Sortint des de l'ermita de Sant Joan de Codolar enfilarem fins el punt més alt de la Serra del Montsant, la Roca Corbatera, a través d'un camí costerut equipat amb esglaons en tres passos complicats. Des de dalt la Serra ens arribarem fins al poble d'Albarca per tornar després a remuntar pel Grau de la Mare de Déu i acabar d'arrodonir la volta per dalt la carena.
Després de passar la nit al costat de la Morera de Montsant, conduïm fins a Cornudella de Montsant i creuem el poble en direcció a Ulldemolins, però just abans de sortir del nucli urbà prenem un trencant a l'esquerra, passem pel costat del cementiri i seguim una pista encimentada i força estreta que va pujant. En poca estona ens situem a l'ermita de Sant Joan de Codolar, un lloc molt bonic i de molta devoció a la zona. Al costat de la cuidada ermita hi ha una casa on viu una anacoreta.
Comencem a caminar al darrera mateix de l'església per un camí força evident que segueix la línia més recta per enfilar la Serra. És un camí amb força pendent, i en diversos punts ens hem d'engarristar, cosa que òbviament ens agrada força. En tres punts diferents s'han equipat passos amb esglaons metàl·lics per superar alguns ressalts més complicats, d'aquí el nom de Grau dels Tres Esglaons. Al cap de poc més d'una hora i d'una bona pujada arribem a dalt la carena, i des d'aquí en pocs minuts acabem d'arribar a la Roca Corbatera (1.163 m.), punt més elevat de la Serra del Montsant. No és un cim definit, sinó un petit turonet que s'eleva uns metres més que la resta. Al cap d'amunt hi ha un vèrtex geodèsic.
Des del cim de la Roca Corbatera prenem el camí direcció est. Passem per un altre petit turonet que hi ha a la vora amb una creu al cim i bones vistes cap a la zona d'Ulldemolins. Seguirem el caminet en direcció est i en baixada fins arribar a una pista. Seguim la pista en forta baixada, després adrecem per un camí marcat veient sempre el proper objectiu a sota nostre: el poble d'Albarca. Arribem al petit poble i en contemplem la seva autenticitat. És un poble petit, tot de pedra. Hi ha poques cases habitades. També hi ha el Refugi del Montsant, tot i que avui està tancat.
Des d'Albarca prenem una pista cap al nord-est, com si volguéssim voltar la Serra del Montsant pel darrera. Hi ha indicacions de l'itinerari 11, però no ens en podem refiar, ja que més endavant en alguna cruïlla important no hi són, i van provocar que ens desviéssim una bona estona i haguéssim de recular. Seguim la pista doncs una bona estona de pla fins un punt en què veiem a la nostra esquerra un pal indicador de camins. En aquest punt, tot i no estar indicat ja que el cartell no és complet, cal deixar la pista i prendre un camí enmig del bosc cap a l'esquerra, direcció cap a la Serra. El camí va pujant primer suaument, i més endavant amb més força. És el camí del Grau de la Mare de Déu. Tot i tenir nom de grau, és un camí simple que no té cap pas en què haguem de grimpar, simplement caminant es supera. Al cap d'una pujada fatigosa, sobretot per la calor que hi fa, arribem al peu de l'ermita de la Mare de Déu del Montsant, un bon mirador cap a la zona d'Ulldemolins.
Després d'un breu descans reprenem la marxa i després d'un petit tros de pla, continuem enfilant fins a dalt de tot de la Serra pel Racó del Sastre, un caminet que passa per un petit torrent en direcció evident cap al cap d'amunt del Montsant. Tornem a trobar senyals de l'itinerari 11. Al cap de poc tornem a ser a la Roca Corbatera, tancant així la forma de 8 que farà la nostra ruta d'avui. Caminarem una bona estona per dalt la Serra Major en direcció ponent, per camí ben evident. Aquí avancem ràpid, ja que el camí és planer i de bon caminar. Passem pel costat d'una rosa dels vents amb indicació de camins. A pocs metres hi ha el Pla del Meloner, un altre dels oasis que podem trobar a la Serra. Es tracta d'un pla molt verd i amb vegetació enmig d'un entorn àrid. Veiem uns metres més enllà la gran cova del mateix nom. Seguint els indicadors ens acabem d'arribar fins a la Cova Santa, però com que no portem frontals només hi treiem el cap.
Des d'aquí ja comencem el descens, seguint les marques del GR 174, i voltejant la Roca dels Caçadors. Baixem pel Grau del Tomaset o del Montsant, tot i ser un camí fàcil sense cap pas de grimpada. A mitja alçada parem a dinar tot contemplant les parets del Montsant i les cuidades feixes de vinya, amb la característica llicorella del fons de la vall. Una estoneta més de baixada i tornem a ser al punt d'inici, Sant Joan de Codolar.
El segon dia al Montsant ha estat també molt agradable. Potser menys espectacular que el dia anterior, però els al·licients d'arribar al punt més elevat de la serra, el divertit Grau dels Tres Esglaons i la visita al poble d'Albarca han valgut la pena. Al final hem caminat més de 5 hores i hem fet un desnivell de 1.010 m. positius. Acabarem l'estada de cap de setmana a la zona tot passant per Siurana, un poble molt especial, encimbellat dalt d'una gran roca sobre mateix del pantà del mateix nom. És un poble tot de pedra, molt cuidat, força orientat al turisme però on també es respira un gran ambient de muntanya gràcies als escaladors de tot el món que venen aquí, ja que hi ha moltes vies, de bon accés i de força nivell de dificultat. Des de Siurana es pot contemplar una de les millors vistes completes de la Serra del Montsant.
Afegeix un nou comentari