La més meridional de les illes Eòlies està presidida per Vulcano della Fossa, un gran cràter que dóna nom i caràcter a tota l'illa. Des del mateix port de Llevant avancem cap a l'interior fins a trobar un camí costerut i zig-zaguejant que es va enfilant pel pendent fort i constant del volcà. Un cop dalt del cràter contemplem el seu extens perímetre, de 2 quilòmetres, així com les fumaroles sulfuroses que n'emanen. Tot voltant el gran cràter gaudim de la magnífica vista del mar i les illes, amb l'Stromboli al fons fumejant, i després cap a Sicília, on l'Etna també es mostra actiu.
Fitxa
- Tipus de sortida: Caminada
- Lloc de sortida: Porto di Levante, Vulcano Illes Eòlies, Sicília (Itàlia)
- Distància: 6,40 quilòmetres
- Desnivell positiu: 380 metres
- Temps: 2:10 hores
- Dificultat: Fàcil
- Sensació de dificultat: Fàcil Passejada
- Cartografia:
Itinerari
Punt de pas | Temps parcial (h.) | Temps acumulat (h.) | Distància (km.) |
---|---|---|---|
Porto di Levante (Vulcano) | 00:00 | 0:00 | 0 |
Cràter Vulcano della Fossa | 00:45 | 00:45 | 2,2 |
Volta al cràter | 00:50 | 01:35 | 4,2 |
Inici | 00:35 | 02:10 | 6,4 |
Crònica
Tornem de la interessant visita a l'Stromboli amb el ferri que ens ha de tornar a Sicília. Però decidim fer una escala d'unes hores a l'illa de Vulcano per seguir gaudint del paisatge volcànic que caracteritza l'arxipèlag de les Eòlies. Vulcano és l'illa més propera a Sicília, on s'hi arriba en menys d'una hora de navegació. L'única forma d'accedir-hi és per mar. L'illa és també molt propera a la més gran i capital de les Eòlies, Lipari. Només les separen una franja marítima d'uns 750 metres coneguda com la Bocche di Vulcano. La població de l'illa està repartida en dos nuclis, Vulcano Porto, la zona més turística on arribem, just a sota del gran volcà, i Vulcano Piano en un altiplà interior.
L'illa de Vulcano va ser formada per diversos volcans, i se'n poden observar almenys quatre. Però entre tots n'hi ha un que destaca poderosament per la seva forma característica. No és el més alt de l'illa, però sí el que sintetitza millor el fenomen vulcanològic i el que té una estètica més atractiva. Es tracta del volcà de la Fossa (Vulcano della Fossa), un amplíssim con que s'aixeca gairebé 400 metres directament des de les aigües del mar Tirrè, i que forma un immens cràter amb un perímetre de més de dos quilòmetres.
El ferri arriba al port de Llevant, al voltant del qual s'articula el nucli principal, format per diversos carrers amb restaurants, hotels, botigues i tota mena de serveis turístics. L'illa és molt diferent d'Stromboli, on hi havia un ambient més relaxat. Aquí hi ha més moviment, cotxes i més turisme. Com que és hora de dinar, mengem en una de les terrasses vora el port, i tot seguit, amb l'estómac ple i amb una bona calorada ens disposem a enfilar-nos dalt del volcà, objectiu de la nostra escala.
Seguim el carrer principal que s'estira per sota mateix del gran con volcànic, visible des de tot arreu. Els vessants del volcà no són tan aspres ni interts com d'altres volcans amb erupcions més recents. La part més baixa del volcà de la Fossa és verda i groga, poblada de petits matolls, sobretot de ginesta, que sembla ben adaptada al mitjà, i que mostra una exuberant floració. Planegem pel carrer principal fins que uns metres més endavant trobem un indicador que ens assenyala l'inici del camí cap al Gran Cràter, com també se l'anomena aquí.
El camí puja fort fent dues grans diagonals en forma de zig-zag. Enfilem primer per un camí de pedretes volcàniques petites, negres com el carbó i que dificulten l'avenç a part d'aixecar moltíssima pols. Després del segon zig-zag deixem de sobte les pedretes volcàniques per entrar en un terreny marronós, més dur, similar a l'argila. Amb un últim esforç, augmentat per la forta calor de primera hora de la tarda, acabem de fer el camí de pujada fins al gran cràter, des d'on tenim una extraordinàrica panoràmica. Sota els nostres peus tenim el petit nucli de Vulcano Porto. Més enllà es dibuixa l'illa de Lipari, la més gran, i si mirem cap al nord la petita Panarea i la icònica Stromboli, amb el seu con perfecte sempre fumejant.
Un cop dalt del cràter el resseguirem en sentit horari. Arribem a una zona amb el terra de color groc i que fumeja constantment. Són fumaroles sulfuroses que emanen una forta pudor d'ous podrits. El volcà de la Fossa, tot i que fa tres segles que no expulsa lava, encara és actiu, i fumeja constantment. Expliquen que molt de tant en tant també fa alguna explosió. Passem la zona de les fumaroles i ens enfilem per un camí costerut que puja cap al sector nord, on hi ha la part més alta del cràter, el qual no és uniforme en tot el seu perímetre, sinó que s'aixeca fins als 386 metres del seu punt més alt en aquesta banda nord. Excel·lent perspectiva des d'aquest cantó cap a l'Stromboli.
Des del punt més alt comencem a baixar cap al sector oest, ara amb la mirada posada al mar i a a Sicília, que s'endevina a l'horitzó. Sobresurt de forma notable l'Etna, que tot i ser a centenars de quilòmetres destaca per sobre de tot. A més a més, aquests dies té una intensa activitat volcànica, i es pot observar una considerable fumarola que emana dels seus cràters superiors. Caminem pel llavi del cràter, que forma una potent cinglera al sector més occidental.
Acabem de recórrer tot el perímetre del volcà observant les diverses fumaroles que forma al sector nord, on també hi ha alguns sensors per observar l'activitat vulcanològica. Contemplem les diferents perspectives d'un paisatge marí farcit d'illes. Cap a l'interior el cràter s'enfonsa més de 150 metres formant un gran embut. Precisament la forma de rodona pràcticament perfecte del cràter, el seu caràcter actiu i fumejant i la seva forta estètica van fer que els grecs s'imaginessin que l'illa era la farga d'Hefest, déu del foc, preludi de Vulcà, l'equivalent en la mitologia romana.
Baixem ràpidament pel mateix camí, sense cap dificultat, gaudint d'una bonica passejada fins al cim d'aquest característic volcà. L'últim ferri de la tarda ens tornarà a portar a Milazzo, punt més proper a les illes Eòlies que hem visitat fugaçment en aquest petit viatge. Des de la costa siciliana, dalt del castell de Milazzo, encara contemplarem la posta rogenca de sol, amb les illes que es dibuixen a l'horitzó.
Afegeix un nou comentari