Des del fons de la vall d'Orlun remuntem fort per una humida fageda fins que el terreny s'obre i contemplem a l'esquena l'espectacular imatge del pic de Brasselh, més conegut com a Dent d'Orlu. Continuem fins a la idíl·lica cabana de Parau, enmig d'una jaça, i més amunt creuem un gran altiplà. Arribats al coll resseguim l'aresta fins al cim, d'amplíssima panoràmica i envoltat de pics escarpats. Tot seguit baixem fort pel cantó oposat fins l'estany de Naguilha. Desfem un bonic camí costerut fins a les Forges d'Orlun, i acabem de pujar al peu del riu Orieja.
Fitxa
- Tipus de sortida: Caminada
- Lloc de sortida: Pont de Bisp Orlun (Arieja)
- Distància: 18,94 quilòmetres
- Desnivell positiu: 1.600 metres
- Temps: 8:55 hores
- Dificultat: Fàcil
- Sensació de dificultat: Fàcil Itinerari llarg. Trams sense camí evident.
- Cartografia: Font-romeu / Capcir IGN (1:25.000)
Itinerari
Punt de pas | T. parcial (h.) | T. acumulat (h.) | Dist. (km.) |
---|---|---|---|
Pont de Bisp | 00:00 | 00:00 | 0,0 |
Cabana de Parau | 01:54 | 01:54 | 3,6 |
Collada de Pinet | 00:42 | 02:36 | 4,5 |
Collada de la Llause | 00:35 | 03:11 | 5,8 |
Pic d'Ouxis | 00:24 | 03:35 | 6,1 |
Pausa | 00:40 | 04:15 | |
Cabana d'Eychouzé | 00:56 | 05:11 | 8,3 |
Presa de Naguilha | 00:58 | 06:09 | 11,2 |
Forges d'Orlun | 01:53 | 08:02 | 16,1 |
Pont de Bisp | 00:53 | 08:55 | 18,9 |
Crònica
Trobar un dia radiant a l'Arieja és tan fantàstic com poc freqüent. Els vents del nord fuetegen sovint el vessant nord dels Pirineus, i les boires acostumen a arrecerar-se en aquestes valls fondes i humides. Precisament l'elevada pluviometria fa que tot aquest sector tingui una exuberància poc coneguda pels que normalment tresquem per la cara sud dels Pirineus. Avui ha estat d'aquests dies especials en què el temps ens ha permès gaudir de l'Arieja en tota la seva plenitud. Concretament ens traslladem a la Vall d'Orlun (en francès Orlu), i la remuntarem íntegrament fins on es pot arribar amb cotxe.
La vall d'Orlun neix, o més aviat mor, a Acs (en francès Ax-les-Thermes), on el riu Orieja desemboca a l'Arieja, el curs d'aigua principal de tota l'àrea. Just abans d'arribar a Acs, comença una carretera estreta que va remuntant la vall al peu del riu. Travessa primer el bonic poblet d'Orgeix, tot seguit Orlun, i encara més amunt les Forges d'Orlun, on hi ha una gran central hidroelèctrica i un parc ludico-temàtic sobre els animals. A l'entrada del petit nucli comença una pista asfaltada a l'esquerra que continua pujant. A l'estiu cal pagar un peatge per aparcar més amunt del poble. Aquesta pista arriba fins a l'àrea recreativa del Fanguil, una ampla esplanada des d'on es comencen moltes de les rutes per aquest sector. Aproximadament un quilòmetre abans trobem el pont de Bisp, on hi ha un petit aparcament. És el lloc habitual de sortida dels escaladors que s'encaren al pic de Brasselh (més conegut com a Dent d'Orlu), i serà també el lloc on començarem la nostra ruta.
La ruta que farem avui és poc habitual, i el cim poc conegut. L'interès principal de la ruta no és tant el propi cim sinó les interessants vistes de l'entorn, al bell mig de la Reserva Nacional de Fauna d'Orlu. Sens dubte la vista més corprenedora és la del pic de Brasselh (Dent d'Orlu), amb la seva impressionant paret sud que es desploma més de 1.000 metres. Aquest cim és un conegut indret d'escalada, però és difícil trobar una bonica panoràmica en estar situat en una vall fonda i estreta. Des de la cabana de Parau tindrem una vista esplèndida. Des del cim també val molt la pena la visió cap a un reguitzell de cims de l'Arieja molt poc coneguts, i alhora molt interessants. És el vessant més salvatge i escarpat d'aquestes terres, amb cims com l'Esquena d'Ase, el pic de Beis o el pic de l'Estany Faurí.
Des del petit aparcament comencem a caminar i creuem el pont de Bisp. A l'altra banda del riu Orieja trobem una primera pista que descartem, i en busquem una altra just per sobre. Aquesta segona pista en desús puja suaument cap a la dreta fins que es desdibuixa i comença un camí a l'esquerra que puja més fort. L'inici del camí no és del tot evident, i cal parar atenció. Un cop localitzat no costa seguir-lo, tot i que tampoc no és molt freqüentat, i segons l'època, l'acumulació del fullatge el pot desdibuixar. Durant una bona estona pujarem molt fort per una preciosa fageda, fent giragonses constants per anar salvant el desnivell. És un bosc humit i espès, molt bonic, amb grans exemplars de faig. Anem zig-zaguejant, creuem el petit torrent entre roques cobertes de molsa, i seguim pujant fins que el bosc dóna pas a una zona de matolls. Precisament aquí ens girem enrere i comencem a contemplar la magnificència de la paret sud del pic Brasselh.
El camí s'endevina tot i no ser del tot clar, i anem avançant per una coma oberta, primer entre matolls, i més amunt ja sobre prat alpí. Comença a tardorejar, i els bedolls abans que els faigs comencen a fer la decantada. Anem pujant, amb un pendent més amorosit, per terreny obert i amb un ull sempre posat enrere, per no deixar d'admirar la paret del Brasselh (Dent d'Orlu). La coma es va definint, i després d'un tram de forta pujada assolim un petit altiplà on hi ha la jaça de Parau, al centre de la qual hi trobem una cabanya de pastors.
La jaça de Parau és un lloc idíl·lic. Enmig de la forta pujada un replà ens dóna un respir. La petita cabana està ubicada en un balcó amb vistes sobre el pic de Brasselh, en un entorn d'alta muntanya preciós. Més endins del Capcir també s'albira el Tarbesó, una bonica muntanya isolada que fa un temps vam gaudir amb esquís pel vessant oposat. La cabana és tancada, ja que és d'ús reservat als pastors que en la temporada d'estiu pugen el bestiar per aprofitar els prats d'alçada.
Ens resistim a deixar enrere la cabana de Parau, i tot marxant-ne anem girant-nos enrere per contemplar la bonica postal. Pugem amb el camí poc definit, però seguint l'ampla coma. A la nostra dreta deixem el crestall del pic de Parau. Un bon grapat de marmotes feinegen pels voltants, fent rebost abans de la letàrgia hivernal. És un indret molt tranquil i solitari, i encara no hem trobat ningú. Poc més amunt trobarem un caçador solitari, just al punt en què s'acaba la pujada per la coma i entrem en un gran altiplà.
Arribats a la collada de Pinet el terreny canvia. Deixem la llarga pujada per la coma i entrem en un terreny planer, un gran altiplà amb petits estanyols, just a sota del pic de Pinet, que tenim a la nostra esquerra. Seguint el cordal, més al sud, veiem per primera vegada el pic d'Ouxis, el nostre objectiu d'avui. Des d'aquí no es veu pas un cim molt destacat, però la seva posició ens oferirà de ben segur una esplèndida panoràmica.
Creuem transversalment el gran altiplà i passem al costat d'un petit estanyol. Anem a buscar una coma que es dibuixa a la dreta del pic, i la remuntem suaument fins al coll. A la collada de la Llause s'obre un panorama ben diferent cap al sud. Les comes herbades de relleu suau donen pas a uns cims retallats, verticals i pedregosos que emergeixen des de valls fondes. Un panorama esquerp i alpí que contemplarem més bé des del cim. Així doncs des del coll tombem totalment a l'esquerra i comencem a resseguir l'aresta. Ens separen uns 150 metres de desnivell per una aresta fàcil, sense camí, però sense dificultats. Anem pujant tot caminant, fent servir les mans en algun pas en què la carena arriba a tenir aspiracions de cresta. Sense més dificultat coronem el cim marcat per una fita visible des de molt lluny.
Des del pic d'Ouxis (2.510 m.) tenim una esplèndida vista de 360 graus. Cap al sud els escarpats pics d'en Beis, d'estany Faurí i d'Esquena d'Ase, un conjunt de cims espadats i rocallosos, units entre ells per crestes retallades. És la part més salvatge de tot aquest sector, d'accés difícil tant pel terreny abrupte com per la llunyania de cap accés per carretera. Cap al nord contemplem el terreny que hem trepitjat, i més enllà tot just treu la punta el pic Brasselh (Dent d'Orlu) i el Tarbesó. Cap a l'oest s'arriba a veure el final de l'estany de Naguilha, cap on ens dirigirem tot seguit. Està situat al fons de la coma d'Eychouzé, on també es veu una petita cabanya. Més al nord-est despunta el Cimet, un altre pic ben airós. Finalment cap a l'est destaquen els pics de Roc Blanc i Baixollada, que també havíem pujat en una altra ocasió.
Dinem al cim, sense presses, tot contemplant l'ampli paisatge cap a totes bandes. En acabat desfem la carena fins al coll de la Llause, on començarem un descens molt fort cap al fons de la coma. El camí és poc definit, i és fàcil de confondre'l amb alguna traça dels isards. En tot cas cal anar baixant pel terreny més fàcil que trobem fins al fons de la coma. Tendim més a l'esquerra per suavitzar el fort descens, seguint un indici de camí. Quan ens sembla que el pendent es suavitza baixem de dret al camí evident que es veu al fons de la coma. Aquest camí ja és més freqüentat, ja que una volta molt habitual en aquest sector és fer una circular de dos dies dormint al refugi d'en Beis.
Des del camí del fons de la coma d'Eychouzé baixem suaument cap a una esplanada on hi ha un parell de cabanyes dempeus i d'altres de derruïdes. Aquest petit nucli devia servir per a la construcció de les infraestructures hidroelèctriques d'aquest sector. Trobem un caçador que ens explica que la boca del túnel que veiem prop de les construccions conecta fins a l'estany d'en Beis. És un túnel que trasllada l'aigua des de l'estany d'en Beis fins al de Naguilha, el qual té una gran presa i aprofitament hidroelèctric. Una de les cabanes arranjades és d'ús privatiu per als veïns d'Orgeix i d'Orlun, i l'altre és un refugi lliure, amb lliteres, mantes, taula i cadires.
Seguim el camí avall i en pocs minuts arribem a la cua del gran estany de Naguilha. Un camí ben fresat planeja pel vessant esquerra, i voreja l'embassament durant gairebé 2,5 quilòmetres. Es veuen encara travessers del carrilet que devia portar material per a les obres. Per damunt de les aigües sobresurt el pic de Cimet, a l'esquerra. Un cop arribem a la presa el camí baixa fort fins un petit nucli on hi ha diverses construccions de servei de la presa. Entre elles un petit refugi per a la gent de la zona, i el que crida més l'atenció, un telefèric que puja des de les Forges d'Orlun.
Passada l'estació del telefèric i la resta de construccions, d'aspecte semiabandonat, comencem una llarga i pendent baixada per la coma de les Gnioles. Aviat entrem en un bosc espès de faig, i anirem seguint un camí molt ben traçat que va perdent alçada a cop de volta i contravolta. Baixem uns 1.000 metres de desnivell des de la presa fins al petit nucli de les Forges d'Orlun, tot gaudint d'una magnífica fageda que pràcticament tapa, excepte alguna petita finestra, la vista cap al pic de Brasselh.
Un cop al petit nucli ens tocarà remuntar 200 metres de desnivell fins al pont de Bisp. Evidentment si fos a fer ara, sortiria des de les Forges d'Orlun en comptes del pont de Bisp, per evitar acabar en pujada. Tot i això és una pujada suau, progressiva i bonica al peu del riu Orieja, que fins i tot en algun punt forma una cascada ben escènica. Una estona de pujada, i arribem al pont de Bisp quan comença a fosquejar, tancant una dura però bonica ruta circular.
Hem conegut avui un cim poc habitual, però sobretot hem descobert un paisatge molt bonic en què el pic Brasselh (Dent d'Orlu) té una gran part del protagonisme. Especialment bonica és la vista des de la cabana de Parau. Un cop al cim gaudim de grans vistes cap als pics abruptes del sector més salvatge de l'Arieja, i finalment baixem cap a les plàcides aigües de l'estany de Naguilha. Fort desnivell, sol·litud i grans paisatges.
Afegeix un nou comentari