Dolina Kościeliska

Des de la turística estació d'hivern de Zakopane, a Polònia, ens desplacem fins a la vall de Kościeliska, on farem una excursió pel concorregut camí que remunta el riu fins al refugi Hali Ornak. És un dia de temps insegur i triem aquesta ruta fàcil i molt concorreguda per dins de la vall. Anem seguint sempre el camí ample al peu del riu, i ens en desviem per accedir a la cova Jaskinia Mroźna, d'uns 700 metres de longitud, il·luminada i adaptada per la visita turística. El recorregut és linial, i sortim a l'altre cantó on unes llargues escales ens tornem a la vall. Més endavant ens desviem a la banda contrària per pujar fins a la cova Jaskinia Raptawicka, a la qual s'accedeix grimpant per un tram equipat amb cadenes, i entrant amb unes escales metàl·liques. Aquesta cova és natural, i cal portar frontal. Tornem a la vall i acabem de pujar fins al refugi Hali Ornak, on comença una forta tempesta de pluja, llamps i trons que ens acompanyarà fins al punt d'inici, on arribem ben xops.

     
     

Fitxa

  • Tipus de sortida: Caminada
  • Lloc de sortida: Kiry (Dolina Kościeliska) Zakopane (Polònia)
  • Distància: 12,60 quilòmetres
  • Desnivell positiu: 400 metres
  • Temps: 4:30 hores
  • Dificultat: F
  • Sensació de dificultat: Fàcil Tram equipat amb cadenes i escala per accedir a una de les coves
  • Cartografia: Západné Tatry Kompass (1:25.000)

Itinerari

Punt de pas Temps parcial (h.) Temps acumulat (h.) Distància (km.)
Kiry 00:00 00:00 0,0
Jaskinia Mroźna (entrada cova) 00:50 00:50 3,0
Jaskinia Mroźna (sortida cova) 00:25 01:15 3,7
Jaskinia Raptawicka 00:45 02:00 5,3
Visita coves 00:50 02:50 5,5
Refugi Hali Ornak 00:35 03:25 7,0
Kiry 01:05 04:30 12,6

Crònica

Hi ha dies en què la sort o la fortuna (alguns en diran destí) sembla que juga a favor teu. I avui va ser un d'aquests dies, ja que la decisió de canviar la sortida que teníem prevista inicialment possiblement ens va salvar d'una tragèdia, que malauradament altres excursionistes van patir. Ho explicarem més endavant. La qüestió és que després d'uns dies fent excursions pels Tatres d'Eslovàquia, primer als Alts Tatres i després als Tatres Occidentals, creuem cap al vessant nord del massís i entrem a Polònia. Ens desplacem amb autobús fins a Zakopane, una ciutat turística amb una gran estació d'esquí situada al peu de les muntanyes. És un gran centre turístic, una mena de Chamonix polonès. És una petita ciutat amb tota mena de serveis, hotels i botigues. És una zona molt freqüentada tant estiu com hivern. Hi arribem amb un trajecte força llarg en autobús des de Poprad. El dia del viatge plou tota la jornada, i un cop arribem ens acomodem i dediquem la resta del dia a passejar per la localitat evitant la pluja.

Després d'un dia molt plujós, el següent es desperta més estable, tot i que es mantenen boires i núvols que tapen les capçaleres de les muntanyes. Com que no hi ha gaire visibilitat decidim no fer cap excursió cap a la zona més alta i muntanyosa, ja que no veuríem res, i optem per una ruta molt habitual que és la vall de Kościeliska. Va ser una decisió encertada que ens va evitar grans problemes. Des de Zakopane hi ha un autobús que en poc més de 20 minuts ens porta fins a Kiry, un petit nucli de 4 cases i alguns establiments de restauració just a l'entrada de la vall. Hi ha una taquilla on cal pagar una petita entrada per accedir a la vall. És un lloc molt i molt popular, i caminarem envoltats de centenars de persones que també han vingut fins a aquesta plàcida vall.

Gairebé tota la ruta es fa per una mena de pista tancada al trànsit que remunta la vall al costat del riu. És una vall tancada i encaixonada entre muntanyes i parets de roca. Una diferència important que veiem és que fins ara havíem vist roca granítica, i avui estem en una zona calcària i molt càrstica. De fet un dels atractius principals de la vall són les nombroses coves que podrem visitar, una de les quals força llarga i adaptada per a la visita turística. Sortim caminant a l'inici de la vall, envoltats d'avets i vegetació ufanosa. Tota la zona és molt humida. Caminem al costat de moltíssims més excursionistes, i sobretot moltes famílies. És espectacular l'afició dels polonesos i eslovacs a caminar per la muntanya. Avancem per la pista dins l'enclotada vall, i contemplem les parets que l'envolten. A mitja alçada els núvols alts tapen les capçaleres.

Al cap de poc més de mitja hora veiem una cruïlla a l'esquerra que indica l'accés a la cova Jaskinia Mroźna. Deixem el camí principal i pugem cap a l'esquerra per un camí en fort pendent. Al cap d'uns 15 minuts arribem a l'entrada de la cova. És un sistema amb una entrada i una sortida, adaptat per a la visita turística, ja que està il·luminat. Cal pagar també una petita entrada. El recorregut per l'interior de la cova té uns 700 metres, i es triga una bona estona a creuar-la, ja que l'itinerari és tortuós. El pas per la cova no té dificultat, tot i que cal pujar i baixar diverses vegades. Els passos més drets estan equipats amb escales i passamans. La temperatura a l'interior de la cova és força freda, i la humitat és molt alta. Al final del recorregut sortim a mitja cinglera, però unes escales de fusta ben arranjades ens permeten tornar a baixar cap a la vall principal.

Seguim remuntant la vall principal pel còmode i ample camí, al costat de molts altres excursionistes. Avancem una estona fins una nova cruïlla, en aquest cas a la banda dreta. Prenem un camí costerut que només de sortida ja té un tram equipat amb una cadena ja que és molt dret i relliscós, i cal mig grimpar. Ens enfilem fort per un camí zig-zaguejant fins a la base d'una paret de roca, on trobem un nou pas semivertical equipat amb una cadena. Superem aquest tram força dret i arribem a la boca de la cova Jaskinia Raptawicka. L'entrada de la cova és vertical, és a dir, és un avenc. Però hi ha una escala metàl·lica que permet baixar un pou de 7 o 8 metres, on la cova s'eixampla i s'aplana. Un cop a dins es pot avançar per una gran sala, i desplaçar-se per diferents galeries laterals. Aquí no hi ha llum, però com que ho sabíem portem frontals. Fem una exploració ràpida de la cova, entrant a les galeries principals, però sense reptar als forats on cal arrossegar-se.

Sortim de la cova i baixem per la cadena. Uns metres més endavant hi ha una altra cova més petita, però que té una bonica galeria tubular, i també unes curioses finestres que s'obren a la cinglera i que semblen uns grans ulls des d'on es pot contemplar la vall. Tota aquesta zona és molt càrstica i hi ha diverses coves, però avui ja hem fet un bon tastet. Baixem de nou al camí principal i seguim remuntant la vall. Caminem encara més de mitja hora accelerant una mica el ritme fins al refugi Hali Ornak, un dels més populars i concorreguts del vessant polonès dels Tatres. Moltes persones arriben fins aquí, ja que la caminada és fàcil i agradable, i es pot fer un bon esmorzar. En arribar veiem que els núvols han crescut molt ràpidament, i l'amenaça de pluja és real. Així doncs sense perdre el temps girem cua i comencem el retorn, accelerant encara més el ritme.

Al cap de pocs minuts de sortir del refugi comencen a caure unes gotes molt grosses que no auguren res de bo. Es posem els impermeables i caminem encara més ràpid. Al cap de pocs minuts comença a ploure de valent, gairebé diluviar, i ens resignem a fer tot el retorn sota la intensa pluja. Avancem ben xops desfent la vall, i triguem una hora llarga a tornar al punt d'inici. El que ens sorprèn és que tot i la forta pluja, encara trobem excursionistes que van pujant amunt, suposem que amb l'esperança de resguardar-se el refugi. En arribar a Risy afortunadament trobem l'autobús a punt de sortir, i tornem cap a Zakopane. Arribem al migdia i ens dutxem a l'hotel i dinem. A primera hora de la tarda comencem a sentir sirenes, cotxes de bombers i helicòpters. Alguna cosa ha passat.

A la tarda ens informem per alguns mitjans de comunicació i pel que s'explica per allà que hi ha hagut una forta tormenta amb molt aparat elèctric a la part alta de les muntanyes. La tempesta va ser repentina, sense avisar, i van caure llamps en diverses parts de la muntanya. La més afectada va ser el cim del Giewont, on un llamp va impactar a la creu i es va transmetre per algunes de les cadenes que faciliten l'accés al cim. 4 excursionistes van morir, entre ells 2 nens, i gairebé 140 van resultar ferits de diversa consideració. Es va muntar un gran operatiu de rescat tot i les males condicions meteorològiques. Un altre excursionista va morir també impactat per un llamp al pic del Baníkov, al vessant eslovac, just al lloc on havíem estat dos dies abans. Com deia al principi, la intenció inicial era pujar cap a la part alta de la muntanya, però la mala visibilitat ens va fer canviar d'opinió, i vam estar molt de sort d'haver fet aquest canvi. El dia va acabar trist per la tragèdia ocorreguda en la muntanya que hi ha just a sobre de la població, en què una tempesta sobtada va acabar tenint efectes devastadors. La muntanya i la meterologia a vegades juguen males passades, i això em fa reflexionar sobre la prudència, la gestió del risc i la nostra pròpia vulnerabilitat.

    Perfil

    Mapa i track GPS

    Track GPS de la ruta

    Per guardar l'arxiu fes clic amb el botó secundari del ratolí i tria l'opció de guardar


    Imatges


    Afegeix un nou comentari