Caminem per sobre l'Hospitalet de Roca-sança i busquem un antic camí que remunta les costes de la Miquela. El camí és poc definit, i en alguns trams cal endevinar-lo. Passem l'estret de la Miquela i pugem encara més fort fins a trobar un curiós pont de roca, un notable forat enmig d'una petita cinglera. Seguim amunt per una coma ampla i molt pendent, caminant sobre la neu caiguda el dia abans. Un cop a la carena del Moixeró la seguim cap a ponent fins a Coll de Jou, on emprenem la baixada per sota de la immensa Roca-sança.

Ens enfilem de nou dalt dels cingles de Vallcebre per trobar unes grans esquerdes paral·leles al precipici que formen uns curiosos passadissos. Algunes d'aquestes esquerdes tenen gran profunditat, i fins i tot tenen trams subterranis. Ens movem per dins les esquerdes i busquem la zona més profunda per fer una breu exploració per les galeries entre els blocs despresos.

Aquesta cavitat més que una cova és un torrent subterrani amb dues boques, un gran tub natural. Es troba situada prop del Pont de Roma, a la riera de Merlès, i té un recorregut d'uns 50 metres. Com a curiositat té la boca d'entrada situada a la comarca del Berguedà i la de sortida a Osona. Està format per roques conglomerades, i normalment hi passa un fil d'aigua. No hi ha concrecions destacades, i el trajecte és pràcticament horitzontal, amb una petita desgrimpada per accedir a l'interior.

Des de l'encimbellat i estètic poblet de Castellfollit de la Roca marxem de pla fins a trobar la serra de Mont-ros, i la remuntarem per un petit viarany que recorre la carena tot creuant un alzinar. Dalt del cim queden les restes de l'església i els vestigis d'un antic castell. Baixem per l'altre banda fins a la riera de Santaló, on canviem de direcció i continuem baixant cap a la Mare de Déu de la Devesa. Seguim avall i trobem les baumes de Caxurma, un conjunt d'esquerdes entre grans blocs, que formen curiosos pasatges subterranis.

A sobre mateix de Berga i prop de la bonica ermita de Sant Pere de Madrona neix un crestall que finalitza just a l'aparcament del santuari de Queralt. Recentment s'ha popularitzat aquest itinerari, sobretot arran del desbrossament i neteja que permet recorre'l amb comoditat. Una forma diferent, estètica i un xic més aventurera d'accedir a aquest gran mirador de Catalunya. La ruta és fàcil, tot i que cal grimpar per terreny aeri i superar un parell de desgrimpades breus però delicades (III).

Tornem a recórrer un dels itineraris més salvatges i estèticament potents al vessant sud del Moixeró, enfilant el seu punt culminant a través d'un laberint d'agulles, parets i canals de gran bellesa. Sortim des de l'Hospitalet de Roca-sança i fem una breu parada a la curiosa Foradada abans de continuar fins a la base de les grans parets calcàries. Encadenem diverses canals fent alguna grimpada un pèl més complicada per la presència de neu i gel. Sortim de l'itinerari laberíntic per les antigues mines de la Mena, i acabem de remuntar fins al cim. Fem parada al Niu d'Àliga i iniciem el descens per coll de Jou i Roca-sança.

Al nord de la Móra Comdal unes petites muntanyes de conglomerat recorden el massís Montserratí per les seves formes arrodonides. Sortim des del mirador de Serra-seca, prop de Cambrils i pugem suau fins el Pla de les Guàrdies. Comencem a baixar i entaforar-nos en un entramat de torrents i barranqueres. Creuem el Torrent Mal i anem obrint vistes cap a les Encantades, les formes més peculiars i curioses de l'entorn. Baixem cap al fons de la vall observant les punxegudes agulles i esperons. Passat el petit nucli del Sàlzer pugem per pista fins al punt d'origen.

Diverses rutes curtes al parc natural de les Bardenas Reales ens permeten admirar les curioses formes d'aquest espai semidesèrtic situat al sud de Navarra. Els intensos colors rogencs de la terra argilosa i l'erosió produïda per l'aigua i el vent ofereixen un paisatge singular, amb racons de gran bellesa. En absència de camins indicats, ens aventurem per un terreny inhòspit i divertit; improvitzem i descobrim racons molt bonics ben diferents del que coneixem. Tota una meravella geològica.

A cavall entre les valls d'Aísa i Hecho, el massís de Bernera és poc freqüentat tot i la bellesa de l'entorn. Pujarem el cim principal que dóna nom al massís, però que no és el més alt. Sortim des del refugi de Lizara i creuem l'estret Achar de Catiellas. Encarats a llevant enfilem una llarguíssima i ampla canal, barreja de tartera, neu i gel. Un cop al coll coronem un pic secundari al nord, per contemplar l'espectacular vista. Tot seguit accedim al cim principal, contemplem l'ampli paisatge i baixem per l'est, voltejant el massís i tancant el cercle per la collada del Bozo.

Amb menys neu del que prevéiem sortim del refugi de Linza i prenem el camí de França cap a l'est fins un marcat coll on ja veiem la carena que ens portarà al cim. Amb trams pelats, d'altres amb neu i també passos sobre gel enfilem fort per la bonica aresta fins al cim fronterer, on gaudim d'immenses vistes sobre els pics nevats del sector més occidental dels Pirineus. Tornem pel mateix camí, amb alguna petita variant per fer-lo paisatgísticament encara més interessant.