L'eterna ciutat dels Nabateus és l'atractiu turístic més freqüentat de Jordània, un lloc mític, misteriós i encisador que volíem conèixer. L'experiència de recórrer l'estret engorjat del Siq i arribar enfront del magnífic temple del Tresor et deixa absort i bocabadat. Caminem dos dies pels viaranys d'aquesta meravella descobrint en cada racó indicis d'un passat esplendorós.
Fem una ruta circular en un entorn de mitja muntanya on la tardor ofereix esplèndids colors ocres i tous mantells de fullam. Sortim des dels Hostalets d'en Bas i enfilem fins al panoràmic Sant Miquel de Castelló. Ja dalt la Serra de Llancers, a mig camí entre la Garrotxa i Osona, la resseguim, primer per l'humit vessant nord i després pel més ressec sud. Tornem pel bosc de la Grevolosa, la Freixeneda, el Coll d'Uran i els Rasos de Pibernat.
Fem una curta passejada sortint des del Pont de Sant Nazari, prop de Gréixer i pugem fins al Roc del Piula. Continuem amunt fins un balcó rocós que sobresurt lleugerament al vessant sud del Moixeró. Des d'aquest petit mirador tenim una bonica vista frontal i propera de les parets del Moixeró.
A cavall de tres comarques (Solsonès, Berguedà i Alt Urgell) entre el Pedraforca i el Port del Comte, la serra té formes arrodonides, amb cims que tot just destaquen sobre el conjunt. Fem una ruta circular sortint des del poble de la Coma. Passarem per la bonica masia del Pujol del Racó i enfilarem fins a trobar la carena. Coronarem el cim principal i baixarem per terreny molt pendent direcció oest fins tancar el cercle.
Des dels Banys de Llo comencem una llarga caminada al peu del Segre per pista de poc pendent fins al refugi de la Culassa. Comencem llavors a pujar de valent fins al Coll de Finestrelles, i encara més fins al Pic del Segre. Després d'una sifonada tornem a pujar cap al Puigmal de Llo, i seguim la llarga i arrodonida carena fins a retornar al punt d'inici.
Durant 5 dies recorrerem alguns dels racons més interessants del Parc Nacional de Aladağlar, al sector central de la gran serralada del Taurus. És un terreny sec i erm, amb cims rocosos i escarpats que s'acosten als 4.000 metres, i extenses planures solcades per alguns llacs. És una zona habitada només per alguns pastors nòmades. Al final de cada etapa dormim a les tendes, ja que no hi ha cap instal·lació. Un territori per gaudir de la sol·litud i els horitzons amplis.
Fem un parell de rutes suaus a l'apassionant zona de la Capadòcia, on les característiques xemeneies configuren un paisatge singular. L'erosió de terreny de diferent densitat ha creat aquest curiós fenomen geològic amb formes capricioses utilitzades d'antany com a habitatges cavernícoles i alhora de refugi dels antics cristians perseguits en època romana. Dues caminades suaus que ens permeten conèixer dues de les zones més interessants: la Vall Vermella i la Vall Blanca.
Els Pirineus neixen arran de mar, i tot just emergir de l'aigua ja mostren caràcter. Fem dues rutes molt fàcils però interessants paisatgísticament i amb l'al·licient afegit de poder-nos refrescar en cales poc freqüentades. Dediquem el primer dia a recórrer el camí vell del Cap de Creus a Cadaqués, i el segon, més muntanyenc, des de Sant Pere de Rodes enfilem el modest pic de Sant Salvador de Verdera (682 m.), de grans panoràmiques.
Remuntem el costerut barranc de Cregüenya sempre al peu de les aigües que desguassen de l'estany natural més gran dels Pirineus. Després d'una dura i llarga pujada arribem al costat de l'Ivó de Cregüenya, immens, semicircular i encaixonat entre grans muntanyes, la majoria de més de 3.000 metres. Pugem fins al Mirador, un cim empetitit pels seus veïns gegants, sobre els quals es gaudeix d'una gran perspectiva.
Remuntem l'espectacular Vall de la Llosa fins a l'ampli prat Xiuxirà, on enfilem per una canal molt dreta, pràcticament sense camí, fins guanyar la carena de la Muga. Avancem per la cresta gaudint de l'ampli paisatge fins la Tosseta de Vallcivera i tot seguit la Tossa Plana de Lles. Baixem per un ampli morral, i tot seguit sense camí per terreny incòmode fins a trobar el torrent de la Muga que ens torna al fons de la Vall.
