Sortim del bonic poblet de Bena, a l'Alta Cerdanya, i anem pujant per un vessant suau i obert a l'extrem occidental del massís del Carlit. Aviat passem pel refugi lliure del Solà del Cavaller, on ens encarem cap al nord-oest i seguim pujant per un camí còmode fins als altiplans de l'Orri del Corbill. Ens aturem a contemplar la bonica cabana, molt antiga, de forma circular i construïda amb lloses de pedra, fins i tot la teulada. Des d'aquí tenim una bonica perspectiva del tram superior de la Cerdanya i el massís del Puigmal ben nevat a l'altra banda de la vall. Creuem els plans i baixem sense camí pel vessant occidental, seguint més o menys el curs d'un rierol, i tanquem aquesta curta passajada a les pastures de la part baixa, prop del poble.
Fitxa
- Tipus de sortida: Caminada
- Lloc de sortida: Bena Enveig (Alta Cerdanya)
- Distància: 7,50 quilòmetres
- Desnivell positiu: 550 metres
- Temps: 3:00 hores
- Dificultat: F
- Sensació de dificultat: Fàcil
- Cartografia: Cerdanya Editorial Alpina (1:50.000)
Itinerari
Punt de pas | Temps parcial (h.) | Temps acumulat (h.) | Distància (km.) |
---|---|---|---|
Bena | 00:00 | 00:00 | 0,0 |
Refugi del Solà del Cavaller | 00:35 | 00:35 | 1,7 |
Orri del Corbill | 01:00 | 01:35 | 3,9 |
Bena | 01:25 | 03:00 | 7,5 |
Crònica
La ruta d'avui gairebé no arriba ni a la categoria d'excursió, sinó que més aviat és una passejada matinal que fem en una zona on no havíem estat. Ens acostem al poblet de Bena, un petit nucli rural situat uns quilòmetres per sobre del poble d'Enveig, a la Cerdanya. Arribem amb cotxe fins un aparcament situat uns 500 metres abans del poble, on hi ha un indicador de camins i l'inici de diverses excursions. El poble està situat a l'extrem sud-oest del massís del Carlit, lluny del seu cim principal. Estem sobre mateix de la vall del Querol, que marxa cap a Porta i entra a l'Arieja i més enllà a Andorra. Per sobre tenim una extensíssima serra molt planera que s'allarga durant quilòmetres cap a llevant, passant pels pics de Collroig i fins al Carlit. Aquesta zona occidental és molt arrodonida i sovint poc visitada ja que el relleu és més aviat monòton. És una zona freqüentada per caçadors, i també és una bona alternativa per fer excursions hivernals, a peu si es pot o bé amb raquetes de neu.
Sortim de l'aparcament amb la Sílvia i el Fum i pugem cap al nord per un camí ben fresat que va evitant els revolts d'una vella pista. Al cap de poc més de mitja hora arribem al refugi lliure del Solà del Cavaller, una cabana moderna de fusta habilitada com a refugi. El camí gira aquí lleugerament cap a l'esquerra (nord-oest), i el pendent s'incrementa. Anem pujant una bona estona per un vessant molt obert i amb poca vegetació. A mesura que pugem guanyem bones perspectives sobre l'ampla vall del Segre que configura la Cerdanya. Arribem després d'una hora i mitja a l'Orri del Corbill, un altiplà al límit del qual hi ha una curiosa cabana de pedra.
La cabana de l'Orri del Corbill és una construcció de pedra molt antiga, que té forma circular, i que sorprèn sobretot per la seva teulada, feta de grans lloses de pedra ben planes. Està ben conservada, i habilitada com a refugi lliure. Té fins i tot una petita llar de foc. Està situada en un mirador natural que ens permet contemplar la plana cerdanya, i tot el massís del Puigmal, aquests dies ben bonic amb una innivació recent de principis d'hivern. Avui hem anat pujant gairebé en sec, amb neu només en algunes raconades, però també seria un itinerari addient per fer-lo amb raquetes o fins i tot esquís si hi ha prou neu. La ruta es podria allargar moltíssim si seguíssim pujant pels vessants oberts, ja fos cap al pic del Punxó (ponent), o cap als pics de Collroig (llevant), però avui havíem previst només una curta passejada, i comencem a encarar la tornada.
Per no repetir camí, creuem els plans direcció oest, per sota del petit cim del Pic Pedrós. Anem a buscar una coma que comença a baixar cap a l'oest al límit dels plans. Baixem sense camí, però el terreny és obert i franc. Un tros més avall entrem en un bosc esclarissat que permet anar baixant còmodament seguint el curs d'un torrent. El pendent s'accentua i busquem el millor pas, sempre sense camí, per anar baixant cap a la vall del riu de Bena. No acabem de baixar fins al petit riuet, sinó que creuem els plans de la part baixa, uns antics camps erms, ara transformats en pastures. Acabem baixant suaument entremig dels camps i arribem al punt d'inici tancant una còmoda passejada de matí hivernal. Una excursió curta i sense pretensions que ens permet conèixer una primitiva construcció de muntanya, i gaudir de bones vistes de la Cerdanya i els cims circumdants.
Afegeix un nou comentari