Peiralún (2.441 m.)

• 

  Arribem al Puerto Viejo de Sallent

• 

  Tenim davant la gran pala del Peiralún

• 

  Traçant llargues zetes

• 

  Tram superior en fort pendent, amb el Midi d'Ossau al fons

• 

  Descens amb l'Anayet a l'horitzó

• 

  Descens agradable sobre neu primavera

Ens reunim un bon grapat d'amics i aficionats a la muntanya per enfilar, i tot seguit esquiar, un cim fàcil i molt agradable a la capçalera de la vall de Tena. Sortim des de l'aparcament del Portalet de l'estació d'esquí de Formigal, i planegem per una pista fins un refugi de pastors. Comencem a traçar llargues zetes per l'amplíssima pala amb pendent creixent fins uns 35º prop del cim. El descens és molt agradable i sostingut sobre neu primavera. Excel·lents vistes cap a la zona de l'Anayet i el Midi d'Ossau.

Fitxa

• Tipus de sortida: Esquí de muntanya
• Lloc de sortida: Aparcament Portalet Estació d'esquí de Formigal
• Distància: 7,30 quilòmetres
• Desnivell positiu: 705 metres
• Temps: 3:45 hores
• Dificultat: F / S2 / ME (S3 al tram superior)
• Sensació de dificultat: Força fàcil Dret el tram superior. Ganivetes o millor grampons en cas de neu dura
• Cartografia: Valle de Tena Editorial Alpina (1:40.000)

Itinerari

Crònica

El dia es lleva més agradable que l'anterior, tot i que segueix una certa inestabilitat en forma de núvols transitants. Avui ens reunim una bona colleta, i després d'esmorzar a Sallent de Gállego pugem fins al punt de sortida, prop del pas fronterer del Portalet. En aquesta zona hem fet diverses muntanyes, totes elles molt esquiables, però sempre cap a l'oest del Portalet, seguint l'ampla coma al vessant francès. Avui sortim aproximadament un quilòmetre abans de la frontera, al vessant espanyol, des d'un petit aparcament a peu de carretera pocs metres abans de l'aparcament del Portalet de l'estació d'esquí de Formigal. Som la Pilar, l'Ari, l'Albert, el Ricard, el Ferran, la Sílvia i jo mateix.

La nit ha estat atemperada, i el sol del matí ja escalfa. Així doncs la neu ja és primavera de bon matí, i al cap de poc de sortir ja ens comencem a treure roba. Comencem a planejar per una vella pista d'unes instal·lacions mineres que hi havia per la zona, i l'anem seguint fins una esplanada on hi ha la bassa de Peiralún, ara totalment glaçada i coberta per la neu. Davant nostre ja tenim l'objectiun d'avui, un cim amb forma de piràmide ampla de base i amb una gran pala que haurem de remuntar.

Tot planejant passem el Puerto Viejo de Sallent, que marca la frontera entre els estats espanyol i francès, anomenat també Col de Peyrelue pels francesos. A partir d'aquí ja començarem a pujar. Al cap de pocs metres trobem la cabana Dous Bouès de Peyrelue, un refugi tancat que utilitzen els pastors a l'estiu. Darrere mateix del refugi anem seguint una bona traça que dibuixa llargues zetes per anar guanyant alçada.

Passat el refugi pugem uns metres per terreny obert i ample, i accedim a un plató situat just a sota de la gran pala que s'allargassa fins al mateix cim, incrementant progressivament el pendent. Respirem uns instants en aquest petit plató, i tot seguint tornem a pujar fort, sempre fent llaçades llargues i encarant-nos cap a l'aresta sud, un xic més suau que la part central de la pala.

El pendent s'incrementa progressivament, i la part superior és força dreta, potser 30 o 35 graus. Fem algunes voltes maria més forçades, tot i que la bona qualitat de la neu facilita les maniobres. La piràmide es va estrenyent, i fem les zetes cada cop més tancades i més curtes. Mentre girem cap a l'esquerra gaudim de les vistes del Midi d'Ossau, que tenim just al davant, i quan tombem cap a la dreta, observem més enllà la gran muralla de la serra de Partacúa amb la Peña Telera al fons. Contemplant el paisatge, però parant atenció als girs, ja que el terreny és molt dret, arribem amb els esquís posats fins al mateix cim del Peiralún (2.441 m.)

Ens rep al cim un temps rúfol. Un vent fred que porta boires no ens convida a passar gaire estona al cim, que és estret i amb una aresta de neu que s'allarga cap al proper pic de l'Ouradé. Aquest segon cim, més alt que el primer, hauria estat una bona opció per arribar-hi amb els grampons en cas de bon temps. Però no és així, de manera que ens abriguem i ens afanyem a treure pells i posar-nos en mode descens. Fins i tot ens oblidem de fer una foto de grup al cim, malgrat que hauria valgut la pena, ja que avui som una bona colla.

El primer tram és molt dret, i la neu està força amuntonada pel pas dels esquiadors i muntanyencs, tant de pujada com de baixada, per tant els primers girs són els més complicats. En aquest primer tram es nota molt la diferència de nivell d'esquí del grupet d'avui, així el Ricard, l'Albert i l'Ari de seguida han desfet la pala, i la resta anem fent més poc a poc. Després de guanyar confiança amb els primers girs ja tot és més fàcil i fluïd. El pendent continua fort, però ja no tan accentuat, i la pala es fa molt més ampla. Anem fent llargues esses gaudint de la neu primavera.

Ens ha costat una bona estona remuntar la pala, i en canvi en pocs minuts l'hem desfet. Amb neu dura haurien estat figues d'un altre paner, ja que el pendent és fort. Però amb neu primavera és fàcil i molt divertit. Després del tram superior de la pala, més sostingut, entrem en una zona més suau, on anem baixant relaxats fent girs amples i arrodonits. Ens reagrupem poc per sobre de la cabana i acabem de baixar el coll on haurem de planejar. Ja a la part baixa el Ricard ens tempta a anar a pujar també el pic del Portalet, que tenim just al davant. La idea és engrescadora, però fa força calor, hem sortit un pèl tard i ja tothom pensa en el dinar.

Amb l'aguda punta del pic d'Anayet al davant, acabem de tancar el cercle i arribem a l'aparcament tot esquiant. Hem gaudit d'una bona esquiada a un pic fàcil i molt agradable per fer amb esquís. La seva gran pala orientada a l'oest acostuma a conservar la neu, tot i que sovint està ventada. Avui l'hem trobat amb bones condicions, i hem pogut fer un bon descens per la seva pala sostinguda i considerablement dreta a la part superior, però prou ample per traçar bons girs enmig d'un paisatge de muntanya extraordinari i amb bona companyia.

Imatges