Ens tornem a endinsar a les profunditats de les costes del Garraf per explorar un conegut avenc de 31 metres de profunditat. Des de l'aparcament del Pla d'en Querol surt un caminet que en 10 minuts planejant ens condueix a la boca de dimensions còmodes. Instal·lem la via i baixem un primer pou d'uns 6 metres que arriba fins a una cambra amb fort pendent, a la part baixa de la qual s'inicia el segon i més llarg dels pous. Iniciem el segon ràpel i entrem a la sala més gran i espectacular, amb una vertical d'uns 20 metres. Les parets d'aquesta gran sala cònica estan molt decorades amb formacions litogèniques. El fons és pla i permet una observació fàcil i agradable dels múltiples espeleotemes.

Ens desplacem prop del mar, a les costes del Garraf, per visitar una de les cavitats verticals més conegudes i alhora boniques d'aquest important sector càrstic. Amb una aproximació molt curta de 10 minuts arribem a la boca i instal·lem la via. El primer pou té uns 20 metres, i descendim cap a una sala immensa i molt concrecionada. Al fons de la gran sala una gatera permet continuar per un conducte semivertical amb alguns passos força estrets, com el conegut Tap de Xampany. Després de contorsionar-nos pels passos estrets equipats amb cordes fixes arribem a una sala final, bellament decorada, a -39 metres. Tornem a remuntar la gatera i un cop a la sala gran remuntem per la corda fins a la sortida.

Acompanyats per un bon coneixedor del territori, pedalarem per la zona nord-occidental del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, en un triangle delimitat per les poblacions de Rocafort, Mura i el Pont de Vilomara. Sortim de Rocafort i després d'una breu pujada baixem cap al torrent del Flequer, i resseguim la riba fins les curioses tines del Ricardo. Ens enfilem tot seguit de forma progressiva cap a la serra de Puig Gili, i ens acostem a visitar les Balmes Roges, que havien estat habitades antany. Fem diversos puja-baixes pel solei de la serra de Casassaies, i remuntem una forta pujada fins al coll de la Creueta. Des del punt més alt anem baixant vorejant el Castellot i en fort descens cap a l'espectacular Puig de la Balma, una masia troglodítica habitada per la mateixa família des de fa més de 1.000 anys. Prenem un divertit camí estretíssim de 2 km. que ens acosta de nou a Rocafort.

Tracem una llarga i bonica ruta en bicicleta per l'altiplà de Collsacabra que ens portarà a recórrer alguns dels miradors més interessants sobre les grans cingleres. Sortim des de Rupit, un poble de postal, i pugem fort per pistes i camins fins a l'extraodinari mirador natural de Rocallarga, un gran bloc de roca suspès al buit que ofereix una gran perspectiva sobre els cingles. Baixem cap a l'Avenc i el camí trial·ler de Rajols fins a trobar la pista que ens porta al llavi del cingle per sobre del Salt de Sallent. Seguim pedalant cap a l'est sempre a tocar del precipici, resseguint els cingles de Pujolràs, de la Casadevall i del Far. Fem una breu pausa a la punta del Far, i seguim cap a l'interior fins al coll de Condreu, les Roques Encantades i en santuari de la Salut. Anem tornant pel pla dels Alemanys i el coll de Pruit, on prenem el GR i baixem per un camí estret i divertit que ens porta primer a Pruit i tot seguit a Rupit.

Des de la capital berguedana planegem cap a ponent fins a Avià, i seguim per bones pistes cap al peu de la riera de Clarà, on canviem de direcció i ens apropem a Bernades i les Vinyes de Vilamarí. Al peu d'aquesta casa de colònies prenem un corriol fàcil i molt divertit que contorneja el Pla de la Serra i la baga de Convinçà. Tornem a la pista fins als peus del Serrat dels Tres Hereus, i de nou un caminet fa les delícies un tram breu. Voltem el serrat fins a Canudes, i emprenem la tornada tot passant pel Molí de Bellús, on el notable cabal de la riera de Graugés ens obsequia amb un bonic salt d'aigua. Des del fons de la rasa pugem suaument cap a Bellús i Graugés. Tornem cap a Berga faldejant la serra de Noet i pujant pel Pla de l'Alemany.

Ens enfilem amb els esquís fins al cim d'una de les muntanyes més altes de la Cerdanya tot i que els seus vessants són suaus i arrodonits. Prenem la pista de Meranges a Malniu fins a la tanca, on comencem a caminar. Més endavant seguim la drecera que retalla la pista, i poc abans del refugi calcem els esquís. Voregem l'estany Sec i seguim uns minuts el GR fins a trobar una canal ampla que puja direcció nord. Tot seguit enfilem l'ample, llarg i suau serrat de les Perdius Blanques, que ens porta fins a les Molleres. Creuem una zona pràcticament plana i encarem l'última pala que dibuixa una gran piràmide de base molt ampla. Amb un pendent una mica més fort arribem amb esquís fins al cim, on contemplem els cims de la Cerdanya, d'Andorra, el Capcir, el Cadí i fins i tot el Canigó. Descens suau i agradable pels amples vessants de pendent suau sobre neu primavera, una mica pesada a causa de la calor.

Visitem aquest característic avenc explorat per primera vegada fa més de 100 anys per Faura i Sans, i batejat amb el nom del pare de l'espeleologia catalana. Creuem la urbanització de l'Ordal i baixem pel torrent del Lledoner fins a trobar un caminet que ressegueix el barranc de l'Arcada. En 10 minuts arribem a l'entrada de l'avenc. Preparem la instal·lació i entrem per una boca estreta que s'eixampla al cap d'uns metres. Descendim pràcticament en vertical mitjançant diversos fraccionaments fins al nivell -40, on hi ha un petit replà i l'avenc es bifurca. Seguim baixant el pou principal amb una línia recta i vertical fins al fons, a -102 m. Comencem a remuntar el pou vertical amb esforç, i a la bifurcació tornem a instal·lar la baixada per la via Ramonage. El segon pou baixa fins als -75 m, i al fons hi trobem boniques formacions litogèniques. Tornem a pujar i arribem a dalt ben esgotats després d'un ascens vertical força dur.

Iniciem una ruta de dos dies sobre les neus del sector sud-est d'Andorra en què assolirem dos cims, un cada dia, i farem nit al refugi de l'Illa. Sortim des de l'estació d'esquí del Grau Roig i seguim un camí balisat que puja suau per dins del bosc seguint un torrent fins l'Estany Primer. Creuem el llarguíssim circ dels Pessons amb pendent suau, i ens situem sota l'espectacular canal dels Isards. Remuntem el tram superior amb els grampons (40º). Arribem a la collada i per terreny suau assolim el cim de Pessons. Descens per pales amples fins a l'estany i el refugi de l'Illa. L'endemà sortim amb els primers rajos de sol, pugem un collet i descendim fins el gran pla de Vallcivera. Tornem a enfilar uns metres fins als estanys i el refugi de Montmalús, on fem una pausa. Creuem el circ de Montmalús i per un pendent incremental arribem a la collada i seguidament al cim. Descens còmode pel vessant nord i les pistes d'esquí.

El Berguedà ha estat tradicionalment una comarca amb una notable activitat industrial, i podem trobar-hi importants infraestructures repartides pel territori, algunes encara en actiu i d'altres abandonades. Avui caminarem una estona al peu del Canal Industrial i creuarem dos dels aqüeductes més importants a la zona de Cercs, que sobrevolen els torrents de les Garrigues i de Peguera. Després ens desplacem cap a Guardiola i ens enfilarem cap a les costes de les Cinglades per buscar un túnel de l'antic telefèric que portava el carbó de les mines de Vallcebre fins a l'estació del tren del Collet. Una antiga infraestructura caiguda en l'abandó tot i la seva importància que haurem de buscar amagada entre esbarzers i arços.

Sortim de Berga cap al sud i passat el Mas d'en Bosc tenim l'opció ràpida de baixar per la pista, o la més entretinguda pel camí prop del Canal Industrial. Baixem sempre fins a Cal Rosal, on prenem la pista que remunta la vall de la Portella però la deixem aviat per enfilar per forts pujadors fins a la masia de Montsent. Bones vistes cap a Berga, Queralt, Figuerassa i Rasos de Peguera. Comencem a baixar, primer per pista, i després per un corriol molt divertit. De nou a Cal Rosal pugem cap a Obiols i seguim planejant cap a Graugés i de nou a Berga. Una ruta fàcil amb dos trams on podem optar per la pista o per camins més tècnics i entretinguts.