Pics de la Forqueta (3.007 i 3.004 m.)

Refugi Àngel Orús Ibon de Llardaneta i pics de la Forqueta Arribant al cim Posets Baixant, amb la cresta de Forcau davant

Ens ha sorprès gratament l'ascensió a aquests cims situats al sud del massís de Posets, ja que tot el recorregut és d'una gran bellesa. La perspectiva del Posets i la cresta d'Espadas és immillorable. El recorregut és llarg però molt variat, amb un tram final força aeri que li dóna un bon caràcter alpí.

Fitxa

  • Lloc de sortida: Pont d'Espigantosa (Eriste)
  • Distància: 16,6 quilòmetres
  • Desnivell positiu: 1.725 metres
  • Temps aproximat: 9:50 h., (incloent-hi parades)
  • Dificultat: F+
  • Sensació de dificultat: Força fàcil. Breu tram de cresta fàcil però aeri. Grimpada final una mica exposada.

Crònica

Pugem per la pista d'Eriste fins al pont de l'Espigantosa, on hi ha un petit aparcament. Hi ha molts cotxes, i hem d'aparcar una mica més avall. La pista és força bona, millor que l'última vegada que hi havia pujat. Molts trams han estat encimentats, i tot i ser estreta es pot pujar fàcilment amb qualsevol cotxe. Ens posem a punt i comencem a caminar els mateixos quatre protagonistes del dia anterior: l'Àngels, el Dani, la Sílvia i jo mateix.

Ens entretenim uns instants en contemplar la famosa cascada de l'Espigantosa, des de l'aparcament mateix. Seguim caminant i pugem còmodament pel concorregut camí que mena cap al refugi de Forcau o Àngel Orús. Anem remuntant la vall de Grist (o Eriste) primer per la vora del riu, i més endavant a més alçada, sempre per la riba dreta. El camí primer planeja, i més endavant puja més fort fent esses. Tot aquest tram circula per una zona de bosc força espès, sense pràcticament vistes. Hi ha una bona pujada fins al refugi, on arribem després d'aproximadament una hora i tres quarts. El refugi Àngel Orús és gran i modern. Es va construir sobre l'antic refugi de Forcau, molt més petit, que encara es conserva a dins com si fos una habitació més del refugi ara molt més gran. És un refugi molt concorregut, especialment per les persones que van a pujar el Posets (3.375 m.), la segona alçada dels Pirineus, tot i que en aquesta zona hi ha també moltes altres possibilitats.

Repostem aigua al refugi i seguim amunt. A partir d'aquí el paisatge canvia. Sortim del bosc i continuem per una zona de blocs de pedra, tot i que força còmode. Anem seguint el GR-11.2, que ara gira cap a l'esquerra tot endinsant-nos en la vall de Llardaneta. Voregem l'espectacular cresta de Forcau, que deixem a la nostra esquerra. Les verticals parets dels Forcau Baixo i Alto impressionen. Passem al costat mateix de les gorgues de Llardaneta, un tram en què el torrent de Llardaneta s'encaixona formant un bonic congost. Al cap de poc el camí es bifurca. Cap a la dreta marxa el camí que, a través de la canal Fonda, passa pel costat de la paret est de l'espectacular Dent de Llardana i segueix cap al Posets. Nosaltres però seguim de front pel GR al costat del torrent. Anen guanyant alçada progressivament, amb un últim tram més dret fins assolir el bonic Ibon de Llardaneta.

L'Ibon de Llardaneta és un estany molt bonic, d'un color blau intens. Es troba encaixat en un evident circ, envoltat per cims de gran alçada. Al sud queda tancat pels Forcau (2.865 m.); al nord la Dent de Llardana (3.094 m.) i la Tuca Forau de la Neu (3.080 m.); i cap a l'est la Forqueta (3.007 m.) i el Pavots (3.121 m.) Des del costat mateix de l'ibon veiem la primera imatge completa del cim que ens disposem a pujar. Voregem el llac per la dreta. Contemplem també la Dent de Llardana cap al nord, i més enllà ja veiem tot el Posets i la cresta d'Espadas.

Després de deleitar-nos en el bonic circ de l'Ibon de Llardaneta tornem a pujar, primer més suaument i tot seguit de forma brusca per una tartera força dreta que ens porta, després d'una bona suada, fins al coll de la Forqueta o d'Eriste (2.860 m.) Des del coll veiem a l'altra banda, a la llunyania, la vall de Millars, i més lluny Biadós. Des del coll tenim també una perspectiva immillorable del Posets i las Espadas cap a la dreta. Nosaltres però ens hem d'engarristar cap a l'esquerra per la cresta evident. Cal començar a grimpar de seguida. Es tracta d'una cresta molt fàcil, sense cap pas compromès. Simplement cal tenir en compte que té algun pas una mica aeri.

De seguida guanyem alçada i arribem tot grimpant fins una petita bretxa que marca la divisòria entre les dues forques poc marcades. Creuem la bretxa, i pel vessant oposat al que veníem grimpem per grans blocs granítics una mica més incòmodes i exposats fins assolir el pic de la Forqueta SE (3.004 m.) Aquest últim tram tot i no ser complicat, sí que cal anar amb compte, ja que és exposat, amb una bona timba cap als llacs de Millars. El Dani va al davant amb molta seguretat, i la resta anem seguint com podem. Fem la foto de cim i contemplem al bast paisatge. És especialment espectacular la imatge de la cresta de Forcau, als nostres peus.

Desgrimpem de nou fins a la bretxa i enfilem ara l'altra punta, el pic de la Forqueta (3.007 m.) Aquesta punta més alta és més fàcil d'assolir, i simplement cap anar pujant enmig dels blocs, ajudant-nos-hi amb les mans, però sense cap complicació. Des del cim tenim una imatge frontal i directa cap al Posets i els cims de més de tres-mil metres de la cresta d'Espadas (Tuqueta Roya, Tuca de Llardaneta, Las Espadas). Crec que és la pespectiva més bonica que he vist del massís de Posets.

Tornem a baixar pel mateix camí, desfent la fàcil cresta. Des del coll d'Eriste baixem la tartera i en poca estona arribem de nou a l'Ibon de Llardaneta, on farem parada i fonda. Després de menjar reprenem la marxa i tornem a caminar pel mateix camí que ja havíem fet de pujada. Seguim el torrent de Llardaneta un tram fins a creuar-lo per un pont modern que hi han instal·lat recentment. Tombem una mica més cap a la dreta seguint l'evident camí (GR-11.2) i al cap d'una estona arribem de nou al refugi. Portem ja moltes hores de marxa, i encara ens queda baixar fins a l'aparcament. Seguirem caminant encara una bona estona més creuant-nos amb molts excursionistes que pugen a dormir al refugi. Arribem al punt d'inici després de poc menys de 10 hores de marxa.

Ha estat una excursió molt bonica, que ha superat clarament les expectatives. El dia ha acompanyat, i les vistes sobre el massís de Posets que avui hem gaudit han estat formidables. L'últim tram de grimpada per l'aresta també acaben de configurar una sortida de muntanya ben interessant, entretinguda i sense cap complicació.

Mapa i track GPS

{mosmap width='800px'|height='500px'|lat='42.6137546'|lon='0.4778164'|zoom='5'|zoomType='Large'|zoomNew='0'|mapType='Hybrid'|showMaptype='1'|overview='1'|text='Sortida: Pont de Coronas'|tooltip='Sortida'|marker='1'|align='center'|kml='http://www.engarrista.com/tracks/2009-10-11_Forqueta/2009-10-11_Forqueta...'|key='ABQIAAAA1PhG-035ssp4kwRi9IOynRRJH_JUw-AoVkLROyDqWeO93ccYBBQsqtBZlTELMG2nz0quUQOchpkhcw'}

Track GPS de la ruta

Per guardar l'arxiu fes clic amb el botó secundari del ratolí i tria "Guardar destinació com..."


Imatges de l'ascensió als pics de la Forqueta 11-10-2009

Veure àlbum de l'ascensió als pics de la Forqueta 11-10-2009

Comentaris

Uns articles molt ben documentats i presentats! Engarrista endavant!

Afegeix un nou comentari