Sota la magnífica església romànica de Sant Climent de Coll de Nargó comencem a pedalar en forta pujada fins a Coll Piqué, punt de trobada de molts escaladors. Seguim pujant fort per una pista força trencada fins a les envistes de Montanissell, on arribem per terreny més suau. Després d'una pausa tornem a pujar fins al grau del Pitarell, on hem de superar una gran esllavissada. Seguim pujant per damunt de les cingleres fins al coll d'Espies, punt més alt de la ruta, i tot seguit planegem amb vistes precioses cap al Cadí i el Pedraforca. Al grau de Santa Fe deixem les bicis i pugem a peu fins a la petita ermita penjada al cingle sobre mateix d'Organyà, un gran mirador de la contrada. Baixem per un camí difícil i poc ciclable fins al coll Marí, i ja per pistes agradables entre camps acabem d'arribar al peu del Segre. Ja només queda tornar per la carretera secundària de Figols, contemplant la muntanya on hem pujat i la riba del Segre.

Fem un itinerari preciós que surt des de la ribera del Segre prop de la Seu d'Urgell i s'enfila fins al peu de les parets del Cadí. Sortim pedalant des d'Alàs i ens enfilem primer a la bonica església de la Mare de Déu de les Peces. Seguim pujant per terreny obert cap al petit nucli de Banat, i uns metres més amunt arribem amb un tram d'asfalt a Vilanova de Banat, des d'on ja tenim una bona vista del Cadí. Pugem més fort sota el Turó Galliner i contemplem les magnífiques parets solcades per canals cobertes de neu. Arribem al petit nucli despoblat de Lletó, i acabem de pujar fins a la collada on fem una pausa per gaudir del paisatge. Comença una baixada còmoda i panoràmica amb vistes cap a les muntanyes de l'Alt Urgell i Andorra que ens porta al poble d'Artedó. Baixem per asfalt fins a Cerc, i ens desviem fins a la bonica ermita encimbellada de Sant Antoni. Acabem planejant per la plana del Segre entre camps i pastures fins al punt d'inici.

En un matí que es lleva rúfol comencem a caminar poc més amunt del petit poble de Llinars i avancem planejant cap als plans de Tilló on podem contemplar la característica forma piramidal i rocosa del vessant oriental del pic. Seguim un caminet perdedor per sota la carena, amb certes dificultats per la presència de neu, i enfilem fins al coll de la Coma. S'acaba una pista precària i comença un camí que puja fort seguint la carena fins al punt més elevat, el pic de Turp. Iniciem la segona part de la ruta resseguint la carena cap al sud pel fil d'una cinglera vertical i sense camí, amb alguns trams emboscats i incòmodes. Bones vistes cap al pantà d'Oliana, el Coscollet i la serra d'Aubenç. Al collet del Grau baixem per un bonic camí que fa una diagonal cap a sota els cingles i arriba al nucli despoblat de Sant Joan de les Anoves. Pugem cap a la masia del Soler i per un caminet que puja fort per dins del bosc tornem a arribar al punt d'origen envoltats de camps de patates i les tradicionals trumferes.

Sortim de la Nou decidits en direcció nord fins a la casa del Puig, i uns metres més endavant deixem la pista enmig d'un revolt per enfilar-nos sense camí per dins del bosc fins assolir la cinglera. Pugem un tram força emboscat fins que trobem el fil, i comencem a seguir-lo sense camí, però ja amb bones vistes cap a la vall del Llobregat. Passem per diversos collets on hi ha parades dels caçadors, i sempre seguint per la punta de la carena anem enfilant fins assolir el cim, el cap del Reu (1.263 m.) o Tossal del Puig, segons els mapes. Excel·lents vistes cap a la vall del Llobregat, el pantà de la Baells, Ensija, els cingles de la Garganta, el Pedraforca, el Cadí i el Moixeró. Deixem el cim i ara sí per camí continuem cap al nord fins que gira prop de Coma-rodona. Anem tornant per una pistota que puja lleugerament fins la collada de Sant Isidre, i finalment baixa fins al punt d'inici. Una ruta amb trams d'aventura i sense camí, però amb vistes molt boniques.

Resseguim un tram abrupte de la Costa Brava entre dues de les poblacions més pintoresques del Baix Empordà. Sortim de Llafranc i ens enfilem per un camí molt directe que remunta un fort pendent fins al far de Sant Sebastià, on tenim extraordinàries vistes sobre el mar. Deixem el GR-92 i prenem un corriol més aventurer que avança per damunt dels penya-segats de l'illa Roja i el cap dels Frares. Retornem al còmode GR i baixem a la petita cala Pedrosa, des d'on haurem de pujar fort per resseguir el camí. Fem una aturada a la pedregosa cala d'en Roig, i acabem de planejar còmodament fins a Tamariu. Tornarem per l'interior seguint el PR-C 107 per camins frescals que passen per la font d'en Cruanyes, el Puig Gruí i el dòlmen de Can Mina dels Torrents.

Iniciem la ruta a Sant Llorenç de la Muga i prenem una pista que marxa sota la muntanya de Santa Magdalena fins al final d'uns dels l'embassaments més septentrionals del Principat. Trobem un mirador des d'on contemplar la seva extensió i les muntanyes de les Salines al fons. Baixem a la presa i la creuem per damunt. Continuem pel marge esquerre cap a la platja del Moixal, i tot seguit un vial asfaltat ens acosta a l'hotel de la Central. Aquí comença una pista que avança primer per terreny obac i va pujant sota el Puig la Guàrdia alhora que s'allunya del pantà. Arribem a Maçanet de Cabrenys, on comença la tornada per una pista que marxa cap al sud, passa primer pel nucli d'Oliveda, s'endinsa a la zona boscosa del bac de Montavà i finalment baixa sota els penya-segats de la Muga fins al punt d'inici.

Des del bonic poble de Porrera, al Priorat, iniciem una ruta sobre rodes en direcció est tot pujant suaument per la vall de Cortiella, entremig de les vinyes en marges de fort pendent. Al tram superior de la vall pugem més fort fins assolir el Collet dels Feixos, on comença un camí que avança fins al parc eòlic. Entremig de les aspes dels grans monstres seguim pujant per un conjunt de pistes de serveis, i al final dels molins de vent seguim el GR-7 per un agradable caminet amb panoràmiques cap al mar. Arribem a un collet amb bones vistes, i ja només ens queda planejar fins al santuari de Puigcerver, que és alhora un excel·lent mirador de la costa del Baix Camp, amb el característic cap de Salou al centre. Iniciem el descens tot seguit sempre direcció est per una pista secundària que passa per la Creu de Formatge, i segueix baixant fins a Alforja, ja al Baix Camp, on acabem aquesta ruta linial.

Iniciem la ruta en bicicleta a la bonica població de la Vilella Baixa, al Priorat, i sortim pedalant entre vinyes tot planejant fins arribar a un petit pantà, on prenem una pista a la dreta que comença a pujar pel sector occidental del Parc Natural. Passem pel magnífic mas Roger, i anem enfilant-nos cap a la base de les cingleres del Montsant. Prenem el Camí dels Cartoixans fins a sota de la Roca Falconera, on comencem a baixar fins a la Cartoixa d'Escaladei. Fem una pausa a la Conreria, i continuem pedalant per pistes que es van enfilant seguint el GR-174 fins a la Creu Alta. Planegem per sobre de la Vilella Alta, i pugem un últim tram cap a la petita església de la Consolació entre les vinyes del famós vi de l'Ermita. Baixem tot seguit cap al poble de Gratallops, i abans d'entrar-ni prenem una pista que baixa suaument sempre entremig de les vinyes i ens retorna al punt d'inici.

Des del poble de Cabacés iniciem una ruta per terreny complex al sector més occidental de la serra del Montsant que ens portarà damunt de cingleres i al fons d'engorjats. Sortim pedalant del poble en forta pujada i de seguida trobem l'ermita troglodítica de Sant Roc. Més amunt passem per l'àrea recreativa de la Foia, i anem pujant per pista fins que prenem un camí que ens porta al Mas del Serrador, amb bones vistes des del cap de cinglera. Prenem un caminet al principi poc evident que ens permet baixar amb trams molt divertits fins a la bonica ermita de Sant Salvador, també troglodítica, sota grans balmes on hi ha una coneguda zona d'escalada. Creuem la gran cova de la Roba i baixem a la petita i curiosa cova del Ximet. Seguim ara per asfalt baixant fins a Margalef on prenem una pista al peu del riu Montsant fins a la Bisbal de Falset. Tornem a creuar el riu i ens enfilem entre oliveres fins al coll de Manxa, on ja baixem per bona pista fent una aturada a l'antic habitatge troglodític de la Covassa.

Des d'aquest cim, mossèn Cinto Verdaguer va escriure bona part del poema del Canigó, ja que hi ha una gran visió de la muntanya. Es pot arribar al cim per una carretera asfaltada, però abans d'enfilar-nos-hi farem una volta de 360º. La sortida és al poble de Beuda, on prenem una pista que marxa cap a ponent fins al Castell. Comença una forta pujada amb un primer tram encimentat que remunta el torrent d'Espinau, tot passant per la casa del mateix nom i fins arribar al coll, on s'acaba la intensa pujada. Entrem al vessant nord, obac, fresc i humit. Baixem al coll de les Canals del Carig i revoltem el vessant nord. Passada la casa dels Planells abandonem la pista principal i en prenem una de trencada que puja cap a la masia despoblada de Puigbalí. Dins d'una bonica fageda avancem per terreny suau fins a Falgars, on trobem l'asfalt i remuntem els últims 5 km. i un bon desnivell fins al cim. La tornada és ràpida per pista asfaltada, desviant-nos uns instants fins al bonic nucli de Segueró.