Puig Terrers (2.466 m.)

Comencem una llarga ruta al peu de les magnífiques Fonts del Bastareny, passem sota el Monnell i busquem el camí de Vimboca. Voregem per sota la cinglera de la Moixa i pugem sense camí i en fort pendent fins la carena del Moixeró. La resseguim pel fil, evitant els trams amb més neu del vessant nord i arribem a Tancalaporta. En pocs minuts pugem el cim que dóna la benvinguda al Cadí. Fem el ràpid descens pel camí de coll de Bauma, seguim cap al coll de la Bena, Murcarols i tornem al punt d'inici després d'una llarga jornada amb fort desnivell i quilometratge.

Fitxa

• Tipus de sortida: Caminada
• Lloc de sortida: Fonts del Bastareny Gisclareny (Berguedà)
• Distància: 19,10 quilòmetres
• Desnivell positiu: 1.595 metres
• Temps: 9:05 hores
• Dificultat: F
• Sensació de dificultat: Fàcil Trams sense camí
• Cartografia: Moixeró - La Tosa Editorial Alpina (1:25.000)

Itinerari

Crònica

El dia anterior passàvem justament pel mateix lloc en l'excursió que vam fer al Cap de la Boixassa. La zona és molt interessant i ens agrada molt, però tampoc tant com per repetir dos dies seguits part del mateix itinerari. Però tot té una explicació. En acabar l'excursió del dia anterior em vaig fixar que havia perdut una òptica de la càmera de fotos, i pensant que em podia haver caigut en algun racó tornem al mateix lloc amb l'esperança de recuperar-la. S'inicia el dispositiu de rescat.

Tornem a ser els mateixos protagonistes, el Lluís, la simpàtica Xica, la Sílvia i jo mateix, i ens dirigim cap a les Fonts del Bastareny per iniciar la ruta. Com ja explicàvem s'hi arriba fàcilment des de Bagà, per la carretera que va a Gisclareny. Poc abans de l'àrea recreativa de l'Avellanet marxa una pista forestal a la dreta que en un parell de quilòmetres passa per Cal Cerdanyola i continua un quilòmetre mes fins que s'acaba al petit aparcament que hi ha vora les fonts. Avui evitem pujar fins a les fonts, ja que ho vam fer ahir. Creuem el pont del Monnell i comencem a caminar decidits per la pista que marxa després d'una tanca. La seguim aproximadament un quilòmetre fins que trobem el camí de Vimboca a la dreta. Un discret cartell adverteix del camí, però cal parar atenció per fixar-s'hi.

Comencem a pujar per l'estret corriol que de seguida enfila fort. Les boires cobreixen aquesta zona obaga, accentuant la sensació d'humitat. Anem pujant pel caminet, mirant cap a tots els racons on podria haver caigut l'objectiu. Després d'una forta pujada arribem un punt en què la vegetació s'obre i permet contemplar des de dalt la canal per on hem anat pujant. Just en aquest punt el dia anterior havia baixat al llit del torrent per contemplar una petita cascada. Baixem uns metres fins al llit rastrejant cada racó, i amb molta sort i bona vista, el Lluís localitza l'òptica. Estem ben contents per la troballa!

Assolit l'objectiu de trobar l'objectiu ja només queda gaudir del bon dia a la muntanya. Continuem pujant pel camí del Clot de la Vimboca. Passem al costat de la cova que vam visitar ahir, i continuem enfilant fins que el camí fa un marcat revolt. En aquest punt on el gran embut de la Vimboca es va obrint veiem que el torrent es bifurca. Cap a l'esquerra un altre marcat torrent ressegueix per sota la cinglera de la Moixa. Sense camí ni cap indicació de si seria factible enfilar per aquest torrent decidim provar-ho.

El primer tram del torrent sembla que es dibuixa un indici de sender, però aviat s'esvaeix. Estem dins d'un torrent amb força vegetació, però suficientment esclarida per poder anar pujant sense grans dificultats. A mesura que anem pujant el terreny és més dret. Passem un bonic tram de fageda, i a mesura que guanyem alçada la vegetació va desapareixent. La pujada és dura, terreny d'isards. Més amunt trobem una zona de tartera, i sempre ens queda a la nostra dreta la marcada cinglera de la Moixa. Uns darrers metres força drets i arribem a la carena del Moixeró, en un petit collet poc per sota de la Roca de la Moixa.

Seguim ara la carena del Moixeró direcció oest pel camí evident marcat com a GR-150.1. Voltegem la roca de la Moixa pel darrere. En aquests trams obacs que s'encaren a nord hi trobem força neu. Arribem al coll de la Moixa i continuem recorrent la carena, sempre pujant suaument. Davant nostre s'obre una bonica vista del Puig Terrers i les característiques Arrues de Monnell. Ens dirigim cap al pas de Tancalaporta, la gran portalada que inaugura el Cadí i acomiada el Moixeró. Descartem pujar al Comabona i enfilem el menys freqüentat Puig Terrers. En pocs minuts coronem el cim pujant per un prat alpí fortament inclinat.

Des del cim del Puig Terrers (2.466 m.) guaitem el llarg camí que ens ha portat fins aquí. Baixem cap a la Coma Bona, l'ampla coma que baixa directa cap al coll de Bauma. L'itinerari baixa fort i directe, i un cop aquí seguim de nou els senyals de Cavalls del Vent per baixar cap al coll de la Bena evitant la pista. El descens és ràpid i còmode.

Des del coll de la Bena baixem cap a la masia de Murcarols. Aquí prenem el camí que baixa cap a l'esquerra i flanqueja la costa per sobre del rec de Murcarols. Passem sobre el característic Salt de Murcarols i baixem per un petit grau. Arribem ja al torrent de la Muga, el creuem i accedim ja a la pista per sota la casa del Monnell on havíem començat la ruta. En cinc minuts retornem al punt d'inici.