Al peu del pantà de Sau, on la punta del campanar de Sant Romà emergeix de les aigües, comencem una interessant i variada ruta que comença enfilant la cinglera. Guadirem de l'espectacular esperó del Morro de l'Abella, amb vistes impressionants sobre l'embassament. Seguirem cap al curiós Barret de la Perereda i les baumes de les Piques, que havien estat habitades. Passem sota l'espectacular salt i bauma de Moli-bernat abans d'enfilar a Tavertet, i seguir el cingle fins al Puig de la Força abans de baixar de nou al punt d'inici.

La desena edició d'un dels duatlons més antics de la Catalunya central va coronar guanyador l'atleta local Cristofer Bosque, el qual va fer valer la seva experiència sobre la bicicleta per imposar-se sobre els seus rivals, tot i el temps que havia perdut en el primer tram corrent. 210 atletes van participar en la prova que pujava corrent fins al Turó de la Senyera, i llavors marxava amb bicicleta cap al sector de la riera de Merlès per corriols estrets i divertits.

Equidistant entre La Nou i Vilada i enmig de l'espessa Canal Closa trobem un petit grup d'avencs que s'endinsenn en les profunditats d'una roca conglomerada i fracturada. Són difícils de trobar per l'absència de camí i la vegetació selvàtica, però un cop localitzats l'accés no és difícil, especialment a la cova més gran, on tot i el fort pendent unes cordes fixes ajuden a baixar cap al fons i progressar per un terreny estret però alt, amb petites concrecions calcàries.

Sortim des de la petita població de Canejan, a l'inici de la Val de Toran, i enfilem fort per prats inclinats envoltats de bordes tradicionals. Un cop dalt l'ampli llom carener i fronterer seguim cap a l'est fins assolir el cim d'Era Pica. Més enllà el cordal esdevé cresta direcció a Crabèra. Tornem per camí poc definit més al sud, gaudint de la tranquil·litat i del paisatge des de les alçades.

Ens endinsem al fons de la remota Val de Toran per emprendre una volta circular amb fort pendent que contorneja la serra de Bedreda. Iniciem la ruta remuntant les profundes Gòrges d'Ermèr, i en arribar al Plan des Grauèrs pugem fort pel camí aeri del barranc de Güèrri. Des del petit cim contemplem una bonica panoràmica dels cims aranesos del nord, i tot seguit baixem pel vertiginós barranc de Bedreda. Entorn abrupte i sol·litud garantida.

Des d'aquest modest cim situat sobre el poble de Gréixer tenim una bonica vista frontal del Moixeró, la capçalera del Bastareny i els contraforts del Cadí més oriental. En una sortida amb la UEC de Bagà pugem des del pont de Sant Nazari fins al coll de l'Abaiol, el pas del Verdai i el coll de la Coma Castellana. Des d'aquí anem a buscar un pas vertical equipat amb cadenes i esglaons metàl·lics que ens enfila amb un fort pendent fins al panoràmic cim. Baixem pel pas de la Mona i el bosc de l'Abaiol.

Fem un recorregut d'aventura al massís de Montserrat enfilant els dos punts més elevats, les mirandes dels Ecos i de Sant Jeroni. Avançarem a través de diverses canals i passos equipats, com la Canal dels Micos, de la Salamandra i del Cavall en un recorregut complex i entretingut. Un cop al cim del massís participem en la jornada de record a la malaurada corredora i muntanyenca Teresa Farriol que ens va deixar recentment.

Poc abans de Sant Jaume de Frontanyà, més amunt del Santuari dels Oms, trobem una cova que s'endinsa uns 150 metres a les entranyes de la serra de Faig-i-branca. Una petita entrada dóna pas a una galeria més còmoda i llargaruda, al final de la qual la cova es bifurca. Baixem uns metres fins a la sala més gran i fonda, on hi ha petites concrecions. La cova també serveix de refugi a alguns ratpenats que ja han començat la seva hivernació.

Durant cinc dies caminarem per un entorn muntanyós remot entre les valls de Ahansal i Aït Bougmez, a l'Alt Atles marroquí. Ens aproximem fins al preciós poble de Taghia, en un circ envoltat de muntanyes. Caminarem per la profunda gorja de Tazart fins assolir l'alt plató, on conviurem només amb pastors nòmades que viuen en dures condicions a gran alçada. Finalment baixem cap a la vall d'Aït Bougmez, una zona fèrtil plena de petits poblets amb cases tradicionals fetes de fang. Uns dies intensos de ruta, sensacions, colors, olors i experiències.