Túnel del telefèric del Collet

El Berguedà ha estat tradicionalment una comarca amb una notable activitat industrial, i podem trobar-hi importants infraestructures repartides pel territori, algunes encara en actiu i d'altres abandonades. Avui caminarem una estona al peu del Canal Industrial i creuarem dos dels aqüeductes més importants a la zona de Cercs, que sobrevolen els torrents de les Garrigues i de Peguera. Després ens desplacem cap a Guardiola i ens enfilarem cap a les costes de les Cinglades per buscar un túnel de l'antic telefèric que portava el carbó de les mines de Vallcebre fins a l'estació del tren del Collet. Una antiga infraestructura caiguda en l'abandó tot i la seva importància que haurem de buscar amagada entre esbarzers i arços.

     

Fitxa

  • Tipus de sortida: Caminada
  • Lloc de sortida: Cases Noves del Collet Guardiola de Berguedà (Berguedà)
  • Distància: 2,90 quilòmetres
  • Desnivell positiu: 265 metres
  • Temps: 02:30 hores
  • Dificultat: F
  • Sensació de dificultat: Mitjana Bona part del trajecte sense camí per terreny molt emboscat. Cal orientació i resistència a les esgarrinxades
  • Cartografia: Moixeró - La Tosa Editorial Alpina (1:25.000)

Itinerari

Punt de pas Temps parcial (h.) Temps acumulat (h.) Distància (km.)
Cases Noves del Collet 00:00 00:00 0
Llenes 00:30 00:30 1,2
Túnel del telefèric del Collet 01:20 01:50 2,6
Visita túnel 00:15 02:05 2,7
Inici 00:25 02:30 2,9

Crònica

Fa unes setmanes llegia un article del blog Caminando por el Berguedà on explicaven una excursió curiosa en què havien redescorbert un antic túnel del telefèric miner que anava des de les mines de Vallcebre fins a l'estació de tren del Collet. El blog és molt recomanable, i el segueixo habitualment. Steve Pepper, un anglès resident a Berga, n'és l'autor, i conjuntament amb l'historiador Pep Sánchez i el Carles Fígols es dediquen a recórrer i recuperar antics camins i racons marcats per la petja humana. En aquesta ocasió van anar a trobar el túnel d'un antic telefèric miner que es va construir a mitjans dels anys 40 del segle passat, i que va estar en funcionament fins l'any 1962. Els hi manllevem la idea i seguim les seves passes. Abans però, fem una parada al Canal Industrial de Berga.

Canal Industrial de Berga

De fet la sortida d'avui s'hauria de titular Patrimoni industrial, o quelcom similar, ja que en realitat farem dues petites excursions. Però com que l'element més destacat i també desconegut és el túnel, l'hi hem donat més rellevància. Abans d'anar cap a Guardiola, fem una parada prop de Cercs per recórrer un dels trams més interessants del Canal Industrial de Berga, una gran infraestructura hidràulica construïda a finals del segle XIX i que continua en funcionament. Precisament el nostre amic Ramon S. ens va acompanyar fa uns dies a recórrer aquest tram del canal, i avui hi tornem per gaudir tranquil·lament d'aquest breu itinerari, i fer algunes fotos.

El Canal Industrial de Berga va ser construït a finals del segle XIX amb la idea de revitalitzar la indústria berguedana. El va impulsar el constructor Marcel·lí Buxadé, probablement un avançat als seus temps. Es van projectar diverses indústries i aprofitaments hidroelèctrics (18) al llarg del seu recorregut, que a l'hora de la veritat van ser molts menys. Actualment hi ha 3 turbines en funcionament. El canal neix prop de Guardiola de Berguedà, i arriba fins la casa del Salt que hi ha per sobre de Cal Rosal. Té uns 20 quilòmetres de recorregut, més d'una trentena de túnels i diferents aqüeductes que permeten salvar una geografia de muntanya complexa. A la zona de Cercs hi trobem dues de les obres més destacades de tota la infraestructura, dos espectaculars aqüeductes que tot seguit visitarem.

Aparquem prop del pont que inicia l'accés a Cercs, concretament en una petita esplanada al punt on neix la pista que puja cap a la Casanova de les Garrigues i a la Figuerassa. Just a sota de l'aparcament ja hi trobem el canal, i avançarem per un caminet que recorre la riba esquerra (la nostra dreta). Aviat trobem un primer túnel sota la casa de la Plana. De seguida recuperem el canal i avancem un llarg tram obac, on trobem algun dels molts petits pontets que permetien creuar d'una banda a l'altra i donar continuïtat als camins tradicionals. Arribem al primer dels grans aqüedectes, aquest sobre el torrent de les Garrigues. Es tracta d'un pont amb una gran volta central i dues de laterals més petites. Creuem per sobre l'aqüeducte, gràcies a una barana que ens permet avançar amb seguretat per l'estreta paret. Al final de l'aqüeducte veiem que les aigües surten des d'un altre túnel. Hem de pujar una costa i voltejar un petit turonet per recuperar el curs.

Recuperem al canal just a l'inici del segon i probablement el més espectacular dels aqüeductes. Es tracta d'un pont de 35 metres d'alçada bastit sobre 7 arcs. Al mig de l'arcada central, de lluny podem observar una placa amb la següent inscripció: "A ANTONIO FREIXA Y COMA - LOS BERGADANES- AGRADECIDOS - 1899". Antonio Freixa fou el banquer que va finançar l'obra. Passat el túnel trobem una pista en pujada que enllaça amb una de principal que baixa fins a Cercs. Tornem a pujar per un caminet marcat dins del poble i que ens torna a enfilar fins a l'entrada del primer dels aqüeductes. Desfem el camí ja fet, i en poc menys d'una hora tanquem aquesta interessant volta pel peu d'una de les infraestructures industrials més importants de la comarca, i que actualment encara està activa després d'aproximadament 120 anys de servei.

Tot seguit ens deplacem cap a les Cases Noves del Collet, abans d'entrar a Guardiola de Berguedà, per visitar la segona infraestructura industrial, aquesta abandonada i difícil de localitzar.

Túnel del telefèric de Vallcebre al Collet

Tot i que actualment ja no queda cap mina en actiu, l'Alt Berguedà és una zona amb un interessant passat miner. Peguera, Fígols, Vallcebre, el Catllaràs, l'Espà, Saldes, etc. són pobles i zones on es va desenvolupar una intensa activitat minera, la qual va modelar el territori, la demografia i el caràcter de la seva gent. A principis del segle passat es van començar a explotar les mines amb un caràcter més industrial, ja que si bé eren explotades des de molt més antic, el treball es feia de forma més manual i amb una baixa productivitat. L'explotació industrial d'aquestes mines va comportar la construcció d'importants infraestructures per la pròpia extracció, per al transport i també per a l'allotjament dels miners, molts dels quals vinguts de fora, i que van fer créixer notablement la població d'una zona rural, muntanyosa, mal comunicada i poc poblada.

S'ha escrit molt sobre la història minera del Berguedà, i no és aquest el lloc, ni tenim els coneixements per tractar-ho en profunditat. Però sí que volem fer un apunt dels dos grans telefèrics que van funcionar durant les dècades centrals del segle passat i que van servir per transportar el lignit (el carbó de poca qualitat que s'extreia al Berguedà) des de les explotacions d'origen fins a l'estació del Collet, on es carregava al tren que el transportaria cap a diferents destins. Un primer telefèric portava el carbó des de l'Espà fins a l'Hostalet, al peu de la riera de Saldes. Aquest telefèric no arribava fins al Collet ja que no es van posar d'acord amb els propietaris de les terres per on havia de passar el cable. Des dels Hostalets es baixava el carbó amb camions fins al tren. Aquesta infraestructura va estar en funcionament fins als anys 50 del segle passat, i tenia una longitud total de gairebé 12 quilòmetres, el més llarg construït mai a la comarca.

Un segon telefèric, el que ens interessa per l'excursió d'avui, connectava les mines de Vallcebre amb l'estació del Carrilet del Collet. L'inici del trajecte era prop de les mines de Tumí, per sobre del poble de Vallcebre. Baixava cap a Vallcebre seguint el torrent del Forat Negre, amb un parell de túnels que permetien creuar l'espadat de roca de l'Esdavella. Actualment un caminet creua els túnels, al final dels quals hi ha un mirador habilitat. El recorregut del cable baixava cap a la Foradada. Encara avui es pot contemplar la base de les pilones al límit dels cingles de Vallcebre, just per sobre de la Foradada. Després seguia baixant cap a prop de cal Griera, on s'acabava en una primera fase, però més tard es va construir la continuació fins al Collet. Aquesta segona fase del telefèric baixava fins al riu de Saldes, però havia de tornar a enfilar-se per creuar els pendents de les Cinglades, i baixar definitivament cap al Collet. Precisament en aquest punt hi ha el túnel que creua un esperó rocós i evita que el telefèric hagués de remuntar molts metres més.

El telefèric de Vallcebre al Collet, segons s'explica al llibret Els telefèrics de Carbó. Saldes i Vallcebre, de Josep Picas, Antònia Prat, Edicions Zenobita, va funcionar fins l'any 1962, i precisament sobta que una infraestructura que va servir fins fa poc més de 50 anys sigui tan desconeguda. A Vallcebre van recuperar els antics túnels per fer-hi un camí i un mirador. En el cas del túnel que ocupa avui el nostre interès, tot i estar situat a pocs metres de les cases del Collet i de la carretera C-16, resta totalment en l'abandó, i no hi ha cap camí fàcil que hi meni. Per arribar-hi haurem de posar a prova l'orientació i seguir l'explicació del blog Caminando por el Berguedà. També posarem a prova la nostra resistència contra els arços i els esbarzers, que han recolonitzat aquells camins que un dia els humans els hi vam arrebassar.

Sortim de les Cases Noves del Collet i prenem un camí que havíem fet en alguna altra ocasió i que s'enfila fins als plans de Llenes, on hi havia hagut un assentament de l'època medieval. El camí obac avança paral·lel al torrent, en pujada constant tot i que moderada. Al cap de 30 minuts el camí que avançava sempre per dins del torrent s'obre i arribem a una esplanada on hi ha les restes del poblament de Llenes. Es poden veure moltes feixes al terreny que indiquen antics cultius. Ens creuem aquí amb el bonic i interessant camí que connecta el riu de Saldes amb Sant Llorenç prop Bagà a través del Vilar. Seguim el camí cap a l'esquerra, com si volguéssim baixar cap al riu de Saldes. Però al cap de pocs metres l'abandonem i prenem un rastre d'un vell camí o potser fins i tot una vella pista que baixa cap a la nostra esquerra. Deixem la comoditat del camí i entrem a la selva.

Al primer tram és fàcil indentificar el traç de l'antic camí, però estem en una zona mixta de bosc i matoll, on a falta d'ús, la natura ha anat recuperant terreny. I precisament les espècies que han colonitzat aquests vells camins són les més empipadores. Els arços i els esbarzers creixen esponerosos, i en alguns punts cal fer mans i mànigues per creuar aquest terreny selvàtic. Acabarem la ruta plens d'esgarrinxades, amb algun forat a la roba i amb restes dels matolls per totes les parts del cos. També ens enduem de regal una bona dosi d'urticària produïda per la plaga de processionària que campa per tot arreu aprofitant aquesta incipient primavera.

El projecte de camí baixa seguint més o menys la línia del torrent del Clot de Llenes. En alguns punts s'endevina fàcilment, i en altres cal buscar el pas més lògic. Afortunadament hi ha rastres d'animals, suposem que isards o cèrvols, que van traçant els seus camins. El mapa de l'Institut Cartogràfic de Catalunya assenyala aquest camí, i un cop posat sobre el mapa veiem que és força exacte. En un punt trobem una surgència d'aigua, al voltant de la qual hi ha una petita paret de pedra seca. Imaginem que devia ser una vella font. Més avall l'aigua es torna a escolar cap a dins d'aquest terreny càrstic i es perd. Anem baixant lluitant contra la vegetació. El sotabosc és espès i no hi ha elements amb què orientar-se. Anem baixant pel que en sembla l'antic camí, guiats més que res per la intuïció, però sabent que abans que nosaltres algú ja ha passat per aquí.

Baixem més o menys fins a l'alçada de 800 metres, on el terreny s'obre. Contemplem la vall del riu Saldes amb el Pedraforca al fons, preciós amb la neu que el cobreix. Mirem cap al voltant per intentar identificar si es veu cap indici. Arribem fins a la punta d'un dels sortints de les Cinglades, i veiem just a sota una base de formigó que imaginem devia ser el peu d'una de les columnes del telefèric. Baixem a veure-la. Des de la pilona s'endevina també el que podria ser un rastre de camí per baixar fins a la fàbrica del Collet, tot i que entremig hi ha un canal d'aigua. Des d'aquí, mirant cap a llevant, no es veu cap rastre ni de túnel ni de cap pilona, però seguint les indicacions del blog Caminando por el Berguedà, sabem que hi han de ser. Sí que es pot veure un desguàs de pedres que podrien ser perfectament els derrubis de la perforació del túnel.

Planegem ara cap a l'est per un terreny més obert, i ens aproximem cap a la petita tartera de rocs que ja s'endevina artificial. Efectivament quan ens hi acostem veiem una antiga pilona de fusta que encara conserva una de les antigues corrioles que aguantava el cable. Ha costat arribar fins aquí, ja que el camí és molt emboscat i perdut, i a més a més, tant la pilona com el propi túnel queden perfectament dissimulats entremig de la vegetació. A pocs metres de la pilona, i pràcticament tapat pels matolls veiem l'entrada del túnel. Reitero que em sorprèn que una infraestructura d'aquestes dimensions, tan a prop de la civilització i que fa relativament pocs anys que encara estava en servei, estigui tan abandonada. M'extranya que no hi hagi un camí, ja que en poc més de 15 minuts s'hi podria arribar des del Collet, que no hi hagi un panell explicant i donant valor a aquesta interessant mostra d'arqueologia industrial. Potser el desconeixement ha fet que es conservi tan bé, fins i tot amb les antigues pilones a l'interior.

Entrem dins el túnel, que baixa lleugerament fins a la meitat, i després baixa més fort. El túnel té unes proporcions notables. Té una amplada i alçada al voltant dels 3 metres continus, i la distància, calculada a ull, podria estar al voltant dels 60 o 70 metres. És fosc i cal portar alguna font de llum. Nosaltres també hem portat un parell de flaixos per fer algunes fotografies a l'interior. És realment sorprenent circular per aquí dins i imaginar que fa poc més de 50 anys encara hi passaven vagonetes plenes de carbó. Algunes pilones encara estan molt ben conservades, així com restes de ferralla. Acabem de creuar el túnel sortejant alguns petits despreniments que hi ha hagut al llarg del temps, però que no impedeixen en cap cas el trànsit per l'interior. És un lloc molt curiós i interessant.

La sortida est del túnel està pràcticament suspesa sobre el cingle. Mirant entre els matolls veiem la carretera i les cases del Collet just a sota. Estem aproximadament uns 60 o 70 metres alçats sobre la carretera, i mirat sobre el mapa la distància no és més de 100 metres linials. I en canvi des de baix no es veu res. La baixada directa seria impossible, ja que el terreny és força vertical. Però observem que si en comptes d'intentar baixar pel dret avancem una mica cap a l'est, direcció Guardiola, podem transitar per les restes d'un antic camí. Tot i que la vegetació se l'ha anat menjant, és fàcil identificar un camí que planeja per la cinglera, fins i tot en alguns punts es pot veure la paret de pedra seca que l'aguantava. No sé si per aquest caminet hi passava el recorregut del cable o bé era simplement un camí de servei, però en qualsevol cas el traçat és molt evident. Seguim aquest rastre de camí uns dos-cents metres fins que queda mort en un torrent. No sé si el torrent se'l va endur, o bé aquí s'acabava, o bé hi havia algun zig-zag que baixava pel peu del torrent. Veient que és poca la distància i que el pas és factible, baixem directament pel torrent, que ens deixa darrere les cases del Collet. Superant de nou algun esbarzer arribem a les cases del Collet i tanquem la ruta.

Avui hem fet dues petites excursions ben diferents, on el paisatge no era el més important, sinó resseguir el rastre del passat industrial de la comarca. Primer hem caminat uns metres per un dels trams més interessants del Canal Industrial de Berga. Després hem fet una volta més llarga i enravessada per anar a trobar un túnel del vell telefèric de Vallcebre al Collet gràcies a les indicacions i el redescobriment fet per l'equip del blog Caminando por el Berguedà, a qui agraïm la feina feta. Visitem aquesta infraestructura sorprenent, ara caiguda en l'abandó tot i la proximitat amb la civilització. Una aproximació interessant i lúdica al passat industrial i miner de la comarca, quan aquesta va viure la seva màxima esplendor i expansió. Uns temps que no tornaran, però que podem reviure, sense deixar de pensar en què volem ser.

    Mapa i track GPS

    Track GPS de la ruta

    Descarregar track en format GPX (GPS Exchange Format)
    Descarregar track en format KMZ (Google Earth)
    Descarregar track en format TRK (CompeGPS)

    Imatges

    Comentaris

    Hola!!!
    Ahir vam visitar el túnel del telefèric del Collet seguint el track que vau fer.
    QUINA BOGERIA!!! Primer el corriol que puja, puja i puja... bufff! comencem bé! però potser és la millor part perquè després planeja i quan deixem el camí només tenim la referència del track, per nosaltres era una linia blava al mòbil que intentàvem seguir al màxim. Tota una aventura. Hi havia moments desesperació que vam gatejar perquè no trobavem opcions de camí millor. Per sort vam trobar el túnel, que val molt la pena i tal com diueu a la web sorpren molt que hi hagi aquesta infrastructura a tan poca distància i estigui sense indicar ni un camí fàcil.
    Després de visitar el túnel vam baixar pel mateix lloc que indicaven, pffff que malament ho vam passar, al principi es podia veure un xic un camí, i fins i tot alguna fita, però després tal com diuen a la descripció vam baixar pel que podia ser un antic torrent, però la vegetació era molt densa i ho vam passar bastant malament.
    Seria molt xulo obrir un camí per arribar-hi!!
    Gracies per descobrir-nos aquest espai i per totes les indicacions. No hi tornaria però va valdre molt la pena.

    Gràcies Ferran per la nota. És una llàstima que un lloc ben interessant, i tant a prop de la "civilització" sigui tan difícil de trobar. És part del patrimoni miner de la comarca, i és un lloc ben curiós. Però no hi ha cap camí mínimament en condicions. A més a més aquest any ha plogut molt, i la vegetació encara deu ser més densa. En tot cas és una bona aventura arribar-hi. Felicitats!

    Molt "lio" per arribar i trobar l'entrada del túnel. Per qui li pugui interessar li deixo les coordenades de l'entrada oest que és la que es troba seguint el track
    (42,2191351 / 1,8674485). Si el que es vol és veure sols el túnel recomano fer la ruta del reves que seran 10 min des del aparcament i t'estalvies 5000 esgarrinxades.

    Gràcies Carles. Sí, és tota una aventura arribar-hi, i fent el track al revés és molt més directe arribar al túnel. És una llàstima que els camins estiguin tan abandonats, ja que és un lloc curiós i un bon exemple de l'arqueologia industrial i minera de la comarca.

    Afegeix un nou comentari