Vinyamala (3.298 m.)

Amb una bona colla d'amics ascendim la Pique Longue, punt culminant del massís del Vinyamala i sostre dels Pirineus francesos. Fem la ruta clàssica que comença al Barrage d'Ossoue i planeja una bona estona per una ampla coma glacial. Comencem a pujar i creuem el Pont de Neige, on hi ha una congesta permanent. El pendent s'incrementa i guanyem alçada pel camí que avança damunt del barranc. Quan arribem a les coves de Bellevue tombem cap a ponent, i ben aviat ens calcem els grampons i entrem a la glacera. Avancem una bona estona pel centre del flux glacial, el primer tram amb pendent moderat i a partir dels 3.000 metres molt més suau. Arribem a la roca i ens posem els cascs per grimpar per un terreny fàcil però descompost que en pocs minuts ens situa dalt d'aquest gran cim amb una extensa panoràmica dels Pirineus centrals.

     
     

Fitxa

  • Tipus de sortida: Alta muntanya
  • Lloc de sortida: Barrage d'Ossoue Gavarnie (Occitània, França)
  • Distància: 16,50 quilòmetres
  • Desnivell positiu: 1.560 metres
  • Temps: 9:20 hores
  • Dificultat: F
  • Sensació de dificultat: Fàcil Llarga glacera amb pendent moderat. Grimpada fàcil (II) al tram superior per terreny descompost
  • Cartografia: Vignemale-Bujaruelo Editorial Alpina (1:25.000)

Itinerari

Punt de pas Temps parcial (h.) Temps acumulat (h.) Distància (km.)
Barrage d'Ossoue 00:00 00:00 0,0
Pont de Neige 01:00 01:00 3,3
Grottes Bellevue 00:55 01:55 5,1
Inici glacera 00:35 02:30 6,0
Inici grimpada 01:25 03:55 8,1
Cim Pique Longue 00:40 04:35 8,3
Pausa 00:20 04:55
Barrage d'Ossoue 04:25 09:20 16,5

Crònica

Hem instaurat com a tradició estival una sortida a alta muntanya amb un grup d'amics. Els últims anys havíem fet travesses de dos o tres dies, però enguany, amb la complicada situació sanitària decidim fer una ruta d'un sol dia. Triem un dels grans cims dels Pirineus que nosaltres ja havíem pujat en un parell d'ocasions, però que feia il·lusió a d'altres membres del grup que no hi havien estat. Triem la ruta més clàssica des del Barrage d'Ossoue, que tot i no tenir la majestuositat del paisatge de la vall de Gaube, ens permet assolir el cim en una única jornada. És una activitat molt completa i agraïda que ens permet moure'ns per un dels paisatges més espectaculars dels Pirineus, i on haurem de caminar, progressar per la glacera i grimpar al tram superior per coronar el cim.

El Vinyamala (Vignemale en francès, Vinhamala en occità o dit també Comachibosa en aragonès) és un dels grans massissos dels Pirineus que s'aixeca entre les valls de Gaube al nord i la de l'Ara al sud. La part superior forma una corona amb fins a 16 puntes que superen els 3.000 metres, el més alt dels quals és la Pique Longue (3.298 m.) Entremig neix una bonica glacera que s'estén cap a la vall d'Ossoue (est). Les vies principals d'accés són des del sector de Gavarnie pel Barrage d'Ossue (la ruta que farem nosaltres), per la vall de Gaube, més llarga però des d'on es pot contemplar l'espectacular paret de la cara nord, o menys habitualment des del sector de Bujaruelo.

En un magnífic dissabte de juliol amb pronòstic de temps esplèndid, ens llevem ben d'hora a Gavarnie i remuntem amb cotxe la pista que puja fins al Barrage d'Ossoue. Es pot pujar amb qualsevol cotxe una mica alt, ja que el tram superior està en pitjors condicions, amb força pedres. Amb poca roba, ja que la temperatura és molt suau des de primera hora, ens carreguem les motxilles i iniciem la ruta. La nostra modesta expedició està formada per 7 persones: la Cristina, el Joan, el Martí, l'Eva, el Toni, el Juli i jo mateix. La Sílvia el el Fum no ens poden acompanyar, ja que la normativa francesa no permet als gossos accedir, ni tan sols lligats, als parcs nacionals. Ells faran una ruta també molt bonica al cim del Pimené.

Des de l'aparcament passem pel costat de la presa i prenem el camí que voreja el petit embassament. Quan s'acaba l'aigua el camí continua per una gran coma glacial, les Oulettes d'Ossoue, envoltats a banda i banda per parets de roca que s'enfilen centenars de metres amunt. Al final de la gran esplanada creuem un pont sobre el rierol i veiem una bonica cascada, la qual vorejarem més amunt per l'esquerra per un camí que es comença a enfilar. Deixem la suavitat de la coma i comencem a pujar per un camí molt fresat que ressegueix el barranc i que s'enfila per damunt de la cascada. Des d'aquí tenim una bonica vista mirant enrere cap a la llarga coma que hem creuat. Avancem encara a l'ombra i amb la fresca matinal, i creuem el Pont de Neige, una congesta permanent en un tram enclotat. Creuem aquest petit tram nevat i ens enfilem per terreny pedregós en direcció nord per damunt del barranc del desguàs de la glacera.

Envoltats per grans parets de pedra avancem fins a les Grottes Bellevue, una de les diverses coves que el comte Russell va fer excavar a la roca de la muntanya i que li van servir d'habitatge en les seves exploracions (va pujar el cim fins a 33 vegades), o per convidar els seus amics en aquests curiosos refugis. L'il·lustre pirineista considerava que qualsevol altra construcció hauria enllegit la muntanya i li hauria restat caràcter natural, de manera que va fer excavar diverses coves a diferents alçades. Aquestes són les més baixes, i estan situades aproximadament a 2.400 metres d'alçada. Just uns metres més amunt de les coves trobem una bifurcació de camins, ja que arriba aquí el GR-10 que ve des del refugi de Baysselance. Nosaltres seguim el camí principal que tomba cap a ponent i que s'enfila en paral·lel al torrent.

Pugem uns minuts més per terreny obert seguint les fites que ens marquen el millor pas, i arribem finalment a la glacera, que trobem aproximadament a 2.600 metres d'alçada. Ens calcem els grampons i continuem amunt seguint la que ens sembla millor traça, ja que n'hi ha diverses. Quan la glacera s'eixampla tendim més cap a la dreta cap a sota del Petit Vignemale fent un zig-zag que ens permet superar el pendent més progressivament. En cap cas la glacera del Vinyamala és gaire dreta, però el tram inferior té una mica més de pendent que el superior, que és gairebé pla. La glacera d'Ossoue és la segona en extensió dels Pirineus després de la de l'Aneto, que gairebé li duplica la mida. Però probablement és la glacera més bonica de la serralada, ja que té la característica forma de llengua, i neix dalt del circ glacial a molta alçada envoltat de les diferents puntes del massís de Vinyamala.

Tot i el seu evident retrocés, com les altres glaceres del Pirineu, la d'Ossoue és molt bonica, i té una marcada forma de llengua. Està tancada pels cims que formen la corona del massís del Vinyamala, o més que una corona una U, ja que hi ha roca per totes bandes excepte per on baixa la glacera. El trànsit per sobre la neu és fàcil, ja que és estiu, hi ha una traça molt evident i com que la temperatura és molt suau la neu està molt transformada. Com comentava, el tram inicial té una mica més de pendent, però no és gaire dret en cap part. Pugem amb grampons (alguns tradicionals i altres amb minigrampons per a sabatilles) i pals, ja que no fa falta piolet. Superat el tram una mica més dret arribem més o menys a la cota 3.000, i el pendent de la glacera es suavitza molt fins a fer-se gairebé plana. Anem pujant còmodament a ritme suau, i anem trobant altres grups que ja estan camí de baixada.

Arribats al tram planer de la glacera podem contemplar per primera vegada el cim del Vinyamala, la Pique Longue. És molt interessant contemplar els plecs que forma la punta més alta del massís. Creuem el gran plató glacial i deixem a la dreta les petites punta Chausenque i Piton Carré, dues puntes menors del massís, i també passem a la vora de la sortida del corredor de Gaube, una marcada bretxa on val la pena acostar-se i veure el precipici que cau cap al vessant nord. Per aquí s'enfila una de les grans rutes d'alpinisme hivernal dels Pirineus. Nosaltres avancem uns metres més fins a situar-nos a sota mateix del cim principal. Ens acostem a la roca i ens traiem els grampons. Estem a uns 3.100 metres d'alçada i ja només queda una grimpada fàcil però que cal fer amb compte, ja que en dies com el d'avui en què molts excursionistes hem decidit aprofitar el dia esplèndid i pujar la muntanya, hi ha un risc important de caiguda de pedres a causa de la descomposició del terreny.

Canviem els grampons pel casc, molt recomanable ja que com deia el terreny és molt descompost i és fàcil que alguns muntanyencs situats més amunt facin baixar pedres. De fet durant la grimpada en van baixar diverses, alguna fins i tot de notable magnitud empesa per un excursionista que pujada de forma barroera i amb poca cura. Precisament aquesta és l'aptitud principal necessària per acabar d'arribar al cim, la cura per no fer caure rocs. És un vessant obert amb una roca vermellosa i trencadissa. Cal assegurar cada pas i avançar amb prudència. És una grimpada fàcil, de II aproximadament, tot i que depèn de la trajectòria escollida. La més fàcil és seguir una mena de canaleta, molt evident ja que en els mesos d'estiu és un cim molt freqüentat. Nosaltres vam optar per tendir una mica a l'esquerra, on potser la dificultat és un pèl més alta (sempre parlem d'una grimpada fàcil de II), però la roca és més ferma. Grimpem amb precaució durant poc més de mitja hora buscant la millor traçada. Assolim la cresta i fem uns metres cap a la dreta fins assolir el punt més alt del massís del Vinyamala, la Pique Longue (3.298 m.)

Satisfets d'haver aconseguit arribar a dalt ens felicitem i gaudim d'un entorn excepcional. A gairebé 3.300 metres d'altitud tot sembla petit. S'endevinen des del cim alguns dels altres grans colosos pirinenencs, com el Mont Perdut, el Midi d'Ossau, el Balaitús, Infiernos, Pic Long i moltes altres puntes que s'aixequen per damunt de fondes valls. El dia és esplèndid, assolellat i amb molt poc vent. Passem uns minuts al cim fent fotos, comentant la jugada i reposant després d'un desnivell considerable. Costa trobar dies tan fantàstics, i avui l'hem encertat. Igual que nosaltres d'altres grups van arribant al cim, i comencem a baixar seguint més o menys la mateixa ruta, i sempre amb molt de compte. Malgrat l'atenció que hi posem, tenim algun ensurt que no passa d'això, ja que alguna roca que cau no ens arriba a impactar, o ho fa molt lleugerament i d'esquitllada com en el cas del Toni que va tenir un bon ensurt.

Arribem de nou a la neu i ens posem els grampons. Ja només queda desfer el llarg camí de pujada, ara sense haver-nos de cansar tant. Anem desfent la glacera sense més problemes que algun cop de cul. Allà on ens traiem els grampons fem una pausa per dinar tranquil·lament, i tot seguit reprenem la marxa i seguim baixant pel tram més pedregós a la vora del torrent, i més avall el camí que baixa més dret fins a prop de la cascada. Baixem cap a la coma glacial i planegem l'últim tram al costat del rierol primer i l'embassament després just abans de tancar la ruta.

Ha estat una jornada fantàstica de muntanya que hem gaudit intensament amb un grup d'amics ben avinguts amb qui hem compartit riures i converses. Un dia esplèndid per gaudir d'una de les muntanyes més especials dels Pirineus, d'aquelles que no fa mai mandra repetir. Baixem cap a Gavarnie on rematarem la jornada amb un bon sopar, i el dia següent la clàssica i fàcil caminada fins a la cascada, on contemplem la magnífica muralla rocallosa que forma el circ de Gavarnie, una de les meravelles més espectaculars d'aquests estimats Pirineus.

    Perfil

    Mapa i track GPS

    Track GPS de la ruta

    Per guardar l'arxiu fes clic amb el botó secundari del ratolí i tria l'opció de guardar


    Imatges

    Afegeix un nou comentari