Monte d'Oro (2.389 m.)

La seva modesta alçada amaga una ruta llarga i amb algun tram complexa, especialment en el cas que fem la volta circular. Sortim de l'estació de Vizzavona, a menys de 1.000 metres d'alçada, i ens endinsem en un bonic bosc per on comencem a voltejar la muntanya. Avancem cap a l'est i entrem en una zona cada cop més rocosa. Voregem diverses agulles i pinacles i entrem en una canal molt dreta que ens obliga a petites grimpades. Arribem a la part superior on avancem per un gran caos de roca. Fem diverses grimpades fàcils sobre granit fins arribar a la canaleta final que amb una grimpada més aèria de II ens deixa dalt d'aquest cim punxegut. Extraordinari paisatge des del punt més alt, d'on es contemplen les grans muntanyes de Còrsega. La baixada s'inicia per una tartera incòmoda i una gran diagonal fins a trobar el GR. Després la vall interminable de l'Agnone per on caminem durant hores fins al punt d'inici.

     
     

Fitxa

  • Tipus de sortida: Caminada
  • Lloc de sortida: Estació de Vizzavona Còrsega
  • Distància: 15,70 quilòmetres
  • Desnivell positiu: 1.550 metres
  • Temps: 9:50 hores
  • Dificultat: F
  • Sensació de dificultat: Fàcil Grimpada aèria de II per accedir al cim
  • Cartografia: Monte d'Oro/Monte Rotondo/PNR de la Corse IGN (1:25.000)

Itinerari

Punt de pas Temps parcial (h.) Temps acumulat (h.) Distància (km.)
Estació de Vizzavona 00:00 00:00 0,0
Bocca di Rozzi 02:30 02:30 5,3
Cim Monte d'Oro 01:45 04:15 6,8
Pausa 00:55 05:10
Coll GR-20 01:10 06:20 8,2
Cascades dels Anglesos 02:30 08:50 12,5
Estació de Vizzavona 01:00 09:50 15,7

Crònica

Avui comencem a conèixer el veritable caràcter de les muntanyes de Còrsega. Des de la nostra perspectiva, ens costa d'entendre com una muntanya de menys de 2.400 metres impliqui una ruta tan llarga i dura. I és que l'accés a la majoria de muntanyes corses comença molt avall. Avui sortirem per sota dels 1.000 metres, a l'estació de Vizzavona, una petita població de muntanya per on passa el GR-20 i això fa que el trànsit d'excursionistes sigui constant. La muntanya d'avui és força coneguda, però precisament la seva duresa la fa menys popular. Després de passar la nit en un càmping als afores del poble, ens desplacem fins a l'estació on començarem a caminar.

Sortim del costat de l'escola de natura i prenem un caminet que marxa per la vora del riu. Creuem un pont i marxem cap a la dreta per una pista. Pugem uns metres més direcció oest seguint el GR fins que trobem una cruïlla. Deixem el GR-20 i marxem a la dreta per la pista que indica el camí cap al Monte d'Oro. Avancem uns metres per pista, però anem retallant en diversos punts pel caminet que evita les marrades dels llargs revolts de la pista.

Anem pujant per dins d'un bosc espès, i creuem diversos rierols que el Fum aprofita per remullar-se i fer-se passar la considerable calor que fa avui. La pista s'acaba i el camí continua pujant sempre direcció oest, contornejant l'ampla base de la muntanya. Mica en mica el bosc va remetent i la roca es fa protagonista. En guanyar alçada també remet la calor, i l'aire de muntanya és cada cop més fresc.

Seguint pujant molta estona per un terreny indefinit i en certa manera monòton. Una bona estona més amunt al peu del caminet trobem un senyal que indica una font. Ens desviem momentàniament per reomplir d'aigua i refrescar-nos una mica. Seguim pujant per una costa força dreta per sobre del rierol, ara per un terreny més obert i rocós. Ens apropem a la base d'unes agulles altes i punxegudes, en un ambient cada cop més alpí. El caminet va girant cap a l'esquerra (sud) per evitar una muralla de roca infranquejable. Voregem per sota un conjunt d'agulles i gendarmes fins que trobem una canal ampla que es va estrenyent a mesura que puja. Hem d'enfilar-nos per aquesta canal. La part baixa més ampla està coberta per una llarga congesta de neu, però l'evitem per l'esquerra grimpant per una línia semivertical prou fàcil perquè fins i tot pugi grimpant el Fum, el nostre gos.

La pujada per la canal és força llarga, i sobretot molt dreta. Després de la zona de grimpada seguim pujant per un terreny més obert però igualment dret. Entrem ja en terreny de roca, primer per una zona més de tartera i blocs petits. Més amunt ens anem acostant a les parets de roca, i comencem a utilitzar les mans en diversos punts, sempre grimpades fàcils per superar blocs, canaletes o esperons. El Fum està ben content amb el terreny abrupte, i sempre busca el punt més alt per tenir les millors vistes. Arribem sota un esperó més gran, i aquí el camí es bifurca. A l'esquerra marxa el camí per on tornarem, però nosaltres seguim pujant per la roca seguint les fites que indiquen la ruta cap al cim. De fet a partir d'aquí el camí és més indefinit, i cal anar seguint les fites però també moure's amb intuïció per buscar el millor pas.

Mig caminant mig grimpant arribem al cap d'una bona estona al peu d'una canaleta més vertical. Aquí ja veiem que el Fum li serà difícil de passar, i tampoc volem complicar-nos. Estem a la base del cim, que tot i que no es veu ja que tot és molt vertical, sabem pel mapa i per intuïció que hem de ser a prop. Decidim doncs dividir-nos. Així començo jo a grimpar per la canaleta i m'enfilo dalt d'un gran bloc des d'on ja es veu la creu del cim. Només cal sortejar uns quants grans blocs més i arribo al punt més alt, on hi ha una petita creu de pedra i una extraordinària visió cap al Monte Cintu i la resta de gegants de la zona. Em faig una autofoto de record dalt del cim, i torno a baixar desgrimpant la canaleta. Em quedo llavors amb el Fum i la Sílvia puja fins al cim. Tot seguit aprofitem per dinar i descansar una estona després de més de 4 hores de pujada continuada.

Però la baixada és encara més llarga. Comencem desfent el tram summital amb petites desgrimpades fins a la bifurcació de camins. Seguim llavors cap a l'oest per terreny abrupte de roca. Baixem una tartera força dreta, i tot seguit avancem carenejant per un camí força incòmode, ja que és dret i pedregós. La ruta traça una llarga diagonal fins a la Bocca di Porco, un coll des d'on poden contemplar l'abrupte Monte d'Oro des del darrere, just per sobre de l'estany del mateix nom. No baixem cap al vessant de l'estany, sinó que seguim la carena fins un coll proper on trobarem el GR.

Un cop arribem al GR girem a l'esquerra i comencem a baixar per la vall que aquí comença i que s'allarga durant quilómetres. Aquesta baixada serà interminable. La vall s'orienta primer al sud i després al sud-est. Els diversos torrents van confluint en el riu Agnone, que anem acompanyant en el seu curs descendent. No ens ho sembla, però des del coll encara caminarem tres hores i mitja. La baixada és molt llarga, i en molts trams pesada. Més avall el riu va prenent més cos, i a la part inferior passem per les cascades dels Anglesos, una zona de bonics tolls i petites cascades. Encara queda un bon tram de camí per recórrer per dins del bosc. Finalment retrobem el camí de pujada i acabem de tancar la ruta a l'estació de Vizzavona.

El Monte d'Oro és una muntanya bonica però molt exigent, i això la fa menys popular. Hem quedat força cansats després de gairebé 10 hores de ruta. Això ens fa replantejar la resta d'activitats que havíem previst, ja que no podem cada dia fer rutes tan llargues, ja que ens impediria moure'ns i conèixer també altres aspectes de l'illa de Còrsega. Ben fatigats tanquem aquesta jornada de gairebé 16 km i 1.550 metres de desnivell. Encara ens queda conduir cap a la vall de Restonica, el nostre proper destí, on arribem força tard.

    Perfil

    Mapa i track GPS

    Track GPS de la ruta

    Per guardar l'arxiu fes clic amb el botó secundari del ratolí i tria l'opció de guardar


    Imatges


    Afegeix un nou comentari