Pic de la Colilla (2.835 m.)

El Ferran avançant amb el Perafita davant Refugi dels Estanys de la Pera i al fons el Monturull La Queralt avançant amb el Perafita i el Monturull darrere Vall de Madriu Baixada per l'ampla coma La Queralt i el Ferran baixant Pic de la Colilla vist tot baixant

Encarem els esquís vers un cim discret amb tres noms diferents: Pic de la Colilla, Tosseta de la Caülla o Pic dels Estanyols. Un recorregut fàcil però força llarg, amb una aproximació i tornada feixucs. L'entorn és molt bonic, especialment a partir dels estanys de la Pera i des del cim, amb una gran perspectiva de l'andorrana vall de Madriu.

Fitxa

  • Tipus de sortida: Esquí de muntanya
  • Lloc de sortida: Estació d'esquí d'Aransa, (Arànser, Lles de Cerdanya)
  • Distància: 18,0 quilòmetres
  • Desnivell positiu: 1.035 m. metres (total)
  • Temps aproximat: 5:45 h.
  • Dificultat: F/S2
  • Sensació de dificultat: Fàcil
  • Cartografia: Tossa Plana - Puigpedrós, Mapa guia d'hivern, Editorial Alpina (1:25.000)

Itinerari

Punt de pas Parcial (h.) Acumulat (h.) Dist. (km.)
Estació esquí nòrdic Aransa 00:00 00:00 0
Refugi de Pollineres 01:20 01:20 3,9
Refugi Estanys de la Pera 00:54 02:14 5,7
Pic de la Colilla 01:22 03:36 7,9
Refugi Estanys de la Pera 01:03 04:39 10,4
Refugi de Pollineres 00:14 04:53 12,9
Refugi Prat Miró 00:46 05:39 16,3
Estació esquí nòrdic Aransa 00:08 05:47 18,0

Crònica

El divendres el Ferran proposa fer una sortida amb esquís de muntanya a un cim on ell ja havia estat, i que jo desconeixia. Comenta que és un cim fàcil, tot i que llarg. De seguida m'interessa la proposta. La Queralt també s'hi apunta, així doncs el dissabte els tres pugem fins a l'aparcament de l'estació d'esquí nòrdic d'Aransa, on després d'esmorzar i un te calentó comencem a foquejar seguint el camí marcat com a itinerari de raquetes que surt a la dreta de la base de l'estació d'esquí.

Comencem una llarga aproximació primer per pista més ampla i tot seguit per corriol, sempre ben marcat i amb traça oberta. Seguim sense problema el camí, en direcció constant nord-oest. El camí no té cap secret, i va passant enmig del bosc de coníferes, primer més espès i després més esclarissat. Aviat comencem a veure davant nostre el Tossal Bovinar (2.841 m.) i més a l'esquerra el destí d'avui, el Pic de la Colilla, menys diferenciat.

El cim d'avui té tres noms diferents: Pic de la Colilla, Tosseta de la Caülla o Pic dels Estanyols. No en conec els orígens toponímics de les diferents nomenclatures, i no podria decantar-me per cap dels noms. Trobo molt bonica la sonoritat i l'originalitat de Tosseta de la Caülla, però tant els mapes de l'Editorial Alpina, com els de l'Institut Cartogràfic, com el guarda del refugi dels Estanys de la Pera l'anomenen Pic de la Colilla, per tant m'hi referiré amb aquest nom. Assenyalar també com a curiositat que diversos cims de la zona tenen dualitat de noms: Pic de Perafita o Tossal de la Truita, Monturull o Torre dels Soldats, Tossa Plana de Lles o Pic de la Portelleta.

El Pic de la Colilla és una muntanya menor, poc diferenciada de les de l'entorn. És el punt més elevat i més oriental de la petita serra de Sirvent, de formes suaus cap al sud i brúscament retallada pel vessant nord. És una muntanya poc coneguda que passa desaparcebuda, eclipsada sovint per la proximitat de la més elevada de la zona, la Tossa Plana de Lles (2.916 m.), o bé per dues muntanyes encara més properes, més baixes, però estèticament més interessants: el Pic de Perafita (2.752 m.) i el Monturull (2.781 m.)

L'aproximació és feixuga, ja que cal seguir durant molta estona un camí força planer i monòton, marcat com a circuit de raquetes. A partir de l'àrea recreativa de Pollineres, on hi ha un refugi lliure, el camí esdevé més interessant. Seguim el camí que puja directe pel peu del torrent, evitant la pista. Passem al costat d'una petita però bonica cascada de gel. Aviat s'obre la visió cap al cim de Perafita, amb la seva bonica forma piramidal. Al cap de poc arribem a l'estany petit de la Pera, i just al peu de l'estany glaçat enfilem cap a la dreta fent drecera cap al refugi. El refugi dels Estanys de la Pera és un petit edifici situat en un entorn molt bonic, amb excel·lents vistes del Cadí cap a la llunyania (sud), i molt més propers els estètics Perafita i Monturull (oest). És un lloc força freqüentat, tant estiu com hivern. A l'estiu s'hi arriba amb cotxe fins molt a prop (Pollineres), i a l'hivern hi arriba un dels itineraris d'esquí de fons.

Al refugi trobem el guarda, i ens comenta que aquest cap de setmana ha obert per un grup nombrós. Ens indica el camí per enfilar cap al cim. Al refugi mateix cal canviar totalment de direcció, i si fins ara havíem traçat una línia nord-oest quasi perfecta, ara ens dirigirem cap al nord-est. Fins al refugi havíem trobat traça, però a partir d'aquí la perdem, ja que algun altre grup que hi havia a la zona s'encaminen cap al Perafita. Obrim traça per la part més dreta de l'itinerari. No té cap gran dificultat, simplement hem de fer unes quantes voltes maria per terreny obert, fàcil, amb neu intacta i amb una mica més de pendent. Amb poc esforç superem aquest tram més dret, i ens situem a la marcada coma que es dirigeix directament al cim, que veiem davant. L'encararem per la dreta de la coma, sense baixar al fons.

Seguim l'ampla coma coneguda com a Canals de la Pera, amb un pendent moderat. Pensàvem que trobaríem la coma intacta per a nosaltres, però trobem unes traces de baixada. La coma però és prou ampla per garantir-nos una bona baixada per neu verge. El recorregut per la coma és força llarg, essent d'aquells cims que el veus de molt tros lluny, i mai no s'hi acaba d'arribar. El pendent és suau i constant, i arribem fins als últims 10 metres previs al cim, que fem sense esquís per evitar les pedres que sobresurten. Arribant al cim el temps ha fet un tomb, ha baixat fort la temperatura, s'ha girat vent i apareixen uns núvols foscos que vénen d'Andorra.

Un dels principals atractius del Pic de la Colilla és la vista des del cim. Cap al nord el cim es trenca brúscament sobre la vall de Madriu. Fins i tot cal anar amb compte dalt del cim de no acostar-se massa al fil de la carena, ja que en alguns punts es desploma verticalment. És molt bonica la perspectiva de tota la vall del riu Madriu i la serra del Caser dels Pans a sobre, amb la Tossa del Braibal i el Pic de les Agols com a punts culminants (on ja havíem estat l'any anterior en una recomanable excursió.) Cap a l'est veiem el Tossal Bovinar ben a prop, i més enllà la Tossa Plana de Lles. Per la banda d'on veníem, continuem meravellant-nos amb el Perafita i el Monturull, dos cims encisadors.

Fem foto de cim i comencem el descens. La idea inicial era arribar fins al Tossal Bovinar, però l'evolució del temps no ho aconsella. Així que ens traiem les pells i encarem la baixada. Just quan marxàvem arriba un grup caminant amb grampons. Farem el descens seguint sempre l'ampla coma. El Ferran va a davant decidit. Hi ha molta neu, i la qualitat és força acceptable. No és una neu excel·lent, però es deixa fer. És una neu canviant: trossos pols, altres amb crosta molt fina, i algun tram ventat. Però la baixada és fàcil, ampla i amb un pendent suau. En poca estona arribem de nou al refugi dels Estanys de la Pera.

Des del refugi baixem per la pista, habilitada com a itinerari d'esquí de fons, tot i que retallem la majoria dels revolts baixant pel mig del bosc esclarissat. Pocs minuts més i som de nou a l'àrea de Pollineres. En aquest punt decidim no tornar pel camí per on havíem vingut, sinó fer-ho per la pista d'esquí de fons. El camí per on havíem vingut és més curt, però té diverses pujades i baixades, i és poc esquiable. La pista és més llarga, i té una única pujada però més llarga. Ens posem les pells de nou i comencem a pujar per la pista, cap a la dreta. La veritat és que aquest tram es fa molt pesat. Fa molta estona que hem sortit, i foquejar per una pista d'esquí de fons és realment avorrit. Passem per la vora per no fer nosa. Pugem fins al Pas de la Pera, i a partir d'aquí arriba definitivament la baixada. Sense cap interès, però baixada al cap i a la fi. Passem pel costat del refugi lliure de Prat Miró, i acabem d'arribar per la pista fins a la base de l'estació d'esquí nòrdic d'Aransa.

Ha estat una sortida llarga, en què pràcticament la meitat és aproximació força monòtona. És un bon lloc per anar en dies en què el risc d'allaus no aconselli anar a altres llocs. És una ruta segura, fàcil i evident. Les vistes des del cim són realment boniques, i la baixada és fàcil i prou divertida. Cadascú ha d'avaluar si l'esforç de l'aproximació compensa. Una alternativa és fer nit al refugi dels Estanys de la Pera i combinar aquesta ascensió amb alguna altra com el Perafita, o seguir en travessa cap a Andorra. En tot cas l'entorn és espectacular.

Mapa i track GPS

{mosmap width='800px'|height='500px'|lat='42.4223247'|lon='1.6367414'|zoom='5'|zoomType='Large'|zoomNew='0'|mapType='Hybrid'|showMaptype='1'|overview='1'|text='Sortida: Estació esquí Aransa (Arànser, Lles de Cerdanya)'|tooltip='Sortida'|marker='1'|align='center'|kml='http://www.engarrista.com/tracks/2010-02-20_Colilla/2010-02-20_Colilla.KMZ'|key='ABQIAAAA1PhG-035ssp4kwRi9IOynRRJH_JUw-AoVkLROyDqWeO93ccYBBQsqtBZlTELMG2nz0quUQOchpkhcw'}

Track GPS de la ruta

Per guardar l'arxiu fes clic amb el botó secundari del ratolí i tria "Guardar destinació com..."


Imatges de la sortida al Pic de la Colilla 21-02-2010

Comentaris

Afegeix un nou comentari