Cova de Rotgers

• 

  Entrada de la cova (R2)

• 

  Gatera d'entrada, molt estreta i humida

• 

  Gatera ascendent

• 

  Galeria sobre el riuet

• 

  Sala Blanca

• 

  La Colada

• 

  Entrant a la galeria superior

• 

  Tram final, amb sortida ascendent

És la cavitat coneguda amb més recorregut del Berguedà (més d'1 km.), i una de les més importants formada per guixos. Es troba al terme de Borredà, prop de l'ermita de Sant Sadurní de Rotgers. Fem el recorregut més clàssic, entrant per la boca R2 i sortint per la R3, un itinerari subterrani de més de 600 metres. Després de desgrimpar per una zona de blocs superem un laminador molt estret i humit, i encadenem diversos passos estrets. Més endavant la cova té unes dimensions més còmodes, amb galeries i sales destacades, com la Sala Blanca, tota ella de guix. Les formacions són escasses, però passem al costat d'una colada molt estètica.

Fitxa

• Tipus de sortida: Espeleologia i barrancs
• Lloc de sortida: Sant Sadurní de Rotgers , (prop) Borredà (Berguedà)
• Distància: 2,10 quilòmetres
• Desnivell positiu: -50 metres
• Temps: 3:25 hores
• Dificultat: F
• Sensació de dificultat: Força fàcil Trams estrets. Itinerari no sempre evident. Grimpades i passos incòmodes
• Cartografia: Catllaràs - Picancel Editorial Alpina (1:25.000)

Itinerari

Crònica

Una proposta incitadora de l'amic Capis ens treu del sofà el dia de Sant Esteve a la tarda i ens porta passat Borredà, on hi ha una de les cavitats més interessants de la comarca. Es tracta del sistema de Rotgers, una gran cavitat que discorre entre terreny de guix, un tipus de roca ben poc habitual en el món espeleològic. La cova segueix el curs d'un riuet subterrani d'est a oest, amb un recorregut complex on haurem de creuar gateres estretes, còmodes sales i llargues galeries. És una cavitat que gairebé no té decoració en forma de concrecions, però el blanc del guix l'hi dóna un estil molt particular.

Tot i sortir a mitja tarda, en entrar al món subterrani t'oblides de la claror del dia, i no cal patir per l'hora de sortida, ja que el retorn és fàcil. Així doncs amb el Capis, la Susanna, i la Sílvia ens apropem cap a l'entrada de la cavitat. Prenem la carretera de Borredà a Sant Jaume de Frontanyà i poc abans del quilòmetre 3 prenem una pista asfaltada a l'esquerra que puja fort, amb marcats revolts, en direcció a Sant Sadurní de Rotgers, una de les ermites romàniques més boniques del Berguedà (està indicat). Avancem aproximadament 2 quilòmetres fins un planell on hi acostuma a pasturar bestiar, prop de l'antiga casa ara enrunada del Putjot. Aparquem i agafem els estris.

La cova té 3 entrades conegudes, però tot i formar part del mateix sistema la primera no connecta amb les altres dues. El riuet sí que transita per tot el recorregut, però no és practicable per a les persones. A pocs metres d'on aparquem, direcció nord, es pot veure en una marcada depressió l'entrada R1. Ens hi apropem per conèixer-la però no hi entrarem, ja que la nostra intenció és recórrer la part del sistema transitable, començant per la R2 i sortint a la R3.

Tot i tenir passos considerablement estrets i un parell de pous petits, no cal equipament de progressió vertical per recórrer la cova. Actualment el pou de descens de la Sala Blanca té una corda fixa per facilitar el descens de 3 o 4 metres. Gairebé a la sortida, a l'estreta galeria de les Arrels també hi ha una corda que ajuda notablement a superar una gatera ascendent força estreta. També hi ha uns antics esglaons de ferro, tipus via ferrada.

En primer lloc però cal arribar a la boca d'entrada. Des de l'aparcament a la cruïlla del Putjot avancem uns metres més per la pista, en lleugera baixada. Quan trobem un pas canadenc deixem la pista i baixem per un indici de sender paral·lel al filat del bestiar. El senderol va baixant per una rasa fins que trobem la boca al fons d'una dolina. Baixem cap a la boca i entrem amb una senzilla desgrimpada. Un cop a dins la temperatura és agradable, i la humitat alta. Baixem uns metres més entremig de blocs fins a trobar un pas molt estret que ens obliga a posar la panxa a terra.

Un petit riuet acostuma a recórrer sempre la base de la gatera, i per tant ens haurem de mullar. Creuem el pas, notablement estret i ple de fang. El pas és fàcil, i avancem reptant. Ara bé, no és recomanable per a persones que pateixin claustrofòbia. Al cap d'uns 3 metres s'acaba la gatera i augmenten les dimensions, fins i tot ens podem aixecar. Però les comoditats duren poc, i de seguida cal tornar-se a entaforar en un pas molt estret, aquest situat a certa alçada, així que cal accedir-hi mig grimpant. El Capis, amb més experiència en el món subterrani, anirà sempre primer i després ho fem la resta.

Anem encadenant diversos trams de galeries i petites saletes. L'avenç és fàcil, tot i que no còmode, ja que sempre cal esquivar blocs, grimpar, desgrimpar, ajupir-se o contorsionar-se per superar alguns passos. Passem diversos trams estrets, però no angoixants, i uns metres més endavant la dimensió de les galeries ja es fa més agradable i podem avançar amb més facilitat. Trobem el riuet que corre paral·lel al nostre itinerari subterrani. Majoritàriament ens mourem per una galeria que va per sobre del riuet, tot i que en algun tram hi coincidirem. Hi ha trams en què es pot seguir la variant del riuet i confluir al mateix punt.

Probablement la característica més destacada de la cova és el fet d'estar excavada sobre guixos. Això l'hi dóna un color diferent al que acostumem a veure sota terra. Especialment amb la llum dels flaixos el blanc llueix encara més, i en alguns punts de la cova és molt notori. Passem també la sala de les Margues i la galeria del mateix nom, on el tipus de roca canvia. En algun punt ens fixem en estols de petites cristal·litzacions als laterals i al sostre de la cova. Passem per sobre del riuet i més endavant el tornem a perdre. El tornarem a trobar just abans d'entrar a la Sala Blanca, potser la zona més ampla i oberta de tota la cavitat. Es tracta d'una sala de guixos, inclinada i amb diversos blocs despresos. Totes les parets són blanquinoses, formant una notable cúpula irregular.

Tot i no semblar tenir sortida, al punt més alt de la Sala Blanca trobem la boca d'un pou que ens permetrà continuar el recorregut. Actualment hi ha una corda fixa nuada que facilita l'incòmode descens per un pas estret i vertical d'uns 5 metres. Cal parar atenció en el descens ja que l'estretor inicial i la manca de preses visibles per als peus en dificulten el pas. Superat aquest tram seguim endavant per una galeria més còmoda que ens acosta al punt més bonic de la cavitat: la Colada. Es tracta d'una bonica colada concrecionada d'un color rogenc intens que té la forma d'una dentadura.

Trobem el riu, i podem optar per seguir per la mullena de baix o l'estretor de dalt. Ens enfilem cap un pas superior amb una petita però incòmoda grimpada. De nou un pas estret ascendent d'accés complicat, ja que es troba alçat, ens condueix a una saleta més còmoda. Seguim per galeries de dimensions generoses fins a trobar-nos una saleta amb un forat al seu extrem superior del qual penja una corda nuada. Ens hi haurem d'enfilar, amb l'ajut també d'uns vells esglaons ben rovellats. El pas és molt estret, i cal entaforar-se amb les mans amunt per tibar fort de la corda, i utiltizar la resta del cos per reptar amunt.

Superat el petit pou ascendent, arribem a la sala de les Arrels, una petita cúpula terrosa de la qual pengen arrels, senyal inequívoca que estem prop de la superfície. Però el senyal més evident és l'aire fred que ja entra a la cavitat. Un petit tram de galeria més i arribem a la boca R3, sortida natural de la cova. Per sota encara segueix uns metres més, però sense continuïtat.

Ja de fosc tornem entre les bardisses, sortint cap a la dreta fins a trobar una vella pista que seguim amunt fins prop de la boca R2, i uns metres més per camí ja conegut fins l'aparcament on havíem començat. Ha estat una experiència molt agradable compartida amb bons companys i aficionats a l'espeleologia. Feia temps que em feia il·lusió recórrer aquest sistema subterrani, però la falta de coneixement i l'itinerari un xic perdedor m'havien frenat. Avui ben guiats i acompanyats hem gaudint una bona estona dels paisatges subterranis en una de les cavitats més destacades de la comarca.

Imatges