A cavall entre les valls d'Aísa i Hecho, el massís de Bernera és poc freqüentat tot i la bellesa de l'entorn. Pujarem el cim principal que dóna nom al massís, però que no és el més alt. Sortim des del refugi de Lizara i creuem l'estret Achar de Catiellas. Encarats a llevant enfilem una llarguíssima i ampla canal, barreja de tartera, neu i gel. Un cop al coll coronem un pic secundari al nord, per contemplar l'espectacular vista. Tot seguit accedim al cim principal, contemplem l'ampli paisatge i baixem per l'est, voltejant el massís i tancant el cercle per la collada del Bozo.

Amb menys neu del que prevéiem sortim del refugi de Linza i prenem el camí de França cap a l'est fins un marcat coll on ja veiem la carena que ens portarà al cim. Amb trams pelats, d'altres amb neu i també passos sobre gel enfilem fort per la bonica aresta fins al cim fronterer, on gaudim d'immenses vistes sobre els pics nevats del sector més occidental dels Pirineus. Tornem pel mateix camí, amb alguna petita variant per fer-lo paisatgísticament encara més interessant.

Des de Riglos marxem d'esquena als Mallos per un camí planer que ens porta al peu del massís d'Os Fils. Seguint els indicadors pugem pel vessant nord fins a trobar l'inici del tram equipat. Mitjançant clavijas i el cable de vida enfilem un primer mur vertical, tot seguit una canal més encaixonada i després un parell més de parets separades per sengles graonades. Un cop dalt, contemplem els magnífics Mallos així com la plana de la Foia d'Osca i el Moncayo des del Mirador de los Buitres. Tornem pel camí equipat de la Peña Don Justo.

Una volta a les impressionants moles vermelloses de sediments conglomerats ens permet contemplar la seva verticalitat i les formes curioses. Des del poble de Riglos avancem cap a la base del mallo Pisón, i el voltem fins a buscar l'ample canal que puja entre aquell i el mallo Firé. Pugem fort per un caminet fins a situar-nos per sobre dels mallos, observant-los per darrera amb els últims rajos de sol sobre el riu Gállego. Prop del refugi Roseta comencem a baixar i tanquem el cercle voltejant el vessant nord i est.

És la cavitat coneguda amb més recorregut del Berguedà (més d'1 km.), i una de les més importants formada per guixos. Es troba al terme de Borredà, prop de l'ermita de Sant Sadurní de Rotgers. Fem el recorregut més clàssic, entrant per la boca R2 i sortint per la R3, un itinerari subterrani de més de 600 metres. Després de desgrimpar per una zona de blocs superem un laminador molt estret i humit, i encadenem diversos passos estrets. Més endavant la cova té unes dimensions més còmodes, amb galeries i sales destacades, com la Sala Blanca, tota ella de guix. Les formacions són escasses, però passem al costat d'una colada molt estètica.

Entre Sant Llorenç de Morunys i el Santuari de Lord s'aixeca un crestall d'est a oest que conecta el pantà de la Llosa del Cavall i els Bastets amb la capçalera de la vall, al Tossal del Codó. Enmig hi trobem una petita aresta amb un cim punxegut, coronat per una senyera. Al vessant sud hi ha diverses vies d'escalada, i una de molt fàcil però estètica que recorre l'aresta oest. Escalem aquesta via tan fàcil, amb un únic tram de IV i contemplem l'excel·lent vista des del menut cim.

Prop de Coll de Jou hi ha una cavitat que antigament havia estat utilitzada com a amagatall pels contrabandistes que venien d'Andorra. Té dos accessos, un de vertical, des de dalt de la cinglera, i un també força dret, però més accessible, des d'un costat de la paret. Baixem per aquest segon: fem una petita grimpada per accedir a la boca, descendim un pou d'uns 7 o 8 metres i tot seguit ens entaforem per una galeria estreta abans d'arribar a la sala final, on encara hi ha restes dels antics estadants.

Al límit est de la serra de Picancel, gairebé sobre el pantà de la Baells, s'aixeca un turó que, malgrat la seva modesta alçada, és un punt de conexió visual cap a totes bandes, i precisament per això antigament s'hi bastí un castell. Des del magnífic pont gòtic de Pedret anem a buscar un vell camí, pràcticament desaparegut, que remunta la carena que ens portarà fins el petit cim, on queden unes restes testimonails de l'antic edifici. Tornem per la pista de la Mesquita, tot fixant-nos en el magnífic piló de terme, conegut com la Terma Alta.

Entre la vall de Meranges i la vall de la Llosa, la serra de Comaermada traça una llarga línia de sud a nord, amb relleus suaus però considerable alçada. Sortim des de Talltendre i enfilem per pistes i camins difusos cap al nord, sempre pel llom d'una desdibuixada carena. La pujada és llarga i progressiva, amb trams monòtons, però una gran panoràmica sobre la Cerdanya i els seus cims. Passem els Orris i el Tossal de l'Amorriador, on ja veiem l'ampli cim, i ens hi encarem per pales amples i suaus, castigades pel vent.

A cavall entre la Ribagorça i el Pallars Jussà, la subcomarca de la Terreta té racons ben interessants per descobrir. Sortim des del vessant pallarès, prop de Serradell i remuntem fort fins al canvi d'aigües. Tot contemplant la magnífica serra de Sant Gervàs baixem fent zig-zag cap al petit poble d'Espluga de Serra, i ja de pla ens arribem fins prop del Castellet. Sobre nostre les magnífiques Roques del Castellet, punxegudes, desagastades i vermelloses. Tornem a pujar fort cap a la carena i coronem el cim principal, amb amplíssimes panoràmiques sobre els cims pirinencs. Tornem a baixar per la mateixa vall, fixant-nos al final amb les curioses roques del Seix i les Picorres.