Dom (4.545 m.)

Cara est del Dom, la banda oposada per on hem pujat El Weishorn, vist tot pujant, al costat d'unes cabres Hi ha trams equipats amb cables i alguns esglaons Cara nord-est del Dom Tram llarg i amb molt pendent Arribant al cim Cim del Dom

És una muntanya espectacular, sobretot vista des de la vall de Saas, des d'on es presenta com una gran piràmide pràcticament inexpugnable. Des del vessant de Zermatt es pot accedir més fàcilment, tot i això caldrà remuntar en dos dies més de 3.200 metres de desnivell, fent nit al refugi. Caldrà superar esquerdes de la glacera i considerables pendents de neu i gel.

Fitxa

  • ! Ruta de 2 dies.
  • Lloc de sortida: Randa, (sortim des del càmping)
  • Distància: 30,5 quilòmetres
  • Desnivell positiu: 3.230 metres, (1.485 m. Dia 1 fins al refugi; 1.745 m. Dia 2 del refugi al cim)
  • Temps aproximat: 17:15 h., (4:00 Randa - refugi; 9:30 Refugi - cim - refugi; 3:45 Refugi - Randa)
  • Nivell de dificultat: PD
  • Sensació de dificultat: Difícil. Itinerari molt llarg i exigent, amb gran desnivell. Esquerdes grans en zona de morrena de glaç, per on es passa de nit. Passos de II+ al coll del Feejoch (trams amb cables). Forts pendents a la part superior (40-50º).

Crònica

Sortim amb la Sílvia des del poble de Randa, a 1.200 metres d'alçada, amb les motxilles ben carregades amb tot el necessari per intentar ascendir la muntanya més alta de Suïssa, bé, exactament la muntanya més alta que està situada totalment en territori suís, ja que el massís del Monte Rosa té alguns cims més elevats a la frontera entre Suïssa i Itàlia. En tot cas és una muntanya molt alta, de 4.545 metres, i molt estètica, sobretot des del vessant de Saas Fee, on es veu una gran paret de pedra granítica, sòlida, compacte i inexpugnable, i acabada en una estètica piràmide. Es considera la tercera muntanya més alta dels Alps, ja que descomptant els pics secundaris, és la tercera després del Mont Blanc i el Monte Rosa. Com que vam passar una setmana a la vall de Saas, feia dies que ens la miràvem. És una muntanya que cal mirar de lluny, ja que a causa de les seves enormes dimensions, només vist des de lluny se n'aprecia la magnitud.

El Dom s'ha de pujar en dos dies, ja que és una muntanya que no ha estat alterada per la gran quantitat de remuntadors mecànics que solquen les valls i muntanyes suïsses. Pocs quilòmetres més enllà, a Zermatt, la proliferació de sistemes mecànics de transport per la muntanya no té fi, i permet veure a gairebé 3.900 metres persones amb xancletes fent fotos en un entorn totalment degradat per l'excessiva pressió dels remuntadors i els restaurants d'alçada. Bé, com anava dient, el Dom s'ha de pujar en dos dies, ja que des del peu de la vall fins al cim només s'hi pot arribar caminant.

Fins al refugi del Dom (Domhütte, telèfon: +41 27 967 26 34) hi ha pràcticament 1.500 metres de desnivell, en un entorn de mitja muntanya, molt assolellat. Per això és recomanable sortir d'hora i buscar la fresca. Els senyals del camí a Randa marquen 4:45 fins al refugi. Nosaltres hi vam estar 4 hores justes, però vam sortir d'hora i van estar de sort ja que no feia sol. El camí està ben indicat amb els característics cartells grocs, i a més a més, hi ha senyals blancs blaus i blancs.

El camí cap al refugi puja fort. Ja des del principi no hi ha treva. Cal sortir del costat de l'església de Randa, i anar seguint el camí en forta pujada. Primer passa pel mig del bosc, i després per una zona més oberta. Passem prop del refugi d'Europa (Europahütte), sense acabar-hi d'arribar. Més endavant el camí ha de superar un tram més abrupte, i per això hi ha diversos cables i esglaons metàl·lics que ajuden a pujar. Sembla talment una via ferrada. No té cap gran dificultat, més enllà del fort pendent i estar mínimament alerta.

Arribem al refugi pràcticament al migdia, i aprofitem per dinar. Havíem reservat plaça el dia anterior. Passen molts núvols, fa fresca i no podem gaudir de les fantàstiques vistes del Matterhorn ni del Weishorn que es poden veure des d'aquí. Passem la tarda fent petar la xerrada, mirant mapes i jugant a jocs de taula. Mica en mica va arribant gent al refugi. Primer ens feia una mica de por en veure que no hi havia ningú, i preferíem que hi hagués més gent especialment en el tram nocturn de l'itinerari. En poca estona el refugi es va omplir del tot, i a l'hora de sopar pràcticament no s'hi cabia. Se sopa a les 6, i poc després de les 7 tothom a dormir, ja que toquen diana a les 3. Demanen a tothom que no posi el despertador, ja que els mateixos responsables del refugi desperten a tothom a les 3. El refugi està molt ben condicionat, és acollidor i agradable. El menjar abundant i molt bo.

A les 3:15 esmorzem, i a les 3:45 tothom en marxa. La majoria de gent es dirigeix al Dom, però també hi ha gent que intentarà altres cims, per exemple el Lenzspitze (4.294 m.), de major dificultat, amb trams d'escalada. A l'hora de sortir tothom té presses, i hi ha un cert estrés. Comencem a caminar amb els frontals encesos, i sembla una processó de llumetes anar enfilant la muntanya. El primer tram és per terreny sec, una pujada per un camí tarterós. Al cap de poc s'arriba a la glacera de Festi, i tothom es posa els grampons i agafa els piolets. Aquesta part baixa de la glacera, la morrena és molt caòtica, i està plena de perilloses esquerdes. Aquestes hores la neu està molt dura, i molts trams totalment glaçats. Passem amb molt de compte, seguint sempre el de davant. Algun tram és molt dret, i ben glaçat. Hi ha uns moments d'uns certs nervis. Tinc una petita caiguda fruit d'una patinada en el gel, en una zona d'esquerdes i amb molt pendent. Afortunadament el piolet m'aguanta, un petit ensurt de no res. Crec que es van espantar més la gent que venia al darrera que jo mateix.

Superada aquesta zona caòtica de la morrena, la part més alta de la glacera és més senzilla, i es tracta només d'anar transitant sobre neu. Té però més pendent. Anem sempre per la banda esquerra de la glacera (tot pujant), al costat d'una marcada cresta de roques. Pràcticament al cap d'amunt d'aquesta glacera cal creuar transversalment aquesta aresta per un pas més fàcil. Ens traiem els grampons i plegem els piolets i comencem a grimpar. Hi ha passos de II, però no són complicats, ja que hi ha unes cordes que ajuden en els llocs més difícils o exposats. En pocs minuts creuem a l'altra banda de l'aresta, el coll de Festi o Festijoch. En aquest punt molts alpinistes seguiran el fil de l'aresta per pujar per la via de l'aresta Festi o Festigrad. Segons les ressenyes no és molt difícil, però hi ha trams mixtos de roca i neu de II+ i pendents de fins al 50%.

Nosaltres, com que és la primera vegada que estem en aquesta zona i no tenim gaire experiència decicim seguir el camí més habitual, que volta la glacera de Hobärgglescher. Així doncs, des del Festijoch baixem uns metres per la glacera, a una considerable distància de les grans parets de seracs que baixen directament de la base del cim del Dom. Es veu que fa poc n'ha caigut algun, per tant cal guardar una distància de seguretat. Seguim en la direcció del Lenzspitze que sempre veiem davant nostre, fins que a mitja glacera tombem cap a la dreta per anar a buscar el coll de Lenz o Lenzjoch, que ens permetrà acostar-nos a la base del Dom.

Un cop al Lenzjoch tombem de nou cap a la dreta per seguir pujant per la base del Dom, guanyant alçada de forma decidida sobre el terreny totalment nevat. L'itinerari va voltant la muntanya, i va guanyant desnivell. Quan ja encara la direcció del cim, veiem les persones que venen per la Festigrad. Ens unim tots plegats a la base de la piràmide somital, després d'una pujada molt forta (uns 40º) i llarga. L'últim tram abans d'arribar al cim no té més dificultat que el fort desnivell (40-50º aprox). La traça està feta, i només cal seguir-la fent les zetes necessàries per superar el fort desnivell. Cal anar amb compte de no caure, especialment quan et creues amb cordades que van en sentit oposat. El pendent és molt marcat.

El cim no és gaire gran, i hi caben poques persones. La vista és espectacular, i el fet de ser el cim més elevat de la regió empetiteix tota la resta. Hi ha una gran panoràmica d'altres grans muntanyes com el Matterhorn o el Weishorn. També s'arriba a veure de lluny el Mont Blanc, i molt més a prop tot el massís del Monte Rosa. També ens fixem en alguns cims més propers que havíem fet la setmana anterior: Allalinhorn, Alphubel (molt proper), Weismies i Lagginhorn, tots ells ben visibles. La sensació és espectacular, i en un dia clar com el hem gaudit l'experiència és encisadora, tot i l'esforç esmerçat.

Hem estat 4 hores i 45 minuts a pujar, amb un desnivell de 1.680 metres. La ruta és molt dura, i a partir d'una certa alçada es nota com l'aire entra amb menys quantitat als pulmons. La llarga pala abans d'arribar a la base del cim es fa molt llarga, i és molt pendent, i també l'atac final al cim és dur. És un cim que no té cap gran dificultat tècnica, ara bé, cal estar ben preparat físicament, i és recomanable aclimatar prèviament, ja que l'alçada es nota.

La baixada és senzilla, ja que baixar per la neu és molt fàcil amb els grampons i la seguretat del piolet. Baixem a bon ritme. Creuem el Festijoch i seguim la glacera Festi cap avall, anant amb compte amb les esquerdes que van sorgint. Més avall sí que tenim més problemes amb la morrena, ja que aquesta hora va desglaçant, i alguns passos són perillosos. Anem amb compte i arribem al refugi després de 3 hores i 30 minuts. Estem força cansats, però satisfets d'haver assolit un dels grans cims dels alps, el més elevat de Suïssa i el principal cim del massís de Mischabel.

Després de dinar i recuperar-nos una mica al refugi decidim tirar avall fins al poble de Randa. Aquesta baixada es farà eterna, ja que cal baixar 1.500 metres de desnivell per un camí força costerut, amb molts trams equipats. Triguem gairebé 3 hores i 45 minuts per arribar al càmping de Randa (després del poble, direcció Täsh i Zermatt). La baixada es fa llarguíssima, els genolls ja no aguanten. Avui hem pujat més de 1.700 metres de desnivell i n'hem baixat més de 3.200. És un dia molt dur, gairebé 12 hores de marxa, amb terreny complicat, a gran alçada, amb baixades llarguíssimes,...

El Dom és una muntanya molt bonica, i també molt dura. No té cap gran complicació especial, més enllà de les habituals del trànsit per glacera i algun pas de II, ara bé, l'itinerari és molt exigent. Tot i això, val molt la pena, i l'experiència és sensacional. D'aquelles ascensions que es recorden molts anys.s

Mapa i track GPS

! Ruta de 2 dies; track unificat

{mosmap width='800px'|height='500px'|lat='46.0855114'|lon='7.7810364'|zoom='5'|zoomType='Large'|zoomNew='0'|mapType='Hybrid'|showMaptype='1'|overview='1'|text='Sortida: Randa'|tooltip='Sortida'|marker='1'|align='center'|kml='http://www.engarrista.com/tracks/2009-08-22_i_23_Dom/2009-08-22_i_23_Dom...'|key='ABQIAAAA1PhG-035ssp4kwRi9IOynRRJH_JUw-AoVkLROyDqWeO93ccYBBQsqtBZlTELMG2nz0quUQOchpkhcw'}

Track GPS de la ruta

Per guardar l'arxiu fes clic amb el botó secundari del ratolí i tria "Guardar destinació com..."


Imatges de l'ascensió al Dom 22 i 23-08-2009

Veure àlbum de l'ascensió al Dom 22 i 23-08-2009

Comentaris

Ja veig que us heu posat les botes per Europa aquest estiu amb la Silvia . No pareu !

Marc i Sílvia,

Moltes gràcies per la crònica i les fotos, aquest estiu el vull fer i m\'ha anat molt bé per a fer-me una mica de idea del que ens podem trobar. Com que us conec una mica ja sé que quan dius difícil per mi serà mooolt difícil.

Ja us explicaré. Merci

Pau Correcat

És un gran cim! Captivador i estètic. No és molt difícil, però hi ha molt desnivell, algunes esquerdes considerables i un ambient alpí magnífic. L'alçada imposa, i quan hi vam anar teníem poca experiència en alta muntanya. És un dels cims dels Alps que recordo més especialment. És una gran experiència, sobretot per ser un cim en què comences des de baix el poble, sense cap telefèric ni estri mecànic. T'agradarà molt, Pau. El refugi és molt acollidor i s'hi menja molt bé.

Probablement aquest estiu també rondarem pels Alps. Potser encara coincidim en algun lloc!

Bon Dia, tinc una pregunta, on vau deixar el cotxe a randa? dins del camping?

Afegeix un nou comentari