Alta Muntanya

Rochebrune (3.320 m.)

Rochebrune, cara sud

Visible des de tot el Queyràs i bona part dels Ecrins, aquest isolat cim és una mola rocosa que s'eleva airosa per sobre la zona de Briançon. Excel·lent mirador per la seva posició central i la seva alçada. Flanquegem una llarguíssima tartera fins al Col des Portes, on pugem fort per terreny feixuc de roca inestable fins a la bretxa. Escalem un mur d'uns 20 m. (III) per accedir al cim. Tornem pel mateix camí.

Pointe de Rasis (2.844 m.)

Vorejant la Pointe de la Selle

Enfilem avui un cim poc destacat per si mateix, però que ens ofereix un bell recorregut i una excel·lent panoràmica. Per sobre de Château-Queyras pugem amb cotxe fins la Sommet Bucher, a més de 2.000 metres, i emprenem un bonic camí per pastures i avetosa fins sota l'estètica Pointe de la Selle. Per una coma ampla remuntem fins un coll i per l'aresta accedim al cim, des d'on tenim una amplíssima perspectiva de tot el Queyràs.

La Taillante (3.197 m.)

La Taillante

Aquesta muntanya atreu ràpidament l'atenció per la seva peculiar forma: un conjunt de grans plaques llises inclinades que formen una estreta cresta laminada a la part superior. El nom la defineix: sembla el fil d'un ganivet. Enfilem al punt culminant de la cresta des del llac Foréant i tot grimpant per un contrafort molt pendent. És un camí dret, incòmode i inestable que ens conduirà al punt culminant d'aquesta curiosa mola calcària. Casc recomanable.

Mont Viso (3.841 m.)

Altiva i desafiant, a la capçalera de la vall del Po s'aixeca una gran piràmide encisadora. Considerada durant segles la muntanya més alta dels Alps per la seva prominència, enfilem aquest cim rocallós que exigeix una llarga i constant grimpada. Fem nit al refugi Quintino Sella, i encara de nit enfilem el tram equipat del Passo delle Sagnette. Creuem una llarga coma fins al bivac Andreotti, i comencem a grimpar, amb passos de II i III fins al cim.

Salòria (2.789 m), Bassiets (2.763 m.) i Torre de Cabús (2.778 m.)

Tram aeri entre el pic de Salòria i el Bassiets

Més amunt del bonic poble d'Os de Civís comencem a caminar primer per pista i després per camí fins al coll de Conflent. Remuntem els acusats pendents de l'aresta que porta fins al pic de Salòria, sostre comarcal de l'Alt Urgell. Continuem per la carena-cresta amb bones vistes cap a la vall Ferrera i assolim els pics de Bassiets i la Torre de Cabús, seguint sempre el fil, amb algun pas una mica aeri però fàcil. Baixem sense camí per un llom evident de fort pendent.

Monturull (2.760 m.) i Perafita (2.753 m.)

Cavalls pasturant al peu del pic de Perafita

Comencem a caminar al refugi de les Pollineres, més amunt d'Aransa, i ens dirigim primer als estanys de la Pera. Remuntem la serra Airosa en diagonal fins a guanyar la carena, i còmodament coronem el pic de Monturull. Baixem fort al coll de Claror, amb excel·lents vistes, i pugem també fort fins al pic de Perafita. Abans no ens enxampi la tempesta baixem ràpid cap al collet de Sant Vicenç i de seguida al refugi dels Estanys de la Pera.

Comabona (2.548 m.) hivernal des de Gósol

Arribant al cim del comabona

Sortim de la plaça de Gósol i pugem xino-xano cap a Font Terrers, amb una fina capa de neu. Faldegem el vessant nord-oest del Pedraforca fins al coll de les Bassotes on comencem a pujar decididament cap a la Serra Pedregosa. Amb menys neu del que pensàvem, avancem pel vessant sud, evitant el fort vent. Guanyem la carena del Cadí i acabem d'arribar al cim, amb esplèndides vistes cap a totes bandes. Tornem pel mateix camí, amb petites variacions, tancant una llarga ruta.

Balaitús (3.144 m.) hivernal

Darrers metres cap al cim, amb fort vent

El darrer dia de l'any enfilem un dels grans cims pirenaics que a l'hivern presenta un aspecte encara més sever. Sortim del còmode refugi de Respomuso i pugem fort per l'ampli torrent fins que gira a llevant per buscar la Bretxa de Latour. Aquest pas, ja força difícil en sec, es complica bastant en mixte. Un cop dalt remuntem forts pendents fins al cim.

Punta Alta de Comalesbienes (3.014 m.)

Avancem per la cresta fàcil entre el pic de Comalesbienes i la Punta Alta

La capçalera de la Vall de Boí està encerclada per diversos cims que superen els 3.000 metres. Des de la presa de Cavallers remuntem el costerut barranc de Comalesbienes fins apropar-nos als estanys homònims. Anem a buscar la fàcil cresta que enfila el pic de Comalesbienes tot grimpant per grans blocs de granit. Passat el primer cim continuem crestejant per terreny abrupte però sense dificultats fins assolir el pic principal de la zona enmig d'una nevada tardoral.

Crestall Baiau - Comapedrosa - Racofred

Tram de cresta aeri, amb diversos passos de III exposats

Trams de carena i trams de cresta, aquesta ruta circular de dos dies recorre el cordal nord-oest del principat d'Andorra. Pugem al refugi de Comapedrosa i enfilem cap el pic de Port Vell. Continuem per carena cap al Sanfonts i l'Agulla de Baiau. Desgrimpem abans de pujar el pic de Baiau, i a través de la collada del Forat dels Malhiverns pugem el Comapedrosa. El tram més difícil és la cresta entre Baiau i la Roca Entravessada, amb trams de III exposats. Dormim al refugi dels Estanys Forcats i el dia següent fem el tram de carena entre el Medacorba, el Racofred i el pic del Pla de l'Estany, fàcil però aeri i amb nombroses grimpades.

Pàgines

Subscriure a Alta Muntanya