A l'oest del Caro l'altiplà de la Mola de Catí està farcida de coves i avencs, alguns de considerable magnitud i bellesa. Sortim des de la Mare de Déu del Mascar i pugem dalt la llarga carena, on només arribar trobem la Cova Petita del Rastre, curta però molt concrecionada. Tot seguit anem fins a la propera Cova del Rastre, més gran i espaiosa. Seguim per la carena fins a la gran Cova Cambra, i des d'aquí anem fins la menys coneguda Cova d'en Cantero, amb espectaculars formacions. Tornem amb cotxe fins al punt d'inici.

La panxa de la Moleta el Cepí té un forat de grans dimensions, un pont de roca natural espectacular visible des de quilòmetres enllà. Sortim des de la Cova dels Ferrins i pugem per un camí ben fresat fins al pont, on hi accedim mig grimpant. Tot seguit pugem dalt la Moleta, amb un pas molt aeri equipat amb una corda. Seguim fins un altre petit pont de roca gairebé a la punta del Morral Desplegat, i flanquegem la Mola Aixada fins baixar cap a la Cova Roja. Tanquem el cercle per l'est, guaitant el Pont des de l'altre vessant.

Fem una divertida volta al sector més meridional dels Ports que ens porta fins a la punta d'un esperó aeri amb excel·lents vistes. Des de la Tenalla pugem fins al mirador de la Punta de l'Àguila, i pel vessant solei assolim el Portell de l'Infern, on canviem de vessant. Per sota de parets espadades arribem a la gran cova de l'Aire, i per un breu tram d'esmolada cresta fins a la bonica punta. Baixem al barranc, passem pel Salt del Robert i pugem fugaçment fins a Fredes.

Enfilem el cim del Moixeró per un camí poc habitual, la Canal Llarga, una ruta que havia estat utilitzada antany pels habitants de la zona i que actualment només la transiten els isards. Sortim de Gréixer i anem a buscar la canal sota les dretes parets del Puig Cubell. Un cop a la carena seguim cap a l'est trepitjant les primeres neus de la temporada fins al cim. Tanquem el cercle tot baixant per la Canal de la Serp.

Des del mateix poble de La Nou de Berguedà es veuen fàcilment mirant cap a nord-est unes curioses agulles que s'aixequen airoses entre el boscam. El seu nom és ben adient a la forma punxeguda i vertical. Una curta caminada ens porta fins a la base, tot i que la idea inicial de pujar-hi queda ajornada per la verticalitat que aconsella l'ús de corda. En tot cas només la curta volta ben bé val la pena per gaudir d'una matinal amb bonic panorama entremig d'agulles, crestes i esperons calcaris.

Situada al nord-est de la Vall de Lord, la serra dels Bastets està formada per un conjunt caòtic d'elevacions de conglomerat i fondalades emboscades. L'accés a la zona és difícil per una orografia complicada i feréstega. Pugem pel vessant nord des d'Aiguaviva fins al coll del Grauet, on prenem la carena cap al cim, des d'on tenim vistes locals cap al frontal de Busa, el Port del Comte, Sant Llorenç de Morunys, el pantà de la Llosa del Cavall, el Pedraforca i Ensija. Tornem pel Coll Llempa després de pujar per una canal de fort pendent i localitzar un camí ben poc evident.

Al peu del pantà de Sau, on la punta del campanar de Sant Romà emergeix de les aigües, comencem una interessant i variada ruta que comença enfilant la cinglera. Guadirem de l'espectacular esperó del Morro de l'Abella, amb vistes impressionants sobre l'embassament. Seguirem cap al curiós Barret de la Perereda i les baumes de les Piques, que havien estat habitades. Passem sota l'espectacular salt i bauma de Moli-bernat abans d'enfilar a Tavertet, i seguir el cingle fins al Puig de la Força abans de baixar de nou al punt d'inici.

La desena edició d'un dels duatlons més antics de la Catalunya central va coronar guanyador l'atleta local Cristofer Bosque, el qual va fer valer la seva experiència sobre la bicicleta per imposar-se sobre els seus rivals, tot i el temps que havia perdut en el primer tram corrent. 210 atletes van participar en la prova que pujava corrent fins al Turó de la Senyera, i llavors marxava amb bicicleta cap al sector de la riera de Merlès per corriols estrets i divertits.

Equidistant entre La Nou i Vilada i enmig de l'espessa Canal Closa trobem un petit grup d'avencs que s'endinsenn en les profunditats d'una roca conglomerada i fracturada. Són difícils de trobar per l'absència de camí i la vegetació selvàtica, però un cop localitzats l'accés no és difícil, especialment a la cova més gran, on tot i el fort pendent unes cordes fixes ajuden a baixar cap al fons i progressar per un terreny estret però alt, amb petites concrecions calcàries.

Sortim des de la petita població de Canejan, a l'inici de la Val de Toran, i enfilem fort per prats inclinats envoltats de bordes tradicionals. Un cop dalt l'ampli llom carener i fronterer seguim cap a l'est fins assolir el cim d'Era Pica. Més enllà el cordal esdevé cresta direcció a Crabèra. Tornem per camí poc definit més al sud, gaudint de la tranquil·litat i del paisatge des de les alçades.