Guara

Pobles abandonats de Guara

Al nord de la serra de Guara resten interts petits pobles per on va córrer la vida fins a mitjans del segle passat. La dificultat en les comunicacions i la falta d'oportunitats els van condemnar. Sortim del poble habitat de As Bellostas on prenem una pista que comença baixant fins al riu Balced i continua pujant per l'altre banda fins al despoblat de Bagüeste, amb la seva bonica església encimbellada. Tornem a baixar cap al despoblat de Letosa i planegem en un tram solitari i bonic fins al nucli de Nasarre que conserva la notable església de Sant Andreu. Per un camí mes trencat avancem cap a Otín, el poble més gran i abandonat més recentment. Iniciem el retorn per la capçalera del barranc Raisén, visitem el petit despoblat de San Póliz i acabem la ruta amb una bona pujada. Un interessant recorregut per terreny inhòspit on el rellotge es va aturar fa mig segle.

Oscuros de Balcés

Últim ràpel

Després d'una aproximació per terreny costerut arribem al barranc i ens posem els neoprens. Comencem el descens baixant un tram planer, i aviat trobem un gran caos de roques. Cal anar buscant els passos més adients entre els grans blocs, entrant per forats, petites cascades, tobogans i algun petit busseig. Més endavant trobarem un parell de ràpels enmig de cascades que ens deixen en sales fosques i aquàtiques. Creuarem un bonic engorjat estret i amb parets molt altes, on caldrà nedar en alguns trams. Barranc molt aquàtic, bonic i emocionant.

Cueva Cabrito i Estrechos de Balcés

Gaudint del descens

Encadenem dos barrancs propers però alhora molt diferents. Només comparteixen una característica: l'estretor. El torrent de la Cueva Cabrito és sec, i de seguida forma un pas estretíssim, en alguns casos de menys de 30 cm. Cal fer nombrosos ràpels curts i molts trams per oposició. Arribem al riu Isuala i iniciem els Estrechos de Balcés, un barranc aquàtic, fàcil i amb un recorregut molt engorjat, amb molts trams on hem de nedar per un fil d'aigua envoltat de grans parets.

Salto de Roldán. Peña San Miguel (1126 m.)

Mirador natural cap al Salto de Roldán

Entre camps d'ametllers, oliveres i blat, comencem a caminar des del despoblat de Lienas. Avancem de pla per camins difusos plens d'argelagues. Després del barranc de la Soga comencem a pujar i gaudim d'una gran panoràmica frontal de les dues moles. Pugem per la carena fins a la collada de San Miguel, on hi ha un aparcament. En pocs minuts arribem dalt l'estètic cim per uns passos equipats amb esglaons a la roca i cable de seguretat. Impressionant vista des del cim plena de voltors, trencalosos i aufranys que ens sobrevolen.

Val d'Onsera

San Martín de Val d'Onsera

Als afores del petit poble rural de Sant Julián de Banzo comencem el camí que ens portarà a recórrer la Val d'Onsera. Es tracta d'una vall tancada amb altes parets a banda i banda, i al fons de la qual, en un circ encaixonat trobem la curiosa ermita trogodita de San Martín, protegida en una gran balma natural i amb un salt d'aigua que l'hi passa per davant. Indret peculiar i recòndit enmig d'un entorn feréstec.

Passarel·les del Vero i Barranc de la Portiacha

Primer ràpel, volat de 26 m.

Al matí recorrem còmodament l'itinerari per les passarel·les del riu Vero, sota mateix de les muralles d'Alquézar. A la tarda ens desplacem més al nord per buscar un barranc sec, curt però intens. Des del mirador del Vero baixarem al riu per un congost molt bonic a través de tres ràpels, dos d'ells llargs i volats. El tercer és especialment bonic pràcticamenet tancat dins d'una gran cúpula. Un cop al riu el creuem i tornem pel camí de la riba, passant pel molí de Lecina.

Las Escaleretas

Pont natural al camí de Las Escaleretas

Des el mirador del Vero contemplem com el riu serpenteja i s'engorja profundament. Baixem a la riba i la resseguim, creuant el riu a gual fins a 4 vegades. Arribem a l'ermita de San Martín, sota les altes parets, i tornem uns metres enrere per buscar l'enginyós camí que mig grimpant i amb alguns passos aeris recorre la cinglera de baix a dalt. Passem pels Abrigos de Gallinero, on hi ha unes pintures rupestres, com també als Abrigos de Barfaluy, dalt del cingle.

Rodellar - Otín - Nasarre

Caminant prop de la Torre Santiago, la Ciudadela i la Cuca Bellosta

Iniciem una caminada des de Rodellar cap al riu Mascún, que haurem de travessar diverses vegades. Enfilarem cap a les curioses agulles de la Ciudadela i la Cuca Bellosta, i continuarem pujant fort cap al poble abandonat d'Otín. Respirem la calma i la serenor d'aquest bonic entorn i continuem cap a Nasarre, un altre poble també abandonat enmig de la serra de Guara. Tanquem el recorregut circular passant pel dolmen de la Losa Mora, i tornem al peu del riu tot contemplant els escaladors que progressen en vies de gran dificultat.

Barranc de Fornocal

El Pep saltant per sobre d'un pont de roca natural

Ens posem en remull per davallar un barranc engorjat i aquàtic en un entorn de gran bellesa, on la força de hidràulica durant els mil·lenis ha esculpit unes formes singulars. Aquest barranc, quan les condicions d'aigua són òptimes, ofereix un descens emocionant, amb diversos ràpels, salts, togobans, forats, coves i marmites plenes d'aigua, on cal nedar dins d'una aigua vivament turquesa. Un recorregut intens, divertit i poc complicat en aquest afluent del riu Vero, a l'est de la serra de Guara.

Barranc de Chimiachas

La Cocineta, l'espectacular ràpel final

Al nord de la vila monumental d'Alquézar el barranc Chimiachas desemboca al Vero, el riu principal d'aquest sector de la serra de Guara. Baixem caminant pel barranc fins al Ciervo, una important pintura rupestre. Entrem a la part estreta del barranc, pràcticament sec. Fem un primer ràpel incòmode i volat d'uns 25 metres i n'enllacem 9 més fins arribar al darrer i espectacular ràpel de la Cocineta, que ens deixa a la llera del riu Vero.

Pàgines

Subscriure a Guara