La lluna plena és l'excusa perfecta per fer una escapada nocturna amb els esquís fins al cim de la Tosa. Sortim del Pla de Masella i pugem per les pistes d'esquí, ara buides, i a mesura que pugem la penombra ens engoleix. Surt la lluna i il·lumina la nostra traça mentre pugem els pendents moderats, i contemplem el mosaic de llumetes del fons de la Cerdanya. Gairebé al cap d'amunt el vent és fort, però ens refugiem i descansem una bona estona al Niu d'Àliga.

Un curt passeig de mitja hora ens porta des de la masia d'Espades (La Nou de Berguedà) fins a la cova homònima, separada uns metres sota el camí. Es tracta d'una cavitat àmplia de conglomerat, d'uns 70 o 80 metres de recorregut, i que conté petites concrecions litogèniques. Caminem fins a la Jaça d'Espades per contemplar un bonic paisatge amb les darreres nevades i arribem fins un faig monumental. Tornem pel mateix camí.

Sortim de Mont-ral caminant cap a l'oest per sender còmode i ben indicat. Pugem suaument fins a creuar la Foradada, un arc de roca natural. Ens aproximem al cingles i visitem la cova del Codó. Tot seguit fem la travessa per la cova de Mont-ral, entrant per la boca superior i sortint per la inferior, superant algun tram estret i 2 ràpels. Sortint trobem de seguida la ferrada que ens enfila al cingle, on entrem a la bonica cova de la Moneda.

Enfilem un primer tram dels cingles de la Mussara pel grau equipat de la Trencanous. Perdem alçada i en tornem a guanyar de sobte amb la ferrada de la Trona, amb un tram horitzonal espectacular i ràpel inclòs. Continuem cap al poble abandonat de la Mussara i tot seguit cap als espectaculars avencs de la Febró, que recorrem per sota, fins i tot entrem a la cova Gran, on es pot fer un divertit recorregut interior amb passos ben estrets.

Actualment inert però fa cent anys en ple bullici, el poble de Peguera i els seus voltants tresoren un munt de rocords de l'esplendor passada. Una ruta amb interès paisatgístic i també històric ens porta a recórrer l'itinerari de l'antic tren miner, passejar pel poble abandonat i fortament degradat de Peguera, fins i tot entrar en alguna mina, i finalment grimpar fins al característic Roc darrere mateix de les cases mig ensorrades.

El darrer dia de l'any enfilem un dels grans cims pirenaics que a l'hivern presenta un aspecte encara més sever. Sortim del còmode refugi de Respomuso i pugem fort per l'ampli torrent fins que gira a llevant per buscar la Bretxa de Latour. Aquest pas, ja força difícil en sec, es complica bastant en mixte. Un cop dalt remuntem forts pendents fins al cim.

Al sector més occidental de Guara hi trobem un dels racons més abruptes, amb profundes fondalades i agulles espadades. Sortim des de Vadiello per anar a trobar l'enclotada Canal del Palomo, equipada amb clavijas i cable de vida, com una ferrada. Enfilem la canal, amb passos atlètics i complicats, fem un flanqueig equipat i anem a buscar una altra canal i accedim caminant a la base del Mallo San Jorge, on ens acabem d'enfilar amb unes altres clavijas exposades per on pugem assegurats.

Sortim de Rodellar, una de les meques de l'escalada, per fer una activitat ben variada i entretinguda. Després d'observar el característic arc de roca on hi ha diverses vies d'escalada de dificultat, anem a buscar l'esperó de la Virgen, al peu del riu. Iniciem una via ferrada aèria però de poca dificultat. Un cop dalt l'ermita resseguim la cresta fàcil, observant l'espectacular barranc de Mascún. Baixem fins a trobar el barranc sec de la Virgen, on fem un divertit descens amb múltiples ràpels en un terreny engorjat.

Des del petit poble de Lecina baixem fins a trobar el barranc Basender i ens hi fiquem. El barranc és sec, i es va engorjant. Cal desgrimpar alguns ressalts abans de començar a trobar els primers ràpels. N'hi ha 8, algun de molt bonic que s'enfonsa en boniques sales pràcticament tancades. Tornem a pujar i ens dirigim a les coves de Barfaluy, on hi ha pintures rupestres prehistòriques. Baixem un bon tram del camí aeri de les Escaleretas.

Fem una ruta corrent a ritme suau des d'Avià i fins al tossal de Sant Salvador, un excel·lent mirador cap al Baix Berguedà i amb una pujada progressiva i agradable. Tot pujant ens fixem en la bonica bassa del Molinot, amb l'aigua que entra per darrere la roca, i de tornada un altre detall també relacionat amb l'aigua: el camí passa per darrere de la cascada als Forats.