Puigpedrós amb esquís

Cim del Puigpedrós Refugi de Malniu

Després d'un dissabte nevant, decidim pujar una muntanya de fàcil accés tot i la seva alçada, 2.914 m. És una bona alternativa per fer una matinal d'iniciació o en dies en què el risc d'allaus no aconsellen objectius més ambiciosos.

Volíem fer una sortida matinal, sense complicació, i el Puigpedrós semblava un bon candidat. El dia anterior havia nevat força, tot i que la neu havia beneficiat més les zones del sud del país. Pugem fins a Meranges amb la carretera ben neta. Un cop passat el nucli proper de Girul comença la pista asfaltada que porta cap al refugi de Malniu, però aquí ja hi havia força neu a la carretera tot i que hi havien passat cotxes. Conduïm amb compte fins al pla de Campllong, on hi havia diversos cotxes que suposem estaven pujant la Carbassa o el Bony del Manyer. Continuem pujant amb força neu a la carretera, i en un revolt en què hi havia un petit replà decidim aparcar la furgo i començar a pujar a peu.

La Sílvia puja amb raquetes, i jo amb els esquís. Anem pujant fàcilment per la pista fins que al cap de poc trobem el camí que fa drecera i puja directament al refugi de Malniu. El camí és estret, té més pendent i passa per dins del bosc, però hi ha prou neu per pujar sense més problemes. Al cap d'aproximadament tres quarts d'hora arribem al refugi de Malniu, parlem un moment amb el guarda i continuem pujant, seguint una traça evident.

A partir del refugi continuem per un tram planer, passem pel costat de l'Estany Sec, i seguim durant uns pocs metres el GR 11 (Sender del Pirineu). Aviat deixarem el GR per enfilar pel Serrat de les Perdius Blanques (hi ha un cartell indicador). A partir d'aquí el camí és més pendent, i anem fent zetes per guanyar desnivell, sempre seguint la coma àmplia i evident. Anem pujant però no es veu el cim ja que no hi ha prou perspectiva.

Després d'una bona estona pujant arribem al Pic de les Molleres del Puigpedrós, on comença un vast planell on s'asseu la piràmide final del cim. Des d'aquest punt ja tenim una bona perspectiva del cim i l'ampli mar nevat del pla de les Molleres.

Ens creuem amb una colla que ja han pujat el cim amb raquetes. Més endavant també ens creuem amb un grup d'esquiadors. Des del pla de les Molleres el cim es veu ben a prop, però encara queda una estoneta fins assolir el punt culminant, en què hi ha dues creus i un vèrtex geodèsic.

Hem pujat en 2 hores i 40 minuts, des del refugi una hora i tres quarts aproximadament, un ritme acceptable pels 1.050 metres de desnivell positiu que hem superat. Tot i que el dia és esplèndit i la panoràmica impressionant, fem poques fotos, ja que el fred pràcticament ha exhaurit la bateria de la càmera. Estem a -3º. Cap a l'oest veiem ben a prop la Carbassa, el Bony del Manyer i tota la serra de Comaermada. També contemplem força a prop els pics dels Engorgs i el pic d'Envalira, i més cap a l'oest encara els suaus desnivells de la Tossa Plana. Baixem fins al pla i fem una pausa per esmorzar.

La baixada no va ser tan bona com em pensava. La neu del dia anterior només havia deixat una petita capa de neu nova, que en ocasions servia per tot just amagar algunes pedres "traïdores". En els trams oberts i uniformes hi ha força neu, però en trams més pedregosos calia anar amb compte. Gairebé baixem a la mateixa velocitat la Sílvia amb raquetes que jo amb els esquís. El tram de prop del refugi no hi ha gaire gruix de neu, i aquí encara cal anar més amb compte amb les pedres.

Al refugi em carrego els esquís a l'esquena ja que el camí de baixada és molt estret i no hi ha prou neu per baixar, i per la pista caldria remar. Prefereixo baixar a peu, i en poca estona arribem a la pista i en pocs minuts més a la furgo.

Ha estat una matinal fàcil, però un xic més llarga del que comptàvem ja que hem estat força estona baixant. El Puigpedrós és un cim de força entitat per la seva alçada (2.914 m.), el tercer en altitud de la Cerdanya després del Carlit i la Tossa Plana de Lles, però és fácil, ja que els seus pendents són arrodonits. És un bon cim per iniciació a l'esquí de muntanya, per pujar-lo amb raquetes o per dies en què hi ha risc d'allaus, ja que seguint el camí habitual el risc aquí és petit. Cal tenir en compte que segons les condicions de la pista d'accés l'excursió es pot allargar força, ja que si hi ha molta neu haurem de començar molt avall i remuntar la llarga pista. El pas pel refugi de Malniu i els llacs propers també són uns atractius addicionals de la sortida.

Imatges de la sortida amb esquís al Puigpedrós 11-01-2009

Veure àlbum de la sortida amb esquís al Puigpedrós 11-01-2009

Comentaris

Hola Marc, aquesta sortida encara no l\'havia vist i la veritat és que m\'ha servit de molt perque moltes vegades a l\'hivern no sé que fer, ja sigui perquè tinc molt poca experiència en hivernal o perque li tinc molt de respecte a la muntanya i a l\'hivern encara més; tot i reconèixer que les hivernals em fascinen i tinc moltes ganes de fer-ne. La veritat és que únicament he fet sortides amb raquetes i grampons i un curset on vam pujar un corredor aprenent les diferents tècniques de progressió i assegurament, així com l\'ús de l\'arva.El món dels corredors m\'encanta però per anar la xicota i jo sols, de moment no, em falta experiència i algú disposat a aguantar-me alguns matins, però ganes moltes.
El que si vull probar de totes totes és l\'esquí de muntanya, tothom en parla molt bé, i com que esquio desde petit petit crec que m\'adaptaria prou bé. Així de pas també aprenc una mica de nivologia. Si algun dia fas quelcom d\'iniciació en qualsevol de les dues modalitats m\'apunto o ens apuntem si podem. Ai senyor, això és un no parar, es que m\'agrada tot!!

Afegeix un nou comentari