Pics de Casamanya (2.740 i 2.752 m.)

Pujant per la carena Arribant al Casamanya Sud Casamanya Nord i Pic del Mig La Sílvia després de baixar del Casamanya Sud Fort pendent fins al cim nord Baixant per l'aresta La Sílvia baixant Baixant amb esquís

La seva posició privilegiada en una gran elevació entre les dues valls principals d'Andorra proporcionen una de les millors panoràmiques del Principat. Pugem per la carena arrodonida i progressiva fins al cim sud, i a partir d'aquí el terreny canvia i esdevé abrupte. Seguim per l'aresta escarpada fins assolir els cims central i nord, el més elevat. Baixem amb neu escassa i ja molt transformada.

Fitxa

  • Tipus de sortida: Esquí de muntanya / Raquetes
  • Lloc de sortida: Prop del Coll D'Ordino, un parell de quilòmetres més avall direcció Canillo, (Andorra)
  • Distància: 7,6 quilòmetres
  • Desnivell positiu: 970 metres
  • Temps: 6:45 hores
  • Dificultat: F+ / S2
  • Sensació de dificultat: Força fàcil. Fàcil fins al cim sud. Accés al cim nord amb fort pendent.
  • Cartografia: Andorra, Editorial Alpina (1:40.000)

Itinerari

Punt de pas T. parcial (h.) T. acumulat (h.) Dist. (km.)
Aparcament prop Coll d'Ordino 00:00 00:00 0
Carena 00:52 00:52 1,4
Casamanya Sud 01:47 02:39 3,0
Descans 00:31 03:10
Pic del Mig 00:25 03:35 3,3
Casamanya Nord 00:17 03:52 3,6
Retorn cim sud 00:55 04:04 4,2
Inici 01:46 06:45 7,6

Crònica

Teníem ganes de pujar muntanyes, però el risc d'allaus aquest cap de setmana és molt elevat. Optem per una ruta força segura, ja que en tot moment avança per la carena, de manera que no cal passar cap pala ni terreny obert. L'inconvenient principal d'aquesta ruta és la seva orientació sud que només la fa accessible amb esquís quan hi ha molta neu.

L'itinerari és molt bonic, ja que ressegueix una ampla carena amb gran panoràmica sobre les dues grans valls d'Andorra, la del Riu Valira d'Orient i la del Riu Valira del Nord. El primer neix prop del Grau Roig, recull aigua dels vessants de les altes muntanyes d'aquest sector i de les valls secundàries d'Incles i Ransol. Baixa cap a Canillo, Encamp i finalment a Escaldes, on s'uneix amb el Riu Valira del Nord. Aquest per la seva banda s'alimenta de l'aigua dels vessants del cordal de Pal, Arinsal, Comapedrosa, Tristaina, Font Blanca, Sarrera, Estanyó i Casamanya, i baixa per Ordino i la Massana fins arribar a Escaldes-Engordany, on ja avancen junts fins a desembocar al Segre prop de La Seu d'Urgell.

Pensàvem que hi hauria més neu. El Servei de Meteorologia d'Andorra anunciava risc d'allaus 4 i gran quantitat de neu caiguda en els darrers dies. Malauradament tot i estar en plena temporada d'hivern i haver nevat recentment, la informació no s'havia actualitzat des de dimarts. En realitat en aquest sector hi havia poca neu, i per tant poc risc d'allaus. Pensem que la informació sobre la neu ha de ser més precisa i específica per zones, ja que en altres sectors sí que hi havia grans acumulacions de neu. Si la informació no és precisa deixa de ser creïble, i provoca que es pugui relativitzar el risc quan aquest realment existeixi.

Sortim d'un aparcament que hi ha un parell de quilòmetres més avall del Coll d'Ordino en la carretera que comunica les parròquies d'Ordino i Canillo. Ja de bon matí veiem que hi ha menys neu de la que pensàvem, i el dia es lleva mig ennuvolat. Fins i tot cauen voliaines de neu, però tot sembla que el dia s'anirà arreglant. Abans que nosaltres surten un grup que ens comenten que pujaran per la coma intermitja entre la serra de Casamanya i la de Sauvata. Nosaltres preferim seguir l'itinerari de la carena, ja que és més segur i ens permetrà gaudir de grans panoràmiques.

Comencem a avançar per la coma per terreny planer durant uns minuts. Aviat però anem tendint cap a l'esquerra per buscar pendents moderats que ens portaran fins a l'ampla carena que ve del mateix Coll d'Ordino. El camí d'estiu per pujar el Casamanya surt del Coll d'Ordino mateix, però a l'hivern és millor baixar un parell de quilòmetres direcció Canillo, ja que el terreny és més obert i permet avançar amb esquís o raquetes. Un cop guanyem la carena després d'una pujada més dreta del que semblava on s'acaben els arbres, ja no la deixarem fins al mateix cim.

La carena és ampla i arrodonida, però el cim no és visible, ja que abans d'arribar-hi caldrà superar un parell de grans replans seguits de forts pujadors que impedeixen la visió de l'objectiu final. Avancem per la carena contemplant el bast paisatge. Cap a l'esquerra el poble d'Ordino ens queda 800 metres de desnivell per sota, i poden contemplar les zones d'esquí de Pal, Arinsal i Arcalís, i més enllà els cims més alts d'Andorra i el Pallars. Cap a la dreta tenim Canillo molts metres per sota, i fins on arriba la vista els cims del sector nord-est del Principat. En tot moment la visió és excepcional.

Avancem una bona estona per la carena amb pendent moderat buscant sempre el millor pas amb neu, ja que en alguns punts la carena no està coberta. El dia va millorant, i el sol ens fa suar de valent ja que la pujada és constant. Després d'un replà comença un tram molt més pendent. En aquesta zona la neu encara està molt glaçada, i no porto ganivetes en pensar que hi hauria molta neu nova (error). Després d'un avís i una caiguda decideixo avançar sense esquís el tram de més pendent. Al cap d'amunt del fort pujador hi ha un altre replà, i a partir d'aquí ja torno a avançar amb els esquís als peus. La Sílvia avança amb raquetes sense problemes.

Avancem primer pel replà i tot seguit per un nou pendent força costerut. Per la coma de la dreta veiem el grup d'esquiadors que havien sortit abans que ja baixen. Suposem que no han acabat d'arribar al cim. La coma central ofereix una baixada més sostinguda, però cal assegurar que la neu sigui estable. Anem avançant i després del segon gran pujador ja veiem el cim sud gràcies a una gran fita de pedres. Tan sols queda una estona més de progressar per un pendent moderat per terreny ample i obert.

Arribem al cim després de poc més de dues hores i mitja de pujar a ritme tranquil. El Casamanya que fins ara havíem conegut suau i arrodonit mostra la seva cara salvatge, amb un vessant nord abrupte, vertical i escarpat. Des del cim sud (2.740 m.) veiem els dos cims germans, el Pic del Mig (2.725 m.) i el Casamanya Nord (2.752 m.), units per una aresta de roca i neu, amb una gran cornisa en alguns punts. La visió és molt bonica, i l'accés als dos cims és més senzilla del que sembla des d'aquí. La majoria d'esquiadors que pugen al Casamanya es queden al cim sud, o com a molt al central si pugen per la coma. Arribar al cim nord, a part d'assolir el punt més alt dels Casamanya, sobretot permet gaudir d'una imatge preciosa del cim sud, amb la seva aresta retallada. Realment val la pena el petit esforç.

Al cim sud aprofitem per menjar una mica i contemplar el grandiós paisatge. Sense esforç es poden distingir molts cims cap a totes bandes. De tots ells destacar cap al nord els propers Estanyó, Cabaneta i Sarrera, units pel mateix cordal on estem a través del Coll d'Arenes. Girant l'ull cap a l'oest sobresurt el gran Font Blanca, i més enllà la Pica d'Estats. Des d'aquí també podem contemplar la cara est del Comapedrosa, amb la Canal de l'Alt com una gran ferida vertical, d'on guardem el record de la dura ascensió l'any passat. Mentre ens meravellem de l'amplíssima perspectiva i ens entretenim endevinant muntanyes arriben una parella d'esquiadors italians amb qui fem petar la xerrada. Tot seguit comencem la ruta cap al cim nord.

Des del cim sud girem cap a l'est i comencem a baixar per un pendent de neu força dret (35º) prop de l'aresta, però a certa distància per no situar-nos sobre la cornisa. Baixem amb compte però sense dificutats. El darrer tram és el més pendent, i arribem a un petit collet, on es desploma el vessant nord de la muntanya. Comencem a pujar seguint l'aresta evitant la cornisa de vessant nord i alhora sense baixar gaire per les pales carregades del vessant sud. Sense dificultat arribem al petit Pic del Mig, poc destacat. Per baixar voregem una mica pel sud fins una petita rimaia. Voregem el petit cim per la base i arribem al nou collet que separa del cim nord.

Queda només un tram de neu força dret per arribar al cim nord, amb algun curt tram de 40º o més, però sense dificultat. De nou avancem prop de l'aresta obrint traça ja que des de l'última nevada ningú ha passat per aquí. Amb l'ajuda del piolet per seguretat pugem el pendent i girem lleugerament a la dreta fins arribar al petit cim, on hi ha un petit planet nevat, i la cornisa que es desploma cap al nord. Fem fotos, assaborim el paisatge i comencem el retorn seguint els nostres passos. Caldrà desfer el camí fins al cim sud, o sigui que primer baixem el tram més dret, tornem al Pic del Mig, el baixem i fem el pendent pujador que ens retorna al cim sud on havíem deixat esquís i raquetes.

La Sílvia comença la baixada, i al cap d'uns minuts començo a baixar amb els esquís. Amb el sol que ha fet tot el matí al vessant sud i l'estona que hem estat a fer els tres cims, la neu s'ha transformat fins a quedar ben bé pastetes. El primer tram no és problema, ja que hi ha força neu. Més endavant la neu escasseja, i de seguida es troben matolls. Entre la poca qualitat de la neu i la poca perícia de l'esquiador, acabo baixant a peu un bon tram amb poca neu. Més avall me'ls torno a calçar tot i que la qualitat continua sent força dolenta. Fem una pausa en el punt de deixar la carena, i en pocs minuts més arribem al punt d'inici.

Tancarem la jornada amb una visita a l'església de Sant Serni de Canillo, a la part alta del poble. Parlem uns moments amb el rector que ens explica alguns detalls curiosos de l'edifici.

El Casamanya és un cim molt bonic per gaudir del paisatge andorrà. M'atreviria a dir que des d'aquí tenim la panoràmica més espectacular o si més no més àmplia del Principat. Com a ruta d'esquí no té complicació, però cal assegurar que hi hagi molta neu, ja que és vessant sud i aguanta poc. Es pot pujar per la carena contemplant del paisatge i baixar per la coma per gaudint d'una baixada més sostinguda, assegurant però l'estabilitat del mantell. Recomano de totes totes arribar al cim nord, ja que la visió del Casamanya sud és inigualable.

Perfil

Mapa i track GPS

Track GPS de la ruta

Per guardar l'arxiu fes clic amb el botó secundari del ratolí i tria l'opció de guardar


Imatges


Afegeix un nou comentari