Ens posem a pedalar a la Guingueta d'Ix, voregem Puigcerdà i avancem al peu de la via del tren fins a la Tor de Querol. Després de l'escalfament el pendent s'incrementa, amb algun pujador endimoniat abans d'arribar a l'estació d'esquí de Guils-Fontanera. Seguim en pujada constant per pista ampla i còmoda fins els 2.200 metres prop refugi de la Feixa, i planegem per un camí trial·ler fins a Malniu. Havent dinat comencem a baixar, tot i que més avall cal remuntar un fort pujador. Prenem una bonica pista secundària molt panoràmica que ens porta al despoblat de Montmalús, i seguim baixant cap a Ger. Tot seguit rodem suaument entre pastures per la plana ceretana fins al punt d'origen.
Fitxa
- Tipus de sortida: Bicicleta de muntanya
- Lloc de sortida: La Guingueta d'Ix (Cerdanya)
- Distància: 52,70 quilòmetres
- Desnivell positiu: 1.250 metres
- Temps: 7:30 hores
- Dificultat: MD
- Sensació de dificultat: Força fàcil Alguns trams no ciclables. Trams trial·les. Algun pujador molt fort
- Cartografia: Cerdanya Editorial Alpina (1:40.000)
Itinerari
Punt de pas | Temps parcial (h.) | Temps acumulat (h.) | Distància (km.) |
---|---|---|---|
La Guingueta d'Ix | 00:00 | 00:00 | 0,0 |
La Tor de Querol | 00:40 | 00:40 | 7,3 |
Estació d'esquí Guils-Fontanera | 01:55 | 02:35 | 17,6 |
Refugi de Malniu | 01:20 | 03:55 | 24,1 |
Pausa | 00:30 | 04:25 | |
Montmalús | 01:15 | 05:40 | 34,8 |
Ger | 00:53 | 06:33 | 39,9 |
Talltorta | 00:30 | 07:03 | 47,1 |
La Guingueta d'Ix | 00:30 | 07:33 | 52,7 |
Crònica
Avui quedem amb el nostre amic Ramon, ceretà d'adopció i bon coneixedor de la comarca a cavall de la seva bicicleta. Hem acordat fer una volta llarga pel solei oriental de la baixa Cerdanya, una ruta principalment rodadora, però amb algun tram trial·ler on el Ramon gaudirà i la Sílvia i jo patirem. La ruta concentra la pujada a la primera part, primer de forma sobtada i contundent pujant cap a Guils, i després més suau però continuada cap als plans de Malniu. La baixada serà plàcida, per una pista que fa llargues llaçades amb una extraodinària vista sobre tota la Cerdanya.
Sortim de la Guingeta d'Ix i en pocs minuts ens trobem amb el Ramon a la rotonda de Puigcerdà. Voregem la capital ceretana per l'oest, passem vora l'estació i trobem de seguida una pista que ressegueix la línia fèrrea. Creuem la línia un parell de vegades per petits túnels sota les vies, i al cap d'uns minuts de planejar immersos en una espessa boira arribem al poble d'Enveig primer, i tot seguit a la Tor de Querol. Canviem de direcció i girem a l'esquerra per pujar al petit poble d'Iravals, i a la part alta de la població trobem una pista que inicia una fortíssima pujada cap als plans de Fontanera.
El primer tram de la pujada és asfaltada, però al costat d'una masia s'acaba l'asfalt i continua una pista de terra estreta amb alguns pujadors que ens fan pujar els colors. Avancem per un bosc esclarissat, combinat amb pastures que ja tenen els colors torrats del final de tardor. Encara queda bestiar, però ben aviat baixarà a les valls abans de les primeres nevades. La pista és molt dura al principi i després es suavitza una mica, però sempre puja. Arribem als plans de la Rodona i cal parar atenció ja que cal girar a l'esquerra per buscar una pista en desús i poc evident. De fet ens la passem de llarg i tirem endavant fins que ens adonem de l'error i reculem. La pista secundària creua el prat, gira a l'esquerra i de seguida encara un fortíssim pujador que acabem fent a peu. Al cap de poc desemboquem a la pista asfaltada que puja a l'estació d'esquí.
Tornem a trepitjar asfalt, i pugem poc a poc ja que el pendent de la pista és també molt fort. Fem quatre revolts molt marcats i prenem una pista secundària a l'esquerra per acabar d'arribar a l'estació d'esquí de Guils-Fontanera entremig d'un bonic bosc de pi negre. L'aparcament de l'estació d'esquí és ple de cotxes, ja que és un lloc bonic per sortir a passejar. Sense aturar-nos prenem la pista que surt de l'estació i continua pujant en direcció oest. La pista de terra és ampla i bona, i això fa que hi passin força cotxes, que sense arribar a ser molestos sí que trenquen una mica la pau de la muntanya.
Pedalem per la pista en pujada moderada i constant, cada cop més alçats, fins a superar els 2.000 metres. Davant tenim la serra de Campcardós, que termeneja amb el sector de Porta, ja dins del territori francès. A l'esquena, a mesura que ens enfilem, guanyem una vista discreta cap al Puigmal. La pujada és divertida, prou intensa per requerir un esforç constant, i alhora prou rodadora com per anar xerrant mentre guanyem metres fins al petit refugi de la Feixa. Som prop del sostre de la ruta, però encara hem de pujar una mica més fins als plans de la Pleta del Pas, a 2.200 metres. Planegem uns metres entremig dels prats fins a trobar la cruïlla de camins per anar a Malniu.
Arribats a la cruïlla abandonarem la pista. El camí de més a la dreta puja cap a l'estany de Malniu, però no és ciclable. Nosaltres prenem el GR-11 que marxa de dret entremig dels prats en direcció oest, cap al refugi de Malniu. Aquest tram de camí no és del tot ciclable, i farem alguns trams sobre la bicicleta i altres empenyent-la per superar alguns passos rocosos, o la forta baixada final abans d'arribar al refugi.
Arribem al concorregut refugi de Malniu al migdia, i aprofitem la comoditat de l'indret i el temps més que agradable per assseure'ns i dinar. Sense donar temps a començar la digestió i que ens entri la mandra, tornem a enfilar-nos sobre les bicicletes i comencem el descens. Baixem per la pista que porta al refugi des de Maranges. La pista és bona, ampla i ràpida. Al cap de poc ens aturem per contemplar a vol d'ocell la Valltova, amb el poble de Meranges a la part superior i el riu Duran que la vertebra en direcció sud gairebé perfecta. Seguim baixant ràpid fins al primer revolt, on hi ha una cruïlla. Aquí deixem la pista que baixa cap a Meranges i prenem la que gira a l'esquerra i torna a pujar.
No ens esperàvem una pujada tan intensa a aquestes alçades de ruta, però la pista puja fort en una llarguíssima recta que sembla no voler-se acabar. Amunt i amunt al ritme suau que les nostres malmeses cames són capaces d'aguantar. Guanyem uns 100 metres addicionals de desnivell fins a trobar una pista secundària que marxa a la dreta i que comença a baixar. La pista està barrada per una tanca que impedeix el pas de vehicles. Ja veiem que serà una pista divertida, estreta, sense circulació i amb extensíssimes panoràmiques sobre tot el pla de la Cerdanya. La pista dibuixa unes llargues llaçades visibles des de dalt que suavitzen els 1.000 metres que hem de perdre fins al pla de la Cerdanya.
És una baixada plàcida i deliciosa, d'aquelles que m'agraden, sense dificultat tècnica, ràpida si vols córrer i sobretot amb una gran vista cap a la immensa plana ceretana i la gran muntanya de la Tosa. És una pista molt secundària, on no passen cotxes, per tant poc trillada, amb rocs. Ens divertim baixant, parant atenció al traçat però sense descuidar l'àmplia visió que s'obre davant nostre. Arribem al clot del Botàs, al peu del torrent de Montmalús, i la pista es bifurca. Fem un gir de 180º a la dreta i seguim baixant al costat d'una tanca fins passada una masia. Seguim en baixant per la pista més arreglada fins al despoblat de Montmalús.
El minúscul poblet abandonat de Montmalús té amb prou feines una casa dempeus, que sembla que l'estiguin rehabilitant. És una casa bonica, amb un mur de pedra exterior que tanca una gran era. Més ensota s'endevinen les restes més malmeses d'altres edificacions. Seguim per la pista i quan trobem el trencant de l'antic camí del poble m'hi atanso fins una petita construcció que manté l'estructura, però ha perdut part de la teulada. El petit poble està molt malmès, i en estat d'abandó.
Seguim baixant per la còmoda pista, cada cop més a prop dels camps parcel·lats de la plana ceretana, que dibuixen un bonic mosaic molt colorista gràcies a la llum de tarda, especialment càlida en aquests temps de tardor. Just abans d'entrar al poble de Gréixer deixem la pista i prenem un caminet indicat que baixa molt fort cap a Ger. És un camí trial·ler que el Ramon gaudeix sobre la bicicleta, i la Sílvia i jo, menys hàbils, baixem amb la bici al costat. A la part baixa sí que gaudim tots plegats d'un bonic tram de camí planer entre les parets de pedra seca.
Arribem a Ger, ja a la zona plana de la Cerdanya. Passem al peu de la carretera i trobem una pista que marxa paral·lela per sobre d'aquesta. Uns metres enllà creuem la carretera per un pas subterrani i planegem per una còmoda pista entre camps fins al Molí de Ger. Ja a la plana, avancem còmodes amb els rajos inclinats del sol de tarda que ens ofereixen uns tons molt bonics a les pastures que envolten les diferents masies i petits nuclis de població. Arribem als afores de Bolvir i creuem la carretera principal amb compte per anar a buscar una altra pista fins al petit nucli de Talltorta. Passem el Segre per sobre el pont, i girem a l'esquerra per una pista estreta i molt agradable, pràcticament recta. La seguim gairebé durant 4 quilòmetres i ens porta a Puigcerdà després de creuar la carretera al costat del parc de bombers.
Tanquem després de 7 hores i mitja una agradable jornada sobre la bicicleta en què hem voltat per les muntanyes arrodonides del sector de Guils i fins a Malniu, amb un descens molt agradable i panoràmic a la zona del despoblat de Montmalús i la tornada planejant per la plana ceretana. Hem combinat paisatges d'alta muntanya per sobre dels 2.200 metres amb les pastures i les masies de la part baixa de la comarca. Una ruta rodadora principalment, amb algun tram més tècnic, i sobretot amb grans vistes cap a la Cerdanya.
Afegeix un nou comentari