imponent, vertical i encrestat. La gran distància que el separa d'altres muntanyes ofereix dalt del seu cim una de les perspectives més espectaculars dels Pirineus.

La toponimia d'aquest cim és curiosa, i a vegades controvertida, tot i que s'ha acabat imposant el nom Balaitús. Sembla que derivaria del nom gascó Batch Laëtoouse que significa Vall de la Llet, tot i que no totes les fonts es posen d'acord sobre el sentit d'aquesta nomenclatura. Alguns consideren que el nom es refereix a les aigües de les glaceres, que acostumen a tenir un color gris blanquinós. També s'ha escrit que el nom derivi directament del color blanc de les glaceres. Tenint en compte la nomenclatura del proper i costerut barranc de Respomuso, també es podria especular en què el nom derivés de la bromera que fan les aigües en baixar a tota velocitat pels forts pendents d'aquesta zona.

El Balaitús és una gran muntanya visible des de molts punts dels Pirineus, i un dels "tres-mils" més mitificats de la serralada ja que la seva ascensió no és pas senzilla. A l'estiu el camí més fàcil és el que puja per la Gran Diagonal, una gran lleixa que enfila diagonalment pel vessant nord. Cal evitar però aquesta ruta quan queda neu, ja que tot i ser fàcil és exposada. La ruta que emprenem és la més habitual, la que enfila direcció nord des del refugi de Respomuso fins a la Bretxa de Latour i d'aquí al cim. És una ruta molt directa, pràcticament una curta línia recta en el mapa, de manera que el pendent és fort en tot l'itinerari. La principal dificultat de la ruta és remuntar la bretxa, força vertical. Depèn de la quantitat de neu l'accés pot ser més o menys dificultós. Amb neu es pot pujar més fàcilment amb l'ajuda de piolet i grampons fins molt amunt, evitant el tram més dret i delicat de la grimpada. Amb poca neu la bretxa presenta un parell de ressalts de II+ força incòmodes, exposats i amb el perill de les roques que baixen a tota velocitat si tenim altres cordades davant. El descens de la bretxa es fa encadenant fins a 5 ràpels d'uns 20 metres cadascun.

Sortim del refugi de Respomuso poc després de dos quarts de 8 del matí, probablement una mica massa tard. De fet som els últims en esmorzar i sortir del refugi, i pugem patint per les cues que trobarem a la Bretxa, pas clau de la ruta. Tot i això avui en ser un dia laborable no hi ha molta gent. Des del darrere mateix del refugi un camí molt costerut comença a remuntar el barranc de Respomuso, i aviat se'n separa derivant més cap a l'esquerra i guanyant alçada. EL camí circula paral·lel a l'aresta Bondidier, que sempre ens queda a la nostra esquerra. El primer tram és molt costerut, i gràcies a l'ombra que ens proporciona l'escarpada Cresta del Diable l'ascens es fa més suportable. Avancem un parell de grups, i així ja no som els últims. Pugem per una costa amb trams herbats i trams de blocs granítics de pas més incòmode. Ens atrapa el sol en un petit planell que dóna un respir a la dura pujada.

Continuem remuntant el fort pendent sempre en direcció nord fins a trobar una petita glacera que s'orienta a l'est, sobre la qual trobem la famosa Bretxa de Latour. Aprofitem uns grans blocs per equipar-nos abans d'emprendre l'ascens de la bretxa. Ja amb l'arnés, els grampons i el casc comencem a remuntar la petita glacera, primer per un tram amb pendent moderat, i cada cop més fort fins a situar-nos sota mateix de la bretxa, on ja hi ha dos o tres grups evolucionant. El perill més gran de l'accés a la bretxa és la gran quantitat de pedres que cauen, ja que el terreny és descompost. Cal extremar les precaucions, i el casc esdevé pràcticament imprescindible. També cal estar molt atents a les persones que estan a la part superior, i guardar una distància de seguretat. Així doncs esperem a què passin dos grups que teníem davant i comencem a remuntar la bretxa. Esperem potser més d'una hora abans de començar. Cal comptar que segons la gent que hi hagi en aquest punt, el temps d'ascensió i descens pot allargar-se considerablement.

Arribem amb neu fins on hi ha una única argolla per a l'últim dels ràpels. A partir d'aquí comença el tram de roca, amb els dos ressalts més complicats del recorregut. Hi ha una corda fixa, però no sembla molt de fiar. La roca és trencadissa, i cal mirar bé on ens agafem. Els dos ressalts són més incòmodes que difícils, tot i això cal fer passos acrobàtics assegurant bé mans i peus. Més amunt trobem unes barres de ferro clavades a la roca ("clavijas"), que ens ajudaran a superar un pas lateral fins una petita repisa. A partir d'aquest punt la grimpada és més fàcil però també més exposada. En aquest tram lateral, força exposat, veiem que els grups de davant s'encorden i també ho fem, tot i que probablement no caldria. Després continuem grimpant sense corda, ja que el terreny és franc. Ajudem un grup de portuguessos que no ho tenien clar, i amb l'ajuda de la nostra corda s'acaben de convèncer. Continuarem la resta del dia amb aquests 4 nois, trempats i bons muntanyencs que cada any fan 11 hores de cotxe per visitar algun cim pirinenc. Tot pujant és convenient fixar-se en la ubicació de les argolles dels ràpels.

Arribem a una petita punta des d'on ja es veu l'aresta summital i el cim del Balaitús. Baixem uns metres fins a trobar un gran pendent de neu. Ens poseu grampons i agafem el piolet i remuntem fins que s'acaba la neu just a sota del cim. Enfilem uns darrers metres per roca i coronem l'ampli cim del gegant Balaitús. Les vistes són esplèndides. Un mar de núvols cobreix el vessant francès, i els grans cims despunten. Cap a l'est en primer terme fins i tot la piràmide del Gran Facha que vam fer ahir sembla petita comparada amb l'envergadura del Vinyamala, al seu darrere. I encara més enllà el massís del Mont Perdut. Més cap al sud els Infiernos mostren la seva característica combinació de colors i la cresta que separa les diferents puntes. Cap a l'oest en primer terme el destacat Pallás, i molt més enllà la forma inconfusible del Midi d'Ossau. Les vistes són sensacionals, i passem una bona estona gaudint del paisatge, fent fotografies i compartint l'emoció amb els amics portuguesos.

Comencem a baixar desfent el mateix camí. Tornem a posar-nos els grampons en arribar a la neu i baixem a trobar de nou la bretxa de Latour. Muntem un primer ràpel al cap d'amunt, en un parell d'argolles que pengen d'uns cables rovellats que envolten un gran merlet. Sense dificultat baixem fins al segon, on hi ha un parell d'argolles més. Aquest segon ràpel és més aeri, espectacular i divertit. Com que no em vaig fixar gaire en les argolles pujant (error!), em passo de llarg la instal·lació del tercer ràpel, i afortunadament puc enllaçar fins al quart posant al límit la corda de 60 m. El quart (o en el nostre cas tercer) ràpel ens baixa directament fins on comença la neu. Ens posem els grampons i encara muntem un darrer ràpel en la solitària argolla i així baixem més còmodament pel fort pendent de neu. Un cop hem baixat tots acabem d'arribar fins una zona més planera on aprofitem per fer un mos.

La baixada és pel mateix camí, i per tant força directa. El camí no és còmode, ja que cal anar sortejant els blocs de granit. Acabem d'arribar al refugi de Respomuso després de poc més d'11 hores d'haver-ne sortit. Hem gaudit d'una ascensió directa, divertida i emocionant. És un cim molt bonic, amb l'al·licient afegit de la petita dificultat que suposa superar la Bretxa de Latour. Un cim imprescindible.

Arribats al refugi fem una cervesa compartint amb altres excursionistes les experències viscudes. Nosaltres però avui deixem el refugi i encara ens toca baixar fins a l'embassament de la Sarra. La baixada es fa llarga, ja que se suma a la llarga jornada. Arribem a les 10, quan gairebé comença a fosquejar. Anirem fins als Banys de Panticosa on demà ens espera una nova aventura: els Infiernos.

Perfil

Mapa i track GPS

Track GPS de la ruta

Per guardar l'arxiu fes clic amb el botó secundari del ratolí i tria l'opció de guardar


Imatges


Comentaris

Olá Marc

Espectacular!!!! Aqui se vê o que valem los informaticos he hehehehehe!!!!!!

Na realidade tens um site mui bueno e sinceramente dou-te las felicitacionnes merecidas.

Gracias por teu email e cá Vos esperamos em Portugal.

Somos um país pequeno mas interessante com 800 anos de história e com buena gastronomia e buenos vinos hehehehehehe!!!!!

Um abrazo

Afegeix un nou comentari