Intent al Petrachema

Inici del camí cap al Petrachema Petrachema cobert de núvols Girem cua enmig d'una tempesta de neu i vent

El Petrachema és un cim fronterer força concorregut a l'hivern tant per excursionistes com esquiadors, ja que no és gaire difícil. Es surt des des del refugi de Liza, a la capçalera de la Val d'Ansó, en direcció est fins assolir la carena divisòria amb l'Estat francès. Les previsions meteorològiques es van complir i vam haver de girar cua a mig camí.

Fitxa

  • ! Ruta no finalitzada pel mal temps
  • Tipus de sortida: Caminada/Alpinisme
  • Lloc de sortida: Refugi de Liza, (Val d'Ansó)
  • Distància: 7,24 quilòmetres
  • Desnivell positiu: 600 m. metres
  • Temps aproximat: 2:40 h.
  • Dificultat: F
  • Sensació de dificultat: Fàcil
  • Cartografia: Valles de Ansó y Echo, Editorial Alpina (1:25.000)

Crònica

Passem la nit al càmping de Zuriza, en un bonic pla a la capçalera de la vall d'Ansó, molt a prop del límit amb Navarra. Les previsions meteorològiques són molt dolentes, i indiquen nevades i pluges generalitzades al Pirineu occidental. Ens llevem i mirem el cel amb més fe que esperança, i sorprenentment el temps sembla millor del que esperàvem. Així doncs agafem la pista plena de socs que puja fins al refugi de Liza, on aparquem i ens posem a punt.

El Petrachema (2.371 m.) és un dels cims destacats del cordal fronterer d'aquest sector, juntament amb els pics d'Acherito (2.095 m.) i sobretot la Mesa de los Tres Reyes (2.448 m.), trifronterer entre els antics regnes de Navarra, Aragó i França. Comencem doncs a caminar des del refugi en direcció est per amplis terrenys de pastura. Caminem per terreny fangós, ja que la neu es comença a desfer. Més amunt la neu és més constant. La pujada és progressiva, de bon fer. La Sílvia va a davant i tiba fort, segurement preveient el mal temps que s'acosta. De fet el cim del Petrachema es veu cada cop més cobert, i els núvols s'acosten.

Voregem la Loma de Sobrante, i passem per sobre de la Cabaña de Linza. Passem per la falda de la Paquiza de Linzola (2.108 m.), punt en què el camí comença a enfilar més fort. Comença a nevar dèbilment. De moment sembla poca cosa, però és un mal presagi. Avancem encara una estona més, i els plantegem abandonar l'objectiu del Petrachema, que es veu molt tapat, i intentar la Paquiza de Linzola. Poc abans d'arribar al coll de Linza tombem cap a l'esquerra, i pugem uns metres per un terreny força més dret. Arribem a un petit collet on el vent ja és molt fort, neva amb certa intensitat i la visibilitat és escassa. És el moment de girar cura, i així ho fem.

Amb certa tristesa tornem enrere seguint els nostres mateixos passos. En perdre alçada el temps no és tant dolent, tot i que continua nevant. Tornem al refugi tot contemplant el bonic i piramidal cim de Maz (1.941 m.) , just darrere el refugi i fronterer amb Navarra (Txamantxoia en basc).

La pluja i el mal temps ens han estroncat la sortida de muntanya, però ho aprofitem per conèixer alguns dels pobles del voltant: Isaba i Roncal a Navarra, i la màgica localitat d'Ansó encara a l'Aragó.

Imatges de l'intent al Petrachema 03-04-2010

Comentaris

Aquestes muntanyes tenen molt de caràcter. Alguns diuen que constitueixen l\'alta muntanya calcària més bella d\'Europa (molt més que les Dolomites). Com heu pogut comprovar, les alçades no es corresponen amb la sensació tan alpina que hi vius quan hi ets allà.
Com segur que tornareu, dues propostes molt interessants:
1) visitar el bosc d\'Aztaparreta, a la baga del Txamantxoia que dóna cap a Belagua (es pot accedir també per Linza): la última vegada que s\'hi va extreure fusta va ser per construir la Armada Invencible (!), és una extensa i antiga fageda-avetosa que destaca per l\'alçada i longevitat dels arbres i sobretot, perquè està intacta, amb immensos arbres morts en diferents estats de descomposició amb una gran riquesa micològica i també de fauna, amb espècies emblemàtiques com la becada, el pigot negre, el pigot garser dorsiblanc, el trencalòs, etc. etc. i mamífers; i 2) pujar a l\'Anie (inoblidable) -la Mesa també val molt la pena, això sí, travessant tot Larra des del ref.Belagua i visitant la zona de las hoyas, un lloc sensacional
I paro que m\'embalo novament
He disfrutat molt llegint les cròniques i veient les fotos

Afegeix un nou comentari