Els Colls del Catllaràs

El Pla de l'Orri en plena primavera

L’itinerari proposat surt de Sant Julià de Cerdanyola i recorre bona part del massís resseguint pistes i camins que ens apropen a llocs característics i també algun racó ben poc conegut. És una ruta dura, amb gairebé 52 quilòmetres i un desnivell considerable de més de 2.000 metres d’ascensió. L’itinerari s’ha configurat per assolir un bon nombre dels colls del massís, i per tant les pujades i baixades són constants. La primera part de la ruta transcorre per zones fresques i obagues del vessant nord, i això la fa molt interessant de cara a l’estiu i poc recomanable a l’hivern, ja que la neu acostuma a cobrir els punts més alts. La segona part de la ruta és més assolellada, ja que remunta la cara sud del massís. Les dues tenen considerables pujades. La tercera part és més suau i planera. A més de la ruta completa que recorre 18 colls, n’hi ha dues de menys dures en quilometratge, tot i que cap d’elles no és fàcil degut al desnivell i la pròpia duresa del terreny. Gairebé la totalitat de l’itinerari és ciclable, tot i que en algun punt la duresa d’alguna pujada o algun pas compromès ens faran posar el peu a terra i fins i tot empènyer la bicicleta durant uns metres.

Fitxa

  • Lloc de sortida: Sant Julià de Cerdanyola
  • Distància: 51.8 quilòmetres
  • Desnivell positiu: 2.090 metres
  • Temps aproximat: 6 hores i 30 minuts
  • Nivell de dificultat: difícil
  • Època recomanada: primavera, estiu i tardor
  • Ciclabilitat: 95%

Variants

  • Completa (52 km, 2.090 metres de desnivell)
  • Mitjana (35.6 km, 1.495 metres de desnivell)
  • Curta (kms desnivell)

L'Entorn

Paisatge de tardor al Catllaras El Catllaras Ts atravessat per una extensa xarxa de camins i pistes Casa de Cabanelles, actualment abandonada El Pedraforca, omnipresent en molts punts de la ruta

El Massís del Catllaràs

El Massís del Catllaràs és un tresor ben poc conegut. Situat al nord-est de la comarca del Berguedà i delimitat pel riu Llobregat que l'abraça pels vessants nord i oest i pel riu Merdançol pel sud, cobreix una gran extensió que supera els 150 km2. Està coronat per 7 cims de més de 1.700 metres d'alçada, dels quals destaquen el Serrat Negre (1.781 m.) i pel Pedró (1.765 m.) com a punts culminants. La inexistència de cap cim emblemàtic contribueix al desconeixement generalitzat i inexplicable d'aquest interessant massís ple de racons increïbles.

Té desnivells considerables en alguns vessants, però l'orografia de les àrees més elevades és principalment suau i arrodonida, trencada bruscament en alguns punts per contundents elevacions de roca calcària, d'un color gris clar característic; per exemple les Roques d'Ardericó, la Roca Forcada o les crestes de les Espades. És una zona feréstega, poc domesticada per la mà de l'home. La duresa del clima i els pendents continuats dels seus vessants l'han convertit en una àrea que no ha estat mai gaire explotada. Només l'activitat minera i la ramaderia van atreure població antigament, però actualment l'abandonament de les antigues extraccions i el despoblament de la majoria de les masies disperses han convertit el massís en una zona molt poc poblada. Alhora ha permès un bon nivell de conservació del patrimoni natural, segellat ja fa anys amb la inclusió del Catllaràs en el Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN).

El Catllaràs esta travessat de cap a cap per una extensa xarxa de camins i pistes que permeten gaudir-lo tant a peu com amb bicicleta de muntanya. Hi conflueixen camins de gran recorregut (GR 4 i 241) i també altres senders marcats que permeten recórrer el massís còmodament.

La vegetació

La vegetació al Catllaràs és abundosa. Hi destaquen frondoses extensions de pi rajolet, especialment en el vessant nord, fagedes en les àrees més obagues i també roures i alzines, a més d'una extensa varietat d'arbustos i plantes de sotabosc. A la tardor la gran varietat d'espècies vegetals formen un magnífic espectacle multicolor digne d'admirar. Però si una espècie vegetal és especialment destacada al Catllaràs, aquesta és la Flor de Neu, el símbol dels muntanyencs, l'Edelweiss. En tot Catalunya només pot trobar en alguns punts molt concrets dins del massís del Catllaràs. El juliol és l'època de floració, i és tot un espectacle contemplar-la en el seu habitat natural. És una espècie escassíssima, i no es pot arrencar ni tallar-ne la flor. Enlloc com al seu habitat la flor és tan bonica, i, si tenim la sort de veure'n alguna, el millor que ens podem endur és el record d'haver-la contemplat, fotografiat i saber que continuarà viva en un paratge tan idíl·lic. A la tardor, els bolets també son fruit abundant als boscos del Catllaràs. És l'època de l'any en què el massís és més freqüentat per tota mena de recol·lectors que persegueixen rovellons, llenegues, fredolics i cama-secs, tots ells abundants a la zona.

La fauna

En ser una zona poc freqüentada i també escassament habitada, la fauna salvatge ha trobat al Catllaràs un bon redós, especialment en els sectors més elevats i abruptes. Els senglars són molt abundants, i és fàcil que us els creueu al mig del camí si sou molt matiners, o si pel contrari aprofiteu els últims raigs de llum del vespre. Esquirols i guineus també hi abunden, però són animals esquius difícils de veure. Aligues, esparvers i corbs comparteixen espai aeri amb espècies més petites. També és fàcil creuar-se amb ramats d'isards fora de les èpoques més caloroses. També podeu trobar-vos algun cabirol. I si esteu de sort, podeu coincidir amb un ramat de cérvols. Aquests grans mamífers viuen tranquil·lament a les faldes del Catllaràs, especialment al vessant meridional. La seva cornamenta és magnífica, i també ho és la brama que fan els mascles en època de zel, tot un espectacle natural.

Dins dels dominis del Catllaràs es poden trobar cims de gairebé 1.800 metres; panoràmiques privilegiades del Pedraforca i la Serra del Cadí; racons de gran bellesa; diversos exemplars d'arquitectura romànica; extensos prats herbats i boscos de gran bellesa; l'únic lloc dels Pirineus catalans on es troba la Flor de Neu (símbol dels muntanyencs) en estat natural i fins i tot un edifici obra del genial arquitecte Antoni Gaudí perfectament integrat enmig de la natura. Suficients al·licients com per merèixer una visita al Catllaràs.

Itinerari

Km.0 Sant Julià de Cerdanyola 938m.
Entrada a Sant Julià de Cerdanyola
Sortim des de davant de l'Ajuntament de Sant Julià, situat a la part nova del poble, entrant la segona cruïlla a l'esquerra. Ja amb la bicicleta tornem al carrer principal que neix a l'entrada del poble. Tenim a la vora dues fonts: a la mateixa plaça de l’església (a uns 40 metres pujant per un carrer de ciment), i una encara més a prop, al davant de la parada d’autobús al peu del carrer de ciment que ve de la plaça. Seguim el carrer principal fins que s'estreny, i llavors tombem dos cops cap a l'esquerra pels carrerons estrets i irregulars. Busquem una pista asfaltada que, en direcció sud, passa pel costat de la piscina municipal.
Km. 1 Cruïlla (> dreta) 975m. 35m. desnivell
Poc després de la piscina, deixem la pista asfaltada i girem bruscament a la dreta per una pista en pujada coneguda com el camí del Puig. La pista va fent algunes giragonses per guanyar alçada. Veiem el poble de Sant Julià a sota.
Km.2 Cruïlla (> dreta) 1060m. 122m. desnivell
Després d'un tros pla, arribem a una cruïlla. A l'esquerra marxa una pista de pla, la via, una antiga via per on hi passava un trenet tivat per bestiar per recollir la llenya del bosc. Nosaltres seguim la pista que segueix en baixada cap a la dreta. Hi ha un pal indicador; hem de seguir cap a la dreta, direcció l'Abaiol. Des d'aquest punt comencem a veure impressionants vistes del Pedraforca, la Serra d’Ensija i els contraforts de la falla de Vallcebre. Aquestes imatges les veurem, des de diferents perspectives, en diferents punts de la ruta.

Fem una curta baixada, un tros de pla, i la pista torna a guanyar alçada pel vessant obac de la muntanya. Descartem algunes pistes secundàries que neixen a banda i banda de la nostra trajectòria; seguim l'evident pista principal remuntant el torrent de l'Abellol.
Km. 5,4 Collada de les Bassotes 1292m. 381m. desnivell
Després d'una pujada constant, en arribar al pla descartem la pista que marxa a la dreta i continuem a l'esquerra. A 50 metres tenim la collada de les Bassotes, el primer coll de la nostra ruta. Al costat d'un pal indicador seguim la pista en baixada.
Km.6 Cruïlla (> dreta) 1228 m. 380m. desnivell
Vista del Pedraforca a pocs quilòmetres de la sortida
Després d'una curta baixada la nostra pista desemboca en una altra que seguim cap a la dreta en pujada. Un pal indicador ens assenyala la direcció cap a Fontanals. Passem per sobre d'una bassa artificial i anem guanyant alçada, sempre pel vessant obac de la muntanya. Guaitant cap al nord gaudim d'esplèndides vistes del Pedraforca.
Km.8,1 Cruïlla (recte) 1430m. 581m. desnivell
Ens trobem en una cruïlla de camins. Uns metres la dreta ens queda la font de Fontanals; per arribar-hi cal prendre un corriol planer que neix just per sobre del camí que marxa a la nostra dreta en lleugera baixada. Al cap de pocs metres trobarem un abeurador i la font, que gairebé sempre raja. A l'esquerra descartem una pista que ens permetria escurçar notablement el recorregut deixant-lo en una passejada.

Seguim per la pista del mig, en la mateixa direcció que veníem, seguint la direcció del pal indicador cap a La Clusa. Continuem pujant. Enmig d'una corba trobem un pal indicador de cruïlla de camins; seguim per la pista principal uns metres més fins a una nova cruïlla propera.
Km. 9,6 Cruïlla (< esquerra) 1605m. 739m. desnivell
En aquest punt tombem cap a l'esquerra, seguint la direcció del pal indicador cap a la Collada del Catllaràs i descartem la de la dreta que es portaria directament a la Collada de Sant Miquel, on també arribarem, però més endavant. La pista continua pujant.
Km.10,1 Coll del Catllaràs (> dreta) 1660m. 798m. desnivell
Pista poc transitada prop del Collet Llebató
Després d'un parell de revolts pronunciats, arribem al segon coll, el Coll del Catllaràs. Aquí deixem la pista per la que veníem i en seguim una altra que marxa a la dreta tot vorejant el Serrat Negre.
Km.10,8 Cruïlla (< esquerra) 1658m. 814m. desnivell
Pugem encara una mica més fins al que serà el sostre de la ruta. Passem pel Pla de la Clusa i després d'un tram de baixada ens incorporem a una pista més marcada cap a l'esquerra. Un pal indicador ens assenyala la direcció cap a la Collada de Sant Miquel, on arribem al cap de pocs metres.
Km.11 Collada de Sant Miquel (> dreta) 1655m. 814m. desnivell
Un nou cartell ens indica que hem arribat a la Collada de Sant Miquel. Passat el filat veurem, arran d’un pal indicador, una petita capelleta de fusta al tronc d’un pi que amaga un llibre de signatures. Ja hem assolit el tercer coll de l'itinerari.

Atenció! En aquest punt cal extremar l'orientació: a dalt mateix de la collada, al primer revolt, abandonem la pista i ens fiquem pel mig del bosc cap a la dreta, seguint un camí pràcticament perdut, que sense perdre alçada s'endinsa enmig dels arbres. El camí és pràcticament inexistent, i en alguns moments algun arbre caigut ens pot fer baixar de la bicicleta. Seguim sempre planejant fins que el caminet tomba lleugerament cap a la dreta i comença a baixar lleugerament. Arribarem a la part superior dels plans de Cabanelles. Al cap d'amunt trobem un filat del bestiar que ressegueix la carena. Nosaltres seguim el caminet, aquí ja més evident, que passa al peu mateix del filat.
Km.11,8 Collet de la Font del Tudó 1610m. 814m. desnivell
Seguint el caminet carener, passem pel Collet de la Font del Tudó (quart coll). Continuem en la mateixa direcció. Al final dels plans de Cabanelles el camí es fa un xic més complicat. Haurem de travessar el filat en dues ocasions, i en algun punt baixar de la bicicleta, però aquest petit esforç es veurà compensat ben aviat. En aquesta zona és habitual trobar-hi ramats d'isards.
Km.12,5 Cap de la Baga de Cabanelles 1646m. 861m. desnivell
Panoràmica des del Cap de la Baga de Cabanelles
Des d'aquest privilegiat mirador es pot contemplar una de les millors vistes de l'espectacular falla de Vallcebre; al fons el Pedraforca i la serra del Cadí; a la dreta el Moixeró. La imatge és esplèndida. Si porteu càmera, us endureu un bon record cap a casa. Cap al sud, en primer terme el Sobrepuny, i a l'horitzó, si la visibilitat és bona, Montserrat i el Montseny. Després de contemplar tan bella panoràmica, creuem de nou el filat del bestiar i tombem avall.
Km.12,7 Portell del Porc (< esquerra) 1605m. 861m. desnivell
A tan sols 200 metres del cim de la Baga de Cabanelles trobem el cinquè coll de la ruta, el Portell del Porc. Aquí comença una pista que al cap de pocs metres es bifurca: si seguíssim de dret la pista de la carena, al cap de pocs metres arribaríem fins al cim de la Serra de Fulleracs, però nosaltres comencem a baixar cap a l'esquerra. Ja al camí ample, darrera una roca del marge esquerre del camí trobem a font de Cabanelles, que gairebé sempre raja excepte a ple l'estiu.
Km.13,5 Cruïlla (> dreta) 1541m. 866m. desnivell
Després d'un tram de baixada, la pista desemboca en una altra que seguim a la dreta. De seguida trobem una font a mà dreta. Aquesta sí que gairebé sempre raja.
Km.13,9 Cruïlla (> dreta) 1503m. 866m. desnivell
De nou desemboquem en una pista més marcada que també seguim cap a la dreta.
Km.15,2 Coll de la Plana (< esquerra) 1402m. 866m. desnivell
El Coll de la Plana és una cruïlla de camins. És el sisè coll de la nostra col·lecció particular. Des d'aquí, la pista que marxa cap a la dreta ens portaria directament a La Nou de Berguedà, i un corriol que s'enfila enfront ens permetria en pocs minuts arribar fins al cim del Sobrepuny, una bona alternativa si anem bé de temps. En qualsevol cas la ruta continua per la pista de l'esquerra, en un descens ràpid i constant, seguint el camí de gran recorregut GR-241. Cal parar atenció als diversos filats que podreu trobar en la ràpida baixada.
Km.16,2 Cal Rossinyol 1300m. 866m. desnivell
Pallissa de Cal Rossinyol
Passem pel peu mateix de la masia de Cal Rossinyol de Dalt, dedicada actualment només a ús agrícola tot seguint la pista que passa entremig de la casa i els coberts. Uns metres més avall veiem Cal Rossinyol de Baix, encara avui habitada. Si tenim temps i ganes, podrem apropar-nos al Faig General, catalogat com a un dels arbres monumentals de Catalunya, no molt lluny de la casa. L’amo de Cal Rossinyol, expert caminador, ens ho indicarà fàcilment. Un cop deixem enrere les masies, seguim per la pista tot planejant al principi, i que mes endavant torna a baixar.
Km.17,4 Cruïlla (< esquerra) 1257m. 887m. desnivell
Arribem a una pista més principal que seguim cap a l'esquerra en pujada. La baixada ens portaria al Clot i posteriorment a Vilada.
Km.18,2 Sant Romà de la Clusa 1339m. 969m. desnivell
Després d'un tram de pujada arribem a Sant Romà de la Clusa. Aquest petit nucli consta de 3 o 4 cases, un refugi regentat actualment per gent amb empenta que ho han condicionat per menjar i dormir, a més d’una bonica església romànica a redós del cementiri. En aquest punt també hi ha una cruïlla de camins. Nosaltres seguirem el mateix curs que portàvem, tot passant per la pista que voreja la part superior de l'ermita. De seguida passarem a prop d’una altra construcció a mà dreta; és l’antic Molí de la Clusa, actualment casa d’estiueig.

Val la pena agafar forces perquè a partir d'ara comença una dura i constant pujada, especialment fatigosa en èpoques caloroses, ja que és totalment assolellada.
Km.20,4 Pla de l'Orri 1577m. 1216m. desnivell
Vista de la Vall del Rec de la Clusa des del cap d'avall del Pla de l'Orri
Després de dos quilòmetres de pujada persistent, un últim pujador ens acosta a la casa del Pla de l'Orri, dedicada principalment a refugi pel bestiar. La casa està situada a la part baixa d'un gran pla herbat, poblat bona part de l'any per nombrosos ramats de bestiar. Podem refer-nos de la pujada i refrescar-nos a la font que trobarem a sobre mateix de la casa. Sempre en brolla aigua que va omplint una gran cisterna. Passem pel costat de la casa, seguint la pista que planeja en direcció ponent. A la nostra esquerra contemplem tota la vall del Rec de San Romà, i ens adonem de tot el que hem pujat. Gaudim d'uns metres de descans en pla i baixada fins que la pista es torna a enfilar decididament. Seguim sempre la pista més marcada, descartant les secundàries.
Km.21,8 Pla del Catllaràs (> dreta) 1643m. 1284m. desnivell
Roc del Catllaràs
Tornem a ser en un dels punts més elevats de la Serra. Arribem just al costat del conegut Roc del Catllaràs, una gran pedra calcària d'un color gris clar característic de la zona, i al seu voltant un gran pla d'herba. De nou una cruïlla de camins. Si volem escurçar la ruta prenem el camí d'enfront, que en decidida baixada ens apropa fins al Coll de Seba. La ruta completa continua cap a la dreta, travessant el Pla del Catllaràs.
Km.22,1 Coll del Pla de l'Orri 1668m. 1310m. desnivell
Pla de l'Orri
Després d'una breu pujada arribem al Coll del Pla de l'Orri. Ens anotem el setè. Des d'aquí comencem a baixar. A la nostra dreta contemplem tot el pla de l'Orri, i al fons la casa per la que hem passat ja fa una bona estona.
Km.22,8 Cruïlla (< esquerra) 1617 m. 1310m. desnivell
La baixada s'acaba al fons d'un tàlveg, on trobem una cruïlla. Descartem la pista que marxa a la dreta en baixada, i seguim de dret per una pista poc fresada que va pujant. La pista s'enfila fort, i el terreny escarpat i pedregós dificulta la progressió.
Km.23,2 Coll Pan 1665m. 1359m. desnivell
Després d'un últim tram duríssim de pujada, un petit pla ens assenyala que hem arribat al vuitè coll de la ruta, el Coll Pan. Des del coll, la pista continua en tendència cap a l'esquerra i en baixada.
Km.23,8 Cruïlla (> dreta) 1638m. 1367m. desnivell
La pista que seguim desemboca en la part alta d'un prat anomenat el Cortal del Pla de l'Orri.

Atenció! Just arribats al pla, cal abandonar la pista principal i prendre un corriol a la nostra dreta que creua tot el prat per la seva part baixa. Habitualment el camí sol estar fresat, però no sempre. Com a indicació cal anar a trobar unes pedres calcàries que veurem a la part baixa del prat, i més endavant unes altres pedres. Al cap d'uns metres el camí és més evident i s'uneix amb el GR.
Km.24,2 Collada Fonda 1620m. 1367m. desnivell
Al final del prat, quan el camí que seguim s'uneix amb el GR, trobem un pas difícil, a partir del qual segurament haurem d'empènyer una mica la bicicleta. Acabem d'arribar al novè coll del recompte, som a la Collada Fonda. A la nostra esquerra s'obre la vista cap a la baga de l'Ardericó.
Km.24,3 Collada de Grau Pedrís o de Puiglluent 1574m. 1359m. desnivell
Trobem el coll que fa 10 de la ruta ben a prop de l'anterior, enmig del pas que segurament farem a peu, en una zona rocosa, ja a les envistes del Puiglluent. Travessem el Grau Pedrís, una carena de roca conglomerada amb algun tram aeri d’escassament un parell de metres d’ample. Trobem un filat del bestiar que seguim en un tram costerut fins assolir el cim del Puiglluent al cap de pocs metres.
Km.24,8 Puiglluent 1617m. 1404m. desnivell
Un petit cartell ens indica que hem fet cim. Des d'aquí tenim una bona panoràmica de 360º. En dies clars des d’aquí arribem a albirar Montserrat mirant cap al sud, i el Puigmal mirant cap al nord. Creuem el filat i desfem l'últim tram de pujada fins a retrobar el camí de gran recorregut (marques blanques i vermelles), ja a l'altra banda del filat. El corriol voreja el cim pel seu vessant nord. En un punt hem de creuar un nou filat del bestiar per un pas condicionat.
Km.26,1 Pla de Cosp 1475m. 1404m. desnivell
El camí es converteix en una pista que anem seguint de dret. Als plàcids Plans de Cosp descartem les pistes que neixen a banda i banda i continuem per la pista principal.

Atenció! Cal estar atent i seguir les marques del camí de gran recorregut (GR). Al cap de poc, el GR deixa la pista i travessa un nou pas del filat cap a la dreta. Un curt baixador i una nova pista que seguim cap a l'esquerra, sempre seguint el camí de gran recorregut.
Km.26,9 Coll de Faig i Branca 1440m. 1404m. desnivell
La pista ens condueix fins a l'onzè coll de la nostra ruta, el de Faig i Branca.

Atenció! En aquest punt hem d'abandonar la pista i creuar, no sense dificultat, un filat del bestiar que queda a la nostra esquerra. A l'altra banda d'aquest filat triple veurem uns plans, que, amb compte, travessarem en sentit descendent, encarats cap al nord, fins a retrobar una pista que veiem al fons i que seguim en baixada. Creuarem una bonica fageda.
Km.28,3 Collada de Montclús (< esquerra) 1302m. 1404m. desnivell
Quan la baixada s'aplana ens anotem ja la dotzena: som a la Collada de Montclús. Ja portem dotze colls! Passat un dipòsit d'aigua trobem una cruïlla. Enfront veiem la casa de Montclús, on no cal arribar. Nosaltres seguirem cap a l'esquerra planejant.
Km.29 Cruïlla (< esquerra) 1289m. 1416m. desnivell
Pocs metres després de passar per la petita casa de la Teuleria de Montclús trobem una cruïlla. Seguim l'opció esquerra. Continuem planejant fins que trobem un parell de pujadors fortíssims que posaran a prova les nostres forces.
Km.30,6 Font de l'Ardericó 1309m. 1480m. desnivell
Si estem de sort i la font raja, aprofitarem per omplir els bidons o motxilles d'hidratació, però no us en refieu. Fem un últim pujador i ja planejant fins al proper destí.
Km.31,9 Refugi de l'Ardericó 1319m. 1523m. desnivell
Refugi de l'Ardericó
El refugi de l'Ardericó és un bon lloc per fer una parada i recuperar energia. El guarda, el Kun és un bon conversador. Si esteu de sort per les rodalies podeu trobar-vos amb algun ramat de cérvols, i en època de zel, al capvespre, es pot sentir la brama d'aquests increïbles animals. Anem continuant per la mateixa pista, que ben aviat es torna a enfilar de valent. Al fons veureu la Roca Forcada, una enorme roca amb forma de forca.
Km.32,9 Coll de l'Ardericó 1410m. 1624m. desnivell
Arribem al Coll de l'Ardericó després d'una altra dura pujada. Canviem de vessant, i si us hi fixeu, aquí la vegetació canvia de sobte i trobem un bosc ple de boixos. Després del tretzè coll de la nostra ruta, la pista continua pujant durant uns metres més i després baixa.
Km.33,8 Coll Fred (> dreta) 1403m. 1655m. desnivell
Després d'una baixada que ens ajuda a recuperar les cames arribem al catorzè coll, i també una cruïlla. Som al Coll Fred. Al costat mateix de la cruïlla veiem una antiga mina avui abandonada de les moltes que hi han a la zona, i que rememoren un passat d'intensa activitat minera. Prenem la pista principal cap a la dreta en baixada.

Al cap de poc de baixar per la pista, veiem una altra pista que marxa a la nostra dreta en pujada. Opcionalment podem seguir-la durant aproximadament 100 metres i ens anotarem un coll extra, el Coll d'Arderiu. A més des d'aquí hi ha una fantàstica vista, des d'una altra perspectiva, de la Roca Forcada que abans comentàvem. Desfem el camí fet i ens reincorporem a la pista principal que seguim en baixada.
Km.34,5 Xalet del Catllaràs (< esquerra) 1362m. 1655m. desnivell
Xalet del Catllaràs, obra d'Antoni Gaudí
Una curta i ràpida baixada i arribem al Xalet del Catllaràs, obra del genial arquitecte Antoni Gaudí. A pocs metres hi ha un refugi lliure que ens pot aixoplugar en cas de mal temps. Deixem la pista principal i en prenem una de secundària que marxa a l'esquerra, al peu mateix del Xalet. Sota nostre veurem una bassa, al costat de la qual hi ha una font d'aigua fresca.

Seguim les marques d'un camí de petit recorregut (PR), pintat amb marques blanques i grogues. Al cap de pocs metres la pista esdevé un camí costerut que ben pocs seran capaços de fer sobre la bicicleta. És poca la distància, però molt vertical, i ens veurem forçats a empènyer la bicicleta durant aproximadament 200 o 300 metres d'intensa pujada. Arribats al pla, ens acabem d'enfilar per unes escales fins al mirador.
Km.35,3 Mirador del Roc de la Lluna 1485m. 1775m. desnivell
Panoràmica des del Mirador del Roc de la Lluna
El Mirador del Roc de la Lluna és un punt de vigia impressionant. Des d'aquí s'albira una de les millors vistes cap al Pedraforca i el sector oriental del Cadí, la serra d'Ensija i el Moixeró. També es divisen el Taga i la resta de muntanyes del Ripollès. Als nostres peus veiem a la llunyania el Santuari de Falgars, on passarem més endavant. La panormàmica embadaleix, i un es resisteix a marxar d'aquest punt.
Km.35,6 Cruïlla (> dreta) 1452m. 1775m. desnivell
Un cop contemplat el bonic paisatge i fetes les fotos de rigor, reculem per les mateixes escales fins al pla. En aquest punt hi ha una zona condicionada com a berenador, amb taules i bancs a l'ombra. Al fons trobem una pista que seguim cap a la dreta.
Km.37,2 Font del Prat Gespador 1523m. 1846m. desnivell
La pista planeja i puja lleugerament. Passem per una de les zones més interessants del Catllaràs: la Devesa Jussana, amb les imponents roques d'Arderiu sobre nostre, el pla del Joc de la Pilota (uns metres més amunt de la pista), i una mica més endavant el Prat Gespador, on trobem una font. Estem enmig d'un paisatge d'alta muntanya.
Km.37,4 Font Assedegosa 1535m. 1857m. desnivell
Seguint la mateixa pista, al cap de poc passem ben a la vora de la Font Assedegosa. Un indicador ens ho mostra. Continuem planejant fins que un últim pujador ens acosta al Coll de Seba.
Km.38 Coll de Seba (> dreta) 1538m. 1881m. desnivell
El Coll de Seba el reconeixerem per un cartell indicador. Assolim el quinzè coll de la nostra col·lecció. Descartem la pista que marxa cap a l'esquerra i continuem baixant.
Km.38,7 Font 1473m. 1881m. desnivell
A la dreta del nostre camí trobem una font.
Km.39,2 Cruïlla (< esquerra) 1456m. 1881m. desnivell
La pista que seguíem desemboca en una altra que prenem cap a l'esquerra, i, passat un gran mapa indicador, arribem immediatament al bonic pla del Camp de l'Ermità.
Km.39,3 Camp de l'Ermità (> dreta) 1463m. 1887m. desnivell
Enmig del Camp de l'Ermità deixem la pista per la que veníem, i en prenem una altra de menys fresada cap a la dreta seguint el curs del GR (marques blanques i vermelles). Al principi la pista s'enfila uns metres.
Km.40,0 Cruïlla (> dreta) 1450m. 1898m. desnivell
Arribem un a cruïlla en què veiem un pal que ens indica el camí de Planàs. Seguim cap a la dreta en baixada per una pista precària plena d'arrels i reguerols.
Km.40,7 Pla de Sant Cristòfol 1363m. 1903m. desnivell
L'itinerari continua sempre en baixada, amb algun tram més planer, com el Pla de Sant Cristòfol, on trobem una cruïlla de camins. Seguim de dret en la mateixa direcció que veníem, tot seguint les marques del GR i descartant les pistes que marxen a banda i banda. La pista es converteix en un camí precari, però ciclable amb precaució. Més endavant el camí es reincorpora a la pista, i la seguim en baixada definitivament.
Km. 42,5 Cruïlla (< esquerra) 1254m. 1903m. desnivell
La pista sempre baixa, fent algunes llaçades fins arribar a desembocar en una pista més principal que prenem cap a l'esquerra.
Km.43,3 Santuari de Falgars 1282m. 1931m. desnivell
Santuari de Falgars
Pocs metres després ens anotem el setzè: arribem a la Collada de Falgars i ens acabem d'arribar al Santuari per un breu tram de carretera asfaltada. A Falgars, a més a més del Santuari de Santa Maria hi trobem una hostatgeria, tot i que actualment resta tancada. Al darrera mateix del Santuari, hi ha una àmplia zona condicionada com a berenador, amb taules, bancs, graelles i diverses fonts.

Des del Santuari desfem el tram de pista asfaltada per tornar a la Collada de Falgars.
Km.43,7 Collada de Falgars 1259m. 1931m. desnivell
Al bell mig de la Collada hi ha una font d'aigua fresca. Després de reomplir els bidons o les motxilles, continuem la carretera asfaltada en rapidíssim descens durant poc més d'un quilòmetre.
Km.44,9 Cruïlla (< esquerra) 1166m. 1931m. desnivell
Enmig d'un revolt pronunciat prenem una carretera rural que marxa cap a l'esquerra, tot iniciant una pujada. Un indicador ens assenyala la direcció de Sant Julià de Cerdanyola, cap on ens dirigim.
Km.45,4 Coll de Subirana (> dreta) 1215m. 1978m. desnivell
La pujada és curta i asfaltada, però dura i intensa, més encara després del desnivell que ja portem a les cames. Just arribant al coll deixem la carretera asfaltada i prenem una pista molt evident que marxa a la nostra dreta. Afegim el coll que fa disset.
Km.48 Coll de Jou 1271m. 2083m. desnivell
La pista comença baixant, després segueix de pla. Travessem un bassal o una fanguera. Si ens aturem, veurem d’on ve l’aigua i descobrirem la font. Tammateix, no té broc i no és fàcil beure-hi, doncs l’aigua regalima directament de la molsa. Més endavant la pista torna a pujar moderadament fins arribar al Coll de Jou, que identificarem pel senyal. Aquí acabem el recompte amb l'últim coll de la nostra ruta, el divuitè. A partir d'aquí ja només ens queda seguir la pista, ara ja sempre en baixada, fins arribar de nou al punt d'inici, Sant Julià de Cerdanyola. Enmig de la baixada, val la pena observar la magnífica panoràmica que ens mostra el poble als nostres peus, i a l'horitzó el Pedraforca i la Serra del Cadí.
Km. 51,8 Sant Julià de Cerdanyola 974m. 2094m. desnivell
Sant Julià de Cerdanyola al fons, a pocs quilòmetres de l'arribada
Entrem el poble per la part contrària de la que havíem sortit. Passem per la font del Castell d'aigua fresca i abundosa, i unes taules i cadires per descansar. Després de l'obligada parada per refrescar-se val la pena fer un volt fins a la plaça de l'església i finalment ja només ens queda arribar fins a davant de l'Ajuntament on havíem iniciat el periple. Conservarem un bon record dels magnífics paratges d'una serra poc coneguda però amb racons molt interessants: el Catllaràs.

Amb la col·laboració de Josep Valls Gepi (Amics del Catllaràs), expert coneixedor de la zona que ha ofert bons consells i nombroses correccions. Gràcies!

 

Mapa i track GPS

Track GPS de la ruta

Descarregar track en format GPX (GPS Exchange Format)
Descarregar track en format KMZ (Google Earth)
Descarregar track en format TRK (CompeGPS)

Llocs d'interès

Sant Julià de Cerdanyola

Sant Julià de Cerdanyola

Per arribar a Sant Julià de Cerdanyola cal emprendre la carretera que des de l'Eix del Llobregat, a Guardiola de Berguedà, s'enfila fortament tot fent ziga-zagues per superar el fort desnivell que separa el peu del riu Llobregat del poble. Situat en un altiplà a gairebé 1.000 metres d'altitud, a la cara nord del Catllaràs, Sant Julià de Cerdanyola és un poble de muntanya molt bonic, format per un conjunt de carrers estrets i irregulars i cases majoritàriament de pedra. Té poc més de 250 habitants fixos, i uns quants més que hi tenen la segona residència. Les antigues explotacions mineres ocupaven anys enrere bona part de la població. Actualment l'economia està més centrada en els serveis.

A part de la bellesa singular del poble, a Sant Julià de Cerdanyola sorprèn admirar el descomunal nombre de feixes que domestiquen els turons que envolten el nucli urbà, tot una mostra de mestratge de l'ésser humà en adaptar l'entorn natural a les seves necessitats. En aquest cas la falta de terreny de cultiu es va suplir conquerint-lo als turons escarpats de la vora del poble. Una obra digna d'admirar.

Carrers estrets de Sant Julià de Cerdanyola

Una altra curiositat que sorprèn de Sant Julià de Cerdanyola és veure que moltes cases tenen pedres damunt de la teulada; si us visiteu el poble en un dia de vent entendreu el perquè. Aquí el vent, acanalat per l'orientació nord-sud bufa de valent.

Cal destacar també; la magnífica vista cap al Pedraforca que es pot gaudir des de Sant Julià de Cerdanyola, especialment al capdamunt del poble. També fer esment de la tradicional festa de la Fia Faia que cada vigília de Nadal se celebra a Sant Julià de Cerdanyola i també a Bagà. Es tracta d'una ancestral festa pagana del solstici d'hivern en què el foc és protagonista; al capvespre els fallaires baixen les torxes enceses de la muntanya, i a la plaça del poble s'hi afegeixen la resta de cerdanyolencs, que giren per la plaça, tot brandant les seves torxes i recitant "Fia-faia, Fia-faia, que Nostre Senyor ha nascut a la paia".

Altres llocs d'interès

  • Sant Romà de la Clusa
  • Roc i Pla del Catllaràs
  • Xalet del Catllaràs
  • Devesa Jussana
  • Santuari de Falgars

Informació addicional

Allotjaments i restaurants

  • Hospederia Santuari de Falgars (actualment tancada)
  • Tel. +34 93 744 10 95
  • Refugi de la Clusa
  • Tel. +34 696 59 72 10

Enllaços d'interès

Cartografia

Comentaris

Em sembla que la ruta pot ser molt interessant, però també molt dura. M'agradaria provar de fer-la

Fer-la a peu és una bona alternativa pels que prepareu ultratrails i proves de gran fons. És una zona molt agradable per córrer, ja que hi ha moltes zones d\'ombra i tot el recorregut es pot fer corrent. També hi ha diverses possibilitats d\'escurçar la ruta i fer-la més assequible. Per fer-la sencera corrent cal tenir un bon fons, i és recomanable fer una pausa a mig camí per avituallar-se bé.

Afegeix un nou comentari